La Treva De Bakura (X)

Anterior

10

En Dev es va aixecar, oscil·lant. Hi havia despertat sobre la coberta d'una cabina rodona, incòmode i calorós, ple de llums i sorolls mecànics. Les mampares es corbaven fins a tocar el sostre, sobre panells d'instruments.

Havia de ser el pont. Rares vegades li permetien pujar a ell. La seguretat del pont era la prioritat suprema. El capità del Shriwirr i l'almirall Ivpikkis es trobaven al costat d’Escata Blava. Els tres el van mirar.

Segons semblava, la presència d'un altre usuari de la Força era molt important.

Ho havia sabut i oblidat. A què estaven jugant amb la seva ment? És que el contacte amb l'estrany, malgrat la seva brevetat, havia trastocat del tot les seves pautes mentals?

-Repeteix el que li vas dir a l’Ancià Sh'tk'ith -va ordenar el mestre Firwirrung -. Era com la presència de la teva mare, però masculina?

Gairebé incapaç de recordar el lleu toc del seu amo, en Dev va estudiar les lloses metàl·liques de la coberta. No hi havia sentit tanta enyorança de la seva llar des que havia conegut a Firwirrung. Havia pensat que ells eren la seva llar.

-Semblant -va dir en veu baixa -, però diferent.

- En quin sentit? -Va preguntar Firwirrung.

-Aquest té la... manera, la sensació d'ensinistrament que la meva mare posseïa, però la mare... no era tan forta.

L'ull esquerre de l'almirall Ivpikkis va lliscar des d’en Dev al capità. Aquest va tamborinar amb les seves urpes davanteres i va repetir:

-Fort.

-Mira’m.

L’Escata Blava va avançar el cap endavant. Va donar la impressió que el seu bell ull s’envirollava. Una onada d'entusiasme va néixer en un racó de la ment d’en Dev. Aquell era el pensament correcte: els estimava.

-Bé, si aquest està ensinistrat -va exclamar -, podria posar-se en contacte amb altres humans. Fins i tot des de lluny!

L'enorme cap d’en Firwirrung es va girar cap a ell.

-Una idea interessant. Fins on, en la teva opinió?

En Dev es va sentir pletòric de noves energies.

-No ho sé -va admetre -, però estàvem a molts anys llum de distància quan vaig percebre la mort de l'emperador.

-És cert -va xiular Escata Blava. Va tocar les escates de l'espatlla d’en Firwirrung -. Amb un contacte directe prou fort, podries dur a terme la tecnificació de lluny?

-Potser. -Firwirrung va agitar la cua. Potser hauríem de modificar un aparell... Sí, modificar-lo per mantenir viu en aquest ésser tan fort en estat hipnòtic, absorbint energia de l'exterior.

La cua de l'almirall Ivpikkis també es va remoure.

-Un conducte directe cap als humans. Podríem apoderar-nos de tot l'espai conegut, no només d'aquest Imperi.

En percebre la seva agitació, en Dev va entrellaçar els dits i els va prémer amb força.

-Va observar la necessitat d'un altre canvi en l'estratègia -va dir l'almirall Ivpikkis -. Primer, ens apoderat del fort. Després, posem a prova aquesta teoria. Si funciona en la pràctica, convoquem al gruix de la nostra flota...

Van parlar precipitadament entre ells. En Dev va llanguir, oblidat per Escata Blava. Amb prou feines podia seguir el diàleg. Sempre havia estat el seu animalet domèstic favorit, el seu estimat humà. Se’n desfarien?

Va tocar la seva gola. Potser obtindria per fi el seu androide de combat, però a quin preu? Va sentir un nus a l'estómac. La seva recompensa seria la tecnificació, no...
Potser el tecnifiquessin perquè ja no el necessitaven. Volia el seu androide de combat, però anhelava el seu amor.

Els tres es van girar al mateix temps. Firwirrung va acariciar-li el braç al Dev, i va deixar amb tendresa solcs vermells.

-Ajuda'ns ara. Projecta't fins l'univers invisible. Dóna'ns un nom, un lloc. Ajuda'ns a trobar-lo.

-Amo -va xiuxiuejar en Dev -, sempre ocuparé el primer lloc?

Firwirrung el va acariciar amb més força, fins que van brollar llàgrimes dels ulls d’en Dev.

-Mai hem dubtat de la teva devoció. No ens obligaràs a qüestionar-la, oi?

-No, no.

En Dev va notar que el seu rostre empal·lidia. Hi havia convertit Firwirrung en la seva família, a la cabina d’en Firwirrung a casa seva. Havia renunciat a la seva humanitat. Si Firwirrung el substituïa, què li quedaria?

L’Escata Blava es va inclinar cap endavant.

-Dev Sibwarra, necessitem els teus serveis més que mai.

En Dev no podia apartar, els ulls d’en Firwirrung. El cap de tecnificació sempre havia donat a entendre que estimava en Dev, però alguna vegada havia cantat la paraula «amor»? Dev, estremit, va retrocedir un pas.

Un p'w'eck va envoltar les espatlles d’en Dev amb les seves urpes davanteres marrons i el va girar cap a Escata Blava. L'ancià va aixecar un hipopolvoritzador.

No podien fer-li allò. L’hipopolvoritzador no li faria molt de mal, però va recordar el que seguia a continuació. Com podien ser tan desagraïts, després de tot el que havia fet? És que no l’estimaven? No l'estimava Firwirrung? La veritat es va obrir pas a la memòria d’en Dev. Ja havien estat desagraïts en altres ocasions i també abans d'això.

Aquell sí que era el pensament correcte. Aquell era en Dev Sibwarra, l’humà, restaurat quan va tocar l’Estrany..., però no podia oposar resistència a les drogues dels seus amos o al domini directe d’Escata Blava. S'estava dormint.

L’hipopolvoritzador el va relaxar com abans, encara que va lluitar per conservar el seu secret. Firwirrung es va inclinar sobre seu.

-Mira cap a fora, Dev. Serveix-nos ara. On és? Com es diu? Com podem trobar-lo?

Va veure borrós el cap del Firwirrung. Un riu salat va brollar de cadascun dels seus ulls. Després va tancar la porta al seu dolor i a la seva consciència de la coberta del Shriwirr i va escapar a la Força. Va deixar que el remolí de l'univers l’allunyés de les tènues aures dels seus amos.

Va sentir l'Estrany, tan fort i proper com abans, indubtablement masculí i parell a ell, encara que una segona presència, femenina i difusa, planava molt a prop. La llum fèrriament enfocada del primer gairebé esborrava a la segona. Un ressò, potser?

Incomprensible. Només sabia que de Firwirrung emanaven amor i seguretat. Va evitar tocar la presència de la Força de l'Estrany.

-A la capital -va murmurar, mig inconscient -. Salís D’aar. L'home es diu Skywalker. En Luke Skywalker.

Distret per l'esforç de parlar, va obrir els ulls de nou. La respiració feliç d’en Firwirrung li va esquinçar el seu cor. Al mestre li eren indiferents (potser ni tan sols s'assabentava!) La gelosia que despertava en ell el seu interès per l’Estrany. Potser els ssi-ruuk desconeixien la gelosia.

-Skywalker -va repetir Escata Blava -. Un nom propici. Bon treball, Dev.

En Dev es va relaxar en la Força. L'alegria i cobdícia dels amos vibrava al seu voltant. L'almirall Ivpikkis, amb una reserva il·limitada d'humans tecnificats, podria conquerir ràpidament l'espai conegut. En Dev participaria en la gesta.

Però se sentia humiliat. Malgrat el rancor que sentia cap a l’Estrany, es va permetre un frec, gairebé una carícia de la Força, de comiat.

En Firwirrung es va acostar més i va cantussejar:

- Ets desgraciat, Dev?

Els seus sentiments havien experimentat tants canvis durant els darrers minuts que només estava segur d'una cosa: si el manipulaven una vegada més, perdria el seny. Va tancar els ulls i va assentir.

-Estic content, amo.

T’odio! t'odio! t'odio! No destruirien la seva humanitat. Prou de jocs mentals.

De tota manera, no podia odiar en Firwirrung, l'única família que havia tingut durant cinc anys. El sentiment es va suavitzar. Va gosar obrir els ulls de nou.

-Amo -va xiuxiuejar -, el meu major plaer és ajudar aquells que m'estimen.

Es va obligar a dedicar una mirada d'afecte a Firwirrung.

En Firwirrung va emetre un grall pensatiu. Era evident que, en aquesta ocasió, el plaer del cap de tecnificació no era compassió, sinó control. Va tocar a Escata Blava amb una arpa davantera.

-Ancià, en Dev gairebé ha arribat a sentir veritable amor per la nostra espècie. Donem-li un respir. Deixem que la seva decisió de servir-me sigui producte del seu lliure albir. Així l'afecte serà més gran.

En Dev es va estremir. Firwirrung ja l’havia esclavitzat, en cos i ànima. Ara volia que en Dev estrenyés les cordes de les seves pròpies lligadures. Era un error per part d’en Firwirrung.

En Dev va posar una mà sobre l'extremitat davantera superior d’en Firwirrung, esforçant-se a imitar el millor possible el gest ssi-ruuvi.

-Aquest és el meu amo -va cantar.

En qualsevol moment, Escata Blava li miraria als ulls o ensumaria seu engany.

- Ho veus? -Va dir Firwirrung -. La nostra relació s'aprofundeix.

-Agafa el teu animalet i vés-te’n -va dir l'almirall Ivpikkis -. Maltracta’l al teu gust. Nosaltres tenim feina a fer, igual que tu. Centra la teva ment en les modificacions... per l’Skywalker.

En Firwirrung va assentir amb gravetat i va estendre una urpa cap a l’escotilla.

Cada pas que s'allunyava d’en Firwirrung l'allunyava més de l'esclavitud. En Dev va arribar a l'escotilla i va sortir al passadís. L’escotilla es va tancar darrere d’en Firwirrung.

Una hora després, oblidat mentre Firwirrung es concentrava en dissenyar esquemes, en Dev es va cargolar al càlid centre del niu de dormir. Com li havia ensenyat la seva mare a obrir contacte? Havien passat cinc anys. La prova soferta l’havia deixat exhaust. Volia jeure immòbil i endinsar-se en records agradables.

Però havia d’intentar-ho abans que Escata Blava tornés a renovar-lo, i no quedava molt de temps. Al final, els ssi-ruuk el descobririen. El «renovaven» cada deu o quinze dies, encara que no sentís la necessitat. Pagaria per això amb la renovació més profunda de la seva vida, però li devia a la humanitat un esforç.

Va tancar els ulls i es va buidar d'esperança, penediment i amargor. La por va romandre. Alterava el seu control, però va tocar la Força a través seu.

Va sentir aquella resplendor de nou, gairebé a l'instant. Va fregar la vora per atreure la seva atenció, i després va formar en la seva ment una advertència urgent.

En Luke va apartar els cobertors tèrmics en la foscor. Un relliscar per la vora del camp repulsor del llit. Durant un fred i somnolent instant, no va recordar què l’havia despertat.

Després va rememorar una fosca i peremptòria sensació de por i advertència. La humanitat estava en perill per culpa seva. Els alienígenes volien fer-lo presoner i...

Uau!

Va exhalar un sospir i va tornar ajeure. R2 va refilar des del peu del llit.

-Estic bé -va insistir.

Quin somni. Hi havia d’impedir que el seu ego s'inflés. Potser fos l'últim, i primer, Jedi, però no l'element decisiu per a l'esclavització de la humanitat.

No obstant això, el record no s'esvaïa com faria un somni. Potser algú li havia enviat una advertència.

Ben?, Va cridar. Obi-wan? Què passa?

Oblida les preguntes, es va ordenar. No hi ha per què. Explora les teves sensacions. Va rebutjar la por i la falsa humilitat, i va reconsiderar l'advertència a la llum de les intencions i mètodes coneguts dels ssi-ruuk. En aquell context, la idea era esgarrifosament real.

Quina mena de terrible equivocació havia comès Ben Kenobi quan el va enviar aquí? Els mestres Jedi no eren perfectes. Yoda havia cregut que en Luke moriria a Ciutat Núvol. Ben havia pensat que podria ensinistrar l’Ànakin Skywalker.

Va envoltar els genolls amb els braços. Si Yoda i Ben podien cometre errors, en Luke Skywalker també. Fatals.

Si l'advertència era real, algun rastre apareixeria en el futur. Com naus que s'entreveuen en la distància, les visions del futur eren de vegades enganyoses, però qualsevol indici del fet que anés a col·laborar amb els ssi-ruuk confirmaria la sinistra advertència.

Es va calmar, va controlar la seva respiració i els batecs del cor i va escodrinyar el futur amb la seva ment. Algunes coses li estaven vedades, i algunes possibilitats que va veure li van semblar improbables. Segons, minuts, mesos després, va localitzar la possibilitat: un mapa del futur mostrava l'imperi ssi-ruuvi avançant cap als planetes del nucli. Com en Han temia, havien caigut en un parany, però molt pitjor del que sospitaven. I els ssi-ruuk estaven a punt d'envair Bakura.

En Dev va rodar sobre el seu costat, aferrat als coixins. Allà fora hi havia un Jedi. Aquesta vegada, va percebre el seu control inconfusible i ensinistrat, fins i tot mig despert.

Llums brillants van il·luminar la cabina d’en Firwirrung, però se sentia esgotat.

- Ja és hora de llevar-se, amo? -Va murmurar.

En Firwirrung va sortir del niu.

-Alarma d'escotilla -va xiular -. És per a mi. Torna-te’n a dormir.

En Dev es va cargolar amb un ull obert. Quan l'escotilla va lliscar a una banda, una enorme forma blava va aparèixer.

-Entra. –En Firwirrung va emetre un refilet de sorpresa -. Benvingut. Escata Blava va avançar cap al llit. En Dev va intentar descabdellar, però tenia els músculs engarrotats. Va endevinar de qui s'acostava: l'ancià havia canviat d'opinió i l'havia condemnat. La vora arrodonida d'un desintegrador sobresortia de la borsa que portava penjada a l'espatlla.

-L’almirall Ivpikkis ha concebut una nova missió per al nostre jove aliat humà -va cantar Escata Blava -. Ha de ser renovat de nou abans que comenci.

Una onada de pànic va envair en Dev, que va experimentar l'impuls de saltar i fugir. Però a on?

En Firwirrung va parpellejar lentament.

-És un honor per a mi lliurar en Dev.

L’Escata Blava va tancar una enorme urpa al voltant del braç dret d’en Dev i el va alçar. En Dev ca picar de peus i va intentar posar els peus sobre la coberta.

L’Escata Blava el va deixar anar.

-Passa davant -va xiular -. Firwirrung ens seguirà.

En Dev va sortir per l'escotilla i es va endinsar en el fosc passadís. Podia lluitar contra això. Podia sobreviure una mica més, lliure per pensar, ja que no per actuar..., però només uns minuts. I si Escata Blava li feia por, entabanava o hipnotitzava, fins obligar-lo a confessar el que acabava de fer, potser els ssi-ruuk el matarien a l'instant. Malgastarien la seva energia vital en un rampell d'ira justificat. Havia vist com pegaven a un p'w'eck fins matar-lo, utilitzant les seves musculoses cues.

Encara pitjor, si els ssi-ruuk s'assabentaven que l’Skywalker els esperava, trobarien una forma de capturar-lo: més forces, major nombre, tecnologia inventiva. Ni un Jedi podria sortir indemne. La galàxia cauria en les seves urpes.

En Dev només va tenir una via d'escapament. Si utilitzava el poc que sabia de la Força i es capbussava a propòsit en el tràngol de renovació, escaparia a la influència hipnòtica d’Escata Blava.

Va rebutjar la idea. La renovació significaria la mort d’en Dev Sibwarra, humà. Oblidaria tot el que l’havia convertit en un ésser lliure.

Lliure, durant quant de temps? Va ajupir el cap i va torçar els llavis. Ja havia desaprofitat la seva vida incomptables vegades, sense cap motiu. Aquesta vegada, podria salvar dotzenes de milions d'humans..., incloent-hi un Jedi. Però els ajudaria si podia. Honraria la memòria de la seva mare.

En Dev va redreçar l'esquena més que mai en cinc anys i va precedir a Escata Blava per una escotilla massa familiar.

- Estàs despert, petit?

En Dev va parpellejar. Estava estès sobre una coberta calenta i rugosa, prop d'un parell d'enormes potes del darrere proveïdes de grapes. Coneixia aquell xiulet melòdic i l'olor d'aquell alè. Un cap blau de cara estreta es va inclinar sobre ell. Se sentia net i pur, com una cria en sortir de l'ou.

-T'he curat -va dir... En Dev es va esforçar per recordar el nom -. Benvingut a la felicitat plena.

En Dev va estendre els braços i va envoltar a..., va envoltar a... ¡Escata Blava! Una molesta humitat va brollar dels seus ulls.

-Gràcies -va xiuxiuejar.

-Tens tan sols els pensaments, sentiments i records que t’enfortiran. Res d'aquella penosa confusió que complica la vida als teus amos.

L’Escata Blava va creuar els seus esvelts braços sobre el pit.

En Dev va inhalar una profunda glopada d'aire, content.

-Em sento tan net.

No podia recordar com feia això Escata Blava. Mai podia recordar-ho. Era evident, doncs, que la memòria no l'havia ajudat a continuar la seva vida de servei abnegat. Una cosa capaç de proporcionar tanta pau havia de ser bona. Qui ho proporcionés havia de ser la bondat personificada. Havia de ser un treball llarg i dur.

El mestre Firwirmng esperava davant la càmera d’Escata Blava, la seva cua musculosa s'agitava ansiosament. En Dev es va encongir en percebre la preocupació que ajustava els càlids ulls negres. Era evident que Firwirrung havia patit per ell, la qual cosa el va portar a la conclusió que havien purificat alguna cosa malvada.

-Em sento molt millor, amo -va dir en Dev -. Ja he donat les gràcies al nostre estimat ancià. Gràcies a tu també.

En Firwirrung va tocar la seva espatlla esquerra amb l’urpa davantera i va inclinar el seu gran cap, amb les llengües olfactives esteses.

-Sé benvingut -va respondre.

-Ara anirem a veure l'almirall Ivpikkis -va cantar Escata Blava.

 Sí, la missió! Ara es recordava: un suprem privilegi pel bé de l'imperi ssi-ruuvi. En Dev va caminar entre l'ancià i el seu amo amb el cap cot i les mans sense urpes enllaçades. Tenia ulls blancs, pell coberta de pèl i un cos petit sense cua. Qui era ell per merèixer aquests esforços per la seva banda, tanta felicitat en el servei, una tasca tan important?

Un campaneig va despertar en Luke d'un somni inquiet. Una llum va parpellejar al costat del seu llit, però l'altra banda de l'habitació va continuar a les fosques.

- Què? -Va preguntar, encantat. Havia tingut un malson macabre, no, un advertiment -. Què passa?

- Està despert, comandant Skywalker? -Va preguntar una veu masculina des de la consola del llit.

-Més o menys -va contestar -. Què passa?

-Hi parla la Direcció de l’Espaiport de Salís D’aar. Algunes de les seves, hum, tropes, s'han vist involucrades en un aldarull. En el complex Bakur hi ha diversos vehicles lleugers per a ús oficial. Quant trigarà en arribar a l'aeròdrom de la teulada?

Una trampa? Tindria alguna cosa a veure amb l'advertència sonada? Va saltar del calent i confortable llit. Si més no, se sentia descansat, i els seus dolors havien cessat.

-Vaig ara mateix.

Es va vestir a corre-cuita i va decidir despertar Chewbacca, perquè l'acompanyés. Chewie no necessitava perdre temps en vestir-se, i comptaria amb l'ajuda suplementària d'un altre parell d'ulls, un cervell i, sobretot, músculs. Han havia de quedar-se amb la Leia.

Aquesta havia dit alguna cosa d'esmorzar amb l'oncle de la Gaeriel.

Un enrenou. No podia imaginar les tropes rebels causant problemes...

Bé, sí. Sí podia. Es va cenyir l'espasa de llum.

Va sortir de la seva cambra, es va encaminar a la d’en Chewie i després es va apartar del llit. No volia entendre’s amb un wookiee despertat de sobte.

-Chewie -va xiuxiuejar -, aixeca't. Hi ha problemes.

-Baixa, Chewie.

Chewbacca va conduir el vehicle terrestre per la carretera d'accés a l'arc exterior de l’espaiport. En Luke va mirar a la seva dreta. La Plataforma 12, base temporal de l'Aliança, es trobava just darrere de la carretera radial que partia de la torre de control. Els llums de l’espaiport brillaven en aquell costat de la carretera, però en l'altre, ocasionals esclats similars a ràfegues de desintegrador il·luminaven la nit fosca. Algú havia apagat, a trets o com fos, els llums de la Plataforma 12. On estava la Seguretat de l'espaiport?

Van girar a l'esquerra, van deixar enrere la Plataforma 12 i van entrar en la seva carretera d'accés per una porta oberta en l'alta reixa metàl·lica. Sense guàrdies, va observar en Luke. Potser els guàrdies havien anat a reprimir l'enrenou. Es va acotxar millor en la seva parca. En plena nit, entre dos rius, l'aire humit no era molt agradable.

Quatre plataformes de llançament i aterratge per moltes naus s'estenien entre les carreteres radials i els límits de l’espaiport, i en mig s'alçava una petita cantina, desproveïda de tot atractiu, que recordava a dues casetes unides en angle recte. Algú els va fer senyals des d'allà.

Chewie va frenar el cotxe en l'angle que formaven les dues casetes. Un cop tancat el motor de repulsió, un silenci sinistre es va allargar uns deu minuts. Després un altre brunzit de desintegrador va estarrufar el borrissol del clatell d’en Luke i va il·luminar la silueta d'una bastida de reparacions alta. Una persona va córrer cap a ells.

- Manchisco! -Va exclamar en Luke -. Què passa?

La capitana del Frenesí va bellugar les seves trenes negres.

-Els nostres aliats insisteixen que tenen atrapats a un parell de ssi-ruuk darrere d'una de les nostres naus. No he pogut apropar-me prou per confirmar-ho. Disparen a tot el que es mou.

- Ningú té uns macroprismàtics?

En Han guardava un parell en el Falcó, a un quart de quilòmetre de distància.

La Manchisco va negar amb el cap.

-Bé, anem. Tu també, Chewie.

En Luke va córrer cap a la bastida i va desenganxar la seva espasa.

Abans d'arribar, una veu va cridar:

- Vostès, a terra! Retrocedeixin, si van desarmats. ¡Els alienígenes han aterrat! Han matat a dos dels nostres!

La Manchisco es va refugiar darrere d'una unitat de recàrrega, de la mida de l’R2.

-Els ssi-ruuk no matarien gent -va murmurar en Luke -. Prendrien presoners. Chewie, cobreix-me.

Si els ssi-ruuk havien aterrat, preferia negociar amb ells, malgrat la sinistra advertència.
Però tenia un pressentiment inquietant. Va desembeinar i va encendre l'espasa. A la seva llum, va veure que Chewbacca apuntava la ballesta cap a la foscor.

-Queda't aquí -va dir en Luke en veu baixa -. Ja t'has acostat prou.

Un tètric silenci es va fer de nou.

-Que ningú dispari -va cridar en Luke.

Va avançar pas a pas, amb l'espasa alçada davant seu. Encara que la seva llum era tènue comparada amb els focus de l’espaiport, era l'única que il·luminava la Plataforma 12.

Va envoltar una canonera de l'Aliança. Dos cossos humans estaven estesos sobre aquella estranya superfície irregular i vidriosa. Va seguir endavant, atent a qualsevol intenció hostil. Només va percebre pànic.

Formes geomètriques brillaven davant seu, la superfície metàl·lica d'una altra bastida de reparacions, que reflectia la llum de la seva espasa.

- Qui hi ha? -Va cridar en Luke -. ¡Sortiu!

El cap cònic d'un calamarià va aparèixer darrere de la bastida. Després una altra.
En Luke va grunyir i va córrer cap a ells.

- Què fan aquí? -Va preguntar.

-Permís per anar a terra –va brunzir el més proper, i va estirar el seu rígid coll rodó.

- Autoritzat? -Va preguntar en Luke. El seu comandant hauria tingut el sentit comú de...

El calamarià va agitar una mà palmípede.

-Per descomptat, comandant. El nostre torn ja ha acabat. Estem tan cansats com el que més, però aquests estranys ens van sortir a la trobada.

- Van matar a tots dos?

- Ens van atacar, comandant! Eren deu! Van disparar primer, comandant.

En Luke va desitjar tornar a Endor.

-Un de vostès que vingui amb mi.

- Senyor?

El calamarià va retrocedir i va aferrar el seu desintegrador.

-És una ordre -va dir en Luke amb serenitat -. Segueixi’m de prop, perquè pugui cobrir-lo.

A poc a poc, l'alienígena va sortir del seu amagatall. Un raig desintegrador va sorgir des de l'altre costat. En Luke va girar en rodó i el va desviar.

- ¡Alto el foc! -Va cridar -. ¡Chewie, vola’ls el cap, si és necessari!

Un rugit wookiee va ressonar a la zona deserta compresa entre la nau i la bastida.

-D'acord -va dir en Luke -. Anem.

En Luke va tornar sobre els seus passos cap a la canonera, però aquesta vegada més a poc a poc, perquè el calamarià no estava disposat a anar més de pressa. Va evitar el punt on jeien els cadàvers.

- On ets, Chewie?

Un altre tret de desintegrador, i un altre. En Luke va saltar i es va girar, parant els raigs sense pensar.

El tiroteig va emmudir de sobte. Des de la bastida de davant es va sentir un sinistre grunyit... i el rugit inconfusible d'un wookiee furiós. En Luke va aixecar l'espasa per veure millor. La torre metàl·lica va oscil·lar violentament. A la part alta, diverses formes fosques s'aferraven a les vores. Els desintegradors van caure a terra amb un soroll metàl·lic.

-Bon treball, Chewie -va cridar en Luke. Va prémer amb força l'espasa -. Molt bé, tothom avall. Fixeu-vos bé. Això és un Mon Calamari, no un ssi-ruuk. ¡Mireu-lo bé! -Va sentir sorolls apagats, però cap rostre va aparèixer en el cercle de llum verda -. Anem-nos-en -va cridar, impacient.

Al cap de tres segons de silenci, va sentir un rugit d’en Chewbacca.

Deu humans van sortir, vuit homes i dues dones, vestits amb jaquetes soltes i voluminoses i barrets calefactors. Feia la impressió que ja no anaven armats. Un home, més baix i prim que els altres, va assenyalar al calamarià.

-No és un Flauta -va dir.

En Luke va reconèixer la veu. Era l'home que havia intentat dissuadir-lo.

Un home de més envergadura va avançar, amb els ulls ben oberts. La llum verda no afavoria a ningú, però en Luke va suposar que aquell tipus tindria cercles foscos sota els seus ulls sortints a qualsevol llum.

-Tranquil, Vane.

L'home prim va tancar la boca, però es va acostar més al Luke i al calamarià. Tessa Manchisco va entrar en el cercle de llum. Els seus ulls reflectien una còlera verda.

-Aquesta plataforma està reservada als tripulants de l'Aliança -va dir en Luke amb severitat -. Què fan aquí?

Cercles foscos va creuar els seus fornits braços.

-Aquest és el nostre planeta, espadatxí. Li agrairem que mantingui allunyats monstres com aquest peix i aquell pelut.

Chewbacca va avançar cap al grup.

En Luke necessitava informació, i de pressa. L'Imperi hauria enviat en aquells rufians, o actuaven pel seu compte? El bakurà prim estava prou a prop perquè en Luke sondegés la seva ment un instant. En Luke estava segur que tenia bons motius per fer-ho, sense córrer el risc de desviar-se cap al costat fosc.

De tota manera, va vacil·lar abans d'enfocar la seva atenció en l'home prim, i es va obrir per escoltar les sensacions de l'individu (confusió, por, torbació, suspicàcia...). Es va internar en la seva memòria.

No va haver d’aprofundir molt. Els havien promès “una petita recompensa, directament des del despatx del governador”, si s'acostaven a la Plataforma 12 i prenien mesures per impedir que els ssi-ruuk es infiltressin a Bakura mitjançant aquella zona d'aterratge cedida a l'Aliança.

En Luke va interrompre el contacte i va baixar l'espasa.

-Torneu-vos a casa vostra. -Va confiar que la seva veu transmetés el disgust que sentia -. Diguin-li al governador Nereus que nosaltres ens encarregarem de vigilar la Plataforma 12.

Ningú es va moure.

Un rugit profund i gutural es va sentir des de la direcció d’en Chewbacca.

-Endavant -va dir en Luke, en captar la intenció -. Encara no han vist un wookiee enfurismat.

L'home prim va sortir del cercle de llum verda i es va encaminar cap als cadàvers. Un darrere l'altre, els altres el van seguir. Aviat, un grup capcot va caminava arrossegant els peus cap a l'entrada principal de la Plataforma 12, carregant els seus camarades.

Quant van sortir, la bateria principal de llums va tornar a encendre’s.

Algú devia estar vigilant des de la guarnició imperial, que només distava uns quilòmetres en direcció sud. I la seguretat de l'espaiport estaria indubtablement ocupada en les Plataformes 2, 6 o 9. En assumptes imperials.

Va exhalar un sospir.

-Anem a comprovar que el Falcó estigui bé, Chewie.

Quan C3PO va despertar d'hora la Leia, la jove va trobar un missatge d’en Luke: havia anat amb Chewbacca a l’espaiport per supervisar les reparacions de les naus. Es va vestir a corre-cuita a la cambra de bany i es va fer les trenes. Va sortir i va veure un humà alt, aturat al costat de la paret mural. La jove es va detenir i va boquejar. A la tènue llum de l'habitació, la silueta brillava feblement i banyava la imatge en temps real d'una ciutat rutilant.

En Luke havia dit que, de vegades, veia a Ben Kenobi així. La Leia va retrocedir i va forçar la vista. L'home no s'assemblava al vell general, ni a ningú que conegués.

Fos qui fos, no havia d'estar al seu apartament. Va desviar la vista cap al seu desintegrador, fora del seu abast, sobre el llit repulsor. Devia no tenir eficàcia contra les aparicions, si es tractava d'una.

- Qui és vostè? -Va preguntar -. Què voleu?

-No tinguis por -va dir la figura amb calma -. Recorda en Luke que la por pertany al costat fosc.

Qui era aquesta persona, que portava missatges per en Luke a la seva cambra privada? Un bakurà? Un imperial?

- Qui és vostè?

L'estrany es va allunyar cap a un punt més fosc, on la seva resplendor va augmentar. Era alt, de cara ampla i agradable, i cabell fosc.

-Sóc el teu pare, Leia.

Vader. Un calfred la va recórrer de cap a peus. La seva sola presència agitava totes les emocions fosques que niaven al seu interior: por, odi...

-Leia -va repetir la figura -, no em temis. He estat perdonat, però encara he d’expiar molts pecats. He de purificar d'ira el teu cor i la teva ment. La ira també pertany al costat fosc.

El seu desintegrador no li serviria de res. Fins i tot quan estava viu, desviava els raigs amb les mans nues. L'havia vist fer-ho a Ciutat Núvol.

-Vull que te'n vagis. -El fosc fred va gelar la seva veu -. Que abandonis aquest cos. Esfuma't, o allò que facis.

-Espera. -L'aparició no es va moure del seu lloc. Com a màxim, va donar la impressió que disminuïa de mida i proximitat -. Ja no sóc l'home que temies. Podries veure’m com un estrany, si més no, no com un vell enemic.

La Leia havia viscut massa temps amb la por a Darth Vader.

-No pots ressuscitar Alderaan. No pots ressuscitar la gent que vas assassinar, o consolar les seves vídues i orfes. No pots esmenar el que vas fer a l'Aliança.

Un antic dolor la va traspassar, com una ferida recent.

-Jo vaig reforçar l'Aliança, encara que no fos aquesta la meva intenció. -Va estendre un braç resplendent. La veu dolça li va semblar errònia. El rostre nu i bondadós no feia la impressió d'haver estat ocult durant dècades sota una màscara respiratòria -. Leia, les coses estan canviant. Potser mai més pugui tornar a tu.

La Leia va apartar la vista. Potser no podria ferir-lo amb el desintegrador, però tenir-lo a les mans l’alleujaria. Si estenia la mà, gairebé podria tocar-lo.

-Millor.

-No estic justificant... Els meus actes. No obstant això, el teu germà em va salvar de la foscor. Has de creure’m.

-Vaig escoltar en Luke. -Leia es va creuar de braços i va envoltar els colzes amb les seves mans -. Però jo no sóc en Luke. Ni el teu mestre. Ni el teu confessor. Només la teva filla, gràcies a una jugada cruel de la destinació.

-De la Força -va insistir la visió -. Que va servir a un propòsit. Estic orgullós de la vostra energia. No demano l'absolució. Només el teu perdó.

La Leia va tensar la mandíbula i va seguir amb els braços creuats.

- I el que li vas fer en Han? Vas a demanar-li perdó?

-Només per la teva mediació. Tinc poc temps.

La jove es va empassar saliva. Va notar la gola seca.

-Gairebé puc perdonar que em torturessis. -La figura inclinar el cap -. I les atrocitats que vas fer a altres persones, per haver arrossegat els seus planetes al si de l'Aliança. Però allò d’en Han... No, si em fas servir com a intermediària, mai aconseguiràs el seu perdó. Mai.
La figura es va encongir encara més.

-Mai és una paraula massa forta, filla meva.

Darth Vader, donant-li lliçons sobre virtut i eternitat?

-Mai et perdonaré. Desmaterialitza’t. Vés-te’n.

-Leia, potser no torni a parlar amb tu, però et sentiré si em crides. Si canvies d'opinió, estaré atent.

La va mirar fixament. Com s'atrevia, després de les seves crueltats i perversitats? Que en Luke tractés amb ell. Ella no pensava fer-ho.

Com suportava en Luke saber que era el seu pare?

Va sortir com un llamp del dormitori. La llum del matí penetrava per la llarga finestra de l'habitació principal, banyava les parets grogues i el terra fosc. Han es va aixecar del salonet més allunyat.

-Vas a arribar tard, no? Altesa.

C3PO va anar cap a ella.

- Està preparada, Mestressa L...?

La Leia va agafar el Propietari i va desconnectar en C3PO. Es va tombar cap a la porta del dormitori. No va sortir ningú.

-No pot fer-me això -va murmurar -. Va destrossar la meva vida. No pot!

En Han va contemplar l’androide, petrificat en una postura còmica, i després va arrufar els llavis.

- Qui? T'ha cridat aquell capità?

La Leia va llançar els braços a l'aire i es va passejar davant la finestra.

-Oh, fantàstic. Només se t'ocorre pensar en els teus mesquins -va agafar un coixí del sofà- i menyspreables –el va estrènyer entre les seves mans- gelosies? En Vader ha estat aquí, i tu només saps pensar a... ¡Aj!

-Uau, princesa. –En Han va estendre els palmells -. En Vader és mort. En Luke el va fregir. Vaig sortir en una moto-jet i vaig veure el munt de cendres.

La Leia va sentir un nus a l'estómac.

-Vas veure el seu cos. Jo he vist... La resta.

- Tu també veus coses? -La va mirar amb les mans a les butxaques i les celles arquejades -. O estàs adquirint més poder en això de la Força, o es tracta de la mala influència d’en Luke.

-Potser les dues coses -va reposar ella amb amargor -. Si hagués de veure fantasmes, podria haver estat aquest Yoda. M'encantaria parlar amb el general Kenobi. I qui em surt?
Va deixar caure el coixí i va llançar un cop de puny a la paret groga.

-Tranquil·la -va murmurar en Han -. No és culpa meva.

-Ja ho sé.

Els artells també li feien mal. Frustrada, es va recolzar contra la paret. Va mirar cap al seu dormitori.

- Què volia?

-T'encantarà. Disculpar-se.

En Han va emetre una breu rialla d'incredulitat i es va passar una mà sobre els ulls.

-Sí -va dir la Leia -. El mateix penso jo.

-Saltes cada vegada que alguna cosa t'ho recorda. Ara l’has vist cara a cara. Potser el pitjor ha passat ja.

-No. –Les seves espatlles es van enfonsar -. Han, encara segueix aquí. Jo sóc...

Va tancar els ulls, incapaç de concloure la frase.

- I què? –En Han es va acostar i va recolzar una mà sobre la seva espatlla -. Ningú hauria pogut arribar a un lloc tan elevat en l'Imperi sense un munt de capacitats i talents. Tu en tens, però els utilitzes de manera diferent.

Com podia ser tan insensible?

-Moltíssimes gràcies, Han.

Va considerar la possibilitat de donar-li un cop de puny.

- Leia? -Han va obrir els braços -. Jo també ho sento. Lamento haver armat un merder per aquest alderaanià.

La Leia va exhalar un llarg i lent sospir, i va seguir recolzada contra la paret.

-Fot el camp.

-Molt bé -va exclamar amb brusquedat en Han -. D'acord. He comprès el missatge.

Va envoltar el salonet, fet una fúria.

- Han, espera!

Què havia fet, descarregar la seva ira sobre l'única persona que no ho mereixia? Va deixar enrere a C3PO, el lloc de comunicacions apagat i va arribar gairebé a la porta principal.

-Han, és..., és l'herència d’en Vader. No puc evitar ser el que sóc.

Mentre l'impacte de les seves paraules la paralitzava, en Han es va aturar al costat de la consola negra. Es va girar a poc a poc.

-No -va dir -. És l'herència d’Skywalker.

Aquell cognom, el cognom d’en Luke, no la va afectar de la mateixa manera. Un sobtat pensament va creuar per la seva ment. Com havia estat en Vader..., abans de ser en Vader?

-Vaig a dir-te una cosa. –En Han es va acostar a la vora del salonet -. Els governs es necessiten mútuament. Sí, i els planetes, i les races. I també la gent.

Els governs. Anava a arribar tard a l'esmorzar amb el primer ministre...

-Sí. -Va tornar al seu costat -. Exacte. De tota manera, se n'ha anat. No m’ha fet mal. Potser ja no pugui.

-Això seria fantàstic.

En Han va recórrer amb un dit les seves trenes.

La Leia es va treure les sivelles. Han la va contemplar amb atenció, mentre ella es passava la mà pel cabell i agitava el cap. El seu cabell es va escampar com una cascada.

-Però no vaig a perdonar-lo -va dir amb suavitat.

- Estàs segura que et trobes bé?

En Han va acariciar la cascada fosca i va envoltar la seva cintura amb el braç. La seva espatlla es va convertir en un ferm i càlid coixí.

-T'estimo, manat de nervis.

-Ja ho sé.

- De debò?

En Han va acariciar el seu clatell.

- Per què penses que no?

-Em sap greu -va xiuxiuejar la noia, i va estirar el coll. Va retenir els llavis prop del seu coll.

En Han va acceptar la invitació. Es va inclinar i la va besar. La Leia va sentir que la seva energia vital es concentrava en el petó, fins que només van existir els perceptibles moviments de la boca d’en Han. Va recolzar les mans sobre les seves espatlles. Les cames d’en Han es van moure cap a ella. Totes les percepcions es van esvair, excepte el sabor del seu alè. El pols va martellejar-li les orelles.

El centre de comunicacions va sonar darrere seu.

- ¡Mmmm! -Va rugir en Han, abans que la Leia pogués deixar-se anar -. No! No és just!

La Leia va riure de la seva desesperació i va tirar-se el cabell darrere de les espatlles.

- Vas tu, o vols que ho faci jo?

-Bé, ets... -La va mirar de dalt a baix i va dibuixar un somriure tort -. Adorable.

-Però no estic presentable.

-No és la teva imatge habitual -va admetre en Han, amb un pesarós moviment de cap -. Jo aniré.

La Leia es va apartar a un costat. En Han va tocar un control i va parpellejar.

- Luke! -Va exclamar -. Què passa?

-S'ha produït un petit problema -va dir la veu d’en Luke.

La Leia es va posar al costat d’en Han, en Luke semblava serè. Va intentar projectar-se amb la Força per sentir la seva presència, però no va poder. Encara devia estar molt nerviosa.

-Pensava que anaves a supervisar les reparacions de les naus -va dir.

-Vaig pensar que el centre de comunicacions no era prou segur per deixar missatges. Els nostres tripulants Mon Calamari van baixar per un permís autoritzat. Alguns bakurans que es trobaven en una part de l’espaiport on no havien d'estar, a instàncies d’en Nereus, els van veure i van pensar que els ssi-ruuk havien aterrat. Quan vaig arribar, els Calamari havien disparat contra dos en defensa pròpia.

-Oh, no.

Els documents de la treva van cremar en la imaginació de la Leia.

-Em sap greu haver-m'ho perdut -va somriure Han -. Sembla que ho has arreglat tot.

En Luke va assentir.

-Estava tan fosc que l'espasa de llum va ser suficient per il·luminar tota la zona de la plataforma. Un cop Chewie i jo vam atreure l'atenció de tots dos bàndols, i els bakurans van fer un bon cop d'ull als nostres, van declarar un alto el foc.

En Han va arquejar una cella.

-No està malament, granger.

-Escolta, Luke –La Leia va tornar a empènyer els cabells cap enrere -, i els bakurans ferits?

En Luke va prémer els llavis i va moure el cap.

-He dit ferits? Em sap greu. Morts. Cal presentar una disculpa oficial als seus familiars. Ho faràs per mi? Aquestes coses et surten millor.

A la Leia no li va fer cap gràcia la idea, però en Luke tenia raó. Calia procedir amb correcció.

-Ho faré.

Va intentar projectar-se cap a ell una vegada més. El que va tocar li va gelar la seva sang. Potser la crisi havia acabat, però va percebre en el fons una fosca inquietud.

- Luke, què passa?

Les galtes del jove van enrogir.

-Si us plau, Leia. Aquest canal no és segur.

En Luke tenia molta por. Què més havia passat aquella nit? En Han va arquejar una cella i la va mirar. La Leia va sacsejar el cap.

-Més tard -va dir -. En Han i jo anirem directament a casa del primer ministre. Em disculparé davant seu, abans que ningú. També m’emportaré a C3PO i l’R2, per traduir.

-Bé. R2 estarà en el meu dormitori, endollat. Han, deixo en Chewie aquí per mantenir la calma. Intentaré parlar amb en Belden, si el localitzo.

- Belden?

-El senador de major edat. Tinc un pressentiment -va dir en veu baixa.

- Sobre el tiroteig? -Va preguntar en Han.

-Exacte. Fins després.

La imatge es va esvair.

En Han es va creuar de braços.

-Suposo que com més aviat posem fil a l'agulla, abans podrem marxar d’aquest planeta amb la pell intacta.

La Leia va estendre una mà cap al tauler de comunicacions.

-Avisaré al primer ministre Captison que arribarem tard.

Encara sort que s'havien endarrerit. En cas contrari, no haurien rebut la transmissió d’en Luke.

La Leia va arrufar les celles i va teclejar el codi del primer ministre Captison. Potser algun dia es penediria de no haver acceptat les disculpes d’en Vader. De l’Ànakin. De qui fora. Hi havia actuat amb educació.

La vigilava? Furiosa, va agitar el puny en l'aire.

Següent