20
Les orelles de Kírtan Loor es van
taponar mentre l'ascensor pujava fins als enrarits recintes on vivia Ysanne
Isard. Ella no tenia una llar, tenia un cau. Malgrat l’odi que tenia a les
seves tafaneres holovisites a la seva diminuta oficina, ser convocat per
veure-la personalment era fins i tot una causa menor de celebració. I tot i que
totes les notícies que li havia transmès havien estat molt positives, no la
veia com algú que convidaria a un subordinat a la seva oficina per felicitar-lo
pels seus èxits.
Per menjar-se'l viu, potser, però no
per felicitar-lo.
L'ascensor va baixar la velocitat,
llavors es va aturar, i les portes es van obrir lliscant. Va sortir i va fer
una pausa, mantenint els braços apartats del seu cos. Encara que els Guàrdies
Imperials d'armadura escarlata a banda i banda de l'ascensor i en ambdós
extrems del curt passadís no es van moure i ni tan sols van semblar prestar-li
atenció, ell sabia que els moviments precipitats o casuals podien arribar a ser
letals en el seu territori.
Va esperar, llavors va abaixar els
braços i va caminar pel corredor a la dreta. Després d'un parell de voltes més,
passant altres diverses estacions de guàrdia, va arribar a la porta de
l'oficina d’Isard i aquesta va lliscar obrint-se silenciosament.
Encara que ell era mig cap més alt
que ella, Loor sempre se sentia empetitit al seu davant. Aquesta impressió no
tenia res a veure amb la seva presència física, encara que era una dona
notablement guapa, i els seus ulls desiguals li conferien un aire exòtic. En
canvi era la forma en què ella es parava, com es movia, i com de bé li esqueia
l'uniforme color escarlata que confirmava el seu dret a governar. Encara que no
havia reclamat el títol d'Emperadriu, la seva manera d'actuar era molt
imperial. En un temps en què l'Imperi s'estava caient a trossos, això era
suficient per deixar-la a càrrec.
Isard li va fer senyals a Loor
perquè passés a la seva oficina. Com havia fet en cada visita prèvia, ell es va
meravellar pel pur buit de la cavernosa habitació. On altres oficials i
buròcrates imperials se les arreglaven per embotir les seves oficines de
tresors d'innombrables mons, Isard es concedia el major luxe a tot l'atestat
Centre Imperial: l'espai va fora. La paret exterior de transpariacer li donava
una vista del món que regia mentre el sol es posava en ell i la banda vermella
que delineava la catifa blava de l'habitació semblava ser només una extensió de
l'ocàs vermell.
- Desitjava veure’m, Senyora
directora?
Isard va oprimir un botó en un
control remot i uns escuts van baixar lentament per eclipsar el sol. Va deixar
que l'oficina quedés completament fosca abans d'encendre lentament els llums.
-Sí, en efecte, volia veure’l. Ara
el General Derricote vol sullustans per als seus experiments?
-Així és. Van ser la seva segona
opció. Ell hagués preferit Wookiees, però jo li vaig explicar que la matança
d'un valuós recurs de treballadors seria una ximpleria.
- Va pensar d’explicar-li que
escollir sullustans era una ximpleria?
Loor va assentir.
-Ho vaig fer, però ell va
contraposar que atès que SoroSuub va escollir donar suport a la Rebel·lió,
castigar-los no és una cosa impensable. Li vaig suggerir que podria usar ewoks
com un substitut, però realment té algunes sòlides raons científiques per voler
treballar amb sullustans. Els quarrens són un enllaç amb algunes de les
espècies més aquàtiques, els gamorreans amb una altra gamma de criatures, i els
sullustans, segons diu, seran una raça pont cap als shistavanians, bothans, i
espècies similars.
Isard va arrufar les celles.
-Preferiria evitar la matança de
sullustans, ens són útils igual que els Wookiees. No obstant això, si el seu
sacrifici em donarà bothans morts, l'avantatge pesa més que el desavantatge
immediat. Potser haguem de posar en quarantena un grup reproductor de
sullustans perquè puguin repoblar el seu món.
El seu raonament li va semblar
lògic, el que va sorprendre a Kírtan Loor. D'una banda estava tramant una forma
de matar milions de criatures de la manera més horrible, però, de l'altra es
preocupava per tenir suficients supervivents d'una espècie per repoblar els
mons devastats. Encara que ell no tenia cap amor pels sullustans, i els veia
inferiors als humans, pensava en ells com una cosa més que grans que podien
enverinar i donar-se de menjar a les rates, amb alguns grans guardats indemnes
per tornar a sembrar.
Hi va haver alguna vegada, un temps
en què jo hauria pensat que això és una bogeria? Aquesta pregunta aguaitava en
el seu cervell i el sorprenia que no tingués una resposta clara a ella. Importa
realment? Aquests són temps extraordinaris, i requereixen d'accions
extraordinàries.
-La seva precaució, Senyora
Directora, és sàvia, però em pregunto si serà necessària.
-S’està aproximant diagonalment a un
tema, Agent Loor. Si us plau sigui més directe -Ella es va agafar les mans a la
base de l'esquena -. Veu algun problema amb el virus Krytos de Derricote?
-El veig. Pot ser curat per bacta.
-Ja ho sé.
- Ho sap?
-Sí, naturalment -Isard va somriure
lleugerament -. Que una curació pugui ser efectuada mitjançant l'ús de bacta va
ser un dels meus paràmetres de disseny originals per al virus.
Loor va quedar bocabadat.
-Però jo vaig pensar que la seva
meta era matar els alienígenes aquí a Centre Imperial perquè quan els rebels
arribessin aquí s’horroritzessin.
-Oh, espero això, però en una certa
manera que vostè mai es va imaginar. El problema amb el seu escenari és que no
inutilitzarà la Rebel·lió -Els seus ulls es van esmolar -. El Senyor de la
Guerra Zsinj, Darth Vader, i fins i tot l'Emperador no van poder veure que un
sol cop no destruirà a la Rebel·lió. La Rebel·lió és un incendi. Cal apagar
cadascun dels focus, o negar-li el combustible, perquè no pugui seguir cremant.
Ells van intentar el primer mètode, jo faré servir el segon.
-No estic segur d’entendre-la.
-Això no és una sorpresa -Ella va
alçar una mà -. Què fan els rebels quan mor un dels seus camarades?
-L’enterren, el cremen, el que
sigui.
- I què fan si un dels seus
camarades cau ferit?
-L’ajuden -La simplicitat de la
pregunta i la velocitat amb la que va venir la resposta li va treure la seva
importància. Ho va pensar per un moment, llavors va afegir -. Rescatar l'home,
prestar atenció mèdica, rehabilitar, i tornar al combat requereix més recursos
que un servei fúnebre.
-Encara hi ha esperances per a
vostè, Agent Loor -El somriure d’Isard va créixer, com ho va fer el tros de gel
a l'estómac d’en Loor -. La Rebel·lió ha fet molt amb recursos severament
restringits, tant en termes de material com de personal. Si un soldat entrenat
no pot ser salvat per intervenció mèdica, la Rebel·lió l'ha perdut, a ell i a
totes les hores invertides en el seu entrenament. Encara que sempre hi ha més
cossos disposats a sacrificar-se per tirar a baix l'Imperi, entrenar-los és
desgastant. Li tinc una altra pregunta: Què faran els rebels quan trobin que la
gent comença a caure malalta amb el virus Krytos?
Loor va arrufar les celles.
-Els curaran, si poden.
-El que vol dir que necessitaran
quantitats increïblement vastes de bacta. Només estabilitzar a una víctima de
Krytos durant el període d'incubació de la malaltia, abans que el virus hagi
començat a reproduir-se fora de control, resultarà en la pèrdua de tot un litre
de bacta. Això no sembla molt, per descomptat, atès que un tanc de bacta conté
considerablement més que això, però les pèrdues es tornaran significatives a
mesura que la malaltia es propagui. La producció total de l'any passat a
Thyferra va ser de disset mil milions de litres. La quantitat necessària per
tractar totes les víctimes d'aquí a Centre Imperial serà tres quartes parts de
la producció de l'any passat. Als preus actuals del bacta, salvar tots pot
portar a la Rebel·lió a la fallida.
-Sense combustible no poden
cremar-los -Loor va mirar fixament a terra, llavors es va agitar -. Quan
Derricote aconsegueixi perfeccionar el virus, vostè li lliurarà el planeta als
rebels.
-Exactament. I com el virus no
infectarà als humans, estic forçant als rebels humans a actuar per salvar tants
alienígenes com puguin. Si no ho fan, perquè no són afectats, als seus aliats
alienígenes els semblarà que són tan indiferents cap als alienígenes com ens
acusen de ser als imperials. És més, pel fet que elements de l’Esquadró Murri
estan ara aquí a Centre Imperial, podem començar a teixir mentides que els
implicaran en la propagació del virus.
-Ningú creuria aquesta conducta
d'ells.
-Ningú no hauria cregut que
alliberarien a perillosos delinqüents de Kèssel i els enviarien del Centre
Imperial, però ho van fer -Isard es va fregar lentament les mans -. Encara que
aquesta part sigui una mentida, és una mentida que els bothans utilitzaran com
una palanca per fer caure més poder a les seves mans. Aquells alienígenes que no
matem o foragitats a una quarantena autoimposada veuran la saviesa de repudiar
la seva aliança amb els traïdors humans. La Rebel·lió s’esbocinarà des de dins.
Loor es va donar uns moments i va
deixar que tot el que ella havia dit s'ordenés en el seu cervell.
-Llavors, he d’assumir, que vostè no
desitja que els membres de l’Esquadró Murri que hem identificat siguin
detinguts?
-No, vull que explorin el món i es
decideixin per un o altre pla d'atac per treure'ns d’aquest món. Mentre
estiguin veient el que nosaltres volem que vegin, i els nostres agents ens
mantinguin informats del seu itinerari, ens són útils. No podem permetre’ns
actuar abans que hàgim infectat prou la població alienígena del món. Si
colpegen prematurament, mai prendran el món i els nostres intents de reunir-los
aquí i presentar-los la crisi del Krytos fallarà.
Isard va tancar els ulls per un
moment, llavors va assentir.
-Vostè ha de manar les frases codi
apropiades per alertar al nostre agent que desitja una reunió, cara a cara.
- No és això arriscat?
-Jo crec que és vital. Arregli-ho
per a aquesta nit, anirà vostè mateix.
-Però...
El riure lleuger d’Ysanne Isard
estava carregada de pues esmolades.
- Té por que Còrran Horn el trobi,
oi?
Loor sabia que negar la veritat en
la seva pregunta era una ximpleria.
-Em mataria si té l'oportunitat de
fer-ho.
-Però les possibilitats que el trobi
aquí, a Centre Imperial, són quantes, una en milers de milions?
-Còrran Horn té una molesta
facilitat per vèncer aquest tipus de probabilitats i presentar-se on menys se’l
vol -El nas d’en Loor es va aprofundir, però no perquè no li agradés la por que
li tenia a Còrran Horn. Aquesta por estava ben fonamentada i era útil, igual
que la por a un Rancor servia per mantenir a algú allunyat del seu cau. Si
Còrran tenia l'oportunitat de matar-lo, la prendria i probablement tindria
èxit.
El que molestava a Loor més que
aquesta eventualitat eren les intencions d’Ysanne Isard de posar-lo en perill
manant a trobar-se amb el traïdor a l'Esquadró Murri. Fins ara la informació generada
per l'espia només havia estat usada activament una vegada. Aquest ús havia
resultat en la mort de Bror Jace, però les coses s'havien arreglat perquè tot
semblés una coincidència. Això podria haver estat suficient per no despertar
sospites a Còrran, però si no ho hagués estat, aleshores l'estada de Loor podia
portar-lo a una confrontació i a la seva mort.
Per a ella sóc prescindible, una
opinió que jo no comparteixo. Mentre que ella pot arriscar-se amb mi, jo no em
puc permetre el luxe d'arriscar-me. Afortunadament no estic completament mancat
dels meus propis recursos aquí a Centre Imperial. Hauré de prendre precaucions
jo mateix. He d’impedir que Còrran tingui la confrontació que desitja
devotament i que jo sincerament desitjo evitar.
Isard el va estudiar sense
misericòrdia en la mirada.
-Horn no és el que ha de
preocupar-te, assegurar-li el nostre suport al nostre espia, sí. Sense informes
puntuals i fiables, les coses podrien ensorrar-se i això no em plauria.
-Sí, Senyora Directora.
-Oh, i ordeni la recol·lecció
d'alguns sullustans. Mantingui feliç al General Derricote -va titubejar per un
moment, llavors va somriure -. O si més no, manteniu-lo productiu. L'Imperi és
una casa incendiada i ell és el mitjà per sufocar la flama. Quan el seu treball
estigui complet, la Rebel·lió haurà deixat de ser un problema. Llavors i només
llavors podrem començar a restaurar-ne la galàxia a la forma que ha de tenir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada