15
La Gaeriel es va
aturar davant la porta de l’Eppie Belden i va redreçar el seu ram acabat de
tallar d'espigues de gerderes. Cada capoll olorós hauria produït una fruita
suculenta, però un excés d'espigues en una enfiladissa provocava que la fruita
naixés diminuta i àcida. La simbologia (alguns capolls, algunes vides segades
per permetre que unes poques creixessin amb més força) no la va consolar.
Comprendria Eppie que el seu marit, amb el qual havia estat casada durant més
d'un segle, havia mort sota la custòdia del governador Nereus, o tornaria una
vegada i una altra a la seva consciència, com Roviden?
La infermera de
l’Eppie va obrir la porta.
-Bon dia, Clis.
-Hola, Gaeriel. –La
Clis es va apartar amb una expressió peculiar en la seva cara rodona -. Entra,
de pressa.
- Què passa?
-Gaeriel es va encaminar cap a la cadira preferida de l’Eppie. Ningú s'asseia
en ella -. On és? -Va preguntar, alarmada.
-A l'estudi.
- A l'estudi?
-Comprova-ho tu
mateixa.
La Gaeriel va
creuar el menjador, en direcció al despatx d’Orn Belden. Una menuda i encongida
figura es perfilava contra una pantalla de treball.
-Eppie? -va cridar
la Gaeriel.
La silueta es va
tombar. El rostre arrugat de l’Eppie Belden brillava amb la intensitat d'una au
petita.
- Qui, si no,
podria ser aquí?
-Porta així tot el
matí -va murmurar la Clis -. Entra. No ha parat de preguntar per tu.
-I per aquell jove.
–L’Eppie va allunyar la seva cadira repulsora de la pantalla -. Qui era? D'on
va venir?
Gaeriel, gairebé
incapaç d'articular una paraula, es va asseure sobre una caixa. No hi havia més
cadires al despatx.
-És un... rebel,
però... molt perillós. Un Jedi. Un d'ells.
-Oh, oh. -Els peus
de l’Eppie es van remoure sota la cadira -. Els nostres mestres ens han
ensenyat molta saviesa al llarg dels anys, però també un munt de mentides. -Va
apuntar amb un dit ossut -. Hauries de jutjar aquest Jedi pel que fa, no pels
rumors o contes morals. En qualsevol cas, digues-li que torni a veure’m. -Va
girar el cap -. Disposa les flors que ha portat Gaeri, Clis.
La corpulenta
infermera va sortir. L’Eppie va baixar un control que tancava la porta.
-Eppie, estàs...?
Estàs bé?
-Has vingut per
parlar-me de l’Orn, oi? -El mur de la seva preocupació es va aprimar, i la
Gaeriel va entreveure el seu dolor. Encara no ho havia assumit del tot. L’Eppie
s’abismava en el treball per retardar l'arribada de la pena -, Gràcies de totes
maneres, preciosa. Ho sé. Ningú va pensar d’avisar-me, però he estat connectada
tot el matí.
-Però...
-Fa anys que no
veig les notícies. Per això vas pensar que no m'havia assabentat? Vés amb
compte amb les teves suposicions, Gaeri.
-Però ell... Orn...
Les espatlles de
l’Eppie es van enfonsar i la van transformar en una dona vella i pansida.
-El trobaré a
faltar, Gaeri. Bakura el trobarà a faltar. Encara que els imperials parlin
d'una hemorràgia cerebral, jo sé que va morir per Bakura, com m'hauria passat a
mi.
- Què vols dir?
-La confessió és
bona per a l'ànima, petita, però encara no estic preparada per explicar-ho tot.
Una part no és apropiada per a orelles imperials joves. -Va girar la cadira
repulsora i va tocar un control. Una pàgina amb símbols es va transformar en
una d’imatges d'un noticiari -. Incendis, vagues i batalles de carrer a Salís
D’aar. Tant de bo tingués vuitanta anys de nou.
-Eppie, què has
fet?
-Només el que
aquest jove... Perdona, aquest jove Jedi tan perillós, em va ensenyar a fer.
Tens moltes bones qualitats, Gaeri, però reconsidera la teva intolerància.
La Gaeriel va
llançar una exclamació ofegada.
- Et va fer alguna
cosa, llavors?
-No t’aclapararé
amb la història del meu passat. Passem al futur.
-Potser el teu
passat sigui el meu futur.
Els astuts ulls
blaus de l’Eppie van parpellejar.
-Això espero. I
també el contrari.
La Gaeriel va
estendre una mà.
-T’esgotaràs. No
hauries de descansar una estona?
L’Eppie va moure el
cap.
-He dilapidat anys.
Ara no puc dilapidar ni tan sols minuts. Bakura va a rebel·lar-se. Vull
participar-hi.
La Gaeriel va
tensar les mans per impedir que tremolessin.
- Rebel·lió?
-Contra en Nereus,
és clar.
-Però necessitem el
governador Nereus i les seves forces. Ens van a envair d'un moment a un altre.
L'Aliança parla de llibertat, però Bakura serà... assolada pel caos. L'Imperi
ens salvarà de la tragèdia.
-Mai ens lliurarem
de la tragèdia, Gaeriel. Cada un de nosaltres ha de ser lliure per perseguir la
seva pròpia tragèdia.
La Gaeriel va
creuar les cames i la va mirar fixament. Com podia ser aquella lúcida filòsofa
la malalta mental que havia ajudat a tenir cura des d'abans de marxar cap a
Centre?
-Fins i tot després
d'una derrota -va murmurar l’Eppie -, és possible ser feliç. Tant de bo Orn i
jo ens haguéssim adonat. En qualsevol cas -va exclamar -, hi ha feina a fer.
Estàs amb mi, o contra mi?
- Què... què estàs
fent amb aquesta emissora?
- Vas a
denunciar-me? Mira això.
Va girar la seva
cadira i va manipular uns controls situats sota de la pantalla. Una tecla va reproduir
la imatge de flames que s'alçaven a prop del complex Bakur. Una altra, va
mostrar milicians carregant contra civils armats. Una altra pantalla anunciava
que l'automatització havia embogit a la planta de producció de bobines
repulsores.
-Salís D’aar està
furiosa. Orn ha mort, el teu oncle ha estat detingut, i també la princesa
rebel. Què penses fer?
- Si combatem entre
nosaltres, els ssi-ruuk ens faran miques!
-Per això cal
procedir amb intel·ligència. Aquesta gent que ha sortit al carrer només és la
distracció. Tu i jo, juntament amb algunes persones més, dirigirem l'autèntica
rebel·lió. Podem fer moltes coses abans que els alienígenes ataquin.
-Atacaran abans
d'una hora. Ja he advertit al governador Nereus. No queda temps.
-Ningú t'ha dit que
jo era una guerrillera dels circuits, oi?
La idea va
paralitzar la Gaeriel. Com podia tan sols pensar en col·laborar amb l’Eppie i
els rebels? L'Aliança era poc pràctica. Ingènuament idealista.
La seva pròpia
tragèdia. Si la destinació assegurava un final a la seva vida, quina tragèdia
triaria?
Una triomfal. Es va
aferrar al fràgil pensament nou. No podia denunciar l’Eppie Belden.
Aquesta és la resposta, es va dir. No
existia ni un sol oficial, buròcrata o professor imperial al qual admirés tant
com a l’Eppie.
I aquella era la
seva decisió. Estimava a Bakura, no a l'Imperi.
-Estic amb tu -va
dir en veu baixa.
L’Eppie va
estrènyer-li la seva mà.
-Sabia que tenies
més sentit comú del que mostraves. És una dura decisió, noia, i et costarà...,
però felicitats. Anem a veure què més podem fer en aquesta planta de bobines
repulsores.
- Espatllar-se el
sistema automàtic?
El somriure de
l’Eppie va suavitzar la meitat de les seves arrugues i va aprofundir les
altres.
-Aquesta planta és
el que valoren més els imperials de tot Bakura. Si la producció decau, fins i
tot en temps de guerra, enviaran a tots els milicians de Salís D’aar per
restaurar l'ordre. Això deixa al complex Bakur a les meves mans..., i en les
d'uns quants amics.
La sang de la
Gaeriel va bullir.
-Podré ajudar
millor des del meu despatx. He deixat en ell a un dels androides dels rebels.
-Espera. –L’Eppie
va rebuscar en un calaix i va extreure un diminut aparell de plàstic i metall
-. Saps alguna cosa sobre aquest canal dels milicians, en teoria tan segur?
La Gaeriel va
assentir.
-Orn volia donar-te
això des de feia molt de temps, però no s'atrevia a confiar en tu. Fes-lo
servir ara. Podràs donar algunes ordres als milicians, abans que vagin a per
tu.
La Gaeriel va
tancar la mà al voltant de l'objecte.
- Vés-hi ja!
L’Eppie va palmejar
la seva espatlla.
La Gaeriel va
tornar al complex en el seu cotxe aeri. Va esquivar patrulles de seguretat i va
passar entre punts conflictius i grups que es tirotejaven. L’androide dels
rebels, R2D2, seguia on l'havia deixat, al costat del seu escriptori. La seva
cúpula donava voltes, i emetia xiulets inintel·ligibles.
-Suposo que voldràs
dir-me alguna cosa -va grunyir Gaeriel -, però no entenc res. Aari?
-Sóc aquí -va
exclamar el seu ajudant.
-Interfereix tota
la informació que puguis del despatx d’en Nereus, encara que signifiqui posar
en perill la nostra seguretat. Tot està a punt de venir-se baix.
-D'acord.
La Gaeriel va
veure, divertida, que l'androide rodava cap a un terminal i també es
connectava. La seva programació havia d'incloure una percepció i voluntat
abundants.
-Ja, senadora.
En Nereus havia
ordenat a tots els milicians de la ciutat que reprimissin tres manifestacions,
i enviat al seu millor home d'intel·ligència a la planta de producció de
bobines, en la circumscripció d’en Belden. Els oficials d'intel·ligència
disparaven primer i interrogaven els supervivents.
La Gaeriel va
tancar un puny. Havia d’intentar alliberar l’oncle Yeorg, i també en aquella
princesa rebel. Cap Captison havia flaquejat quan Bakura es trobava en perill.
Va lliurar el xip a l’Aari.
-Instal·la això.
Ens connectarà amb la freqüència dels milicians.
L’Aari va arquejar
una cella negra. R2D2 va refilar i va xiular. Fins i tot la Gaeriel es va
adonar que estava nerviós.
Les seves mans
tremolaven. Al cap d'uns minuts, haurien capturat a qualsevol que interferís
les seves línies i canviat tots els codis de seguretat, però aquell seria el
seu homenatge al valent ancià.
-Ja ho tinc -va
anunciar Aari un moment després, des de l'escriptori contigu.
La Gaeriel va
teclejar en la seva consola i va obtenir les dades de la planta d'extracció de
suc de namana, situada a uns quinze quilòmetres en direcció a la costa (un
passatemps irrellevant, sense interès militar), i després es va introduir en
els bancs d'informació dels milicians. Substituir les seves dades per la
producció de bobines repulsores. Quan intentessin intervenir la fàbrica d’en
Belden, totes les dades que posseïssin serien incorrectes. Es trobarien perduts
del tot, i potser proporcionarien als homes d’en Belden el temps suficient
per... Bé, no estava segura de què tramava l’Eppie, ni tampoc volia saber-ho.
No obstant això, va
trucar al supervisor de la planta per una freqüència convencional. El va avisar
que els milicians es trobaven de camí, i que la resistència de Bakura havia
començat. No es tractava d'una acció molt revolucionària, però confondria
l'Imperi durant uns quants minuts més.
-Molt bé, Aari.
Treu el xip.
El seu ajudant va
obeir.
-Serà millor que el
fongui.
-Molt bé.
Ara que ja podia
pensar d’alliberar l’oncle Yeorg, va comprendre que només coneixia a una
persona capaç d’ajudar-la. Va aclarir el seu terminal i es va inclinar sobre
l'androide. Va pensar que era ridícul parlar amb ell.
-R2D2, pots
ajudar-me a localitzar el comandant Skywalker?
Chewbacca va
passejar lentament al voltant del Falcó,
sense descuidar la vigilància. La nau estava preparada per enlairar-se, tots
els sistemes funcionaven, de moment, i tenia bon aspecte des de fora, és a dir,
s'inclinava molt a prop de la superfície blanca de vidre aspre, tan baquetejada
i ratllada que qualsevol observador casual estaria disposat a jurar que mai més
tornaria a alçar el vol. El wookiee va examinar cada nau i bastida, cada
vehicle de terra aparcat i edifici, fins on arribava la seva vista. Ni rastre
d’en Luke.
Per fi, va sentir
el brunzit d'un aparell que s'acostava. Chewie es va amagar darrere del casc,
per poder disparar sense ser vist. Segons després, el vehicle va aterrar. Un
milicià va baixar amb moviments maldestres.
Podia significar problemes.
El milicià es va arrossegar cap endavant, amb els braços penjant d'una manera
estranya. O no podia cridar, o preferia passar desapercebut.
Chewie no estava
disposat a córrer riscos. Va treure el desintegrador, el va posar en
«atordiment» i va disparar una vegada.
El milicià va
seguir avançant. Chewie va disparar de nou. Aquesta vegada, el milicià va
caure. Chewie va decidir que l'armadura podia ser-li útil, i va rebutjar la
temptació de deixar tirat al desconegut. Va arrossegar el cos, molt pesat, per
la rampa de pujada al Falcó.
L’escotilla principal es va tancar amb un xiuxiueig. El wookiee es va ajupir i
va aixecar el casc del milicià amb les seves enormes urpes.
Un cap daurat
brillava al seu interior.
-... uke! Amo...
uke! Amo...! -Repetia, amb veu menuda i accelerada.
C3PO!
Ara hauria de
repassar de nou tots aquells diagnòstics. Disgustat, Chewie va seguir
traient-li l'armadura.
En Luke va
consultar per última vegada l’esquerdat crono de la cantina. D'aquí a cinc
minuts, si la llançadora no havia arribat, es reuniria amb Chewie al Falcó.
Va contemplar un
tros de carn misteriosa, greixosa i mal cuita.
-Crec que prendré
això, amb l'acompanyament que hi posin -va dir -. Per endur-m’ho. -Menjaria amb
Chewie -. Ah, serà millor que em doni tres.
La barra bruta de
color taronja, desocupada, suggeria que la cantina més pròxima a la Plataforma
12 solia estar buida cap a migdia. Grups aïllats de bakurans s'asseien a taules
separades. Murmuraven i miraven al seu voltant. «Detinguts», va sentir que deia
un, i «mort», un altre. «Belden» i «Captison» van passar de taula en taula.
També va sentir «Jedi».
Com més aviat se
n'anés, millor.
Ràpids passos es
van acostar a la porta. Alarmat, va projectar la Força i va percebre a la
Gaeriel abans que la porta s'obrís. Els seus sentits van cobrar vida i es van
concentrar en la seva presència. Va entrar a corre-cuita, seguida per una
unitat R2... La seva, va comprendre, i va recordar el missatge de C3PO. R2
xiulava i xiulava de manera incoherent, i la Gaeriel estava molt nerviosa. Va
córrer cap a ell, i la seva faldilla va fregar el brut terra. En Luke es va
apartar de la barra.
- Què passa? Com
m'has localitzat?
-El teu androide em
va conduir a l'última terminal de comunicacions que havies utilitzat. No
t’estàs assabentat? Estan a punt d'atacar. L’oncle Yeorg ha estat detingut.
-Tenia els ulls oberts de bat a bat -. I també la teva princesa.
-Sí, ho sé. Intento
arribar al meu transport...
Els insistents
xerroteigs d’R2 gronxaven el petit androide d'un costat a un altre.
-Espera, R2. No
entenc res.
Va abandonar la
Gaeriel de moment i va tractar de captar els sentiments de la seva germana. Més
lluny, més lluny...
-S'ha decretat el
toc de queda -va insistir la Gaeriel -, i... -Un cambrer va passar pel seu
costat, amb la intenció d'escoltar. La jove va continuar en veu més baixa -.
Orn Belden va perdre el sentit quan van intentar tancar-lo, i va morir mitja
hora més tard. La ciutat ha embogit.
-Pobre Belden -va
murmurar.
En aquell instant,
va localitzar la Leia. Molt ocupada, molt nerviosa. En Han l'havia trobat.
L’R2 es va acostar
més, va estendre una sonda i va pessigar el panxell esquerre d’en Luke, sense
deixar de xiular.
- R2! -Va exclamar
en Luke.
-Ha arribat el teu
moment -va xiuxiuejar la Gaeriel, després de mirar al seu voltant -. Bakura és
amb tu.
En Luke la va mirar
i una nova esperança il·luminà en la seva imaginació.
- Per què els van
detenir?
-El governador
Nereus els va trobar un projector DB. La sedició comporta la pena de mort, en
Luke. La ciutat s'ha sumit en el caos. Has d'alliberar la princesa Leia i
l’oncle Yeorg.
Va passejar la
vista entorn seu, com si per fi s'adonés d’on estava.
- Què fas aquí sol?
No et vaig avisar?
-Sí. No vaig voler
posar en perill a ningú. Jo sé protegir-me, però no hauries de quedar-te més
d'uns minuts. -Va mirar al seu voltant, gairebé esperant veure cascs de
milicians a l'altre costat de les finestres -. Anem a veure si l’R2 localitza
el teu oncle. Podries interferir la xarxa governamental des d'una cabina
pública?
-Potser.
En Luke va agafar
un ganivet de pa de la taula més propera. Al cap de dos segons, el cep d’R2 es
va deixar anar.
La Gaeriel el va
mirar amb ulls escandalitzats.
-R2 -va dir en
Luke, per calmar-lo -, connecta la Gaeriel amb el teu programa de reconeixement
i obediència. I a la seva amiga Eppie Belden -va afegir, guiat per un impuls -.
D'acord? -R2 va donar la seva aprovació -. Bé. Ara, intenta localitzar el
primer ministre Captison.
L’R2 va rodar cap a
la taula de la cantonada.
-Difícil sense
traductors, eh? -Va dir la Gaeriel.
En Luke va seguir a
l’R2.
-He entès alguna
cosa. És un androide astromec. Suposo que tu li diries un ajudant de pilot,
però és sorprenent el que pot fer en terra. -En Luke va desviar la vista cap a
les portes de la cuina. Els cuiners s'estaven endarrerint moltíssim -. Han ja
ha anat a la recerca de la Leia –va informar-la.
- Luke... –La
Gaeriel va tancar la mà al voltant del seu colze. En Luke va percebre calor i
determinació -. Torna quan tot hagi acabat. Parla amb mi. Ara no hi ha temps,
però hem de...
En Luke es va
deixar anar. Va captar una vaga intenció agressiva a la cuina. Gairebé a
l'instant, es va concretar en tres presències alienígenes i una el va
confondre, humana, però d'aroma alienígena. Va cobrir l'espasa de llum amb la
mà. Què havia dit de no posar en perill algú altre?
És que no havia
desitjat que fos necessari rescatar la Gaeriel? Va desenfundar el desintegrador
amb la mà esquerra i l'hi va tendir per la culata.
- Saps disparar?
-Va murmurar -. Hi ha ssi-ruuks a l'edifici. Lamento no poder ajudar ara el teu
oncle. Agafa'l -la va instar. Ella va tancar la mà al seu voltant, vacil·lant
-. Que l’R2 avisi el Frenesí del que
està passant. Després localitza el teu oncle. Vés-te’n ja.
La jove va
projectar por.
-No penso aprofitar
dels teus talents Jedi. Vull ajudar la Rebel·lió.
Exasperat, en Luke
va estendre una mà i va aplicar la Força.
-A ningú més li
importa deixar-me...
Les portes
principal i lateral es van obrir a l'uníson. El morro d'un rifle pesat
desintegrador va aparèixer per cadascuna. Després un milicià amb la seva
armadura blanca.
Aquesta vegada, en
Luke va endevinar que no estaven de part seva. Va agafar la Gaeriel per les
espatlles i la va protegir amb el seu cos. Els clients bakurans es van llançar
sota les taules.
Tres ssi-ruuk,
enormes éssers d'escates suaus i llargues cues musculoses que sustentaven els
seus cossos, van sortir per la porta de la cuina. Dos de diferents mides eren
d'un marró llustrós, i un altre d'un blau intens. Tenien cap d'au, amb enormes
pics dentats i ulls negres com l'atzabeja. Tots portaven una bossa creuada
sobre el pit. Es van estendre sobre els aterrits cambrers. R2 es va quedar
petrificat a la taula del racó.
En Luke va haver
d’estrènyer la seva percepció per impedir que el fàstic de la Gaeriel
l’aclaparés. Va escrutar amb cautela els alienígenes. Els seus sentiments es
van fondre amb la Força i van enfortir el costat fosc. Hi havia percebut menys
hostilitat en el ferotge ressentiment d’en Jabba el Hutt.
Va empunyar
l'espasa.
- Què voleu? -Va
preguntar.
Va brandar la Força
contra aquella hostilitat i va buscar algun punt feble.
Un humà vestit amb
robes de ratlles es va situar darrere dels alienígenes.
- Afortunat! -Va
saludar-lo, mirant-lo de reüll -. Tu ets el Jedi, Skywalker. Jo traduiré.
En Luke va
reconèixer en Dev Sibwarra per la gravació hologràfica. Es va concentrar en la
Força i va aplicar tot el que Yoda li havia ensenyat. Estava en pau. Ell era la
pau.
-Sóc Skywalker -va dir -. Com heu
arribat aquí?
-Amb sigil. Amb subtilesa. -El jove
va xiular als alienígenes, i després va posar les seves llargues mans morenes
sobre el seu pit. La mà esquerra es movia amb rigidesa -. El governador Nereus
ens va enviar una llançadora, i després va ordenar a la xarxa orbital que li
concedís permís per baixar per assumptes oficials..., és a dir, per rebre’t.
Seràs el convidat de l'almirall Ivpikkis, alhora que iniciaràs una classe de
vida que, fins ara, només havies somiat. Lliura la teva arma als meus
acompanyants, i vine feliç amb mi.
En persona, en Dev Sibwarra semblava
més jove, potser uns quinze anys. En Luke va projectar la Força...
I el va reconèixer per segona
vegada. Aquell noi també li havia enviat l'advertència del seu somni. En Luke
va percebre el seu poder en la Força, que es va retorçar i doblegar. Li havien
rentat el cervell o hipnotitzat, alterat fins a tal punt que els seus
pensaments ja no li pertanyien. En Luke no va poder odiar-lo. Havia de procurar
no matar-lo en defensa pròpia, perquè el noi era prou jove per aprendre, sempre
que pogués guanyar-lo i curar-lo.
-Gràcies per la invitació -va
contestar amb calma -. Prefereixo quedar-me aquí. Digues als teus amos que se
sentin. Parlarem.
-No se senten, amic meu. Seria un
honor per a nosaltres que la teva acompanyant també vingués, com a convidada.
Heu de donar-vos pressa.
Les galtes de la Gaeriel van
empal·lidir quan el Ssi-ruu blau va avançar, però la jove no es va moure.
L'ésser va estendre una urpa cap a les seves espatlles. Una cosa negra va
sorgir de les seves fosses nasals. La Gaeriel va llançar una exclamació ofegada
i va aixecar el desintegrador d’en Luke.
-Enrere -va ordenar en Luke.
L’alienígena va tombar el cap. Un
ull negre es va moure en la seva direcció, i les llengües del nas es van agitar
cap a ell. En Luke va canalitzar l'energia de la Força en les seves paraules.
-Allunya't d'ella.
Va donar la sensació que l'ull
girava com una tempesta fosca, com si sol·licités atenció, per tal d'absorbir
la seva voluntat. Era aquest, sens dubte, o un altre com ell, qui tenia dominat
a Dev Sibwarra.
En Dev va xiular a l’alienígena
blau, d'una forma molt semblant a la d’R2. L'enorme extremitat blava del
Ssi-ruu es va allunyar de l'espatlla de la Gaeriel, va petar i va xiular amb
una veu més profunda i aflautada que la d’en Dev, amb més potència i
ressonància.
-Diu que una companyia femenina et
proporcionarà consol -va traduir en Dev -, i noto que experimentes cap a ella
forts sentiments. Demana-li que col·labori, si us plau. Hem de donar-nos
pressa.
L’R2 es gronxava d'una banda a
l'altre, i emetia sorolls electrònics de fúria. En Luke es va preguntar què
estaria dient als ssi-ruuk. Dos milicians van avançar per impedir que R2 fugís
cap a la porta.
-Aquesta dona no us interessa per a
res -va dir en Luke als milicians -. És a mi a qui volen. Deixeu-la marxar.
-Els Flautes la volen -va respondre
la veu filtrada d'un milicià -. Aquesta vegada, els Flautes obtindran el que
desitgen.
En Luke va encendre l'espasa de llum
i la va aferrar amb les dues mans.
-No necessàriament.
En Dev va retrocedir.
- Atordiu-los! -Va cridar als
milicians.
Quatre rifles desintegradors van
apuntar al Luke, forats negres emmarcats per cascos blancs. En Luke es va
ajupir i va decantar el cos, per oferir el mínim blanc possible.
- A terra!
La Gaeriel va obeir. No hi havia
emprat el desintegrador. Fantàstic. A jutjar per tots els indicis, disparar no
era el seu fort. Segons sembla, ella també ho sabia. No estava en el seu
element.
Els milicians van obrir foc, formant
un arc de noranta graus. En Luke es va concentrar encara més en la Força,
depenent a propòsit de l'energia que l'envoltava. Va notar que el seu cos
girava i l'espasa saltava, i va percebre vagament els raigs d'energia que
s'estavellaven a les parets brutes de la cantina. Es va acostar cap a un punt
situat entre els seus atacants, esquivant les taules. Tot d'una, el foc va
cessar, quan els imperials van comprendre que s'estaven tirotejant mútuament.
Es va projectar amb la Força, va
tocar dues ments hostils i va saltar.
Raigs blanc-blavosos van crepitar en
l'aire sota seu. Els milicians es van desplomar. En Luke es va girar cap als
alienígenes. Se sentia lent, encara una mica afectat per l'atac de l'emperador.
Va tossir, i després va contenir l'alè.
-R2 -va cridar -, treu-la d'aquí.
Aconsegueix ajuda.
L’R2 va rodar cap a la Gaeriel. La
jove va gatejar cap a la porta principal.
En Dev Sibwarra va estendre les
mans.
-Amic Skywalker, la prives d'una
incommensurable alegria.
-Ella prefereix la seva llibertat.
- Llibertat? –En Dev va arquejar les
celles -. Us oferim l'alliberament de la fam. -Va moure la mà en direcció a una
pila de plats abandonats. Un núvol d'insectes es va elevar -. De la malaltia,
de... -En Luke va sentir que un remolí de la Força fregava el seu cos -. Ah -va
exclamar en Dev, amb un to de veu absolutament cordial -. És cert que la teva
tecnificació ja ha començat?
En Luke va retrocedir.
- Què?
-La teva mà. La dreta.
En Luke va abaixar la vista. La mà
protèsica, reparada a Endor, semblava viva de nou.
-No vaig tenir una altra elecció.
- No és millor que la mà biològica?
Més forta, menys apta per al dolor. I encara pretens arrabassar a tants humans
la vida real? La felicitat real?
En Dev es va encaminar cap a la
paret. Els ssi-ruuk s'havien tret les bosses. Cadascun sostenia un objecte
similar a una paleta, que abans sobresortia de les bosses. El que semblaven
nanses es van projectar cap endavant, mentre els alienígenes aferraven
empunyadures de vora protegida.
En Luke es va apartar una mica.
-Dev. Adverteix-los que no puc atordir-los amb
una espasa de llum. Hauré de matar-los si m'ataquen.
- No deus! -Va cridar en Dev -. Si
moren aquí, lluny d'un planeta consagrat, suposarà una tragèdia eterna. Ells no
et mataran si et derroten. Jura que no els mataràs.
-No -va insistir en Luke -.
Adverteix-los.
En Dev va xiular frenèticament.
Els alienígenes el van mirar. La
Gaeriel encara no es trobava prou a prop de la porta. L’atraparien, llevat que
ell ataqués primer.
Havia arribat el moment d'utilitzar la Força per defensar-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada