L’Aposta d’en Wedge (XXI)

Anterior

21

Encara que l'aparició de Mírax va sorprendre Wedge i el va deixar una mica desequilibrat, Iella es va adaptar immediatament. Va enllaçar un braç a través del de Mírax i va somriure dolçament.

-Nosaltres hem de posar-nos una mica al dia, així que vostès nois només continuïn i no s'atreveixin d’intentar escoltar-nos -Encara que el seu somriure va romandre en el seu lloc, i ella va mantenir un to lleuger en la veu, Wedge va llegir tensió i cautela en la seva mirada.

-Com desitgin, senyores -Va esbossar una curta reverència, llavors les va seguir als ascensors.

Van baixar en una cabina enreixada, llavors van sortir cap a la planxada mullada per la pluja. Iella i Mírax xerraven i reien mentre serpentejaven el seu camí, entrant en els edificis, aturant-se davant les vidrieres, i anant de punt a punt d'interès mentre sempre descendien. Wedge podia notar, per la forma en què viatjaven, que Iella feia algunes eleccions a l'atzar, però altres amb un propòsit. Amb les freqüents parades i passades a través de botigues de roba que el feien sentir incòmode, Iella feia que fos molt difícil que qualsevol que estigués seguint-los passés inadvertit.

Wedge va comprendre que veure’s forçat a esperar enmig de files de mostres de roba de dona el feia sentir intranquil pel fet que alguna cosa més que el seu gènere el feia sentir absolutament fora de lloc allà. Durant els últims, més, de set anys, ell havia estat a la guerra. Encara que hi havia hagut temps de relaxació i havia estat de franc, mai no havia sortit de la seva identitat de ser un pilot. Sense família a la qual visitar, els seus pares havien mort, i a causa de la seva connexió amb la Rebel·lió, visitar a qualsevol altre parent només el posaria en perill, s'havia pres descansos, però no temps lliure. Vagar a través dels camins apartats de Coruscant era el més proper al que els altres podrien veure com una vida normal des que van morir els seus pares.

Va somriure. Fins i tot el temps que havia passat com un heroi itinerant per la Rebel·lió havia estat lluny de ser normal. S'havia trobat a si mateix batut de planeta en planeta, de banquet en banquet, usant un uniforme de gala que ni tan sols sabia que tenia la Rebel·lió. A les recepcions, festes i sopars havia trobat que era felicitat per la seva part en la Rebel·lió per criatures que abans mai havia sabut que existissin. Li havien donat regals, li havien conferit honors, i les oportunitats li van permetre fer coses que mai havia tingut el coratge de ni tan sols somiar quan era petit.

Va mirar com Iella i Mírax jugaven amb una holounitat fabricadora de roba, allargant i escurçant, arreglant i pintant vestits que mai anaven a encarregar. Es reien i estaven divertint-se. Simplement de la mateixa manera en què ho feia la gent normal quan gaudia d'una vida normal.

La paraula "normal" es va encallar en el seu cervell per un moment i va comprendre que "normal" era una meta per a la qual la majoria de la gent no tenia cap definició. Quan Zraii, el cap de tècnics de l'Esquadró Murri, feia diagnòstics de l'Ala-X d’en Wedge, el normal estava definit per una sèrie de lectures de referència establertes en les especificacions de l'Aliança i els manuals de rendiment d’Incom. Hi havia una manera de determinar si el caça estava funcionant normalment o no. I si era deficient d'una manera o altra, aquest defecte podia corregir-se.

El normal en termes de vida, d'altra banda, no era tan fàcil de determinar. Per Mírax, transportar contraban entre móns era una cosa normal, però per a algú com Iella o Còrran era un comportament vulgar i anormal. Per als seus pares la vida normal havia estat tenir un dipòsit de combustible i criar una família. Aquesta versió de normal, o alguna variació menor d'ella, semblava encaixar en la visió de la majoria de la gent del que havia de ser la vida.

Però això significa que qualsevol altra cosa no és normal? Per a ell, viure la vida d'un pilot que lluitava contra l'Imperi semblava normal. És més, semblava ser una vida que estava basada en la realitat. L'Imperi, malgrat la seva debilitat, projectava una mortalla sobre tota la galàxia i fins que fos eliminat, la classe de normalitat de casa, treball, i família sempre estaria en perill. Un centelleig d'aquest mal podria trencar en trossos el capoll de normalitat que la majoria de la gent intentava teixir al seu voltant, i pertorbar les seves vides per sempre.

Wedge i Pash van seguir silenciosament el deixant de les dones mentre elles continuaven. Iella va semblar moure’s una mica més deliberadament, i quan van emergir d'una escalinata cap a una planxada que penjava damunt d'un canó urbà amb un riu d'ombres omplint les seves profunditats, un taxi repulsor es va aturar. Les portes es van obrir i Iella els va fer senyals a tots perquè pugessin. Wedge no va reconèixer el conductor, però això d'alguna manera el va fer sentir-se millor sobre la situació que si ho hagués fet.
Sense instruccions d’Iella, el conductor va allunyar el vehicle de l'edifici i va descendir. La ruta per la qual va volar semblava igual de retorçada i tortuosa que la que Iella havia emprat, però el viatge va acabar ràpidament. El conductor els va deixar en una altra passarel·la, però aquesta estava diversos quilòmetres més avall i lluny d'on els havia recollit, deixant-los submergits en les espesses ombres de la ciutat subterrània.

Iella els va portar fins a un carreró, després a través d'ell, per finalment entrar en un edifici. Tres pisos més amunt ella va obrir una porta i els va portar a una habitació amb prou feines moblada. Els seus trets més impressionants eren les dues grans finestres quadre que dominaven les parets llunyanes. Proveïen una vista bastant panoràmica de la intersecció que el departament dominava, o que dominava, depenent de la perspectiva d'un.

Iella va tancar la porta, llavors va assenyalar amb el cap cap als dos sofàs que s'enfrontaven entre si en el centre de la cambra.

-Si us plau prenguin seient.

Mírax es va asseure amb l'esquena cap a una de les finestres i va deixar que un somriure lleuger passés pels seus llavis.

- Què vols primer? La història de per què estic aquí a Coruscant, o la de com me les vaig arreglar per trobar-los?

Iella va arronsar fàcilment les espatlles.

- Quin em convencerà que no ets una imp?

Wedge va arrufar les celles.

-Mírax està neta. L'he conegut tota la meva vida. No és cap imp.

-Convenci’m.

Wedge començà a dir alguna cosa, però Mírax es va aclarir la veu.

-Jo puc portar això, Wedge, de debò –va somriure -. Agraeixo la precaució, especialment aquí. Començaré pel museu i aniré retrocedint només fins on sigui necessari, d'aquesta forma no coneixeràs més del que necessites.

Iella va assentir.

-Coruscant és un món on hi ha mil milions de persones. Les possibilitats que estiguis en el lloc correcte per veure algú que coneixes són astronòmiques. Ni tan sols la sort o creure en la Força comença a cobrir aquestes probabilitats.

-Bastant cert, però jo tenia una pista de la casa sobre l'aposta -Mírax va agitar un polze en direcció a Wedge i Pash -. Ells són genets de naus caces. Tard o d'hora haurien d'anar al Museu Galàctic i verificar l'exhibició que parla sobre Endor. És que l'ego i aquests pilots poden respirar el buit més fàcilment del que poden deixar passar l'oportunitat de veure quines són les mentides que l'enemic està comptant sobre ells. Els pilots corellians són notablement presumits, així que aguaitar el museu em va semblar natural.

Wedge li va arquejar una cella a Mírax.

- Creus que sóc presumit?

-Wedge, t'estimo com un germà, així que em fa mal dir això, però ets tan presumit que creus que pots mantenir el teu ego sota control. La majoria del temps ho aconsegueixes, el que és la teva única gràcia salvadora. I les vegades que no ho fas, bé, jo no he estat a l'altre costat d'aquests esdeveniments, però m'imagino que hi ha alguns IMP que se’n penedirien d'aquesta experiència, si estiguessin vius per pensar-ho.

Malgrat la suau acidesa de les seves paraules, Wedge sabia que contenien més veritat del que ell realment volia admetre. En el segon atac a Borleias s'havia permès sentir-se ultratjat per les tàctiques que els IMP pensaven que li impedirien completar la seva missió. Això realment mostrava bastant ego i van pagar un molt alt preu per condescendir.

Es va girar cap a Iella.

-Bé, si més no pots adonar-te que em coneix.

-Per aquesta explicació puc adonar-me que coneix els pilots corellians. Jo tenia un company que era molt hàbil amb un Ala-X. Si ell alguna vegada s'uneix a la Rebel·lió, et farà córrer pels teus crèdits -Iella es va acomodar un floc de cabell castany darrere de l'orella dreta -. Atès que no vas transportar al comandant Antilles a Coruscant, no sabies que ell era aquí. Això vol dir que vas portar d’altres pilots i t’estaves figurant que ells visitarien el museu. Probablement altres de l'Esquadró Murri.

Mírax va inclinar el cap cap a l'esquerra.

-Podries certament concloure que aquest escenari és exacte.

-Oh, estic segura que ho és -Iella es va asseure al braç del sofà oposat a Mírax -. La teva presència vol dir que la teva identitat de sortida va fracassar, el que significa que la resta dels pilots podrien estar compromesos d'alguna manera.

Mírax va alçar la mirada cap en Wedge.

- Som tu i jo les úniques persones de Corèllia que no sonem com si haguéssim estat entrenats en raonament deductiu per les Forces de Seguretat?

Iella va recolzar la mà al genoll de Mírax.

-Jo vaig ser entrenada en raonament deductiu per les Forces de Seguretat de Corèllia.

- Així que vas ser part de Seguretat de Corèllia?

- Sí, per què?

Mírax va sospirar i li va oferir la mà.

-Sóc Mírax Térrik.

La mà d’Iella es va aturar just abans d'arribar a ser presa per la de Mírax.

- Ets la filla de Booster Térrik?

La mà de Mírax va tornar a caure a la seva falda.

-Aposto a què t'agradava més quan pensaves que era una agent dels IMP.

-Perdries l'aposta -Iella va seguir oferint-li la mà -. Amb prou feines m'havia unit a la força quan Hal Horn va atrapar al teu pare. Booster era prou intel·ligent perquè pugui creure que la seva filla és prou llesta per aguaitar-nos fora del museu. I tenia prou sort perquè pugui creure que vas tenir èxit en aquest pal de cec. Sóc Iella Wessiri.

Wedge esperava veure una espurna de reconeixement en els ulls de Mírax, però ella va agitar la mà d’Iella sense cap senyal d'haver reconegut el nom o conegut a la dona. Potser Còrran mai li va parlar sobre la seva companya o mai la hi va nomenar a Mírax.

Iella va deixar anar la mà de Mírax i es va tornar a seure al sofà.

-Tot això complica increïblement les coses, però ara mateix tenim el control, així que no és una emergència greu. Aquest lloc és un refugi segur. He trucat a algú que esperava utilitzar per ajudar a comunicar els plans i interrogar-los, si fos necessari. Encara necessitarem la reunió, per descomptat, però la necessitarem per determinar per on començar a avaluar el dany de la nostra operació aquí. Els teus problemes podrien tenir una explicació perfectament innocent, però pel fet que involucren a l'Imperi, ho dubto completament.

-Realment no estic segura del que va passar -Mírax va arronsar les espatlles -. Vaig fer els arranjaments com de costum amb un corredor. Això em dóna un codi d'identitat i una finestra per a un vector de sortida. Entro més o menys tres plans de vol, aconsegueixo un despatx de duanes per a ells, llavors parteixo. Aquesta vegada, quan vaig intentar utilitzar l’ID per introduir el pla de vol en un quadern de dades públic, tot es va travar. Me'n vaig anar i Seguretat Imp va aterrar en el lloc. Va ser a Sectinv així que va crear força agitació. Em vaig girar i vaig gastar alguns favors que Sol Negre li devia al meu pare perquè s'ocupessin de la meva nau i tripulació. Des de llavors he estat buscant una cara amistosa.

Els ulls marrons d’Iella es van enfocar per un segon en la finestra darrere de Mírax.

-Sembla que els IMP van atrapar al controlador que estava ingressant els codis d'ID. El teu corredor et va aïllar del descobriment directe, excepte quan vas fer servir el codi que et van trobar. Podem fer que alguns experts informàtics rastregin les coses i vegin com de dolenta s'ha tornat la situació. Això significa portar a gent que tingui habilitats que jo no tinc, i per això, haurem d'esperar.

Pash es va asseure al costat de Mírax.

-Mentre esperem crec que tenim un problema més seriós que deduir que fer.

Mírax va arrufar les celles.

- Què pot ser més seriós que els IMP coneguin que hi ha membres de l’Esquadró Murri a Coruscant?

Wedge va somriure.

-Si els IMP esbrinen per què estem aquí, podran prendre passos per fer que la conquesta de Coruscant sigui impossible. Això, la meva estimada Mírax, és el més seriós que ens pot passar.

Següent