Invencible (i Ep)

Anterior

EPÍLEG

Com va fer l'Imperi per capturar Gamorr sense disparar un sol tret de canó?

Van aterrar cap enrere, i els gamorreans van pensar que estaven retrocedint!

-Jacen Solo, edat 15

Les taques carmesines deixades per la sang de seu germà finalment havien desaparegut de la cara i la gola de la Jaina, però potser no del seu cor. Per què no li havia cregut quan li va dir que estava tractant de salvar la Tenel Ka i l’Allana? Hi hauria d'haver sentit que ell estava dient la veritat, o almenys haver-se adonat que ell sabia que no havia de demanar caserna per salvar-se a si mateix. Després de tot, havien estat bessons, i si només hagués estat disposada a buscar la petita bondat que quedava en ell -el tros d’en Jacen que no havia mort- l'hauria trobat.

Jaina no era tan ximple com per creure que hauria estat suficient per portar al seu germà de tornada a la llum. Hi havia anat massa lluny cap a la foscor per això. Però si només li hagués cregut, si no hagués estat tan segura que era només un truc Sith, podria haver-li donat els dos segons que necessitava per explicar-ho.

I l’Allana encara podria estar viva.

Un suau xiulet va sonar des de l'entrada a l'habitació de convalescència privada de la Jaina. Va apartar la mirada del mirall del sostre i va veure els seus pares entrant per la porta, amb els ulls brillants d'alegria i alleujament.

-Hola, noia -va dir el seu pare-. M'alegro de veure't aixecada.

-Això no és realment «aixecada», pare. -Jaina estava surant en un gabinet estèril de descans flotant, suspesa en l'aire amb una boira arremolinada de bacta nutrient sobre la seva pell cremada i una cortina de modèstia opaca que s’embolicava, sense tocar, sobre la seva pell nua-. Llevat que ho estiguis comparant amb el que passarà si hi ha un tall d'energia.

-Almenys ja et van treure del tanc -va dir la seva mare, entrant a la cabina darrere d'ell-. Ara realment podem parlar en lloc de solament somriure i saludar amb la mà.

-Somriure i saludar amb la mà no era tan dolent. Era bo saber que estàveu aquí. –La Jaina es va quedar en silenci, i després va dir-: Encara que sí tinc un munt de preguntes.

El rostre del seu pare es va tornar ombrívol.

-Zekk?

Jaina va fer que sí amb el cap.

-Per començar. Alguna novetat?

-Res -va dir ell-. Han trobat unes quantes peces d’InvisiblesX flotant per aquí, però es van perdre diversos, així que és impossible saber si alguna d'elles va venir del d'ell.

-Què hi ha de la seva balisa de rescat?

-No hi ha cap senyal que fos activat -va dir la seva mare. A diferència de les balises de rescat de la majoria dels caces, la balisa de l’InvisibleX no era automàtica; havia de ser activada pel pilot o el seu astromecànic quan sortia d’EV-. Però les Boires són bastant denses per allà.

-I ni rastre d'ell en la Força, per descomptat –conjecturà la Jaina. Aquesta era en realitat la forma més probable en què algú el trobaria, però només si ell estava prou conscient per arribar-hi -. Jo almenys no he percebut res.

-Luke va dir que van a seguir buscant. -La seva mare es va acostar al costat del descans flotant i semblava com si volgués tocar-la, però això estava estrictament prohibit, és clar-. Però la Mirta Gev t'envia el seu agraïment.

-Llavors va poder tornar a Mandalore sana i estàlvia? -va preguntar la Jaina.

-No exactament -va dir el seu pare-. Està fora de perill...

-I sanant molt bé -va afegir la seva mare-. Igual que el seu marit... Ghes Orade, crec.

-Només que no a Mandalore -va afegir el seu pare-. Resulta que Fett no podrà tornar-hi... mai. Ni tampoc la seva néta.

-Què? –La Jaina no podia imaginar-se quina força pogués impedir que qualsevol dels dos tornés a la seva llar-. Per què no?

-Els Moffs -va explicar el seu pare-. Estaven molt enfadats per aquesta incursió mando a Níquel U, així que van fer un cep especial de nanoassassí només per a Fett i van llançar unes quantes tones del mateix en l'atmosfera de Mandalore. Si ell o la Mirta alguna vegada tornen allà, és només qüestió de temps abans que els atrapi.

-Això és terrible. –La Jaina va pensar en la Mirta i en els seus plans amb Ghes, i es va sentir molt malament-. Estan segurs?

-Per desgràcia, sí -va dir la seva mare-. Tahiri ho ha informat durant el seu primer interrogatori, i els Moffs ho van confirmar.

-Van dir que no hi ha manera d'arreglar-ho -va dir en Han-. Un Mand'alor que mai pot posar un peu a Mandalore... és una mena de justícia poètica, no és així?

-Potser sigui justícia, però jo no diria que és poètica -va dir la Jaina-. És simplement trist... especialment per la Mirta.

Un silenci va caure sobre l'habitació prou llarg perquè la seva mare li disparés al seu pare una mirada de «vés amb compte», llavors la Leia va dir:

-Bé, sí que tenim algunes bones notícies.

-Jag vindrà a veure’m?

-Tan aviat com pugui -va prometre el seu pare-. A hores d'ara està molt ocupat amb la conferència de pau. Els Moffs semblen seguir persuadits que ells van ser els que van guanyar aquesta guerra.

-Guanyaren? –La Jaina va alçar les celles-. La guerra ha acabat? Completament?

La seva mare va assentir amb el cap.

-Ara estan celebrant la cerimònia. -Va treure el control remot del seu lloc d’emmagatzematge en el gabinet de descans flotant de la Jaina i va apuntar a una videopantalla suspesa prop del sostre-. Podríem arribar a veure l'última part.

Quan la pantalla es va activar, mostrava la imatge d'una gran tarima que havia estat erigida en el vast hangar d'un Destructor Estel·lar. Al capdavant de la tarima hi havia un podi i una taula alta que sostenia un sol full de plastifí cobert d'uns gargots que semblaven ser les signatures de la llarga fila de dignataris asseguts a la part posterior de la plataforma.

Una dona alta i d'aparença majestuosa amb l'uniforme blanc d'almirall, ulls verds i llarg cabell rogenc tornant-se gris, pujava al podi enmig de grans aplaudiments, i una llegenda a la part inferior de la pantalla deia NOVA CAP D'ESTAT DE L'ALIANÇA DAALA.

-Daala? -va panteixar la Jaina. Va mirar la pantalla amb incredulitat per un moment, llavors finalment va esbufegar i es va tornar cap als seus pares-. Molt graciós, però no estic d'humor per a les bromes pràctiques.

Els seus pares es van mirar nerviosament l'un a l'altre, llavors el seu pare va dir:

-No és broma, noia. Aquest va ser l'únic problema amb l'acord de pau. Bwua'tu no vol acceptar la feina... va dir que ell és un almirall, no un mentider...

-El que realment va dir va ser que ell no era prou astut per durar en el càrrec -Va interrompre’l la seva mare-. I llavors va recomanar a l’almirall Daala en lloc seu.

-Crec que el vell boc té sentiments cap a ella -va dir el seu pare.

La seva mare li va llançar una arrufada d'exasperació.

-Els sentiments de l'almirall són especulacions, per descomptat -va dir ella-. Però la Daala va resultar ser l'única opció universalment acceptable.

-Universalment? -va preguntar la Jaina-. De debò?

-Bé, alguns dels Moffs es van retorçar una mica -va admetre el seu pare-. Però llavors Jag va aconseguir fer un tracte on la Daala prometia oblidar el passat... sempre que la meitat dels nous Moffs fossin dones.

El cap de la Jaina li donava voltes. Dones Moffs. Daala a càrrec de l'Aliança. Això no anava a ser bo per als Jedi. Però potser no necessitava ser-ho, si això significava la fi de la guerra.

-Daala pot no ser tan dolenta -va dir el seu pare-. Dóna-li una oportunitat.

-Està bé. –La Jaina va tornar la mirada cap a la videopantalla, on l’almirall era al podi, esperant que els aplaudiments s’esvaïssin-. Escoltem el que ha de dir.

La mare de la Jaina pujà el volum. Després d'un moment, la Daala va començar a parlar amb una veu profunda i refinada:

-Què puc afegir que encara no s'hagi dit aquí avui? –començà-. Si aquesta guerra ens ha ensenyat alguna cosa, és que quan lluitem, tots perdem. Amics meus, ha arribat el moment de provar un nou camí...

Aquí, va haver de parar i esperar que els aplaudiments tornessin a apagar-se... i van demorar gairebé un minut.

Quan finalment va poder continuar, va dir:

-El camí de la cooperació, perquè tots puguem guanyar junts.

Més estrepitosos aplaudiments.

La Daala va demanar silenci, després va continuar:

-Amics meus, és la meva promesa per a vostès aquí avui que en un futur no massa llunyà, viurem en una galàxia on les nostres armades espacials existeixin per millorar les nostres societats, no defensar-les... on no necessitem als Jedi per a resoldre les nostres diferències i fer justícia, perquè estarem vivint sota un govern que sigui just.

La multitud es va posar dempeus, rugint i victorejant, i la Jaina es va adonar amb un fred sotrac que Jacen no havia fallat. Ell havia sacrificat tot -el seu nom, la seva família, la seva reputació, la seva vida- per unir la galàxia. I ara aquí estava la Jaina, veient el naixement d'una lliga galàctica de mons dedicats a treballar junts en pau.

Hi havia Jacen guanyat després de tot?

-Ei, pren-t’ho amb calma, nena. -El seu pare es va posar davant de la videopantalla-. Daala no fa tanta por.

-Ho sento, pare -va dir la Jaina, feliç d'estar mirant la cara d'ell en lloc de la Daala-. No és la Daala. Només estava pensant en... el que va sacrificar Caedus. Al final, hi va haver un segon quan va deixar de lluitar per poder advertir a la Tenel Ka.

La Jaina no podia mirar als seus pares quan els digués la part següent, però havia de dir-la. Ells mereixien saber-ho.

-Crec que va tornar a ser Jacen per un segon abans que... abans que jo el matés.

-Jaina, està bé. -La seva mare va tornar a estar a punt de tocar-li el braç, i amb prou feines va poder contenir-se -. Si haguessis titubejat, tu series la morta.

Jaina va sacsejar el cap.

-Podria haver-li donat un segon -va dir-. Si ho hagués fet, potser ell podria haver fet que la Tenel Ka el comprengués a temps per salvar l’Allana.

Jaina es va forçar a tornar a mirar als seus pares i es va sorprendre de veure que no semblaven tan molestos. De fet, es veien una mica avergonyits.

-Sí, sobre això -va dir el seu pare-. Hi ha una cosa que encara no vam poder explicar-te.

La Jaina va arrufar les celles.

-Què?

La seva mare va anar a la porta i la va obrir, llavors va dir:

-Amèlia, vols venir aquí un minut?

La Jaina mirà al seu pare.

-Amèlia?

-Una òrfena de la guerra -va dir-. Resulta que la nena és sensible a la Força. La teva mare i jo actuarem com els seus guardians mentre està a l'Acadèmia Jedi.

La Jaina va començar a sentir moltes sospites.

-Una òrfena?

-Així va ser com ens ho han explicat a nosaltres -va dir la seva mare-. Però és possible que la mare sentís que l'Acadèmia Jedi seria un entorn més segur que el que ella podia proporcionar-li.

Va fer passar a l'habitació a una nena d'aspecte nerviós d'uns quatre o cinc anys. La nena tenia la pell morena i el cabell negre molt curt, i per un moment, realment va enganyar a la Jaina. Però el nasset arromangat era un tret una mica delator, igual que l'indici familiar del seu germà i de la Tenel Ka en la presència de la Força de la nena.

-Hola, Jaina -va dir la veueta de l’Allana-. Em van dir que ara serem germanes.

Jaina va somriure, el seu cor es va omplir de cop i volta amb una alegria que no va creure imaginable tan sols deu segons abans.

-Suposo que ho som, Amèlia. Benvinguda a la família.

FI