4
Al principi el nerviosisme que
bombollejava dins d'ell va sorprendre Wedge, llavors el va satisfer quan es va
asseure darrere de l'Almirall Ackbar. Realment són aquí, el Consell Provisional.
Mai vaig pensar que veuria el dia. Va sentir la mateixa excitació que havia
conegut de nen quan algun alienígena o famós corellià venia a l'estació de
reaprovisionament dels seus pares. Si li haguessin preguntat, hauria assumit
que estar en la mateixa habitació que els líders de la Nova República no
semblava ser tan especial, però ho era i això li va fer pensar que la guerra no
li havia tret tota la seva innocència.
Mon Mothma, d'aspecte encara fort i
serè malgrat les canes que es començaven a notar en el seu cabell, es va posar
dreta en el seu lloc en la taula rodona.
-Crido a l'ordre en aquesta reunió
del Consell Provisional. El conseller B'thog d’Elom envia les seves disculpes
per no poder assistir-hi, però tenim quòrum, així que procedirem. Consellera
Organa, si fos tan amable de posar-nos al dia en els seus esforços per obrir el
diàleg amb el Senyor de la guerra Zsinj.
La dona asseguda a la dreta de Mon
Mothma es va posar dreta. Encara que portava un vestit verd pàl·lid recollit
parcialment a la cintura amb un cinturó color de plata, Wedge no va poder
evitar veure la Princesa Leia preparada per a la batalla, de la mateixa manera
que la hi havia vist tantes vegades en el passat. Li va resultar estrany que
una imatge marcial pogués reemplaçar tan fàcilment l'elegant visió que tenia
davant seu, però el que ell veia era la lluita en els seus ulls i el foc en el
seu esperit. Aquestes qualitats l'havien fet un dels líders més respectats de
la Rebel·lió i, clarament, la sostenien en les seves activitats governamentals.
-He intentat posar-me en contacte
amb el Senyor de la Guerra Zsinj a través de nombrosos canals, però he estat
rebutjada en totes les oportunitats. Pel que sembla ell creu que el seu comando
del Superdestructor Estel·lar Puny de Ferro el fa ser una força a ser
reconeguda a la galàxia. El poc que sabem de la seva carrera imperial indica
que és un home que creu en la idea que els fins justifiquen els mitjans. Ell és
un supervivent, i mostra astúcia per fer que els seus enemics s'enfrontin entre
si. El buit post-Endor en el lideratge de l'Armada Imperial li va permetre
ascendir més enllà del que era prèviament raonable, després es va declarar un
Senyor de la guerra i va començar les seves maniobres per prendre el control de
l'Imperi.
El pelatge color crema de Borsk
Fey'lya ondulava mentre es posava dempeus.
-Consellera Organa, semblaria que
aquest Zsinj, si és que és tan hàbil com suggereix, estaria obert a
negociacions. Com s'ha aproximat a ell?
Un rastre de cansament va estrènyer
la carn al voltant dels ulls de Leia.
-Hem provat amb contactes a
diferents nivells dins de la seva organització. Els missatges enviats via
l’Holored Imperial no han estat contestats, encara que la teva gent m'ha
assegurat que han estat llegits per Zsinj. Escapa més llum d'un forat negre que
informació que torna d'ell i de la seva flota. Sospito que vol veure quan
veritablement forts som abans de començar qualsevol negociació.
Els ulls violetes del bothà es van
estrènyer.
-Si no ve cap informació de la seva organització,
com saps que està buscant informació sobre nosaltres?
L'Almirall Ackbar va inclinar el cap
a la Leia.
-Jo podria contestar això,
consellera.
La insinuació d'un somriure als
llavis d'ella li va treure la fatiga de la cara.
-Si us plau, Almirall.
Ackbar va romandre assegut i va
esperar fins que el bothà s'hagués tornat a asseure abans de parlar. El pelatge
d’en Borsk va ondular de nou, aquesta vegada ràpidament, cosa que Wedge va
prendre com un senyal d'irritació.
-Fa poc menys d'una setmana estàndard
un vaixell de càrrega va aparèixer en el sistema Pyria. Va ser interrogat i
aquest va respondre amb els codis apropiats per passar, però un membre de
l’Esquadró Murri va escollir fer una revisió més propera. El vaixell de càrrega
va llançar sis TIE: quatre caces, i dos bombarders. El vaixell de càrrega va
fugir i totes a excepció d'una de les naus més petites van ser destruïdes. La
que va sobreviure va ser un bombarder que va ser desactivat per dos Ala-Y.
L'examen d'aquest i la interrogació del pilot indiquen que la nau va ser
enviada pel Senyor de la guerra Zsinj per confirmar la nostra conquesta de
Pyria i, si l'oportunitat es presentés, per atacar la base.
La cara d’en Borsk es va endurir.
- I la teva gent va deixar que el
vaixell de càrrega escapés?
Les parpelles d’Ackbar van baixar
per un moment.
-Conseller Fey'lya, el vaixell de
càrrega estava totalment armat i hi havia desplegat sis caces. En el lloc
teníem a dos Ala-Y i un Ala-X. Tot i ser superats en nombre, les nostres forces
van eliminar els sis caces i van danyar el vaixell de càrrega, fent-lo fugir.
El vaixell de càrrega va escapar abans que els caces fossin destruïts, però
fins i tot si no ho haguessin fet, atacar-lo hagués estat un suïcidi.
-Vaig pensar que aquest tipus de
missions eren l'especialitat de l’Esquadró Murri.
Wedge va sentir com la seva cara
s'enrojolava. L'última vegada que s'havia suggerit alguna cosa així, va ser un
altre bothà que va fer el suggeriment.
L'Almirall Ackbar va obrir les mans.
-Assenyalaria que desestimar tan fàcilment
els sacrificis de l'Esquadró Murri és denigrar els sacrificis fets per tota la
gent que ha mort en servei de la Rebel·lió.
El conseller bothà es va inclinar
cap enrere i l'admiració d’en Wedge cap Ackbar va créixer. La referència
vetllada de l'Almirall cap als sacrificis feia ressò en els repetits laments
dels bothans sobre el nombre d'agents que havien mort per posar fora de perill
la informació sobre la segona Estrella de la Mort. Els bothans no tenien un
fort exèrcit, a diferència de la flota Mon Calamari que formava l'espinada de
les forces armades de la Nova República, ells usaven els sacrificis del seu
poble com la seva justificació per compartir el poder a la Nova República. Si
Fey'lya devaluava la contribució de l'Esquadró Murri a la Rebel·lió, ell,
igualment, corroïa la seva pròpia base de poder.
Doman Beruss, la dona de cabells
daurats que representava als desterrats corellians en el Consell, es va posar
dreta.
-Crec que ens estem dirigint cap al
focus d'aquesta reunió, però preferiria anar directament a ell en lloc de veure
els meus col·legues rascar i esgarrapar el seu camí. Zsinj, igual que
nosaltres, sap que qualsevol que sigui la força que pugui arrabassar Coruscant
de les mans del govern imperial serà vist com el legítim, o almenys el més fort
aspirant a la governació. El sistema de Pyria va ser pres per ser una pedra
fonamental cap a Coruscant, i Zsinj sap ara que nosaltres el tenim.
El representant Wookiee i el
sullustà va assentir en estar d’acord amb Doman. Mon Mothma va alçar la mirada.
-Almirall Ackbar, si està vostè
preparat per fer la seva presentació.
-Ho estic -Ackbar es va posar dret i
el General Salm, un home petit, calb, de constitució forta, es va passar a la
cadira que el Mon Calamari havia deixat vacant. Salm va connectar el seu
quadern de dades en una fitxa de la vora de la taula. Sobre la placa mirall en
el centre de la taula, va aparèixer la imatge hologràfica d'un món.
-Aquest és Coruscant. Era el centre
administratiu de l'Antiga República i va retenir aquesta funció quan
l'Emperador va agafar el poder. Palpatine va fer un esforç per reanomenar-lo
Centre Imperial, però només és conegut com a tal en els decrets imperials.
Coruscant encara és vist com el cor de la galàxia i molts el veuen com el
centre de l'ordre i l'autoritat, no importa qui el controli.
-Després de la mort de l'Emperador,
es va formar un govern sota el lideratge de Sate Pestage. El seu mandat va
durar sis mesos fins que un cop d'estat organitzat per un grup de consellers
imperials el va forçar a l'exili. Sembla que el seu desallotjament va ser
organitzat per Ysanne Isard, ella definitivament va estar darrere de la
persecució i l'assassinat de Pestage. Hàbilment va soscavar els buròcrates que
havia utilitzat per vèncer en Pestage i va prendre el control de l'Imperi per
si mateixa. Tot i que manté el seu títol de Directora d'Intel·ligència, i que
ha suggerit que administra temporalment el planeta, no hi ha dubte que té el
complet control.
Mentre Ackbar parlava, el planeta es
va dissoldre en una imatge d'Isard. Una dona humana alta i prima, que encara
semblava posseïdora de la vitalitat que la Rebel·lió li havia començat a
extreure a Mon Mothma. Isard tenia el cabell llarg. Amb excepció dels flocs als
costats del cap, que eren blancs, el seu cabell era tan negre com la nit i
servia per accentuar la seva severa bellesa.
Els trets més cridaners van ser
evidents quan la imatge va canviar a un pla més proper de la seva cara. Els
seus ulls eren de diferent color. El dret era un blau gelat que havia
contribuït tant com la seva conducta al seu sobrenom de Cor de Gel. En
contrast, l'ull esquerre era d'un vermell incandescent. Wedge va sentir que un
calfred li recorria la columna amb només mirar l'holograma, no tenia cap desig
de trobar-se-la més de prop.
Ackbar va continuar.
-Tot i que no té una formació
militar, ella, de cap manera ha permès que les defenses del planeta natal
imperial es relaxessin. A l'extrem exterior tenim les Estacions espacials de
defensa Golan. Aquestes són comparables en poder a un Destructor Estel·lar. No
són mòbils, així que eliminar-les d'una secció del cel de Coruscant ens donarà
una àrea on operar, però eventualment totes hauran de ser neutralitzades.
-A més d'aquestes estacions de
defensa, hi ha aproximadament set Destructors Estel·lars de la classe Victòria
estacionats a Coruscant. Hi ha grups de caces a terra així com ales de caces
estacionades en i al voltant de les naus, drassanes i fàbriques orbitals. Les
estacions de miralls orbitals i els ganxos celestials de baixa òrbita també
poden estar armats.
Ackbar va ajuntar les mans darrera
l'esquena.
-Malgrat com de formidable és tot
això, el problema principal per apoderar-se de Coruscant són els escuts.
La imatge del món havia tornat feia
un temps. Quan el Mon Calamari havia descrit els aspectes de les defenses, les
representacions de cadascuna d'elles van anar apareixent en òrbita al voltant
del planeta. Amb la menció dels escuts de defensa, dues esferes formades per
hexàgons van aparèixer per tancar al món. Una es movia en la direcció de la
seva òrbita, l'altre, a l'adreça oposada. L'enreixat blau neó amortallava
Coruscant i cloïa qualsevol vista clara d'ell.
-Per apoderar-se de Coruscant hem
d'eliminar els escuts. Hi ha diverses formes per aconseguir-ho, però cap
d'elles és simple. Un assalt directe ens costaria més que les dues batalles de
les Estrelles de la Mort combinades. Crec que l'única forma raonable de prendre
Coruscant és bloquejar el món. És escassament autosuficient, fins i tot les
estacions de defensa només porten provisions per a tres mesos estàndard.
Enfrontat amb l'escassetat de subministraments, una rendició negociada seria
possible.
Mon Mothma va arrufar les celles.
-El problema amb un bloqueig és
doble. El primer és que mantindria a la nostra flota en un lloc per un període
estès de temps. Això li permetria a Isard convocar la flota imperial per
repel·lir-nos.
Ackbar va assentir.
-O podria animar els oficials navals
en regions llunyanes a trencar els seus lligams amb l’Imperi, separant-lo més.
-Tot donant-nos molts Senyors de la
Guerra com Zsinj dels quals preocupar-nos-en -Les paraules d’en Borsk van
sortir tan suaument que gairebé semblava un ronc -. Fixar la nostra flota en un
lloc també li permetria a Zsinj aguaitar els mons de la Nova República.
Ackbar va obrir les mans.
-Sí, el que suggereix podria passar.
Mon Mothma va aixecar una mà i el va
interrompre.
-El segon problema amb un bloqueig
és que la gent de Coruscant patirà. Amic meu, tu vas visitar Coruscant quan
estaves al costat del Gran Moff Tarkin. Saps que hi ha vastes poblacions de
proscrits que habiten en els profunds canons foscos d'aquest metromón. Ara amb
prou feines poden sobreviure. Si se li neguen subministraments a Coruscant,
ells seran els qui més patiran, i no ens podem permetre el luxe de ser
responsables del seu patiment.
-Això ho sé molt bé, consellera en
Cap Mothma, però em van donar un objectiu que és impossible d'obtenir.
Ackbar va apuntar amb una mà
l’holograma de Coruscant que surava sobre la taula.
-Vostès volen que prenguem el món,
però el mitjà que ens l'entregarà amb el mínim de vessament de sang és
inacceptable. És possible lluitar per obrir el nostre camí cap a ell. No puc
dir que no hi haurà una quantitat significativa de danys col·laterals, danys
que podrien perjudicar el poble tant com qualsevol bloqueig. Tot i que aquesta
classe de dany és més acceptable des d'un punt de vista diplomàtic i polític,
ens deixa amb una realitat que és militarment inacceptable: el món que prenguem
serà un món que no podrem sostenir.
Wedge va assentir. Per baixar els
escuts en un planeta, la doctrina normal dictava que els escuts haurien de ser
provats per buscar-hi debilitats, en llocs on una anomalia atmosfèrica estigués
causant una ruptura. Aquest sector debilitat, seria atacat i es podria obrir un
forat en ell. El buit s'usaria llavors com el forat a través del qual els
projectors de l'escut serien destruïts per bombardeig o foc de làser. Encara
que això enfonsaria els escuts i permetria un assalt planetari, deixaria al
planeta indefens fins que els generadors de l'escut poguessin ser reparats o,
més probablement, reemplaçats.
-El que vostès em demanen a mi i a
les meves tropes no és possible -Ackbar va agitar el cap -. Coruscant, pres de
pressa, caurà en un altre atac igualment ràpid, i tot pel que hem lluitat en
aquesta Rebel·lió haurà estat per res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada