diumenge, 8 de setembre del 2013

L’Aposta d’en Wedge (VII)

Anterior



7

El so de la seva veu li va produir a Kírtan Loor un calfred. Va sortir com un remolí de la seva estació de treball i es va agenollar davant la descomunal projecció hologràfica d’Ysanne Isard.
-Senyora Directora, estic al seu servei.
-Aquesta era la meva impressió.
El to gelat de la veu d'ella el va advertir que el seu humor no era un en què toleraria errors. Ell no podia recordar si havia comès algun, però va reprimir les agitacions de fúria que li causava ser acusat injustament. No has estat acusat de res. El seu humor pot no tenir res a veure amb tu o el teu servei.
- Què vol de mi, senyora directora?
Una cosa del verí en la seva mirada multicolor va sobreviure la transmissió des de la seva oficina, a quilòmetres de distància de la seva àrea de treball en les profunditats del Palau Imperial.
-Vull el major esforç que pugui donar-me.
-Sempre, la Milady.
-El seu informe sobre la incompetència del coordinador de vol de l'Àspid Negre en el cas de Bror Jace va ser bastant minuciós. Volia a Jace viu per utilitzar-lo a Lusankya. El seu informe deixa bastant clar que el Major Wortin sabia això, però no va prendre cap mesura per evitar la seva mort. I va estar encertat d’assenyalar que la seva insistència en què la nau va explotar per accident no era res més que una excusa.
-Gràcies.
-No necessitava que vostè afegís la seva pròpia conclusió. És veritat que en el passat el Major Wortin hagués estat executat, però no ens podem permetre el luxe de malgastar el nostre personal tan a la lleugera. He aprovat el seu suggeriment perquè sigui transferit a l’Inexorable. Sota el comandament d’en Thrawn, aprendrà lliçons que ja hauria de saber, o morirà.
-Sí, Senyora Directora.
-He rebut una altra comanda de subjectes per part del General Derricote. Aquesta vegada vol quarrens?
Loor es va passar una mà sobre la punta que formava el naixement del seu cabell sobre el seu front, i llavors va aixecar la mirada per veure-la. Sovint li havien dit que s'assemblava al Gran Moff Tarkin de jove, però estava bastant segur que Tarkin mai hauria deixat que Isard l’intimidés. Tarkin tenia poder real, gairebé tant com el que Cor de gel té aquí al Centre Imperial. Només tinc els petits trossos que he ajuntat. He d’esperar i acumular-ne més.
-Sí, Senyora Directora, això és el que espera. Els científics del General Derricote han fet l'avanç inicial en la seva investigació sobre els gamorreans. El virus té un període d'incubació d'un mes i és fatal en el setanta-cinc per cent dels casos.
-El període d'incubació és massa llarg. Ha de ser més ràpid.
-Sí, ja saben això.
- Durant quant de temps són contagiosos?
Loor es va estirar cap enrere i va agafar el seu quadern de dades de l'escriptori.
-Quatre dies, durant l'etapa final de la malaltia. La transmissió ocorre a través de fluids corporals i pot sobreviure en aigua contaminada durant gairebé un dia. També pot congelar-se i sobreviure indefinidament
L'expressió d’Isard es va endurir.
- No pot fer que es propagui per aire?
-La teoria actual és que el gen que ho faria transmissible per l'aire facilitaria una mutació espontània que li permetria afectar els humans.
-Inacceptable.
-Com ja els he dit, Senyora Directora -Loor va mirar de nou el seu quadern de dades -. Derricote creu que part del problema del període d'incubació està relacionat amb la lentitud del metabolisme gamorreà. Els quarrens no són una bona plataforma per garantir la susceptibilitat entre espècies, però el seu metabolisme és més ràpid que el dels gamorreans.
-Molt bé, doni-li el que vol. Organitzi batudes a la ciutat subterrània per buscar quarrens. Hi hi ha d'haver prou d'ells en els laberints per satisfer les seves necessitats -Isard es va fregar els ulls amb els seus prims dits -. Reuneixi extres, les estimacions de Derricote del que necessitarà sempre són conservadores.
-Sí, Senyora Directora.
-I digui-li a Derricote que vull el període d'incubació escurçat a una setmana i que espero que aquest avanç es doni en un mes, no més.
-Vaig veure els informes que les forces de Zsinj s'estan fent visibles a prop del nucli. Creu que ve cap aquí?
Ysanne Isard va riure en veu alta i Loor va decidir que havia sentit sons més agradables durant interrogatoris difícils.
- Zsinj? Mai mentre jo estigui aquí. Sap que li arrencaria el cor i el tiraria als carrers des de la torre més alta del Palau. De l'única forma en què vindrà és si algú m'ha pres el món, i pot escapolir-se com el covard que és i prendre’ls-hi a ells. No, les seves sondes són per avaluar les meves defenses i la força de la Rebel·lió. Les compararà, llavors es posarà en una posició per tornar-se el guanyador després que els rebels i jo ens esgotem en la lluita pel Centre Imperial.
Malgrat només haver-ho llegit una vegada, Kírtan Loor va recordar clarament els detalls que contenia l'arxiu imperial de Zsinj. Tots els detalls es relacionaven bé amb la conclusió que l'home era un oportunista, encara que Loor va titubejar en posar-li semblant etiqueta. Jo hauria fet això mateix abans de la meva associació amb Cor de Gel, però m'havien fet dolorosament conscient que el fet de confiar massa en conclusions que havia traçat era la font de les dificultats en la meva vida.
-Si vostè ho desitja, Senyora directora, puc fer que es posi més èmfasi en dissuadir les missions d'exploració del Senyor de la guerra Zsinj.
-No, de cap manera. L'home pot no ser terriblement valent, però ho compensa sent venial i venjatiu. Ataca'l i se sentirà obligat a atacar-te -. L'expressió d’Isard es va fer distant mentre la seva veu s'esvaïa -. No, hem de concentrar-nos en la Rebel·lió. Tot ha d'estar llest per quan ells decideixin atacar el Centre Imperial.
-Com ho desitgi, Senyora Directora.
-Millor que esperi això, Agent Loor. Si Derricote no té la distracció disponible per aleshores, hauré de prendre mesures dràstiques per assegurar que qualsevol que estigui connectat amb el seu projecte no caigui en mans rebels -Va somriure fredament -. I si fos vostè, les implicacions m'espantarien mortalment.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada