IV
Era el canvi
d'estació a Hargeeva, i les fulles de color òxid es deixaven anar de les
esquelètiques branques assotades pel vent udolant. La tempesta es va precipitar
sobre Ciutat Arginall just quan l'última llum va abandonar el cel. En Makintay
s'encongia dins de la seva granota de treball; el carreró en el qual s'havia
amagat feia poc per protegir-lo dels freds vents. Ha de ser ja prop de mitjanit. En Pedrin havia decidit no visitar la
seva amant després de tot?
Una explosió de llum
brillant va il·luminar sobtadament el carreró i en Makintay va aclucar els ulls
per reflex, dirigint la mà a la culata del blàster ocult sota el seu llarg
abric. El va seguir el fort estrèpit d'un tro, i després un torrencial aiguat
de pluja gelada.
-Au, genial. -En Mak
es va afanyar a creuar l'estret carreró cap al refugi d'una escala
d'emergències que sobresortia de la paret i que donava accés a l'apartament de
l'amant d'en Pedrin. Fulles enfangades van cruixir sota les botes d'en Mak i un
rosegador carronyer es va ocultar de nou en el seu forat. En la unió de la
paret i el paviment hi havia diversos taulers trencats que deixaven a la vista
puntals del mur i una foscor més profunda que havia de ser un soterrani. Això
estava lluny de ser una part prestigiosa de la ciutat. "Apartament"
era una paraula massa luxosa per als miserables caus que envoltaven la sortida
de l'escala d'emergència, dos pisos més amunt.
Enmig de tots els
llamps, en Mak gairebé no va veure els llums de l'aerolliscador fins que es van
estabilitzar i van omplir el carrer exterior. La foscor va tornar quan el motor
es va apagar i es va escoltar el xiuxiueig de mecanismes hidràulics quan es va
obrir la porta del passatger. En Mak no necessitava verificació visual per
saber que era en Pedrin qui entrava a l'edifici. En Mak va consultar el seu
crono; esperaria el temps just per agafar a Pedrin amb la guàrdia baixa.
En Mak es va moure
per veure l'habitació de dalt, però va haver de tornar ràpidament al seu amagatall
quan va escoltar soroll de botes acostant-se a l'entrada del carreró. Hi va
haver una espurna d'armadures blanques quan van aparèixer dos soldats d'assalt,
un dels quals s'apropava per comprovar l'escala de la sortida d'emergència.
Maleint en silenci, en Mak va deixar anar el seu agafador en els taulers
trencats de la paret i es va deixar caure en l'estreta obertura del soterrani
al costat el niu de rosegadors. Diminuts ullals esmolats es van enfonsar al
panxell d'en Mak i un dels animals va cridar i va sortir disparat cap a fora,
gairebé fent ensopegar al soldat d'assalt que estava mirant cap amunt cap a
l'escala de la sortida d'emergència.
El soldat li va
donar una puntada, i va exclamar amb desgrat cap al seu company:
-Només és un pudent
forat infestat de bestioles! Aquí no hi ha ningú que pugui veure res. Vinga,
anem. Vol privacitat; doncs que la tingui!
Els soldats se'n van
anar i una estona més tard, l'aerolliscador es va enlairar i va desaparèixer en
el fosc cel plujós. En Makintay esperava que en Pedrin els hagués dit que no
tornessin a per ell abans de l'alba. Arraulit en el seu amagatall amb olor d'humitat,
en Mak va esperar, i després va començar a pujar amb cautela per l'escala de la
sortida d'emergència.
Estava només a mig
camí quan va sentir forts veus irades, un d'home i una altra de dona. Després
es va sentir un fort espetec, un crit, i una dona que deixava anar malediccions
barrejades amb els seus sanglots. Últimament
no tens suficients rebels als quals colpejar, no? En Mak va deixar anar una
maledicció, pujant precipitadament els graons restants.
A la bruta finestra
de vidre de panells, va fer una pausa, i va mirar a l'interior. Una feble llum
brillava en un petit llum de tauleta. En Pedrin estava d'esquena a la finestra,
i la seva capa estava estesa sobre una cadira propera. Una dona vestida amb un
vestit de nit estava asseguda arraulida a terra davant d'ell. Va aixecar la
mirada cap a l'Imperial i en Mak va veure que el seu rostre estava masegat i
solcat de llàgrimes, amb els ulls brillant de pur odi.
En Pedrin va aixecar
un puny amenaçador quan també ell va observar aquesta expressió de desafiament.
-No, si us plau -pregà
la dona, retrocedint sobre les seves mans i genolls.
En Makintay va
aprofitar la seva oportunitat. Forçant la finestra, va saltar a l'interior, va
treure el seu blàster i va atordir-lo just quan un altre llampec il·luminava
l'habitació.
El cap de la dona es
va tornar per seguir la caiguda del cos d'en Pedrin, després alçà de nou la
mirada, amb els ulls molt oberts per l'horror de veure la figura fosca al
costat de la finestra. La seva boca es va obrir i es va posar les mans a la
boca per ofegar un crit. En Mak va enfundar el seu blàster i va aixecar una mà
suplicant.
-Calma. Vaig venir a
per ell. No vaig a fer-te mal. D'acord?
Ella va empassar
saliva i va assentir. Mentre en Mak s'inclinava i col·locava unes manilles als
canells d'en Pedrin, la dona es va posar tremolosament dempeus i es va retirar
per seure al llit. Tremolava de cap a peus, però no va fer cap altre so, mirant
amb els seus ulls nerviosos les mans d'en Makintay.
-Maleïda sigui -va
murmurar en Mak-. Estarà inconscient almenys una hora. S'ha acabat el fet de poder-li
fer preguntes.
-P-Preguntes? -va
quequejar la dona.
-Sí -va dir en Mak,
mirant-la fugaçment i després tornant la seva mirada assassina a l'imperial
inconscient-. Ell va enverinar a una amiga meva.
La dona va esbufegar
amargament i va aixecar una mà per examinar el dolorós cop a la galta.
-Sembla el seu
estil.
En Mak es va tornar
cap a ella i va veure com s'apartava els desordenats cabells cap enrere sobre
les seves espatlles i l'assegurava amb alguna mena de fermall. El seu ull
esquerre estava ja tancat per la inflor i havia blaus de la mida d'un dit
creuant-li la galta.
-Estàs bé? -li va
preguntar, acostant-se un pas més-. Hi ha res que pugui fer per ajudar-te?
-Ja ho has fet -va
dir, i va assenyalar a Pedrin amb el cap-. Gràcies. No s'hauria detingut fins
que necessités un metge.
-Digues-m'ho a mi
-va dir en Mak amb amargor-. Jo vaig ser el seu presoner.
-Oh. -Hi havia gran
quantitat de simpatia en aquesta petita paraula.
En Mak li va dirigir
un retorçat somriure.
-A veure, deixa que
m'ocupi d'aquests blaus. El bany és per aquí?
Mentre en Makintay
li aplicava els primers auxilis, la Thera Capens va explicar la seva història; en
Pedrin havia amenaçat als seus amics, obligant-la a convertir-se en la seva
amant. Ella es va quedar en silenci i va començar a tremolar de nou.
-Tranquil·la. -En Mak
li va posar una manta per damunt-. Ja s'ha acabat. Ell ja no tornarà a fer-te
mal.
-Vas a matar-lo? -va
preguntar, encara tremolant.
En Mak el va mirar
fixament. En realitat no havia considerat això. Podria matar un home indefens a
sang freda, fins i tot encara que fos algú com Pedrin?
-No ho sé -va
contestar en veu baixa-. Vull dir, van a traslladar-lo.
Ella va negar amb el
cap i va fer una ganyota per sobre de les seves macadures.
-Ara no, ja no serà
així. Abans hauran d'investigar tot això.
En Mak va exhalar un
sospir i es va deixar caure per seure al llit al costat de la Thera.
Per descomptat. No
ho havia pensat.
Hi va haver un llarg
moment de silenci i la Thera va preguntar:
-Necessites que et
digui com curar la teva amiga, no? -En Mak va assentir. Ella li va donar uns
copets la mà, que encara sostenia l'hisop de cotó que havia utilitzat per
netejar-li la cara-. Tens un toc suau, rebel. Com planeges fer-lo parlar? -En Mak
va arronsar les espatlles i ella li va dirigir un somriure irònic-. Ets nou en
això, oi? A interrogar gent, vull dir.
En Mak va esbufegar.
-No és una cosa que
t'ensenyin a palau.
L'ull bo de la Thera
es va obrir de bat a bat.
-Ets un dels homes
del rei?
-Ahh... Bé... més o
menys. El vaig ser.
La Thera va sospirar
i va mirar de nou a Pedrin.
-Les amenaces no
funcionaran amb ell. Costarà molt de temps fer-lo parlar, i no tens temps. Els
seus guàrdies estaran aquí a l'alba.
-Ja ho sé -va dir en
Mak pesarosament-. Estava esperant tenir sort. Ara no tinc més remei, hauré de
portar-lo a un altre lloc per ocupar-me d'ell.
-Has d'aconseguir
sortir d'aquí primer. No recomano la porta principal, massa xafarders i ulls
espies. Puc fer que un amic meu porti una moto-trineu si aconsegueixes treure a
aquest ésser mesquí per l'escala de la sortida d'emergència.
-No hi ha problema,
estava pensant que hauria de carregar amb aquesta feristela tot el camí de
tornada a la meva nau.
-Tens una nau? -La Thera
el va mirar esperançadorament. Em pots portar fora d'aquest món? No vull ser
aquí quan els seus matons tornin fent preguntes.
Fins ara en Makintay
no s'havia parat a pensar en el que podria ocórrer-li a l'amant d'en Pedrin
després que l'imperial desaparegués de la seva vida. Per descomptat, no podia
deixar-la per ser interrogada pels imperials.
-D'acord -va dir
ombrívolament-. Fes les maletes, i aconsegueix aquest vehicle. Què et semblaria
unir-te a l'Aliança Rebel?
Com a resposta, la Thera
el va envoltar amb els seus braços i el va abraçar amb delit.
***
Quan el major Pedrin
Nial finalment va aconseguir enfocar de nou la seva visió borrosa,
definitivament no li va agradar el que va veure. A l'altre costat d'una petita
cabina a bord d'una nau, dret recolzat insolentment contra la mampara, i
vestint uniforme de l'Aliança, hi havia el comandant Stevan Makintay.
-Has gaudit del teu
bonic somni? -es va burlar en Makintay, apropant-se-. Em temo que no et servirà
de molt, però això és millor que res, oi?
En Pedrin va ignorar
la burla. Es va donar la volta per veure el seu entorn i immediatament es va
penedir. El seu cap semblava a punt de partir-se. Vestit només amb la camisa i
els pantalons del seu uniforme, humits per la pluja, estava lligat amb nusos
dolorosament premuts a una cadira davant d'una petita taula en una cabina
d'altra banda buida. La coberta i les mampares reverberaven amb la inconfusible
sensació dels motors hiperespacials a tot gas.
El pànic momentani
va fer que el pols d'en Pedrin es desboqués. Hiperespai! Els experts que li
havien implantat la micro-balisa transponedora al braç havien assegurat a
Pedrin que podrien seguir-lo a l'altra banda de la galàxia, si cal. En Pedrin
els havia dit que seria millor que no arribés a fer falta o respondrien per
això. Els havia ordenat capturar els rebels abans que poguessin sortir de
Hargeeva. El pànic es va convertir en ràbia quan en Pedrin es va adonar que
algú per sobre d'ell havia fet ús del seu rang per obligar al seu equip a què
permetessin que en Makintay deixés Hargeeva amb ell. Òbviament, l'Alt
Comandament havia decidit que no podien confiar que els seus inquisidors
aconseguissin la informació, pel que havien optat per seguir la nau rebel tot
el camí fins a la base. Era molt fàcil per a ells, però això deixava a Pedrin
en mans dels rebels almenys durant les pròximes hores.
En Pedrin va tractar
de trobar suficient humitat en la seva boca seca per poder parlar.
-Mai et sortiràs amb
la teva, Makintay -va començar.
El comandant rebel
va arquejar una cella amb desdeny.
-De debò? Fas un ús
massa lliure d'aquesta paraula, "mai", més gran. També em vas dir que
mai tornaria a veure la Ketrian de nou, recordes?
-Així que ella ens
va trair, després de tot -es va burlar en Pedrin-. Això només seria sorprenent
per als meus superiors. Per sort, es van prendre mesures per assegurar-nos que
no fos de cap utilitat per la vostra lamentable Rebel·lió.
-I jo no creia que
em pogués agradar colpejar a un home lligat. -Els ulls verds d'en Makintay
brillaven com el gel en un banc de neu-. No obstant això, tu no ets un home,
oi, escòria?! -Llançà un poderós cop amb el puny dret que va impactar contra el
costat del cap d'en Pedrin-. Digues-me què vas usar en ella o rebràs una
pallissa que farà que la que em vas donar sembli una fotesa!
En Pedrin va aspirar
a l'interior de la seva galta partida i va empassar sang. Esperava que aquesta
nau no estigués lluny del seu destí. Aquests ximples d'Intel·ligència pagarien
per ficar-lo en això!
-I vosaltres, els
rebels, preteneu tenir aquesta ètica tan pura -es va burlar-. Ho veus? Recorreu
a la tortura amb la mateixa facilitat que nosaltres.
En Makintay es va
posar vermell i es va allunyar, i després va dir en veu baixa:
-T'equivoques. -Es va
tornar de nou cap al seu presoner. Si els seus ulls eren gelats abans, ara eren
letalment freds-. Però pots estar segur que faré el que sigui necessari per
mantenir la Ketrian amb vida. Creus que pots resistir a la meva desesperació,
Pedrin? Ja saps el molt que ella significa per a mi. Realment creus que pots
resistir qualsevol cosa que la seva mort em porti a fer? I s'està morint,
escòria. A poc a poc, amb cada respiració, es debilita. Si ella mor, tu mors
també. Però et garanteixo que la teva mort no arribarà pas de forma més ràpida
o menys dolorosa. Et mantindré amb vida molt de temps, Pedrin. El meu dolor no
tindrà límits.
Mirant cap amunt a
aquests ulls de calavera, en Pedrin es va estremir. Va empassar saliva i va
tractar de dir-se a si mateix que l'ajuda no estava molt lluny. No va
funcionar.
-Mira, Makintay -va
dir nerviosament-. No vull que la Ketrian mori. Ella val molt per a l'Imperi, i...
En Makintay es va
inclinar cap endavant, va agafar la part davantera de la samarreta interior d'en
Pedrin, el va atreure cap a ell i va cridar:
-Oblida el teu
maleït Imperi!
-D'acord, d'acord -
va assentir en Pedrin, retorçant-se frenèticament per alliberar-se-. Només
estava tractant de dir que enverinar l'Altronel va ser idea seva. Els vaig dir
que podia sortir malament. Els vaig advertir...
En Makintay el va
deixar anar i va fer un pas enrere, amb l'expressió més tranquil·la.
-Què és el que li
van donar?
-Només la droga
estàndard, es pot curar fàcilment amb una dosi de Trypanid.
-Mentider! -va rugir
en Makintay-. Hauria de matar-te, brut covard. -Va treure el seu blàster i va
passar l'ajust d'atordir a matar-. Prou de fer-me perdre el temps. Digues-m'ho
ja o disparo. -La boca de l'arma apuntava al cor d'en Pedrin. Ell va empassar
saliva i va empal·lidir-. I aquesta vegada, assegura't d'encertar.
En Pedrin va necessitar
diversos intents per trobar la seva veu.
-T'ho juro, és la
veritat -va declarar-. El Trypanid la curarà...
El dit d'en Makintay
va tremolar en el gallet i el canó del blàster es va balancejar d'un costat a
un altre mentre s'esforçava per recuperar el control.
-El nostre metge ja
ha provat amb Trypanid, escòria. Coneixem la fórmula de la droga de seguretat
estàndard de l'Imperi des de fa mesos. Això no és el que heu utilitzat amb la
Ketrian. Tens una última oportunitat, i després començo a obrir forats de
ventilació en el teu cos.
Els ulls d'en Pedrin
es van inflar i la seva mandíbula es tremolava convulsivament. No podia apartar
la mirada de l'amenaçant canó d'aquest blàster.
-Et dic que és la
veritat! Ha de passar alguna altra cosa! -Els artells d'en Makintay estaven
completament blancs sobre el gatell-. Mata'm i ella també morirà!
En Makintay va pronunciar
una grollera maledicció, li va donar l'esquena, va enfundar el blàster i va
colpejar l'obertura de la porta.
En Pedrin va poder
albirar ràpidament un corredor exterior brillantment il·luminat abans que la
porta es tanqués de nou. Es va enfonsar contra els seus lligams i va intentar
ignorar la suor que queia a dojo sobre els seus ulls. El cor li bategava amb
tanta força que li feien mal les costelles. Li havia dit la veritat. Per què en
Makintay es negava a acceptar-ho? L'Altronel devia haver contret alguna
malaltia estranya. En Pedrin va desitjar ferventment que la base rebel no
estigués molt lluny. En el moment en què la nau atraqués allà, la Flota del
Sector arribaria darrere seu exigint la rendició dels rebels. Imaginar el que
faria a Makintay poc després d'això, va fer que en Pedrin comencés a riure
mentre esperava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada