L’Aposta d’en Wedge (XXIII)

Anterior

23

Encara que marxava al capdavant de la desfilada, Gavin Darklighter no se sentia per a res feliç. L'havien registrat i li havien tret el seu blàster de la pistolera. El gotal caminava darrere d'ell, ocasionalment atiant-lo cop amb un blàster, i Asyr Sei'lar caminava a la seva dreta. Ella poques vegades el mirava, però quan ho feia, ell veia verí en els seus ulls violeta.

Els altres Murris havien estat arrossegats rere de la seva estela, amb un grup atapeït d'ocupants de la cantina que viatjaven darrere d'ells. Als Murris els havien permès quedar-se amb les armes, però els havien tret els seus paquets d'energia, reduint els blàsters a garrots de formes estranyes. Shiel semblava el més enfadat, però Aril i Ooryl l’aïllaven dels individus a banda i banda així que no es va desencadenar cap violència.

Asyr els guiava a través d'un munt de corredors i escales que proveïen d'accés fàcil i instantani als nivells inferiors de la ciutat. Al contrari de les sendes que havien localitzat Gavin i Shiel, aquesta semblava haver estat construïda en el lloc, no recuperada d’allò que els droides de construcció havien creat. No semblava nova, i certament no tan nova com Asyr havia fet sonar a l'Associació Extraterrestre, així que Gavin va suposar que havia estat construïda després que un hutt o algun altre delinqüent subornés als projectistes de la ciutat per reprogramar un droide de construcció. El viatge va acabar en una gran àrea d'emmagatzematge rectangular en la qual van entrar a través de les portes dobles en una de les parets estretes. Escampades al llarg de tot l'espai havia tota mena de caselles precàries. Havien estat fabricades d'una barreja improvisada de còdols, blocs de ferrocret, empaquetatges de duraplast, fulls de transpariacer trencat, i draps. Les morades per les criatures més grans formaven els fonaments dels blocs de departaments provisoris. Les criatures més petites com els sullustans, ugnaughts, i Jawes ocupaven els nivells superiors.

Gavin estava bastant segur que hi havia coses aguaitant en les ombres a deu metres sobre el seu cap, però la llum era massa escassa perquè veiés res més que unes siluetes en moviment.

La bothana els va portar a una clariana central. Unes amples portes enrotllables havien estat baixades en el lloc per on es bisectaven les parets més llargues. La de l'esquerra de Gavin tenia un forat tallat en ella prou gran per permetre el trànsit de la majoria de les criatures humanoides. Un parell de twi'leks i un rodià portant armes feien guàrdia a prop. Com que les dues portes enrotllables eren prou grans per admetre camions repulsors, Gavin va assumir que sortien cap a qualsevol cosa que passés per carrers en aquest nivell de la ciutat.

Asyr va detenir Gavin al centre de la clariana. La resta dels alienígenes es va obrir en ventall formant un semicercle darrere d'ells que envoltava la meitat de la clariana. Això va deixar a la resta dels Murris a mig camí entre Gavin i el cercle. El gotal va venir des del darrere d'ell i es va acostar furtivament cap endavant on havien posat un pal d'acer al terra de duracret. Va recollir el martell que penjava d'un cordó i el va colpejar contra l'extrem aplanat del pal.

Un to pesadament fúnebre va ressonar des del pal i va omplir la sala. Gavin podia sentir les vibracions passant a través del sòl. Per tot el voltant moltes cares curioses van treure el cap fora a través dels forats, finestres i portes de les caselles. El gotal va tornar a colpejar el pal, convocant a més gent a sortir de casa seva. Va colpejar una tercera i última vegada, i llavors va deixar caure el martell.

Gavin va sentir el brunzit d'un motor i va alçar la vista mentre una caixa s'acostava lentament cap endavant i avall. Uns cables la van baixar del cabestrant mòbil que es movia per uns rails separats de la paret llunyana. Unes llums es van encendre dins de la caixa, revelant finestres i una porta. Quan l'edifici flotant es va posar sobre el sòl, la porta es va obrir i un devaronià va sortir caminant. La capa negra que portava l'envoltava completament, la part de la seva rotunda panxa i pit que no cobria formava una ratlla color escarlata clara a la meitat, que coincidia amb el to de la seva pell.

Asyr va inclinar el cap en la seva direcció.

-Dmaynel, t'hem portat a un dels homes intolerants que han viatjat a Sectinv per burlar-se de nosaltres. És el que hem de fer servir per al missatge que volem enviar a l'Imperi.

La llum es reflectia blanca en les banyes com sabres del devaronià. Va avançar cap endavant i va prendre la barbeta d’en Gavin amb la mà. Les seves ungles estrenyent fort la carn d’en Gavin, però Gavin no va retrocedir ni va intentar apartar-se. Va mirar fixament els ulls foscos d’en Dmaynel i va fer el seu millor esforç per amagar la seva por.

El devaronià va somriure, llavors el va deixar anar i va retrocedir.

-Has escollit sàviament, Asyr. És jove i fins i tot guapo per les seves normes. El seu cos dirà tot el que volem dir, i més.

-És clar -va dir Nawara Ven -, els deixarà saber que són superiors a tots nosaltres en tots els sentits que creuen ara i també en alguns nous.

- Qui ets?

La bothana va arrufar les celles.

-Aquests cinc estaven amb aquest home.

Dmaynel va mirar més enllà d’en Gavin.

- I vostès cinc són els seus amics?

-Ho som, i estem orgullosos de ser-ho -Nawara Ven va aparèixer a l'esquerra d’en Gavin -. L'he conegut per més de sis mesos estàndard i el considero un dels millors amics que he tingut a la vida.

El devaronià va creuar els braços sobre el seu pit.

-És estrany entre nosaltres trobar un que tan obertament professi la seva amistat amb un intolerant.

Nawara va somriure.

- I quina prova tens per dir que és un intolerant?

Asyr va grunyir.

-Es va negar a ballar amb mi.

El twi'lek va obrir els braços.

-Naturalment, com vaig poder oblidar-me? Negar-se a ballar és un senyal d'intolerància. Què hauria passat si jo m'hagués negat a la teva comanda? Hauria estat un intolerant?

-Estaves amb ella.

-Sí, la dona humana -Nawara va assentir lentament -. Així que diries que jo hauria tingut una raó per negar-me.

Asyr va aplanar nerviosament el pelatge de la cara.

-Sí, l'hauries tingut.

- No és possible, doncs, que aquest home tingués una raó per negar-se?

-La tenia. És un intolerant.

-Treus una conclusió que no és confirmada per l'evidència, estimada -Nawara va obrir les mans i les va alçar per abastar a tots els alienígenes que miraven -. No hi ha cap altra raó més que la intolerància que pugui explicar les seves accions? Potser no és un bon ballarí. Potser té a algú que estima lluny d'aquí. Potser és al·lèrgic al pelatge de la bothana.

Asyr va assenyalar amb el dit cap al gotal.

-Però Mnor Nha va dir que ell va sentir alleujament quan vaig marxar. Es va sentir alleujat perquè no hauria de tocar-me ni relacionar amb mi.

-Està dient la veritat, Dmaynel. Això és el que vaig sentir.

Nawara es va aixecar en tota la seva alçada i es va girar per enfrontar al gotal.

-Digues-me, Mnor Nha, no vas sentir alleujament en aquest home quan el soldat d'assalt va partir de la nostra taula?

El gotal va vacil·lar, llavors va assentir.

-Sí.

-Així que quan una amenaça es va retirar, aquest home va sentir alleujament -Nawara va tornar a girar-se i li va somriure a Asyr -. Podria ser, bona Asyr Sei'lar, que aquest home et va sentir d'alguna manera tan amenaçant com un soldat d'assalt?

El cap de la bothana es va aixecar.

-No sóc cap soldat d'assalt.

-Potser no en forma, però en impacte, crec que sí -El twi'lek li va donar un copet a l'espatlla a Gavin -. El meu amic d'aquí és jove i tu ets molt bonica. T’hi vas aproximar. El vas adular. Vas expressar interès en ell i vas ser persistent. El vas assetjar, la qual cosa ha d'haver-li accelerat el pols. Clarament vas veure alguna cosa en ell que ell no estava segur que existís de veritat, el que certament el posaria ansiós. La teva partida va significar que mai hauria d'esbrinar quan defraudada estaries quan descobrissis que ell no estava a l'altura de la imatge que portaves a la ment. L'alleujament de la teva partida només seria natural.

Gavin va assentir d'acord amb l'avaluació de Nawara i també va veure assentiments entre els caps de diversos espectadors. Nawara havia encertat a prop d'una part de la veritat perquè pogués deixar tranquil la resta. Bastant òbviament l'alleujament d’en Gavin podria explicar-se en termes de què estava en una missió encoberta per la Rebel·lió, però revelar aquest fet arruïnaria l'operació. Tot i que l'Associació Alienígena havia estat organitzada per protestar contra la mala conducta imperial, sabia que havia d'haver almenys un informant imperial entre les criatures congregades allí al magatzem.

- Es va sentir amenaçat per mi? -Els ulls violeta d’Asyr es van estrènyer -. Això no té sentit. Com podria algú pensar en mi com quelcom amenaçant?

- De veritat, com? -Nawara va arrufar un nas exagerat -. Podria ser que ha sentit que va ser el poble Bothà el que es va sacrificar valentament per portar les notícies de la segona Estrella de la Mort a la Rebel·lió? Com podria trobar amenaçant a un membre de l'espècie que va causar la mort de l'Emperador? No, és clar, tens raó, no és possible. La pregunta més gran, és clar, és per què ara ens trobaria a tu, a mi, o a qualsevol de nosaltres amenaçant? Podria ser per haver estat escollit a l'atzar, per ser sentenciat a mort per una ofensa pobrament definida; podria això possiblement recordar l'Imperi al que vostès odien tant? Podria ser que la idea de ser usat per donar-li un missatge a una gent que no coneix li sona molt imperial? Podria ser que les seves accions en aquest sentit li fan molt difícil diferenciar entre vosaltres i l'Imperi?

- ¡Absurd!

- De debò, Asyr? -Nawara va mirar cap amunt i fora als alienígenes que miraven cap al centre de la gran habitació -. Si actuen com l'Imperi, seran vistos com l'Imperi.

El devaronià va agitar la mà desestimant la idea.

-És un d'ells. Mata'l i deixa'ls el cos.

- No! Ell és un de nosaltres -El twi'lek va agitar vehementment el cap -. Estan protestant contra la mort i el maltractament de l'Imperi, però els humans han patit tant a mans de l'Imperi com qualsevol de nosaltres. Sí, els Mon Calamari, gamorreans, i Wookiees han estat esclavitzats, però a cap d'ells els van destruir el seu planeta natal com van destruir Alderaan. I qui han estat els que han donat els cops més mortals contra l'Imperi? La Rebel·lió, sí, però especialment els homes entre ells. Quants de nosaltres vam ser part de la Rebel·lió i vam vessar la nostra sang a Yavin? Quants de nosaltres ens vam congelar a Hoth o vam morir a Derra IV?

Algú en una galeria superior va cridar cap avall.

-Nosaltres vam estar a Endor. Un mon Cal va liderar la flota a Endor. Hem contribuït en la guerra contra l'Imperi.

-Té raó –va fanfarronejar Asyr -. Vam estar allà, a Endor. Sense els bothans Endor no hagués passat. Un sullustà va pilotar el Falcó Mil·lenari i va matar la segona Estrella de la Mort. Els teus punts no tenen cap efecte.

Nawara va somriure lentament.

-Sí, vam estar allà a Endor, però els homes van disparar els trets que van destruir aquesta Estrella de la Mort. Els homes van matar a l'Emperador. És més, el punt que planteges per protestar al meu em dóna la raó. No hauríem estat a Endor si no fos pels homes que van començar la Rebel·lió, els homes que van donar la seva sang i les seves vides en les seves primeres victòries, els homes que ens van acceptar, ens van convocar i ens van donar la benvinguda amb els braços oberts. Acuses a aquest home d'intolerància perquè es va sentir alleujat que el deixessis sol, però estàs disposada a tractar-lo com un fill lleial de l'Imperi quan ja saps que fer-ho és rebutjar qualsevol possibilitat que ell odiï l'Imperi tant com ho fan molts de vostès?

Dmaynel va arronsar les espatlles casualment.

-Si odiés tant a l'Imperi, estaria fora lluitant contra ell, no aquí amagant-se en el seu cor.

Nawara va titubejar per un segon i Gavin va agitar el cap. No comprometis la seguretat de la missió. És millor que em matin i la nostra missió romangui secreta que deixar que l'Imperi sàpiga que estem aquí. Massa gent sentiria l'explicació perquè puguem estar segurs.

El twi'lek es va acariciar la barbeta.

- I com si la seva lleialtat a la Rebel·lió pogués demostrar?

Dmaynel va arronsar les espatlles.

-La Rebel·lió és lluny. Passaran anys abans que hagi de tractar amb ells, i per llavors, aquest subjecte haurà estat oblidat. Ara mateix pot servir per avisar a l'Imperi que ja no tolerarem la seva depredació contra nosaltres. Mateu-lo.

El gotal va fer punteria acuradament amb el seu blàster, però abans que pogués estirar el gallet, unes explosions que partien les orelles i unes flamarades brillants van torçar la porta de metall a l'esquerra d’en Gavin. La cinta de metall es va ensorrar sobre dels twi'leks i el rodià que feien guàrdia al peu. Una cilíndrica Fortalesa Flotant ubrikkiana HAVRE A9 es va obrir pas a tota velocitat. El camp repulsor va aixafar la porta a terra fent que uns fluids foscos s’escolessin des de sota d'ella. La torreta del canó blàster a sobre del vehicle va girar a la dreta i els dos reflectors a banda i banda es van centrar en el devaronià. En l'estela del vehicle dues dotzenes de soldats d'assalt amb les seves armadures van entrar a dojo al magatzem.

La llum del tauler de control de la cabina del pilot de la màquina va revelar una imatge del Comandant de la Fortalesa que sostenia un comunicador amb la seva boca.

-Aquesta és una reunió il·legal. Deposin les armes i disperseu-se en pau quan els ho diguem. Si no ho fan, les meves ordres són clares. Igual que ho són els meus camps de foc.

Següent