La Treva De Bakura (XII)

Anterior

12

En Luke va recórrer el passadís de pedra blanca en direcció a la seva suite. Després de parlar amb la Gaeriel i la senyora Belden, havia passat la resta del matí i la meitat de la tarda parlant amb els supervisors dels tallers. La seva fama de Jedi s'havia estès. Li havien demostrat un reticent respecte per embrutar-se les mans per Aquest fet (això havia estat el punt decisiu), i després li havien permès incloure la resta caces A la llista de serveis d'aquell dia. En Luke sospitava que els millors equips de reparació de Bakura havien estat traslladats al creuer imperial Dominant.

A continuació, sense poder rentar-se, havia ajudat a l'oficial d'intendència a aprovisionar el grup de combat, gastant els recursos inexistents d'un possible govern futur. Hauria donat qualsevol cosa per l'ajuda de la Leia en aquell apartat. I tot això sense deixar de vigilar la irrupció dels ssi-ruuk, mentre es preguntava què significava l'advertència del son. No era d'estranyar que li fes mal tot el cos, tot just curat.

Un parell de milicians imperials muntaven guàrdia en l'ampli vestíbul que s'obria davant la suite, amb els rifles desintegradors creuats sobre el pit. Malgrat el seu cansament, va sentir una descàrrega d'adrenalina. La seva mà va volar cap a l'espasa de llum de forma instintiva.

Després va recordar. Va deixar caure les mans als costats, amb els dits separats.

-Em sap greu -va murmurar-li al guàrdia més proper -. No estic acostumat a això.

-Comprenc, senyor.

L’imperial va retrocedir. En Luke va entrar, va travessar la sala de comunicacions fins a arribar al seu dormitori i es va deixar caure sobre el llit repulsor. Va llançar una riallada nerviosa. Mai havia viscut una situació tan absurda. El seu apartament, vigilat per «favorables» milicians.

Va mirar per l'ampli finestral i es va preguntar què hauria donat el seu oncle Owen per una pluja torrencial com la que acabava de començar. La primera part de l'estiu a Bakura seria el paradís a Tatooine.

Una llum va parpellejar en la seva consola personal. Va sospirar i va rebre el missatge. El senador Belden sol·licitava la seva presència a l'hora de sopar.

En Luke va grunyir. La Gaeriel hauria transmès el seu desig, però era molt tard. Ni tan sols tindria temps de rentar-se. Necessitava parlar amb el senador, si més no per parlar de l'historial mèdic de la seva dona.

En Luke va teclejar una educada sol·licitud de veure’l l'endemà, la va enviar i es va ajupir per treure’s les botes. El timbre de la porta va sonar.

- No! -Va xiuxiuejar, irritat.

El seu guia li havia ensenyat a utilitzar la consola del dormitori per esbrinar la identitat dels qui trucaven. Va prémer diversos botons, però no va aconseguir que funcionés. Va creuar la sala comuna i va anar a respondre ell mateix, sentint-se molt brut.

La Gaeriel estava davant la porta, gairebé volta d'esquena, com si preferís seguir caminant a parlar amb ell. Una bossa de corda penjava de la seva faldilla blava i, com sempre, la seva sola presència va provocar un formigueig en la seva sensació de la Força.

- Puc parlar amb vostè uns moments, comandant? -Va preguntar la jove.

En Luke es va allunyar dels ulls inquisitius dels guàrdies imperials.

-Si us plau.

Quan la porta es va tancar, la Gaeriel va envoltar la seva boca amb les mans.

-Et vigilen –va xiuxiuejar -. Estem a punt de desaparèixer.

Va aixecar la bossa i la va obrir. A l'interior hi havia una caixa grisa, com la de l’apartament de Belden. Va manipular un interruptor gran.

-Un generador de bombolles disruptives -va dir en veu alta, però sense alçar-la massa -. No el puc mantenir actiu més d'uns segons cada vegada. Estàs en perill.

- Què passa?

-Els ssi-ruuk han enviat un missatge al governador Nereus. -Va introduir la mà de nou a la borsa -. Es troba còmode el seu grup, comandant? -Va preguntar a crits.

En Luke va haver de pensar amb rapidesa.

-La situació és una mica peculiar -va contestar -. Tinc una reacció al·lèrgica a les armadures dels milicians.

Bé, va esbossar amb els llavis la Gaeriel. Va arquejar la cella dreta, sobre el seu ull verd, i va moure el canell de nou.

-Han demanat al governador Nereus que t’hi lliuri, en aquest cas abandonaran Bakura.

L'advertència del seu somni va tornar a la seva ment. Segons sembla, pensaven utilitzar com a mediador a Nereus.

-S'ha sentit temptat, naturalment.

-No ho crec. No és estúpid. Si et volen viu, procurarà que t’agafin mort. -Va abaixar la vista i va moure la mà -. Haurem de superar les nostres reaccions automàtiques -va anunciar.

Encara sort que la Leia estava segura que en Nereus no pretenia perjudicar-los. Ara comença la diversió.

-Els allotjaments són excel·lents. -Va assenyalar el salonet del racó -. He estat dempeus tot el dia. Segui, si us plau, i així podré imitar-la.

-Crec que no és convenient.

En Luke va procurar que la Força dotés a la seva veu d'un to tranquil·litzador.

-Tant de bo confiessis en mi.

La Gaeriel va introduir la mà de nou a la bossa.

-Suposo que la meva reacció als Jedi és com la de vostè als milicians.

-Estic aprenent a reprimir les meves.

-Jo també. L’Eppie encara seguia adormida quan vaig tornar. -Va desviar la vista -. Gràcies -va murmurar -. Ara... El meu ajudant i jo van interceptar una transmissió dels ssi-ruuk. El governador Nereus va demanar un dia per encarregar-se dels detalls.

-Un dia. -En Luke va assentir -. Gràcies.

Canvi.

- Necessita alguna cosa especial el seu alienígena? Què va dir que era, un wook?

-Wookiee. Res especial, només el doble de menjar que els altres.

-Comprenc. –La Gaeriel va manipular el generador -. No aniran a per vostè com fan amb la gent normal, ni tampoc el governador Nereus. Vigili la seva esquena. Vigili els seus guàrdies. Vigili tot el que mengi, begui i respiri.

- Què volen de mi els ssi-ruuk?

La jove va arronsar les espatlles.

-Aniré amb compte -va dir en Luke en veu baixa.

En Nereus intentaria controlar totes les possibilitats, per convèncer els ssi-ruuk que desitjava col·laborar.

Potser era cert.

- Ja ha sopat? -Va preguntar la Gaeriel -. Puc ordenar que li pugin un sopar lleuger.

Commogut, en Luke va fregar una taca de greix de la seva granota i la va ocultar sota la mà.

- Ho faria?

Un cop la jove va dir alguna cosa pel centre de comunicacions que en Luke no va poder recordar, ni de bon tros pronunciar, es va fer un incòmode silenci. En Luke es va quedar immòbil i es va preguntar què havia de dir a la Gaeriel. Per fi, la jove va deixar de passejar per l'habitació, mirar pel finestral al parc i fixar la vista al sostre. El va mirar.

- Està escoltant els meus pensaments? -Va preguntar amb audàcia.

La seva bossa de malla descansava sobre el saló repulsor.

-No puc fer-ho -va contestar amb prudència -. Alguns dels seus sentiments es filtren per la Força, però això és tot.

Fals per complet.

-No és just. Jo no sé el que vostè sent.

En Luke va agafar la caixa grisa i va localitzar el control.

- Li agradaria saber el que sento?

-Sí.

En Luke va respirar fondo. La sinceritat era una cosa, i l'estupidesa una altra molt diferent. Va desitjar posseir la capacitat de la Leia d'improvisar.

-Ja la conec a un nivell molt més profund que qualsevol altra persona. Això empitjora les coses, per descomptat, perquè tot el que sap de mi és el que pensa creure. - Ho havia dit bé? Va continuar -. Els seus sentiments cap a mi són forts. Molt ambivalents.

La jove va caminar cap al salonet.

-No és que tingui por de vostè, comandant...

- Luke.

-Tinc una objecció religiosa al que ets. Al que has arribat a ser. No vas néixer Jedi. I serà millor que em giri d'esquena uns segons, o tots dos ens trobarem en un embolic.

Llavors, ho va captar: un remolí d'intensa atracció, canalitzada mitjançant la Força, que no provenia d'ell. Cinc anys enrere, hauria agafat la mà de la Gaeriel i renunciat a tot: la flota, l'Aliança i la Força.

Però aquells cinc anys havien modelat el seu destí. Potser podria convèncer-la que canviés d'opinió.

Es va asserenar. Quin dret tenia a destruir les seves creences? Ella se servia de la Força com tothom, encara que era incapaç d'acceptar-ho.

Es va apressar a desconnectar el camp.

- Des de quan és senadora? -Va preguntar, així es podria considerar una conversa superficial.

-El senat em va triar fa cinc anys. He anat a l'escola des de llavors, aquí o al Centre Imperial. No es deixi impressionar massa pel càrrec. -Va ajuntar els polzes -. En essència, es redueix a trobar formes creatives d'imposar nous impostos als bakurans. Ara, també hem de sostenir l'afluència de dades i cultura imperials. Una part és molt bona -va afegir -, però una altra només atreu a les escasses persones que pensen com el governador Nereus.
En qualsevol cultura sotmesa, hauria molt poca gent que donaria la benvinguda a l'Imperi, perquè ja eren imperials de cor.

-No crec que vostè sigui una d'elles.

La Gaeriel va mirar cap al generador. Potser la conversa estava adquirint un caire massa personal per sentir-se còmoda.

- Sempre plou tant? -Va preguntar en Luke -. Em vaig criar en un planeta desert.

Després d'alguns comentaris impersonals més sobre el temps, en Luke va connectar de nou el generador.

-Respectaré els teus temors -va dir -. I les teves creences.

El timbre de la porta va sonar.

La Gaeriel es va aixecar d'un bot i va obrir, agraïda per la distracció. Era absurd flirtejar amb el destí d'aquella manera, i inútil tractar d'aconseguir que l’Skywalker comprengués l'univers tal com ella el veia.

Un membre del seu personal va empènyer un carret flotant per la porta. La Gaeriel li va indicar que el deixés entre les cadires. Quan l'home va marxar, la jove va destapar l'únic plat.

-Espero que t'agradi el peix.

Criat en un planeta desert... i dues vegades en dos dies.

- Et quedaràs?

-Disculpa la meva covardia, Luke, però...

En Luke, sense paraules, va desenganxar un objecte cilíndric platejat del seu cinturó i el va deixar sobre el carret repulsor. Semblava una arma, prou llarg per ser aferrat amb les dues mans.

- És el que jo penso? -Va preguntar ella en veu baixa.

-Potser estiguis més segura aquí que a casa. -El seu rostre es va posar vermell -. Em sap greu. He parlat com un milicià busca-raons.

Si més no, podia riure’s de si mateix. Ella va vacil·lar. Estaria fora de perill, sí, durant uns minuts.

-Hi ha dos al passadís -li va recordar -. Jo en el teu lloc, ja no confiaria en ells. De tota manera, això fa molt bona olor. T’acompanyaré.

Era evident que li agradava el marisc, perquè va menjar com un home famolenc. Dissimulava la seva fam amb mossegades delicades i espaiades. Al cap d'uns minuts, en Luke va agafar el projector, que descansava sobre el carret, al costat de l'espasa.

- La majoria dels bakurans comparteixen les teves creences? -Va preguntar en Luke.

-Molts són més estrictes -va contestar, contenta que hi hagués tret el tema a col·lació -. La meva germana és una ascètica. Viu gairebé sense res, amb la finalitat que els altres tinguin més. Jo sóc menys... devota. Som una minoria, però el pes de l'univers podria equilibrar-se gràcies a un àtom col·locat al lloc adequat.

-Percebo mitjançant la Força que ets una dona de sentiments profunds.

-Em pensava haver convençut a tothom que sóc una política de carrera.

-Tots els altres semblen convençuts.

-Fantàstic.

No haig de mirar-li als ulls..., però són d'un blau tan delicat.

-Els ssi-ruuk aguaiten aquí fora. -En Luke va moure la seva forquilla -. Em queda un dia, com a màxim, per desfer-me’n d'ells.

-Menys.

-Un cop solucionat el problema, tornaré. Per parlar amb tu, Gaeri, si hi ha alguna esperança que canviïs d'opinió sobre mi. Sobre els Jedi. Només tenies raó en part quan vas dir que no havia nascut Jedi. La Força és poderosa en la meva família.

Gaeri, sorpresa, va beure aigua. Part del seu cap havia endevinat que diria alguna cosa semblant, i una altra part havia anhelat sentir-ho. «Per què no admetre-ho? -Es va preguntar -. A veure com reacciona.»

-Gràcies per ser... tan sincer. No tenim temps per a ser socialment correctes. I em sento atreta cap a tu, la qual cosa és perillosa.

En Luke va moure el cap.

-No voldria...

-Sí que ho voldries. Si jo t’encoratgés. -Va contemplar els seus dits entrellaçats -. Si volguessis fer-ho, podries manipular la gent amb facilitat.

-No ho faria -va replicar en Luke, ruboritzat -. Seria fraudulent. No té futur.

La jove va acariciar el seu penjoll.

- Què ets, Luke Skywalker? Què t'ha concedit el dret a aquests poders?

-Sóc un... -Va vacil·lar -. Un granger, suposo.

- Una família de grangers poderosos en la Força? -Va preguntar ella amb sarcasme.

En Luke va empal·lidir. La Gaeriel havia tocat un punt sensible.

-Pensa-ho així -va murmurar, mentre acabava l'últim tros del seu plat -. Sempre hi haurà gent poderosa en la maldat. Si l'única manera de protegir els altres és que alguns de nosaltres arribem a ser poderosos en la Força per obrar el bé, què més dóna? Encara que les teves creences siguin correctes, i això signifiqui disminuir a algú. La gent se sacrifica constantment per les bones causes. Jo no vaig demanar a ningú que morís per mi.

Gairebé convençuda, la Gaeriel es va resistir a la seva aparent sinceritat.

-El Cosmos ha d’equilibrar-se.

-Estic d'acord. El costat fosc exigeix ​​constantment l'agressivitat, la venjança, la traïció. Com més fort ets, més temptacions sents.

La mà de la Gaeriel va tremolar.

-Llavors, si estimessis a algú, podries odiar amb la mateixa facilitat.

En Luke va abaixar la vista cap al generador i va arquejar una cella.

Ella es va obligar a oblidar el dolor que apuntava a la seva mirada.

-El generador no cal -va dir -. Podríem menjar en silenci.

-Hi ha un altre equilibri. -En Luke va recolzar la mà sobre el seu front tacat de pols -. Els cims muntanyencs de la meva ment estan equilibrats per fondalades. He perdut amics, família, mestres. L'Imperi va matar a gairebé tots. Si no hagués iniciat el meu ensinistrament Jedi, seguirien morts. -Va arrufar les celles -. De fet, jo també estaria mort. El dia que vaig conèixer al meu primer mestre, l'Imperi va atacar la nostra granja. Van matar l’oncle Owen i la tia Beru mentre jo estava absent. Tota la gent que estava a casa va morir. És que no han fet el mateix aquí també? Aproves l'Imperi?

-Una pregunta difícil.

- Ho aproves?

Doncs clar que sí. O no?

-L’Imperi ha acumulat més poder del que qualsevol govern necessita -va admetre la jove -. No obstant això, equilibra submissió amb privilegis. Un avantatge de viure sota l'Imperi és un meravellós ventall d'oportunitats educatives. Els nens intel·ligents poden estudiar en Centre Imperial.

En Luke va compondre una expressió irònica.

-He sentit que el més intel·ligent mai torna a casa.

Com ho sabia? Alguns es quedaven, temptats per llocs de treball lucratius. Alguns desapareixien. Ella havia preferit tornar a casa.

-Diguem que s'aprèn a dissimular una mica. El domini imperial ha estat avantatjós per Bakura, en qualsevol cas. Restaurar l'ordre quan ens trobàvem a la vora de la guerra civil. Té inconvenients, però estic segura que la teva gent dirà que l'Aliança té problemes.

-Són els problemes derivats de la llibertat.

Les seves paraules la van ferir.

-Vam tenir por quan el teu grup de combat va arribar. La reputació de l'Aliança Rebel és destructiva, no constructiva.

-Des d'un punt de vista imperial, potser, però no és cert. Paraula.

No és molt diplomàtic.

-Gràcies per parlar d'això -va dir Gaeriel -. Em sento millor...

-Tant de bo.

-... i més segura de mi mateixa -va mentir amb fermesa. Va introduir la mà a la bossa, va torçar el canell i es va carregar la bossa a l'espatlla -. Treballarem junts contra els ssi-ruuk.

En Luke va fer un gest amb la mà. La Gaeriel va connectar el generador per última vegada.

- Hi ha alguna possibilitat de poder comprar un d'aquests? -Va assenyalar la bossa.

Ella va negar amb el cap.

-És de l’Eppie. Només queden uns pocs a Bakura, propietat de les primeres famílies. El governador Nereus desconeix la seva existència.

-Quina llàstima.

-Doncs sí -va admetre la Gaeriel -. M’emportaré el carret.

En Luke es va subjectar l'espasa al cinturó.

En Luke la va acompanyar a la porta. Va voler acariciar la seva mà, raonar amb ella, enderrocar les seves defenses amb la Força. Fins suplicar semblava raonable. En canvi, va obrir la porta i va encaixar els polzes en el cinturó.

-Gràcies -va dir la Gaeriel.

Els milicians de guàrdia la van observar mentre empenyia el carret i s'allunyava pel passadís sense mirar enrere. Quant va desaparèixer per la cantonada, en Luke va deixar caure les mans. Les va estrènyer, les va relaxar, les va tornar a prémer. El seu talent havia obert portes. Portes al perill, tant en l'espai com en els llocs més lluminosos, foscos i amplis de la seva ànima, però sempre havia posseït la llibertat de recórrer-los.

La Gaeriel havia intentat tancar-li aquella porta als nassos, però havia fracassat. Hi havia percebut el conflicte que l’estripava. Potser mai més li oposés resistència.

O potser sí. Esgotat, va tancar la porta de l'apartament i es va allunyar pel passadís en direcció contrària. Una porta que donava accés a la teulada s'obria a la seva esquerra. Va pujar en ascensor.

De nit, el jardí de la teulada era com un vaixell primitiu i aïllat. L'aire immòbil va refrescar la seva cara. Grups de troncs d'arbre blancs brollaven d'arrels embullades, s'alçaven i acabaven en branques grogues i ataronjades, humides, que ja no gotejaven. Dues llunes rodones petites i diverses dotzenes d'estrelles lluminoses brillaven a la part alta, i les llums nocturnes van revelar un sender de pedra entre ribes fosques i cobertes de molsa.

Mentre s'allunyava del pou de l'ascensor, el sender es va ramificar. Després de recórrer uns metres en direcció al límit del complex, es va agenollar en un banc, va recolzar els colzes en el mur de contenció i va mirar cap avall. Els cercles de la ciutat s'estenien al seu voltant, il·luminats per fanals flotants blanc-blavós al centre, després groc pàl·lid, que viraven a vermell...

Com un diagrama de tipus d'estrelles. La comparació va acudir a la seva ment. Els fundadors de Salís D’aar haurien dissenyat la ciutat per a la navegació mitjançant colors d'estrelles, i les millors mansions, com la dels Captison, es trobaven a la zona que representava els sols grocs, càlids i hospitalaris.

Aquell moment d'introspecció el va reanimar. No era dolent que un humà aprengués a utilitzar els seus talents naturals. Si la religió de la Gaeriel es portava fins als seus extrems lògics, totes les persones haurien de ser iguals, fins i tot idèntiques, en tots els aspectes, per por a disminuir als altres.

I ja no era l’amo de la seva vida.

Va creure distingir al cel punts de llum que es movien amb lentitud, potser naus de la xarxa defensiva orbital. En formació amb altres naus, unides per ordres comuns i un enemic comú.

Molts d'aquells pilots tenien companyes que els esperaven, i que en cas necessari els plorarien. Com més poderós era en la Força, més difícil li resultava trobar la dona adequada.

Va obrir les seves mans buides.

-Ben -va murmurar -. Vine, si us plau, Ben. Necessito parlar amb algú.

Ni la brisa va respondre. Un ésser negre, de la mida del seu dit petit, avançava sobre el mur recolzat en vint potes. Es va concentrar en el ritme d'aquelles potes, va enfocar el seu esperit, fins que va desaparèixer en una esquerda.

- Estàs a prop, mestre Yoda? -Va cridar en veu alta.

Una pregunta absurda. Yoda estava amb la Força i, per tant, a tot arreu. Però no va contestar.

-Pare -va cridar vacil·lant, i després va repetir - Pare.

Es va preguntar si l’Ànakin el podria comprendre. Va intentar posar-se al lloc de la Gaeri. Amb el seu planeta natal amenaçat i la seva vida en perill, un home que l'aterria apareixia en plena crisi: un Jedi.

Va notar que algú s'acostava. «Ben?», Va pensar, però no era la intensitat del seu mestre, i albergava la inquietud d'una persona viva. Passos lleugers es van sentir en el sender. La Leia va vacil·lar arribant a les branques, i el seu vestit blanc va llambrejar entre els arbres blancs.

-Sóc aquí -la va cridar en Luke en veu baixa.

Ella va córrer al seu costat.

- Estàs bé? -Es va posar un xal de punt blau bakurà sobre les espatlles -. Vaig sentir... Bé, vaig creure sentint-te cridar mitjançant la Força.

També l’havia trobat d'aquella manera a Ciutat Núvol. En Luke es va deixar caure al banc.

-Ha estat un dia llarg i dur. Què tal el teu?

-Hum, bé. He deixat a C3PO i R2 amb el primer ministre Captison.

Un tímid nerviosisme suplicava passar desapercebut. La va notar molt ansiosa.

-Deixa que flueixi, Leia -va dir, envejós -. Ell et vol.

Ella el va mirar fixament.

-És inútil amagar-te alguna cosa, oi? Passegem. Parlem... Ha estat difícil trobar un moment per estar a soles.

En Luke va somriure, una mica avergonyit.

-Això és el que trobava a faltar. Em refereixo a créixer sense germans.

La Leia va remoure els extrems del xal.

-És fantàstic tenir un germà. Algú amb qui parlar.

-També tens en Han. Algú hauria de transmetre els talents familiars -va afegir, ombrívol -. Em fa la impressió que, de moment, no em surt cap oportunitat.

La Leia va recolzar una mà sobre la seva espatlla.

- Alguna cosa va malament, Luke? És aquesta senadora?

-Un Jedi no sent passió. -Algú capaç de manipular els seus sentiments podria posar en perill, impedir que es calmés, impedir que es controlés -. Però de vegades és evident que la Força em controla, en lloc de l'inrevés. Protegeix la vida.

-És ella. Començava a preocupar-me per tu, Luke. Has estat tan... allunyat.

La seva perspicàcia el va sorprendre. La millor manera de distreure-la era irritar-la.

-Tu i en Han -va dir -. Deixa que et faci una pregunta indiscreta. No et... s'oposarà a tenir fills algun dia, oi?

- Escolta! -Va deixar anar la mà amb fúria -. No estàvem parlant d'això.

-Em sap greu. És que he estat pensant molt en això últimament.

Sí? Era sorprenent el que el seu inconscient revelava als altres abans d'informar-lo a ell. Per un moment, es va imaginar com a cap d'un clan de joves aprenents Jedi, d'ulls verds, blaus i grisos no aparellats.

-Un nen poderós en la Força també posseirà una gran capacitat per al mal.

-Per descomptat. –La Leia es va asseure, va deixar els extrems del xal sobre la seva falda, va tallar un lligabosc d'una branca i el va olorar -. És un risc al qual els humans sempre han estat exposats. És perillós donar vida a una existència.

- No et fa pensar això quant ho temia la mare?

La irritació de la Leia es va revifar en part, la qual cosa el va sorprendre.

-Oh -va dir la seva germana en to desimbolt -. Això em recorda que havia donar-te un missatge. He vist en Vader.

- En Vader? -La ment d’en Luke es va enfosquir -. Has vist...el pare? L’Ànakin Skywalker? Vader ja no existeix.

-Com t'agradi més. Ànakin. Però el vaig veure.

Una sensació de pèrdua va envair al Luke. Per què el seu pare s'havia aparegut a la Leia, i no a ell?

- Què va dir?

La Leia va desviar la vista fins a la vora del complex.

-He de recordar-te que la por pertany al costat fosc. Em va demanar perdó, o ho va intentar.

En Luke va mirar cap a la ciutat.

-Només el vaig veure una vegada, un moment. No va parlar.

-Bé, no vull ser res d'ell i no vull que se m’aparegui.

En Luke va meditar sobre el missatge del seu pare. La por pertany al costat fosc. La por de la Gaeriel cap a ell també procedia del costat fosc.

-L'odi també procedeix del costat fosc, Leia.

-És normal detestar el mal.

- Va dir la seva, hum, va dir, bé, alguna cosa relacionada amb...? Ah. -Va parar en sec -. Oh. Vaig interrompre alguna cosa quan vaig trucar aquest matí, oi?

Fins i tot a la tènue llum de les estrelles, va veure que les seves galtes enrogien.

-És difícil trobar temps per estar tota sola -va repetir.

-Em sap greu. Potser el pare fes una bona obra, si et va enviar en Han a la recerca de consol.

-No pots dir això. Quan el vaig veure, tan normal, vaig comprendre..., vaig comprendre que una persona normal es va transformar... En el que ell era. I que jo també podia.

-Per al costat bo -va insistir en Luke. Va fregar la galta amb els llavis. Va tenir la impressió que la volia des de feia molt de temps, abans que tots dos esbrinessin el que ella es negava a reconèixer -. Fins demà.

- Espera! M'estàs acomiadant?

-Només per una estona, Leia. Vés amb el Han -va murmurar -. Et deixaré en pau.

La Leia el va mirar als ulls i va inhalar aire diverses vegades, molt irritada. Per fi, es va aixecar d'un salt i es va allunyar a corre-cuita.

En Luke va contemplar els cercles de la ciutat i les llums d'un autobús repulsor a la part alta. Després va enllaçar les mans sobre la falda i es va inclinar cap endavant.

-Pare -va xiuxiuejar.

Va passar per la seva ment la idea que havia fet les paus amb Ànakin. Això explicaria per què s'havia aparegut a la Leia.

Va iniciar una de les meditacions d’en Yoda, concentrant-se en la seva voluntat. Els problemes personals es van esvair i l'energia de l'univers va fluir a través seu. Tenia una germana, no estava sol. Algun dia, quan madurés en la Força, l'amor veritable l’uniria amb algú de la seva espècie. Tots els sentiments de cada membre de la parella, cada ona de plaer o dolor, rebotarien en l'altre i ressonarien fins que els dolços ressons es dissipessin.

Va obrir els ulls i va apartar les mans. Encara no havia perdut a la Gaeriel. L’ajudaria en el que pogués, i si ella el rebutjava, abandonaria Bakura amb escàs dolor.

Ulls riallers i bicolors i faldilles voletejants van ballar en la seva ment. A qui estava enganyant?

I què estava fent allí, tot sol? Es va aixecar i va caminar fins l'ascensor.

En Dev va acariciar la nova cadira de tecnificació..., o hauria d’anomenar-la d'una altra manera? S'estaven construint tres dotzenes de cadires noves, per complementar el flux d'energia que l’Skywalker proporcionaria, però aquesta era especial. Més un llit vertical que una cadira, un motor l'inclinava des de zero a trenta graus. En lloc d'arc de captació, posseïa un circuit incorporat d'atracció d'energia, que estaria situat sota l'esquena de l’Skywalker. Subjeccions més grans estaven obertes al llarg dels costats i prop del seu peu, i altres additaments metges milloraven el seu obvi disseny per a la supervivència a llarg termini del seu ocupant (havia provat les parts el dia anterior). Platejada i negra, espurnes sota les llums brillants de la cabina.

-És bella, mestre Firwirrung.

-Em sap greu, Dev -va cantar en veu baixa Firwirrung -. Sé que això ferirà els teus sentiments...

-Tant de bo fos real, amo, però sé que necessites provar-la. Comencem.

Firwirrung va assentir.

En Dev havia suggerit gairebé tots els detalls de la configuració inicial i les subjeccions. Cap arc de contenció cobria el llit, que estava inclinat uns graus. Es va recolzar amb cautela. El seu peu esquerre va fregar una subjecció oberta. Es va tancar al voltant del seu turmell.

- Funciona! -Va exclamar Dev.

-Prova l'altra –va cantussejar Firwirrung.

En aquesta ocasió, en Dev va mirar. Un arc negre flexible sobresortia d'una ranura del llit. Va apropar el seu turmell dret...

Va funcionar. Aquella segona subjecció activava un cicle que ell havia suggerit. Va inclinar el llit uns dotze graus. Es va relaxar i va rodar amb el moble, els braços creuats sobre el pit. Quan el seu tors va tocar un altre panell, una subjecció més gruixuda va envoltar la seva cintura. El va immobilitzar amb molta més força que les subjeccions de l'antiga cadira de tecnificació.

-Meravellós. -Firwirrung es va acostar i va acariciar la cinta amb una urpa -. Està ben acoblada?

En Dev va intentar moure el seu cos.

-Sí, però prou fluixa perquè pugui respirar.

-La forma humana és tan estranya -va xiular alegrement Firwirrung. En Dev va riure amb ell -. Estàs còmode, Dev? Només tenim una idea aproximada de la seva mida.

-Oh, sí.

-Ara la mà esquerra.

En Dev va estendre el seu braç esquerre. Una altra gruixuda subjecció es va disparar. Portava embotida una sèrie de relès de funcions vitals que la seva pell desproveïda d'escates no obstruïa. Darrere d’en Firwirrung, les llums d'un panell negre van començar a parpellejar. Firwirrung es va tornar i les va examinar.

-Deixa lliure la dreta -va ordenar.

Com desitjava en Dev que el tecnifiquessin. Anhelava el moment en què naixeria a la vida darrere d'uns ulls que mai es tancarien i ho veurien tot. Dins d'un cos capaç de qualsevol cosa, dedicat únicament a complaure els seus amos. Ahir, havien començat a tecnificar els p'w'ecks immadurs i vells de les altres naus, en preparació per a l'atac. Els p'w'ecks tecnificats no duraven tant com els humans, però necessitaven cert nombre..., per poc temps.

Firwirrung va tocar un panell vermell. Alguna cosa es va clavar sobre els ronyons d’en Dev.

-Això també funciona -va cridar.

Aquell mecanisme també era perillós per a un confinament llarg, igual que el carregador de l'espina dorsal. Ara el procediment ja no dependria de la desconnexió prèvia del sistema nerviós d’Skywalker.

- Pots moure els peus?

En Dev va abaixar la vista. L'angle d'inclinació els mantenia alçats sobre les lloses grises de la coberta.

-Ni tan sols puc sentir-los -va anunciar, complagut.

-Bé. -Firwirrung es va acostar una mica més -. Ai, Dev –va desenganxar un tub transparent subjecte al costat de l'espatlla esquerra d’en Dev -. Sé quant vols que això sigui real. Lamento enganyar-te d'aquesta manera.

-El meu moment arribarà.

En Dev va tancar els ulls. Va notar una feble pressió sobre la seva gola, i després una punxada a penes perceptible. Es va relaxar contra el llit i va assaborir la sensació, mentre Firwirrung es desplaçava a l'altre costat i repetia el moviment. Va desitjar, oh, va desitjar...

No obstant això, un corrent subterrani de por va reptar sota el seu desig. La mà dreta va tremolar contra el seu pit.

Va sentir un xiulet, va obrir els ulls i va veure que l’Escata Blava i l'almirall Ivpikkis entraven, seguits per dos p'w'ecks que arrossegaven a un presoner humà pel cap i els braços. Segons el nou procediment d’en Firwirrung, ja l’havien preparat prèviament. Era el següent individu que havia de ser tecnificat. En Dev va intentar una vegada més moure els dits dels peus, però no va sentir res. Perfecte. Pel bé d'aquell pobre humà aterrit, va confiar a complir la seva comesa.

-Facin-me una demostració -va demanar l'almirall -. Quina és la diferència amb la tecnificació normal?

Firwirrung va unir les urpes davanteres enfront del pit.

-Creiem que un individu poderós en la Força serà capaç de captar energia des de certa distància... Una distància curta, en el cas d’en Dev. Si en Dev està ben connectat al circuit de captació, l'energia de l'altre subjecte fluirà per la seva mediació, però en Dev no serà tecnificat i podrà repetir el procés de forma indefinida.

-No com la... cadira, doncs.

L’Ivpikkis va desviar la vista cap a ella. En Dev va recordar que s'havien divertit molt quan va descriure per primera vegada els mobles humans. Tecnificaven als p'w'ecks estesos sobre el pont.

-No -va dir Firwirrung -. No serà necessari capturar el subjecte. Amb la col·laboració de l’Skywalker, ni tan sols caldrà que el subjecte es trobi dins del radi d'acció d'un feix d'arrossegament. Això esperem, almenys.

-Per si de cas, hem capturat i preparat aquest. Tot està disposat?

Les llengües olfactives d’Escata Blava van sorgir de les seves fosses nasals i es van moure en direcció al presoner. El pobre humà havia d'estar brut.

-En efecte.

Firwirrung va tombar la seva cresta en forma de V cap a l’Escata Blava, el seu ull dret cap en Dev i l'esquerre cap als p'w'ecks i el seu presoner. A continuació, va baixar la palanca principal.

La gola d’en Dev va cremar. Aquesta vegada, les servobombes no havien injectat tan sols magsol, sinó una solució de magsol i altres elements. Orientaria tot el sistema nerviós cap al circuit de captació del llit, absorbint energia, la qual cosa eliminava la necessitat de l'arc de captació. Primer el seu coll, després el seu cap i a continuació el seu pit i extremitats van experimentar l'estirada, cada vegada més potent, com si la gravetat hagués canviat o el Shriwirr experimentés una reorientació. De sobte, va pensar que el seu llit vertical s'havia inclinat. Va tenir la impressió que Firwirrung i els altres es trobaven drets sobre la mampara més propera. La il·lusió biogravitatòria va convèncer els seus ulls.

-Tinc la sensació que tots els nervis del meu cos han estat estirats cap al punt focal -va dir -. Fa una mica de mal -va admetre.

-Això no hauria d'afectar la funció de captació. Estàs preparat per canalitzar les energies d'aquest humà a un androide de combat?

-Ho intentaré.

El millor, després de la tecnificació, havia de ser concedir aquell do a una altra persona. En Dev va tancar els ulls, va procurar oblidar la incomoditat i es va submergir al seu centre de control. Profundament i humilment conscient de les seves limitacions, es va encaminar per mediació de la Força cap a l'altra presència humana. Li va semblar que transcorria una eternitat fins que la va tocar i la va embolcallar. Va utilitzar la Força per captar l'energia del circuit de captació. Per un moment, es va sentir enorme i pesat. Un dolor redoblat va bategar en els seus nervis. Després el pes de més va desaparèixer. Va obrir els ulls de bat a bat, panteixant. El presoner estava entès com un sac a la coberta.

 L'almirall Ivpikkis es va fregar les urpes.

-Coberta Setze -va cridar.

De la mampara van sorgir les paraules que en Dev anhelava escoltar:

-Funciona.

Els ssi-ruuk, els p'w'ecks i en Dev van llançar crits de joia amb idèntic entusiasme.

-La següent prova -va cantar en veu baixa Firwirrung -pretén demostrar que podrem obligar a l’Skywalker a complir els nostres desitjos. És un usuari de la Força molt més poderós que el nostre Dev, si en Dev no s'ha equivocat en els seus càlculs.

-Serà millor que estigui encertat.

L’Escata Blava va semblar baixar de la mampara/coberta cap a ell. La mà dreta d’en Dev es va tancar involuntàriament, quan el gegantí cap blau es va inclinar sobre d’ell. L'ull va fer girs. Es va capbussar en el seu interior.

Després, davant la seva sorpresa, Escata Blava va retrocedir.

-Intenta-ho -va xiuxiuejar.

En Firwirrung va baixar de la mampara i va extreure el ganivet de tres fulles utilitzat per treure les urpes als petits llangardaixos que cridaven FFT. Va pressionar el mànec contra la mà dreta d’en Dev.

- Sí?

En Dev no va sentir por, només curiositat.

-Clava-t’ho al teu altre palmell.

Què podia ser més raonable? Va retorçar el seu cos contra la subjecció de la cintura, va redreçar el ganivet i el va clavar amb totes les seves forces. L'os va cruixir. Sang vermella humana va lliscar per la fulla. Va sentir dolor.

-Deixa-ho aquí -va ordenar Firwirrung.

En Dev es va col·locar en posició de ferms i va esperar la següent ordre.

-Braç dret.

En Dev va estendre la seva mà lliure.

En Firwirrung va treure el ganivet del palmell d’en Dev, el va netejar en la túnica d’en Dev i va enganxar-li un fragment de sintopell (probablement saquejada d'alguna motxilla mèdica imperial) en cada costat de la mà ferida d’en Dev. Després va girar-se cap a l’almirall Ivpikkis.

- Creu que funcionarà amb l’Skywalker? -Va preguntar l'almirall.

-No tenim motius per opinar el contrari. L'instint de conservació és fort en tots els humans, i ja veu fins a quin punt hem dominat el d’en Dev. La prova definitiva, i la més vital, per descomptat, és esbrinar quant de temps pot romandre viu un subjecte en aquest estat. Només tenim temps per a una breu simulació, però n'hi haurà prou amb unes poques hores perquè s'iniciïn els primers senyals de degradació vital.

L'almirall Ivpikkis va moure la cua i va mirar en Dev. Aquest va esbossar un somriure. Escata Blava va seguir l'almirall fora de l'habitació. Firwirrung va ordenar a un p'w'eck que s’emportés el cadàver humà, i l'altre que es quedés amb el Dev.

-Avisa’m si canvia alguna xifra.

Va tamborinar sobre la mampara amb la seva grapa davantera engarfiada.

Després se'n va anar.

Diverses hores. Estès en aquell llit, tan a prop de l'autèntica tecnificació.

Tan incòmode. Li picava el nas, i no podia gratar-se’l. Ningú l'hi havia dit res. El dolor de la seva mà aconseguia fer-lo oblidar els sofriments que recorrien tot el seu cos. Per passar l'estona, va recitar poesies apreses en la seva infantesa. Les traduïa mentalment al ssi-ruuvi, i després les va plasmar en el seu alfabet especial ssi-ruuvi.

Les poesies es van esgotar massa aviat. Va experimentar la sensació de què els seus ulls s'havien enfonsat al crani, fins integrar-se al circuit de captació. Pobre Skywalker: condemnat, com Dev, a sobreviure sense aconseguir el seu androide de combat.

Condemnat per posseir el mateix talent.

En Dev va sospirar i va començar a comptar els batecs del pols, mitjançant les pulsacions que sentia a la mà esquerra.

Va perdre el compte entre els quatre i els cinc mil. Va transcórrer més temps. Feia estona que la incomoditat s'havia convertit en dolor, i Firwirrung no havia tornat per examinar-lo. Va començar a comptar de nou, perplex i ferit.

Encara no podia gratar-se el nas. Ningú li havia dit que ho fes...

Fes-ho, cap de pardals! Ara que podia intentar-ho, la impossibilitat d'aconseguir-lo el va enfurismar. Per què no s'havia quedat Firwirrung? Quina crueltat. Potser si contenia l'alè el temps suficient, es desmaiaria i els p'w'ecks notarien un canvi en els seus signes vitals. Va inhalar fins que la corretja de la cintura es va clavar en la seva carn, i llavors va exhalar. Va tensar la seva gola i va contenir la respiració.

Una intensa descàrrega elèctrica va passar entre les corretges que subjectaven els seus canells. Va inhalar involuntàriament.

Ell havia suggerit el mecanisme. Irritat, va intentar alliberar la seva mà dreta. Va estrènyer el dit petit amb el polze i va recargolar el seu palmell per esmunyir-lo fora de la corretja. No ho va aconseguir. Va seguir tirant. Va desistir tres segons més tard.

Va descansar. Va tornar-ho a provar.

L’escotilla va brunzir. Dev, sobresaltat, va immobilitzar el canell. El primer a entrar va ser Firwirrung. Sense ni tan sols mirar en Dev, es va encaminar cap al panell de la mampara. Escata Blava va precedir a un p'w'eck, que arrossegava un altre presoner.

-Excel·lent. -Firwirrung va donar la volta -. Tots els senyals vitals sense canvis. Descriu la sensació, Dev.

-Fa mal -va dir amb la veu escanyada.

L’Escata Blava va parpellejar i es va acostar prou perquè en Dev l’ensumés.

- Les cames també?

En Dev va enfonsar més els turmells en els seus lligams.

-Tornen a moure’s, però fa mal. Estan massa pesades.

-Ah. -Firwirrung va examinar una lectura i va xiuxiuejar de plaer -. El control neuromuscular va tornar al cap de dues hores i set dotzens, tal com estava previst. Excel·lent.

En Dev va empassar saliva.

-Fa mal -va repetir, amb veu trencada.

-Això no hauria d'afectar la funció de contenció. Tecnifica’ns aquesta dona, Dev.

-No m'estàs escoltant. –En Dev va prémer els llavis -. Fa mal.

- Fa mal? -Es va burlar Escata Blava.

L’alienígena es va girar una mica. Tot d'una, en reconèixer la postura, en Dev es va arronsar i va arreplegar valor. Una cua musculosa va assotar les seves cames amb tal força que en Dev va veure les estrelles.

-Bé -va cantussejar Escata Blava -. Et necessitem reticent, humà.

Firwirrung va avançar cap a ell amb un hipopolvoritzador de forma estranya.

-Tens raó -va dir a Escata Blava -. És molt probable que el Jedi no vulgui col·laborar. Ara que el nostre esforç bèl·lic depèn de controlar Skywalker, provarem això... En lloc dels teus talents. Llavors, la salvació del nostre poble no dependrà de la supervivència de qualsevol de nosaltres.

-Podria matar-lo.

L'extrem de la cua d’Escata Blava es va agitar amb aire amenaçant.

-O el matarà, o l'obligarà a obeir. És molt millor mantenir l'objectivitat professional en aquest subjecte, molt menys valuós.

Menys valuós? Què estàs dient, amo? Dev, envaït pel pànic, va intentar apartar-se de l’hipopolvoritzador. Va cremar-se la cuixa un moment. Va esperar. Després...

-Tecnifica en aquesta dona -va ordenar Firwirrung.

En Dev va parpellejar. Per a què, si no, servien els humans? Es va projectar cap a ella. Mentre aspirava la seva essència, va sentir més dolor. Va sentir un xiscle. Un crit masculí que va esgarrapar la seva gola. Després va obrir els ulls de nou, a l'espera de més ordres.

L’Escata Blava va extreure el ganivet FFT de la borsa que portava penjada a l'espatlla.

-No cal -va bramar Firwirrung -. M'agradaria deixar-lo aquí diversos dies, per posar a prova les altres funcions de suport vital...

-Ja has sentit l'almirall -va cantar irònicament Escata Blava amb veu nasal -. Volen començar amb Skywalker immediatament.

Diversos dies? En Dev va tremolar i va estrènyer els punys. L'esquerra li feia mal. Tindria ossos estellats i tendons seccionats.

-Quina olor fan quan tenen por.

-Gairebé aconsegueixen comportar-se amb intel·ligència en algunes ocasions. Seria curiós que tinguessin ànima, quan els p'w'ecks no.

-Ni de bon tros. -La insensibilitat d’en Firwirrung va aclaparar en Dev -. Acaba d'una vegada.

-Mira’m -va ordenar Escata Blava.

L'ull era negre, rodó i afectuós, i remolins...

La mà li feia mal d'una manera increïble. Mentre el seu cervell confós reconeixia les sensacions d'una nova renovació, encara que només parcial, el mestre Firwirrung va deixar anar l'última subjecció dels canells. En Dev va parpellejar i va intentar incorporar-se. Es va trontollar entre dues p'w'ecks i va reprimir una debilitat estranya i inexplicable. Alguna cosa feia molt mala olor. Humà. Es va ensumar a si mateix. Aj!

- Ha anat bé? -Va preguntar a Firwirrung. Quan parlava, la gola li feia mal -. Per què...? Per què renovar-me, ara?

-Ai, Dev -Firwirrung va acariciar el seu braç amb l’urpa oberta -. Recordar que havies estat tan prop de la tecnificació, per després negar-te l'alegria, t’entristiria de gran manera.

La seva bondat el va impressionar.

-Però va funcionar? Li vaig donar el seu androide de combat?

En Firwirrung va envoltar-lo amb una urpa al cap d’en Dev i el va atreure cap al seu pit escamós.

-Va funcionar. Ara només ens falta una cosa.

-Skywalker -va xiuxiuejar en Dev. Firwirrung el va apartar amb afecte. -Fes el favor d'anar a banyar-te, humà.
 

Següent