L’Esquadró Rebel (XL)

Anterior

40

-... de la lluna de Borleias -va seguir dient la imatge d’en Còrran -. Sé que la decisió de deixar-me allà no va ser fàcil.

Wedge va aclucar els ulls.

- «La lluna de Borleias? Com pot haver-ho sabut? Un moment, un moment... »

-Vull que sàpiga que no li retrec el meu abandonament. Per demostrar-li-ho, li he tret una mica de Reserva de Whyren a M3 i un ryshcate hauria d'estar a punt de sortir del forn per quan aterri.

- Wahoooo! -Va udolar Gavin pel comunicador.

Wedge va activar la seva unitat de comunicacions.

-Horn, si no estàs mort... Bé, et juro que aviat ho estaràs. La imatge d’en Còrran es va posar a riure.

-Jo també m'alegro molt de veure’l, comandant. Benvingut a casa.

***

Wedge es va recolzar en el seu seient i va alçar el got mig ple davant d'ell perquè la llum del centre de la sala de descans fes brillar el líquid ambarí que contenia. La seva calor química, ajudat i reforçat pel fet de poder veure a Còrran amb vida i il·lès, havia aconseguit exPúlsar els calfreds del seu estómac i havia fos la tensió acumulada en les seves espatlles i el seu coll. Wedge va pujar els peus fins a deixar-los recolzats a la taula i va començar a relaxar-se per primera vegada des de feia molt de temps.

Pensant-ho bé, el missatge d’en Còrran havia tingut prou gràcia. Wedge va contemplar com el seu jove tinent d'ulls verds tallava el ryhscate calent i l'anava repartint entre els altres pilots de l’esquadró. Tots estaven molt emocionats per la seva supervivència i per l'èxit assolit. Wedge sabia que tots s'havien sentit tan horroritzats com ell quan les pantalles de les seves cabines van començar a mostrar-los el missatge, però ningú s'havia sentit més alleujat que el seu comandant quan la veritat els va ser finalment revelada.

«La broma no ha estat gens malament, Còrran. La pagaràs molt cara, per descomptat, però ha tingut la seva gràcia...»

Wedge li va llançar una ràpida mirada de reüll a Tycho.

-No puc creure que li permetessis enviar aquest missatge.

L’alderaanià va arronsar les espatlles.

-L'expressió de perplexitat que va aparèixer a la teva cara mentre l'escoltaves parlar va ser encara més deliciosa del que m'havia imaginat.

-No ho oblidaré això, capità Celchu.

-I a més, cremo en desitjos de veure com l'hi fas pagar a Còrran. -Tycho va prendre un glop de la seva lum -. Confio que se t’ocorrerà una bona venjança.

-Pots estar ben segur d'això. -Wedge va prendre un altre glop de whisky i va permetre que el líquid reposés sobre la seva llengua durant uns moments. Empassar aire amb els llavis lleugerament entreoberts va fer que la potent aroma de fusta envaís el seu cap, i després Wedge va empassar-se el whisky i va somriure -. Còrran ha tornat d'entre els morts, i a més tinc entès que tu també has ressuscitat. Tres guenyos?

Tycho va assentir solemnement.

-Dos d'ells estaven tan a prop que fins i tot M3 hagués pogut destruir-los. El tercer es trobava a una distància mitjana, així que no va ser un mal tir.

-L'equip de seguretat de l'Aliança no s'ha pres gaire bé això de veure’t confinat als teus allotjaments, naturalment.

-No, per descomptat. Quan els vam fer presoners es van posar bastant furiosos. -L'oficial executiu va tòrcer el gest -. El problema era que teníem una possible filtració de seguretat, però explicar tot el que haguéssim hagut d'explicar ens hauria impedit arribar a Borleias a temps d’advertir-vos, suposant que això fos el que necessitàvem fer, naturalment.

-Demanar perdó sempre resulta més fàcil de demanar permís -va dir Wedge, i va deixar anar una rialleta -. Jo havia estat planejant fer més o menys el mateix per al viatge de tornada a Borleias. Bé, espero que aquest problema de seguretat ja estigui sota control...

-Crec que sí. Però acabar de lligar els caps per lligar significarà passar molt temps amb M3.

-Fes que Còrran s'ocupi d'això.

Tycho va moure el cap.

-Uuuuf ... Ni tan sols jo creia que estiguessis disposat a ser tan repugnantment venjatiu.

-Bé, després de tot dirigir una unitat no és un joc adequat per a joves. -Wedge va baixar els peus a terra i va deixar el seu got sobre la taula en veure que Còrran venia cap a ells amb dos trossos de ryshcate -. Fa una olor molt bona.

-L’ha fet Mírax. -Còrran li va allargar l'altre tros a Tycho -. Els Corèllians l'utilitzen per a les celebracions.

Wedge va contemplar el seu tros de pastís.

-Haver aconseguit treure’l amb vida de Borleias és una cosa que mereix ser celebrat, com també mereix ser celebrat el que el nou gran pilot de l'Aliança sigui un membre de l'esquadró.

Còrran va posar cara de sorpresa.

- Està parlant de mi?

-No. -Wedge va dirigir un somriure a l'home que s’acabava d’incorporar a la celebració amb un cert retard -. Felicitats, Bror Jace. El trio de preses que es va cobrar entre els interceptors que ens van estar seguint durant la nostra sortida del sistema de Pyria l'ha col·locat en vint-i-dues victòries. Ha superat el tinent Horn per una.

Un gran somriure va il·luminar el rostre del thyferrà, i els seus ulls blaus van resplendir de pur orgull.

-Gràcies, comandant. -Va abaixar la mirada durant uns moments, i després va acceptar el tros de pastís que li estava oferint Mírax -. És una bona notícia, i m'ajuda a suportar una mica millor la que acabo de rebre.

Wedge va deixar el seu pastís amb el seu got de whisky.

- Quina és aquesta altra notícia?

-El missatge que m'estava esperant procedia de Thyferra. El meu oncle avi, el nostre patriarca, s'està morint. Els androides metges li donen dues setmanes de vida com a màxim. Ni tan sols el bacta pot curar la vellesa.

-Em sap moltíssim greu, senyor Jace..., Bror. -Wedge va tornar la mirada cap al seu oficial executiu -. Tycho, podries...?

-No hi haurà absolutament cap problema, Wedge. -Tycho es va aixecar -. El permís per raons de compassió no seria admès, però si enviem el nostre pilot a casa perquè dugui a terme una gira de reclutament, crec que el cos diplomàtic ens prestarà el seu suport.

Podrà partir tan aviat com hagi acabat d'ocupar-se de la seva ala-X, senyor Jace.

-Gràcies.

Còrran li va oferir la mà a Bror.

-Em sap greu saber que el teu oncle està tan malalt. També lament perdre't, però en canvi m'alegro enormement que volessis tan bé.

-I jo també me n'alegro que tu volessis tan bé. -Bror va estrènyer la mà d’en Còrran -. M'encantaria poder donar-te una altra oportunitat en aquest tipus de competició, però no vull que hi hagi ni la més mínima ombra de divisió dins d'aquest esquadró.

-Estic totalment d'acord amb tu -va dir Còrran, i després va agafar un trosset de pastís de la safata i l'hi va ficar a la boca.

Tothom va seguir l'exemple de Còrran i mentre mastegaven, i durant un segon, Wedge es va sentir com si hagués tornat a Yavin 4 i estigués engolint a corre-cuita un frugal menjar abans que ell i els seus amics es desenganxessin per iniciar l'atac contra l’Estrella de la Mort. Sabia que no era el gust del ryshcate el que li havia fet tornar aquell record a la seva ment, perquè a Yavin 4 no disposaven ni del temps ni dels ingredients necessaris per crear una cosa tan propera al caprici. «No... És la sensació d'unitat la que m'ha fet tornar al passat. L'esperit del nucli ja existia fins i tot abans que es formés l'Esquadró Rebel. Va ser l'ànima de l’Esquadró, i segueix estant aquí. Aquesta unitat segueix sent l’Esquadró Rebel. No és que hagi renascut, sinó que es limita a seguir existint tal com havia de ser...»

-Si em permet m'agradaria fer un brindis, amics meus. -Wedge va aixecar el seu got, i els altres se li van unir -. Per l’Esquadró Rebel, pels amics que hem perdut i les batalles que hem lliurat, i pel terror que el nostre retorn portarà als nostres enemics.

Següent