Dels arxius de la Corèllia Antilles (I)

Dels arxius de la Corèllia Antilles

Timothy S. O'Brien

Uneix-te a la Dra. Corèllia Antilles en una conferència pronunciada, davant diversos caps de departament i grups interessats, al Museu Galàctic poc després del restabliment de la Nova República a Coruscant. La Dra. Antilles és un dels principals experts en recuperació d'artefactes i consultora en cap en els esforços de la Nova República per recuperar artefactes perillosos.

I

La història dels pobles, cultures i civilitzacions de la galàxia és gairebé inimaginablement llarga. Milers de civilitzacions es van alçar i van caure abans del desenvolupament del viatge hiperespacial, amb escàs contacte tan sols amb els seus veïns més propers. Des de llavors, milers més han sortit a la llum en la comunitat galàctica. El total de la història registrada a la galàxia s'estima en uns 500.000 anys, i això és només la història que podem desxifrar. Potser altres 500.000 anys o més d'història esperen desconeguts, sense desxifrar, o simplement sense registrar. Algunes cultures només van deixar ruïnes rere seu, altres van deixar artefactes i objectes manufacturats, i altres només van deixar llegendes. La història estudia els registres escrits. Els xenoantropòlegs i xenoarqueòlegs estudien els registres físics no escrits deixats enrere per pobles desconeguts.

Per descomptat, molts dels objectes que són deixats enrere tendeixen a adquirir gran valor per a investigadors, museus i col·leccionistes privats. Aquí és on entro jo. El meu nom és Corèllia Antilles, i sóc una xenoarqueòloga especialitzada en recuperació d'artefactes. Se m'ha demanat que analitzi l'estat dels esforços de recuperació del museu després dels saquejos realitzats per alguns oficials imperials. No sóc aquí per parlar d'arqueologia o de pràctiques en les excavacions, però cal una breu introducció.

L'arqueologia és un art lent i delicat, que requereix paciència, delicadesa, imaginació i intuïció. Excavar un jaciment pot durar anys, dècades, o fins i tot segles. La recuperació de registres físics, habitualment enterrats sota anys d'acumulació de terra, es realitza més amb raspalls i pales de mà que amb eines d'energia i maquinària pesada. Els sensors d'escaneig i el modelatge per ordinador acceleren aquest procés en un factor de deu, però l'excavació pròpiament dita segueix sent un procés físic tediós i lent. Això és un mal necessari, ja que molts dels objectes més importants i interessants són fràgils per la seva edat i requereixen ser tractats amb cura. Alguns dels objectes més reveladors que es recuperen són petits i difícils de detectar; recuperar-los requereix una atenta selecció.

Encara que aquest procés de recuperació acurat és l'ideal, sovint és ignorat pels «terrissaires»; saquejadors de jaciments que roben els objectes de valor més obvi per vendre'ls al mercat negre. En els últims anys, aquest problema ha crescut a causa de oficials imperials que intentaven expandir les seves col·leccions d'art, sovint compostes per peces saquejades de museus i pobles nadius. Governadors locals, Moffs, grans Moffs, militars i oficials de COMPNOR d'alt rang, i assessors imperials van arrasar els jaciments més prometedors de la galàxia per saciar la seva fam d'antiguitats. De lluny, el pitjor de tots ells va ser el propi Emperador, que va ordenar desenes d'excavacions, aparentment en una recerca contínua de rars i poderosos artefactes Jedi.

Aquestes excavacions imperials van ser molt fructíferes, segons el seu propi criteri: es van excavar centenars de jaciments, i els artefactes de més importància van ser arrencats dels seus llocs de repòs. Els millors d'ells van anar a parar a col·leccions privades, i la resta va ser exposat en museus públics al llarg i ample de l'Imperi. Per desgràcia, en la seva pressa per obtenir trofeus lluents per als seus superiors, sovint els excavadors calcigaven proves crucials i destruïen sense cap cura objectes d'aspecte menys interessant. Aquests objectes van ser registrats pobrament, i sovint mal interpretats. Hi ha una tendència a assumir que tot el que es desenterra és de gran valor cultural, habitualment religiós, basant-se només en proves escasses. Hi ha diversos casos famosos d'aquesta classe de situació; el meu favorit és l'excavació del «Temple Voorlach» a Krykis IV, els artefactes van recórrer tres sectors en una exposició itinerant. El «temple» va resultar ser un mercat cobert, i les «relíquies religioses» es van desvetllar com a simples béns de mercat.

L'amenaça d'objectes de tecnologia i funció desconeguda és més perillosa. L'Emperador va ser ben conegut per adquirir objectes místics. Certament no era l'únic col·leccionista semblant. Molts dels seus adeptes i consellers encara no han estat capturats, i poden haver tingut accés a objectes Jedi, relíquies Sith, artefactes gree, instruments tundans o altres rareses poderoses. Tots aquests objectes representen un perill incert per a la Nova República. Dotzenes, potser centenars d'aquests dispositius vaguen ara per mercats legals i il·legals, i són activament buscats per la Nova República, els seus enemics, i poderosos col·leccionistes.

Aquestes amenaces ja han aparegut sota la forma de l'Adepte Fosc Glynis Tor explotant els tresors del seu mestre, la recerca del bruixot tundà Rokur Gepta per apoderar-se del poder d'antigues espècies, i l'intent d'en Lord Vader d'adquirir el Cristall Kaiburr. En la història, es creu que els infames Krath van començar el seu regnat de terror amb l'ajuda de relíquies Sith. Només cal esperar que aquesta tendència continuï.

Addicionalment, el saqueig imperial i la laxa aplicació dels codis arqueològics han permès que artefactes culturalment importants s'hagin ocultat com a curiositats o tresors artístics per col·leccionistes cobdiciosos. La devolució d'aquests objectes pot suposar un pes important en cercles diplomàtics.

Finalment, hi ha el problema del saqueig general durant la recent guerra civil a Coruscant. Durant la lluita, alguns lladres van aprofitar el caos per assaltar magatzems i museus locals, robant tot el que van poder. El Museu Imperial de Coruscant no va resultar immune. Encara que molts dels expositors i vitrines estaven fora de perill rere de sistemes de seguretat alimentats per bateries independents, molts altres no ho eren. Milers de peces de museu van ser robades per saquejadors durant el breu ressorgir de l'Imperi, quan Coruscant es trobava sense una autoritat central. Centenars d'elles han estat recuperades, però molts centenars més segueixen desaparegudes.

La Nova República sempre es troba a la recerca de més informació sobre tresors robats i excavacions saquejades. A continuació s'indiquen diverses de les més importants ubicacions arqueològiques i relíquies que ens preocupen actualment.

Les Tombes Sith de Korriban

Fa molt, els Senyors de l'Imperi Sith eren els senyors indiscutibles dels mons sota el seu poder. Sabem molt poc sobre la seva civilització, que va caure fa uns 5.000 anys.

Al planeta Korriban, un món ombrívol i desèrtic, es poden veure restes de l'Imperi Sith en forma de complexos de tombes monumentals. Korriban és evitat per pràcticament tots els viatgers espacials, fins i tot després que es retirés la prohibició imperial de viatjar al planeta. És remot, deshabitat, i esgarrifós. Els escassos visitants que rep el planeta descriuen vents xiulants alçant-se de les planes, i udolants tempestes de sorra que travessen les valls tallades pel vent i trossegen en qüestió de segons a qualsevol ésser vivent. Depredadors salvatges aguaiten en els erms, caçant els eixuts rosegadors i herbívors que aconsegueixen sobreviure allà pasturant els escassos arbustos. Els hiverns són durs i els estius ardents. És un món sense termes mitjans.

La vall funerària de les Tombes Sith és ombrívola i pràcticament desproveïda de vida. Depredadors especialment agressius ronden la zona, tot i que no hi ha aigua a prop del lloc i les seves preses eviten la zona. Les tombes sobresurten de les parets de la vall, algunes d'elles tallades a la roca sòlida, altres construïdes amb grans blocs de pedra. Al centre del canó hi ha una gran construcció, aparentment un temple. Aquests monuments són vigilats per amenaçadores estàtues gegantines de sentinelles amb armadures i cascos amb banyes, i de depredadors fantàstics. La llegenda proclama que esperits i droides guardians ataquen als lladres de tombes. La veritat d'això no es coneix, però se sap de molt pocs objectes funeraris Sith que hagin aparegut en el mercat negre.

Registres Sith antics, mal conservats i incomplets, afirmen que les tombes estan plenes de tresors funeraris, mobles ornamentals, i els cadàvers de víctimes de sacrifici. Els Senyors dels Sith creien en emportar-se les seves possessions, i gran quantitat de les seves riqueses acumulades van ser segellades sota tones de roca, incloent les seves naus personals i els seus esclaus favorits. Aquest hauria de ser el pati de jocs d'un arqueòleg.

Durant l'Antiga República hi va haver unes quantes expedicions als antics mons Sith, però van ser petites i supervisades molt de prop pels Jedi. Amb l'alçament de l'Imperi, els mons Sith van ser segellats i vigilats fèrriament. Només a alguns seguidors de l'Emperador, escollits personalment per ell, se'ls permetia entrar en espai Sith, i la informació sobre els mons va ser sistemàticament eliminada dels bancs de dades de l'Imperi.

Avui dia ens trobem amenaçats per la nostra pròpia ignorància. Molts dels seguidors de l'Emperador han evitat la seva captura. Alguns d'ells han escapat a algun antic món Sith per estudiar en una fortalesa o biblioteca perduda. Simplement, no sabem prou sobre aquests misteriosos planetes. Una expedició a les Tombes de Korriban és el punt d'inici obvi.

Les Joies de la Corona de l'Emperadriu Teta

Fa cinc mil anys, la semi-mítica Emperadriu Teta va unificar el sistema Koros sota el seu savi govern. Amb el temps, el sistema es va arribar a conèixer com el sistema de l'Emperadriu Teta, i després simplement com el sistema Emperadriu Teta. Les joies de la corona tetana, part dels seus objectes personals, són una de les meravelles de la galàxia. Els tresors reals originals de Teta incloïen la seva corona, adorns, la seva armadura de combat personal, i un parell de dagues de lluita a joc. Teta era tan coneguda per les seves aptituds marcials com per la seva habilitat diplomàtica, i va dirigir personalment diverses batalles durant intents de cop d'estat i revoltes perpetrades per enemics polítics i pirates ocults. En temps de guerra, habitualment portava la seva armadura quan supervisava batalles des de la seva sala del tron convertit en sala de guerra.

Els seus hereus van ser menys savis. En els segles posteriors al seu mandat, van arribar a compartir el poder amb interessos comercials que operaven les mines de carbonita del sistema. La família reial seguia mantenint plens poders cerimonials i les joies de la corona, les principals de les quals eren l'armadura i les dagues de Teta. Mil anys més tard, quan dos dels membres de la casa reial tetana es van dedicar a la màgia Sith, es van batejar a si mateixos com els Krath, van enderrocar als seus majors i van establir un règim despòtic, les joies de la corona cerimonials tetanes van desaparèixer, robades per un lleialista tetà. Els Krath van aconseguir recuperar alguns objectes, però la majoria de les joies van romandre ocultes en amagatalls secrets per tot el sistema. Fins i tot després de la mort dels Krath, els tresors van romandre ocults. Durant els següents quatre mil anys, la majoria d'aquests amagatalls van ser descoberts i les joies de la corona es van anar restaurant lentament. Avui dia, només uns pocs objectes segueixen desapareguts, sent el més notable les Dagues de la Teta, les fulles a joc que l'Emperadriu usava com les seves armes de mà personals. Potser es trobin en el sistema Emperadriu Teta, o potser ja hagin estat descobertes i dipositades en una col·lecció privada. La Família Reial Tetana ofereix una recompensa permanent d'un milió de crèdits per qualsevol de les Joies Tetanes.

Ossus

El misteriós món d'Ossus va ser en un altre temps un planeta de pau i aprenentatge; un important centre Jedi. Fa uns 4.000 anys va ser abandonat a causa d'una sobtada supernova en el proper Cúmul de Cron, durant les Guerres Sith. (La llegenda diu que els Krath van detonar d'alguna manera les estrelles, però cap estudiós seriós s'ho creu.) Ossus va quedar gairebé totalment devastat; tota la vida animal i gairebé tota la vida vegetal van morir. Les criatures que es troben actualment al planeta són alienes al món i van arribar al llarg dels quatre mil·lennis següents.

Ossus mai va ser recolonitzat. Va vagarejar en la foscor rere del vel del Corrent Cron, les restes nebuloses de les noves que van arrasar el planeta. Els únics habitants moderns són els descendents de les tripulacions que es van estavellar o naufragar allà, i alguns assentaments marginals. Avui dia el planeta és un erm d'ombres, boires i ruïnes habitat per bandes de semi-bàrbars. És possible que sota la runa i cendres acumulades en 40 segles encara es conservin pistes vitals sobre els Jedi. Va ser a Ossus on Luke Skywalker va descobrir un tresor consistent en antics sabres de llum, i va recuperar antics textos Jedi que el van ajudar en la seva lluita contra l'Emperador renascut. És gairebé segur que hi ha més esperant ser recuperat.

Ossus té molts perills: travessar el Corrent Cron és perillós a causa de tempestes iòniques i asteroides descontrolats, les tribus locals d'Ossus poden o no ser amistoses, les ruïnes són inestables per naturalesa, es diu que el planeta està ple de violentes tempestes elèctriques, i és impossible saber quants éssers sensitius a la Força han vagat fins aquest món en un intent de descobrir antics secrets.

El Món Fosc d'Ossus

Qualsevol expedició a Ossus, ja estigui composta per Jedi, arqueòlegs, o arqueòlegs Jedi, s'ha d'obrir camí fins a la remota secció de l'espai on es troba Ossus, navegar per la traïdora Corrent Cron, contactar amb els nadius (alguns dels quals no són amistosos), i explorar les ruïnes. Una excavació a Ossus probablement duri un miler d'anys, pel que no hi ha pressa. L'expedició s'ha assentar i investigar el passat del planeta.

No tots els Jedi foscos o mags de la Força malignes eren servents de l'Emperador. Alguns d'ells van ser tan perseguits com els Cavallers Jedi. Un d'ells, Travgen, va escapar de la purga d'en Palpatine i amb el temps es va establir a Ossus. Va sentir l'arribada i partida d'en Luke Skywalker, però no va sortir en persecució del jove prodigi, i va quedar alleujat quan l'Skywalker va partir.

En Travgen considera que qualsevol expedició que s'assenti a Ossus és una seriosa amenaça. El Jedi fosc no és ni de lluny tan poderós com ho era en Palpatine, però sí gairebé igual de retorçat. Després de vint anys de pràctica, meditació, i opressió de les tribus locals, és gairebé tan poderós com Luke. No obstant això, no és de cap manera igual de valent, així que començaria per enviar a una de les seves tribus esclavitzades per intentar espantar l'expedició i aconseguir que se'n vagin. Si això fracassés, tractaria d'intimidar-la personalment, però si li plantessin cara sortiria fugint de l'escena ràpidament. Només si fos perseguit al seu cau -les ruïnes del vell centre administratiu- plantaria cara i lluitaria. En el seu cau jugaria amb l'avantatge del terreny conegut, ja que el lloc està preparat amb sorpreses desagradables que frenarien l'atac d'una tribu sencera.

Les Dites d'Uueg Tching

El manuscrit original de les Dites d'Uueg Tching es va guardar durant els últims 3.000 anys al Departament de Llibres Rars de la Biblioteca Històrica Imperial Atrisiana, a Kitel Phard. Uueg, el 54º Emperador Atrisià, va ser famós pel seu reeixit govern tirànic, que ell atribuïa a la seva visió diplomàtica, la seva gran estratègia, i el seu efectiu ús d'espies. Uueg va fer créixer l'Imperi Atrisià per governar, directament o indirectament, tot Kitel Phard. Dèspota il·lustrat, els atrisians el recorden per les seves habilitats diplomàtiques, bèl·liques, i per mantenir l'ordre. Uueg era amic d'instruir als seus hereus amb una combinació de paràboles, analogies, i ordres a sang freda. Les seves Dites van ser registrades a mà pels escribes que el seguien a tot arreu.

Les Dites són un text acadèmic clàssic sobre la manipulació política, estratègia d'alt nivell, govern intern, i conquesta. Pretenien ser una guia per als seus descendents, però pocs dels següents Emperadors Atrisians de la Dinastia Tching es van molestar a aprendre de les seves Dites. Entre els pocs que ho van fer es troben la famosa Emperadriu Invisible, Oeana Tching, i Eoaq l'Extens. Aquest simple manuscrit va suposar un gran canvi en les polítiques atrisianes, passant de les grans guerres sagnants del passat (les unitats tàctiques i d'assalt encara segueixen modelades segons els precedents del Tercer Període Atrisià) cap a subtils polítiques d'infiltració, espionatge i assassinat. Fa uns 1.500 anys, les Dites van ser impreses en una petita tirada per a gaudi de la noblesa atrisiana (una tàctica de l'Emperador Atrisià per demostrar la superioritat del seu famós ancestre, i, per extensió, d'ell mateix). Les Dites van estar disponibles fa 550 anys en una base de dades general i en edicions facsímils especials per recaptar fons i demostrar el poder que el Parlament Atrisià havia arrabassat al tron.

Fa dotze anys, l'Emperador Palpatine va «sol·licitar» el manuscrit original per al Museu Imperial de Coruscant, pel seu gran valor històric per la galàxia. Va arribar amb certa ostentació, va ser exposat breument, i aviat va desaparèixer en les col·leccions privades de l'Emperador. L'Emperador ja havia demostrat el seu mestratge en els camins d'Uueg, i és probable que simplement volgués els pergamins com a trofeu.

Durant l'assalt a Coruscant per part de la Nova República, la major part dels tresors de l'Emperador van ser traslladats, segons es creu, a fortaleses privades en diversos carregaments. Es creu que les Dites es troben entre ells. Almenys un d'aquests carregaments es va estavellar, i pocs dels objectes a bord van sobreviure. Es desconeix què va passar amb les Dites, encara que aquestes no es trobaven en el manifest de la llançadora estavellada. Segueix sense saber-se res d'almenys dues llançadores; tres van ser recuperades, dues es van esvair en el Nucli Profund, i un altre carregament està sota control d'una facció imperial.

El manuscrit original està escrit a mà en tinta negra sobre diversos llargs pergamins. Es van realitzar afegits, aclariments i notes amb tinta vermella. Es creu que aquests comentaris amb tinta vermella són observacions personals de l'Uueg, del seu propi puny i lletra. Segons els últims informes, estaven protegits en una ornada funda de pergamins de dureli.

La recuperació del manuscrit de les Dites seria de gran ajuda per millorar les relacions amb la Comunitat Atrisiana.

 Següent