L’Aposta d’en Wedge (XIV)

Anterior

14

Suposo que ara és quan veurem si aquesta disfressa realment funciona o no. Wedge va tornar a seure al seient encoixinat de la nau de línia, amb prou feines mirant a la pantalla integrada en el respatller del seient davant seu. Hi passaven petits informes hologràfics sobre la naturalesa de la Rebel·lió i la guerra que l'Imperi lluitava contra ella. L'essència dels informes era suggerir que la batalla contra els assassins de Palpatine anava bé i que la justícia estava sent restaurada a la galàxia a mida que es guanyava victòria rere victòria sobre els traïdors rebels.

Wedge, així disfressat, presentava un argument que desmentia els esforços de propaganda de l'Imperi. Una màscara de metall li cobria el front, l'ull i galta dreta, fins a la vora de la mandíbula. Part de la màscara continuava passant-li l'orella dreta, aixafant-la completament, i cap a enrere del seu crani. Una altra peça es corbava cap avall al llarg de la seva mandíbula i s'embolicava al voltant del coll. Una lent rodona situada sobre el seu ull dret l’engrandia i feia que fos molt fàcil veure com de blaus eren les lents de contacte que havia utilitzat.

La pressió de la superfície mantenia la màscara al seu lloc, fent-la decididament incòmode. També feia que la vora arrodonida s'enfonsés prou en la pell de la seva cara com per semblar com si el metall hagués reemplaçat a la carn d'aquest costat de la cara. La màscara també li desequilibrava el cap prou com perquè el coll li fes mal, massa per sostenir el cap dret tot el temps. Com a resultat deixava que el cap li pengés a la dreta la major part del temps, i això s'agregava a la seva disfressa.

El funcionari de duanes que havia pujat a bord just després que la Nau de Línia dairkana Joia de Churba entrés en el sistema de Coruscant es va aturar al passadís oposat a ell.

-Necessito veure la seva identificació.

Wedge va treure una targeta d'identificació de la butxaca de la pitrera del seu uniforme imperial negre. Va usar la mà dreta que estava enfundada en cuir negre. El guant feia poc per amagar la naturalesa quadrada i angular de la mà, encara que tot i que hagués estat llis, el fet que consisteix de dos dits gruixuts i un polze li hauria donat a l'home de duanes la idea que alguna cosa estava malament. Uns suaus brunzits mecànics van emanar del guant quan els dits de Wedge es van estrènyer sobre la targeta i el seu canell va rodar per lliurar-la-hi a l'oficial.

-Aquí té, senyor -les paraules d'en Wedge van sortir com un raucar brunzent, meitat a causa de la pressió en el seu laringe i meitat a causa del modulador de veu integrat en la màscara.

El funcionari de duanes li va donar només una mirada superficial a la targeta d’ID abans de passar-la a través d'una ranura en el seu quadern de dades.

-Coronel Antar Roat...

-Ro-at.

- Què?

-El meu nom es pronuncia Ro-at -el brunzit va fer que les paraules fossin gairebé completament inintel·ligibles, encara que l'èmfasi que hi va posar va semblar arribar al funcionari de duanes.

-Perdó, senyor. Coronel Ro-at. Aquí diu que va rumb del Centre Imperial per a una reconstr... sí, naturalment -la veu de l'home es va interrompre -. Aquí tot sembla en ordre, Coronel.

Wedge va aixecar la mà per tornar a prendre la targeta, però encara no va deixar que la seva arpa es tanqués en ella.

- Segur? El meu equipatge està a la meva cabina.

-Sí, ho estic -l'home va colpejar amb impaciència la targeta contra el polze d’en Wedge.

-Entenc la necessitat de seguretat, senyor.

-Estic segur, senyor.

-Si teniu problemes, jo l’ajudaré -Wedge va deixar que la seva veu baixés a un murmuri, com si de sobte hagués estat superat per la fatiga. El seu cap es va inclinar lleugerament al mateix temps, llavors la va tornar a pujar -. Jo l’ajudaré.

L'home de duanes va assentir.

-Ho recordaré, Coronel.

Wedge va prendre la targeta i va potinejar un parell de vegades abans de poder guardar-la.

-Visc per servir.

L'home de duanes va continuar el seu camí, remugant a sota veu.

-Estàs mort i encara servint. Els EMED-quatre haurien d’haver-te deixat morir.

Wedge s'hauria perdut el comentari, si no fos perquè el sensor auditiu integrat en la màscara de l'orella dreta li va permetre captar-lo. Va reprimir el somriure que el comentari amenaçava amb produir-li perquè sabia que el Coronel Antar Roat trobaria que molt poques coses eren divertides a la vida. I ser atrapat per duanes quan intentava aterrar a Coruscant no seria divertit en absolut.

No se li havia ocorregut a Wedge preguntar-se com havia de ser inserit a Coruscant fins que va estar en camí a la seva sessió d'informació sobre la seva tapadora. Ho havia sabut, per descomptat, que no podia volar en un Ala-X fins allà i sincerament dubtava que fos molt el contraban o immigrants il·legals que arribaven a Coruscant sense que algú ho sabés i aprovés. Hi havia assumit que estaria disfressat d'alguna manera, però mai se li va creuar per la ment que es dirigiria a Coruscant en l'uniforme d'un oficial Naval Imperial.

La sessió d'informació sobre la seva nova identitat havia estat fascinant. La gent del General Cracken li havia preparat diverses identitats. Una, el Coronel Roat, havia estat dissenyada per a la inserció i una possible reutilització posterior per a tornar a sortir.

Tindria una altra durant el temps que estigués explorant al voltant de Coruscant i una tercera com la seva identitat de sortida. Havia estat informat sobre les últimes dues identitats, però totes les targetes de dades i altres coses per a elles li serien proporcionades a Coruscant després que fos contactat i tingués l'oportunitat d’establir-se.

La divisió d'Intel·ligència havia escollit el Coronel Antar Roat com la seva tapadora d'inserció per dues raons. La primera era que les pròtesis amagaven gairebé completament la identitat d’en Wedge. És més, eren una atracció prohibida: ho feien prou inusual com perquè la gent li prestés atenció, però veurien les parts, no l'home que les portava. I la gent sorpresa mirant-lo apartaria la mirada avergonyida. Recordarien a un home amb lesions de guerra, però qualsevol detall involucraria les seves parts mecàniques. Com que aquestes parts podrien treure’s i rebutjar, les autoritats estarien buscant un home que ja no existia una vegada que Wedge es tragués la disfressa.

La segona raó per la qual Roat havia estat creat per Wedge era perquè Wedge era un pilot. Ell podria conversar amb intel·ligència i precisió sobre el combat de caces estel·lars si se’l pressionava. La seva història de tapadora indicava que l'havien ferit d'un tret durant la defensa de Vlàdet, en el sistema Rachuk, i Wedge podria parlar sobre aquesta batalla ja que hi havia estat.

Vaig estar del costat rebel, però vaig estar allà.

Un lleuger tremolor es va agitar a través de la nau. Wedge va prémer un botó al costat de la pantalla davant d'ell i la vista va canviar a una externa transmesa des d'una holocàmera muntada a la popa de la Joia de Churba. Una llançadora va alçar el vol des d'un port d'atracada al cim de l'espina dorsal de la nau. Els passatgers classe ultra havien viatjat en el que se suposava que eren luxes incomparables a les cobertes superiors de la nau de línia i aquells que podien donar-se el luxe de fer-ho legalment prenien les seves pròpies llançadores al planeta per evitar esperar fins a desembarcar amb els altres viatgers.

Li sorprenia a Wedge que hi hagi o que hi pogués haver gent en aquest luxe durant temps tan tumultuosos. Trobava el seu desig de plaer i comoditat menys pertorbador que la seva aparent falta de previsió. Des del punt de vista de la Rebel·lió la fi estava a prop per a l'Imperi... encara que si era la Rebel·lió o algú com el Senyor de la Guerra Zsinj, el que anava a emergir com la nova força de la galàxia estava obert a les conjectures. No obstant això, el fet era que, sense importar qui guanyés, evitar despeses de diners innecessaris en uns temps tan horribles li semblava a ell que era simple sentit comú.

Comprenia que alguna gent gastaria diners per teixir al seu voltant un capoll dins del qual la Rebel·lió no existís. Mantenir la il·lusió que l'Imperi estava saludable no era difícil si el preu no era un problema. Wedge no tenia cap dubte que en alguns enclavaments de l'Imperi allunyats no només hi havia gent que no creia que l'Emperador hagués mort, sinó que també hi havia gent que seguiria creient que era viu i saludable durant anys si no dècades i possiblement fins i tot segles.

La ignorància puc entendre-la, però no la ignorància voluntària.

Va reprimir un somriure abans que pogués florir, encara que aquest va ser més difícil de reprimir que el primer. La mateixa gent a qui considerava intencionalment ignorant el trobaria a ell enganyat i desencaminat. La meitat negaria que hi hagués algun problema inherent en el sistema imperial, com si poguessin oblidar-se així de fàcilment de l'esclavitud, els sentiments anti-alienígenes, i les armes que destruïen planetes. L'altra meitat podria admetre que hi havia problemes, però no s'atrevirien a acceptar que la insurrecció oberta contra el govern legítim era una solució a ells. Per a aquesta gent, treballar dins del sistema era la manera d'aconseguir el canvi, però no arribaven a comprendre que quan un sistema s'havia tornat tan corrupte com l'Imperi, qualsevol canvi significatiu era impossible sense enderrocar l'estructura de poder.

El truc de tot, i el que el temptava a somriure, era que tots els costats podien fer argumentacions raonables i lògiques per als seus punts de vista. Aquí hi havia el problema de la política. Ja que era l'art de la conciliació, rondes i rondes de discussió podien acabar sense que s'arribés a cap solució. L'únic moment en què s'aconseguia un canvi seriós era quan un individu estava disposat a morir pel que creia. Si faltava aquest compromís bàsic, un compromís que la majoria dels ciutadans imperials no estaven preparats per fer, l'Imperi continuaria existint en una forma o altra, com la institucionalització del mal.

Un home va aparèixer al final de la seva fila de seients.

- Coronel Roat?

Wedge el va examinar lentament, llavors va assentir.

-Prefecte Dodt. Han passat, bé, anys.

Com Parin Dodt, un Prefecte Imperial de cabell castany que s'estava tornant gris i ulls marrons, Pash Cracken va assentir.

-L'última vegada va ser a la cerimònia de finalització de l'any de dol, segons recordo, just abans que vostè fos transferit. No hauria sabut que era vostè si no fos perquè l'oficial de duanes m'ho ha dit. La galàxia es torna cada vegada més petita a mesura que passa el temps.

Wedge es va estirar per donar-li uns copets incòmodes al seient al seu costat.

-Acompanyi’m, si no el molesta. El meu cos ha estat trencat, però el meu cervell està intacte. Va a Centre Imperial per negocis?

-Vostè sap que no pot preguntar aquestes coses, Coronel, així com jo sé que no puc preguntar-li on va ser ferit -Pash es va acomodar al seient i es va cordar parcialment les corretges de subjecció -. Aquest ha estat un vol molt tranquil.

-De fet ho ha estat -va assentir Wedge.

El comentari d’en Pash li havia confirmat el que Wedge havia decidit sobre el viatge a Coruscant: la seguretat no era tan estreta com per descobrir-los, ni tan fluixa com es podria haver esperat on les institucions centrals de l'Imperi estiguessin col·lapsant-se.

També li deia que Pash no havia tingut cap problema en encaixar entre els altres passatgers. Encara que ambdós d'ells havien sabut que estaven viatjant en el mateix vol, no havien fet contacte prèviament. D'haver-se presentat qualsevol dificultat, no haguessin fet contacte abans d'aterrar, i només ho feien ara per facilitar l'extracció en l’espaiport.
La cara d'una somrient facilitadora de vol va aparèixer a la pantalla plana.

-Estem començant les operacions d'aterratge. Si us plau posin els seus seients en posició vertical i...

Wedge va apagar el so de la pantalla.

-Espero que el nostre aterratge sigui tan tranquil com el vol.

-Igual que jo -Pash va sospirar convincentment -. Odio els embolics de l’espaiport. Si les coses sortiran malament, generalment és allà.


• • •

L’espaiport en què va aterrar la Joia de Churba era un establiment de diversos pisos construït damunt d'una tríade de torres a aproximadament cinquanta quilòmetres del Palau Imperial. La badia d'atracada tenia múltiples nivells que li permetien als passatgers de les diferents classes desembarcar sense haver de barrejar-se entre si. Els rics que no havien partit en les seves pròpies llançadores eren rebuts en una àrea opulenta i espaiosa que Wedge va veure a través de l'entrada mentre la Joia estava aterrant. Els que viatjaven a la quilla, alienígenes i humans de classe baixa, eren desembarcats en una àrea de càrrega segura.

Els passatgers de primera a tercera classe sortien de la nau de línia a través de múltiples ports cap a una àrea d'espera neta però plena. Els funcionaris de duanes feien inspeccions en el lloc a alguns dels passatgers, però Wedge no va veure que apartessin a ningú. Més enllà de l'àrea d'Immigració hi havia la recuperació d'equipatge, però abans que ell o Pash poguessin obrir-se camí entre la multitud per aconseguir les seves coses, se'ls va aproximar una dona de cabell castany en un posturer uniforme gris de tècnica mèdica.

- Coronel Roat?

Wedge va assentir.

-Jo sóc Roat. Aquest és el meu amic, el Prefecte Parin Dodt. I vostè és?

-Irin Fossyr. Sóc de la Clínica Biomecànica Rohair. M’han enviat a buscar-lo.

- Ah sí?

-M'havien dit que havia estat notificat. Li vaig deixar el missatge al seu ajudant, el capità Seeno.

-Això ho explica. Seeno acabava de morir just abans que jo partís en el meu viatge.

-Li ofereixo els meus condols, senyor.

-Acceptats –Wedge va inclinar solemnement el cap.

La dona havia usat les frases correctes per presentar-se, demostrant que era un dels agents de Cracken. Wedge va esperar mentre ella i Pash recollien l'equipatge, llavors ella els va portar fins a un aerolliscador que esperava. Tenia etiquetes al costat que proclamaven que era de la Clínica Biomecànica Rohair però d'altra banda semblava completament ordinari. El seu equipatge va ser carregat a la perxa externa, llavors els tres van pujar i el conductor en el compartiment davanter els va allunyar de l’espaiport .

La dona es va asseure al banc que mirava cap enrere del vehicle.

-Ens prendrà quinze minuts o alguna cosa així arribar fins on anem. Podríem arribar més ràpid, però...

Wedge va somriure tant com la màscara li ho permetia.

-Precaucions, ho comprenem. Encara que, estava preguntant-me, si no em puc treure aquesta màscara.

-Per descomptat.

Wedge subvocalizava el comandament que deixava sortir l'aire de les ventoses integrades, deixant anar la màscara. Se la va treure, llavors va tossir i finalment va treure’s la mà del guant urpa.

-A Luke no sembla molestar-li la seva mà de reemplaç, ha de ser per aquest entrenament Jedi.

Pash va riure educadament entre dents, però la dona només es va quedar allà asseguda i mirant-lo fixament per un moment. Llavors es va posar vermella i va apartar la mirada.

-Perdona'm. M'havien dit que eres algú important, però no m’havia adonat. Recordo la teva cara d'algunes velles ordres de detenció imperials. Ets Wedge Antilles, correcte?

Wedge va assentir.

- Vas veure ordres de detenció imperials amb la meva foto en elles?

-Tenien circulació limitada, el Diktat pot haver estat amb l'Imperi, però no tots els corellians -li va estendre la mà a Wedge -. Sóc Iella Wessiri. És un plaer conèixer-te.

Iella Wessiri? Per què aquest nom m'és familiar? Wedge li va donar la mà i la va deixar presentar-se a Pash Cracken, el que li va arrencar un altre enrojolament, mentre ell pensava sobre el seu nom. Llavors ho va recordar. Així era com es deia la companya humana d’en Còrran.

-Vas veure les ordres de detenció imperials quan treballaves per Seguretat de Corèllia.

Iella va parpellejar, i llavors va assentir lentament.

-Han d’haver-te donat una sessió d'informació molt completa.

-No realment, però he sentit parlar de tu -va arronsar les espatlles -. No puc dir on, és clar.

Ella va agitar el cap.

-No, per descomptat que no.

-El que puc dir és això -... Wedge va somriure...- el que he sentit em fa pensar que el bon començament d'aquesta missió encara pot estendre’s més enllà i donar-nos una oportunitat d'aconseguir tot el que ens proposem.

Següent