L’Aposta d’en Wedge (III)

Anterior

3

Còrran va donar la benvinguda a les seves visites a la petita suite que els havia estat assignada en Borleias a ell i el seu company d'ala, el gandià anomenat Ooryl Qrygg. Com l'assalt rebel havia danyat la majoria dels edificis de la superfície en la instal·lació imperial, les forces d'ocupació de la Nova República es van allotjar en el laberint subterrani que formaven els fonaments de la base. A part de l'ocasional marca de blàster i un parell de parets destruïdes, les instal·lacions estaven força ben mantingudes.

La suite d’en Còrran tenia dos dormitoris que havien estat construïts en els dos costats més estrets de l'habitació rectangular. Les parets havien estat pintades d’un gris imperial. Aquest color, combinat amb el blau fosc de la catifa feia que l’habitació semblés molt fosca. Còrran s'havia oposat al conjunt de colors portant la major quantitat de llums que va poder trobar i programant un holoprojector perquè mostrés imatges d'altres planetes sobre una gran part de la paret més llarga.

Ell havia suplicat, demanat prestat i bescanviat perquè els mobles fossin instal·lats a l'habitació. La majoria de les superfícies funcionals eren els calaixos on venien els recanvis. Hi havia aconseguit quedar-se amb un dels sofàs que havia estat originalment a l'habitació i havia canviat el que tenia un forat fet per un blàster per dos seients ejectors d'un Ala-Y. Un petit refrigerador sostenia l’holoprojector i, encara que omplia l'habitació amb l'ocasional xiuxiueig, aconseguia que les begudes es mantinguessin fredes i que el menjar no es fes malbé.

Un home prim, de cabell castany va entrar primer a la suite i va somriure quan una imatge d’Alderaan va aparèixer a la paret.

-Fa molt temps que no veig les Cataractes Triples de Wuitho -Va apuntar al turó des d'on un riu es dividia en tres espectaculars cascades -. Vam anar amb la meva família per una setmana abans que jo me n'anés a l'Acadèmia Imperial. NovaCom mantenia una cabana flotant a l'àrea, així que aquí ens allotjàvem. Era tan bonic com aquesta imatge, però sense el rugit de l'aigua sembla...

Mort. Còrran no necessitava veure la pena i el dolor a la cara d’en Tycho Celchu per saber quina paraula havia quedat sense dir. Excepte pels imperialistes més freds entre els supervivents d’Alderaan, els alderaanians havien patit una ferida profunda i emocional quan el seu planeta natal havia estat destruït. Hi havia aixafat a alguns, però altres, com Tycho i la Princesa Leia Organa, semblaven ser impulsats per aquesta pèrdua per detenir a l'Imperi i a la seva perversitat.

-Perdoni’m per això, senyor. El projector tria les imatges a l'atzar.

La cara d’en Tycho es va aclarir.

-No es disculpi. Puc estranyar la meva llar, però això no vol dir que no m'agradi veure hologrames d'ella. El planeta pot haver mort, però la seva bellesa sobreviu en imatges com aquesta.

El segon visitant va passar la porta i va haver de fer un petit salt cap endavant quan la porta es va tancar darrera d'ell. El droide negre tenia el cos d'una unitat 3PO, però tenia el cap amb forma de cloïssa crestada d'una unitat de control de port espacial.

-Bona nit, Tinent Horn. Puc dir que em vaig alegrar molt quan vaig rebre la invitació per visitar-lo aquesta nit perquè estic trobant a la Capitana Nunb una mica brusca per al meu gust...

Còrran  li va donar una ràpida mirada a Tycho.

- Vols fer-ho tu o ho hauria de fer jo?

- Fer què? Puc ajudar?

Tycho va somriure.

-No ho podríem fer sense tu, M3. Tanca el bec.

-Senyor, he de protestar...

-Tanca el bec.

-Però jo...

-Tanca el bec.

Amb la tercera repetició de l'ordre, els braços de l’androide van baixar instantàniament cap als seus costats i el seu cap va caure bruscament fins que la seva barbeta gairebé tocava la xapa del pit. A la base del crani, a dalt del coll, un botó vermell il·luminat es va fer visible. M3 es va sacsejar una vegada com si li hagués pegat un blàster, després es va quedar quiet i, més notablement, en silenci.

-Cada vegada que veig aquesta petita rutina em sorprèn -Còrran va agitar el seu cap i li va assenyalar a Tycho al sofà -. Encara que crec que vaig arribar al fons del que li està passant.

-Bé -Tycho es va asseure i va girar per no veure la imatge a la paret -. Digues que és el que tens, o almenys allò que puguis.

-Segur -Un calfred va recórrer l'espina d’en Còrran. Fa un mes, Tycho havia informat que M3, la unitat M-3PO de l'Esquadró Murri, havia mostrat comportaments estranys quan se li deia que tanqués el bec repetidament. El droide venia comportant-se estranyament feia un temps, però ningú s'havia queixat perquè estava parlant menys i havia aconseguit armar uns intercanvis excel·lents en el mercat negre i dins del cos d'administració militar de l'Aliança per donar-li a l'Esquadró els subministraments que necessitava. Còrran havia aconseguit rastrejar aquest nou comportament fins el suggeriment que ell li havia fet al droide de "aconseguir" algunes parts per arreglar la seva Ala-X.

-Vaig aconseguir trobar els registres de just abans de l'evacuació de Hoth. M3 va estar aquí treballant per a una Tinent en el Cos d'Administració. El seu nom era Losca, o alguna cosa semblant. De qualsevol manera, a ella li estava costant molta feina aconseguir provisions després de les pèrdues de Derra IV i no estava tenint molta sort. En aquest moment, aquesta derrota va fer que les coses no es veiessin bé per la Rebel·lió, així que els recursos van començar a escassejar.

Tycho va assentir.

-Ho recordo. Vam tenir molts problemes perquè els nostres equips funcionessin en el fred perquè no teníem els equips de conversió apropiats.

Sembla que aquesta Tinent Losca estava sent derrotada en les negociacions i ni ella ni el Comando de l'Aliança estava satisfet. Ella volia crear una base de dades que li permetria funcionar com una comerciant de mercaderia, però els recursos de computació eren limitats i estaven ocupats coordinant coses com les defenses. Aparentment al lideratge de l'Aliança no li atreia molt la idea d'esdevenir un comerciant de mercaderies, així que li van prohibir que fes una cosa tan ambiciosa i li van insistir que seguís amb el que venia fent.

-Se suposava que la base de Hoth era secreta -Tycho va arrufar les celles -. Disposant-la com una mena de mercat hagués portat al seu descobriment molt abans que les tàctiques de Vader d'usar droides de rastreig perquè inspeccionessin planetes.

-Això pot ser cert, però aquesta Tinent Losca semblava pensar que sense algun tipus de comerç, la Rebel·lió es quedaria sense subministraments. La base es mantindria secreta, però es quedaria sense les coses que feien possible la rebel·lió. En la seva desesperació, ella va fer que alguns tècnics muntessin a M3 amb parts de recanvi. Ella va preparar un programa amb codis per a l'obtenció d'articles i el va posar en alguns xips que van ser posats en M3. Aquests xips li van donar una segona personalitat que opera sense que la personalitat normal de 3PO es doni compte que existeix. Es pot accedir al comerciant demanant-li que escamotegi alguna cosa o dient-li que callés, com tu vas descobrir. Quan utilitzes aquesta tècnica, el droide es converteix en una simple terminal que et dóna accés a tota la seva informació.

L'home d’Alderaan es va inclinar cap endavant i va recolzar els colzes en els seus genolls.

- Quines van ser les precaucions de seguretat que Losca li va posar al droide?

-No ho sé, i no l'hi puc preguntar per què va morir a Hoth durant l'assalt. M3 va sortir del planeta i va estar passejant d'unitat a unitat fins que nosaltres el vam rebre. Ningú més es va assabentar del seu secret fins que nosaltres ens el vam trobar. Vaig fer que Xiulador li fes un escaneig de diagnòstic bàsic a M3 i els circuits del comerciant són l'única cosa inusual que té. No crec que siguin un risc de seguretat.

-Això és bo -Tycho va somriure -, i va ser una bona feina obtenir la informació de Hoth. La majoria d'aquests arxius encara són secrets, oi?

-Tots ho són, però Xiulador té un programa descodificador que li dóna accés a coses de baix nivell de seguretat -Còrran va arronsar les espatlles -. Aquests arxius són fàcils d'accedir, no com les rutines que es van usar per segellar parts del teu registre.

Tycho amb prou feines va vacil·lar.

-Millor. Dubto que es faci molt de mal si la gent comença a conèixer els detalls de Hoth. Les meves aventures, al contrari, poden causar problemes.

Còrran no va fer cap esforç per amagar la seva sorpresa per les paraules d’en Tycho.

- No estàs enfadat amb mi per tractar d'obrir el teu registre?

Tycho va aixafar el seu cabell castany clar del seu clatell.

-Enutjar-me no em servirà de res, oi? Potser estigui una mica decebut, però no enutjat.

- Per què decebut?

-Perquè podries haver preguntat si hi havia alguna cosa que voldries saber.

- Em donaries una resposta honesta?

Tycho va parpellejar.

- Per què creus que et mentiria?

Còrran va apuntar el seu polze cap a la porta tancada.

-Hi hi ha dos oficials de Seguretat de l'Aliança a la porta, cert? Estan esperant per escortar-te de tornada a la teva habitació, oi?

-Si. Llavors...?

-Llavors el General Salm pensa que presentes algun tipus d'amenaça per a l'Aliança. Això no hauria de fer-me dubtar sobre tu?

-Podria -Tycho va arronsar les espatlles -. Però podries pensar sobre les coses que saps de mi i podries decidir per tu mateix si pots confiar en mi o no.

Còrran es va inclinar cap enrere i va creuar els braços sobre el seu pit. En la seva carrera amb la Força de Seguretat de Corèllia, Còrran havia interrogat a tot tipus de persones, humans, alienígenes i fins i tot algun ocasional droide. Sempre havia tingut la sensació si algú estava dient-li la veritat o li estava mentint. S'havia acostumat a seguir aquesta sensació, apostant als seus pressentiments per trobar les esquerdes en les històries que els sospitosos construïen.

No estava rebent cap senyal d'engany per part d’en Tycho, però el que no sabia de l'home semblava pesar més que el que ell sabia. No hi havia cap dubte que Tycho Celchu havia estat un valuós i valent membre de l’Esquadró Murri des d'abans de Hoth fins després d'Endor, Bakura i després dotzenes de petites batalles. Hi havia volat en una Ala-A en l'assalt a la Segona Estrella de la Mort i va aconseguir allunyar els seus perseguidors de Wedge i del Falcó Mil·lenari. Un temps després, es va oferir com a voluntari per a una missió classificada i tot rastre dels seus antecedents fins a sis mesos abans de tornar a unir-se a l'Esquadró Murri havien estat codificats. El buit era només de tres quarts d'un any, però marcava el final de la confiança que li tenien un grup de figures de l'Aliança. Semblava que Wedge Antilles era l'única persona que encara tenia fe en ell.

Còrran havia conegut a Tycho feia només sis mesos, però en aquest temps Tycho havia volat repetidament en una llançadora sense armes en situacions perilloses per recuperar pilots que havien estat abatuts de les seves naus. En una d'aquestes ocasions li havia salvat la vida a Còrran subministrant-li informació que li va permetre centrar en la seva mira uns Interceptors TIE que se li estaven apropant. Havia estat una acció valenta de la seva part, i una que podria haver matat a Tycho, però ell es va arriscar per mantenir Còrran amb vida.

Tot i deure-li la vida a Tycho no una, sinó dues vegades, Còrran encara tenia certes reserves d'ell. Tycho hi havia mantingut en secret aquest forat en el seu registre. Còrran podria haver-lo ignorat fàcilment, però la facilitat amb la qual Tycho havia burlat al seu destacament de seguretat i com havia aconseguit escapar-se de la supervisió en la segona ocasió en què va salvar la seva vida feia que Còrran tingués els seus dubtes sobre ell. Sabia que la seva sospita era un residu d'haver estat un oficial de Seguretat de Corèllia el pare i avi també havien servit a la Seguretat de Corèllia, i esperava que saber la veritat sobre Tycho alleujaria les seves sospites.

El problema era que de l'única forma de saber la veritat era a través d’en Tycho qui, per bo o dolent, havia de considerar-se com un narrador poc fiable. No obstant això, era millor que sospites desorientades.

-Senyor, he confiat en vostè en el passat, i seguiré fent-ho en el futur perquè no l'he vist fer res dolent. Em disculpo per tractar d'obrir el seu registre. Crec que el fet d'haver treballat en la Seguretat de Corèllia ha esmolat el meu sentit de la paranoia. No saber per què Salm el té sota vigilància fa que aquest sentit treballi hores extres.

- Però de tota manera vol saber què em va passar fa dos anys?

-Sí, senyor.

-Bé -Tycho, resignat, va arronsar les espatlles, però la seva veu semblava alleujada. -Serà bo compartir això amb algú, però no sortirà d'aquí, d'acord?

Còrran va alçar la mà.

-Pel meu honor.

Tycho el va mirar fixament per un segon amb els seus ulls celeste clars i va assentir amb el cap.

-Em vaig oferir com a voluntari per volar en un caça TIE cap a Coruscant. L'Aliança l'havia confiscat a Bakura i el vaig modificar extensivament per omplir-lo de paquets de sensors. En acostar-me, vaig orbitar diverses vegades el planeta i vaig captar tot tipus d'informació interessant sobre les fortaleses espacials Golan, sobre els escuts de defensa, sobre els miralls de recol·lecció de llum solar, sobre els ganxos celestials, les dàrsenes espacials i les fàbriques de naus i sobre totes les coses que orbiten el planeta. Després, vaig portar la nau dins de l'atmosfera, vaig aterrar a Coruscant i la informació va ser descarregada. Va ser enviada per diverses rutes, i en menys de dues setmanes, em van demanar que tornés a marxar en el globus ocular, recopilant dades mentre m'anava, després em trobaria amb un vaixell de càrrega i tornaria a l'Aliança. Sabia que sortir del planeta seria difícil, però teníem totes les contrasenyes corresponents, així que em vaig arriscar.

-I els imperials et van capturar.

-Ho van fer. Dos trets de canons d'ions van provocar un curt circuit en tots els sistemes que tenia a la nau, inclòs l'acte destrucció. Vaig ser recuperat per un Destructor Estel·lar i capturat. Em van disparar amb un esprai d'atordiment Stokhli i no vaig saber més. Finalment quan vaig despertar, estava en un transport sortint de l’hiperespai. Vàrem aterrar i em vaig assabentar que m'havien portat a Lusankya.

- Lusankya?!

- La coneixes?

-Només pels més vagues i repugnants rumors. Se suposa que és la presó privada de Cor de Gel. Allà li passen coses rares a la gent.

Tycho va assentir.

-Els guàrdies, quan es dignaven a parlar amb un presoner, es jactaven que ningú surt d'aquí a menys que Ysanne Isard hagi acabat amb ells.

Còrran va sacsejar el cap. Era més fàcil per a ell creure que la flota Katana existia d'acceptar l'existència de Lusankya. La primera vegada que havia sentit aquesta paraula va ser després que un rival del Diktat de Corèllia hagués estat assassinat per un ajudant de confiança. A l'ajudant li havien portat les autoritats imperials al voltant d'un any abans de l'assassinat, però havia tornat tres mesos més tard. Després d'haver assassinat al seu cap, havia repetit la paraula "Lusankya" una i una altra. Després d'aquest incident Còrran s'havia assabentat d'una dotzena de situacions similars on una persona aparentment normal, s'havia tornat en contra dels seus amics i familiars, traït o realitzant algun acte horrorós de terrorisme contra ells. Cadascun d'aquests incidents tenia una connexió a Lusankya en alguna o altra manera, però aquesta connexió només es feia aparent després que el crim havia estat comès.

Còrran va arrufar les celles mentre mirava a Tycho.

-Les persones que surten d'allà són homes bomba controlats a distància. Fan coses horribles quan l'Imperi els activa.

Les Mans d’en Tycho es van tancar en punys.

-Ja ho sé, ho sé. El que és pitjor, ningú ha esmentat Lusankya abans d'haver actuat. Les pistes sempre són trobades després. Però amb mi, després de tres mesos d'interrogatoris i presó, crec que van decidir que era inútil. Jo estava en males condicions, vaig estar catatònic durant la majoria del meu temps a Lusankya així que gairebé no recordo res i més tard em van alliberar. Em van enviar a Akrit'tar. Als 3 mesos vaig aconseguir escapar de la colònia penal i vaig tornar a l'Aliança. Vaig ser interrogat per dos mesos, però no van poder trobar res dolent en mi.

-I tampoc havien trobat una cosa dolenta amb les altres persones que havien estat en Lusankya, oi?

-No. L'única diferència entre nosaltres és que jo recordo haver estat allà. L'opinió del General Salm i d'alguns altres és que van deixar la meva memòria intacta i que van dissenyar el meu escapament, perquè jo pogués tornar a l'Aliança i trair-la. Sense cap evidència que provés que era un agent dorment, l'Aliança no podia tancar a Tycho sense semblar una entitat sense més cor que l'Imperi. Tot i això, Còrran es va recordar a si mateix, la manca d'evidència no significava que l'evidència no existís. Les sospites d’en Salm sobre Tycho podrien ser cent per cent veritables i la completa falta d'evidència denotava l'habilitat d’Ysanne Isard i de la seva gent.

Còrran va aclucar els ulls.

-Llavors, no saps veritablement si ets un agent imperial esperant a ser activat o no?

-Jo sé que no ho sóc -Les espatlles de l’alderaanià es van enfonsar -. Una altra cosa és poder provar-ho.

-Però estar constantment sota sospita, això ha de desgastar. Per què suportar-ho? Com pots aguantar?

L'expressió d’en Tycho es va despullar d'emoció.

-Ho tolero perquè he de fer-ho. Suportar-ho és l'única manera que tinc perquè em permetin seguir lluitant contra l'Imperi. Si renunciés a la Rebel·lió, o si m’amagués fins que s'acabi la guerra, m'hauria rendit a la por del que Ysanne Isard podria, podria, haver-me fet. Sense haver-me disparat un sol tret, ella m'hauria deixat tan mort com Alderaan i això no ho permetré. No hi ha res del que he de viure dia a dia que no sigui mil vegades més fàcil que el fet de suportar allò que em van fer mentre l'Imperi em tenia captiu. Fins que l'Imperi no estigui mort, no sóc realment lliure perquè sempre estaré sota sospites. Viure amb restriccions menors ara, vol dir que algun dia ningú haurà de tenir-me por.

Lentament Tycho va obrir les mans i es va refregar la cara.

-No sé si alguna cosa d'això et tranquil·litza, però això és tot el que hi ha.

Còrran va sacsejar el cap.

-Ajuda un munt. Siguis o no un agent imperial en un uniforme rebel, el fet és que m'has salvat la vida dues vegades. Definitivament això compte, i molt.

-Bé -Tycho va assenyalar al droide -. Què fem amb ell?

-No crec que sigui un gran risc de seguretat, sempre que no comerciï amb articles que estiguin presents en qualsevol lloc on anem a operar. Xiulador ja ha modificat els paràmetres del seu programa per cobrir aquesta situació -Còrran va somriure -. Si informem sobre la seva personalitat d'escamotejar, no crec que el General Salm consideri que M3 sigui un risc gens menor que tu. Mentre que no ho activem, exceptuant casos molt específics, hauríem d'estar fora de perill.

-Així que penses que nosaltres podem reactivar-lo.

-Sí, suposo que sí -Còrran es va parar i va caminar cap al droide -. Prepara’t.

Va prémer el botó a la base del coll de l'androide.

El cap d’M3 es va col·locar en la seva posició apropiada. El droide va mirar al seu voltant per un moment o dos durant els quals els seus colzes es van allunyar del seu cos.

-No sé el que es va apoderar de mi. Si us plau, perdonin la meva rudesa -el cap del droide es va inclinar cap a la dreta i els seus ulls van brillar -. Em vaig perdre alguna cosa?

Còrran va recolzar una mà a l'espatlla.

-Res que poguessis trobar útil, M3. Simplement estàvem intercanviant xafarderies i repetint rumors que no tenien cap substància en absolut.

Següent