Més mort que la lluna de Tritó (I)

Més mort que la lluna de Tritó

Jason Fry

Les llunes del planeta Tritó resulten una parada estratègica per arribar a algunes zones de la Vora Exterior. No obstant això es diu que les llunes de Tritó estan «mortes» per la doctrina religiosa dels insectoides tritonites, i no per què aquestes llunes no tinguin atmosfera respirable.

 

Només va aferrar la pell del tauntaun i els seus dits embotits van buscar un alè de vida.

-Està més mort que una lluna de Tritó -va dir, sabedor que en Luke no podia sentir-lo-. No ens queda gaire temps.

- L'Imperi contraataca (novel·lització)1

(1) Cita copiada paraula per paraula de la versió en espanyol de la novel·lització, com va ser traduïda per Horaci González Trejo. (N. del Maquetador)

 I 

El Sobra Un estava a tres hores d'Injopan i descendint cap a les Goles quan el grumet va irrompre a la sala amb el seu últim descobriment. Era un llibre... un llibre ple de misteriosos versos, i algun bitxo gros del Gran Port d'Injopan acabava de donar-li.

Cinc dels sis corellians que ocupaven el saló del Sobra Un van apartar immediatament la mirada d'en Janzel Helot i la seva troballa... només portaven mitja carrera de Késsel amb aquest grumet en particular, i els seus inacabables descobriments i preguntes ja podrien haver omplert a vessar cellers del vaixell de càrrega pesat. Però en Shandy Fanaso va donar un cop d'ull al que en Janzel subjectava en el seu puny... un cop d'ull que immediatament es va convertir en una mirada amenaçant.

-Tros de barve estúpid, això no és un llibre... és un pamflet -va grunyir, prenent les pàgines de flimsi de les mans del noi i mirant amb disgust la borrosa impressió-. Un pamflet sobre Gactimus. Noi, si segueixes agafant les coses que les bestioles et donen en els espaiports, et despertaràs en una gàbia a Trandosha.

-Vol dir que sap què és això, senyor Fanaso? -va preguntar en Janzel, amb els ulls com plats, fullejant el pamflet que el contrabandista li havia retornat-. Escolteu, és d'allò més estrany... «Així transicionà Gactimus...»

En Fanaso el va fer callar amb un gest de la mà i va tancar els ulls per un instant. Després va començar a parlar:

-Així transicionà Gactimus,

La ment va abraçar la claredat,

On altre temps els seus peus van abraçar el treball dur,

Silencioses van ser les seves manifestacions mentals,

Callada va romandre la seva ànima satisfeta.

-Això és! -va exclamar en Janzel, que havia estat seguint la lectura fascinat i que ara seguia recorrent amb el seu dit la pàgina següent-. Què vol dir? És fascinant.

-És porqueria -va dir en Fanaso-. I no vol dir res. Pels ossos negres de l'Emperador, què són les «manifestacions mentals»? Com poden els peus abraçar alguna cosa? I després no fa sinó empitjorar... la resta és com llegir una recepta d'estofat kubaz. Ja vaig dir a aquestes bestioles que necessitaven contractar un traductor de veritat si volien que algú arribés a adoptar realment la seva fe, però per descomptat no em van escoltar.

-Senyor Fanaso? -En Janzel semblava estupefacte-. És vostè... un seguidor d'aquest Gactimus?

Això va arrencar una sonora riallada dels contrabandistes, que havien estat donant-se cops de colze i rient dissimuladament des del moment en què en Fanaso va agafar el pamflet de mans d'en Janzel.

-Shandy és pràcticament el gran sacerdot -va dir en Devoris, un dels estibadors-. Endavant, Shandy, explica-li al noi com et vas convertir en el gran consum poobah de les bestioles. Potser aprengui una o dues coses.

Els ulls d'en Fanaso van anar dels seus ara somrients companys de tripulació a l'hipnotitzat grumet i el pamflet que tenia a les mans, i després va baixar la mirada a la rovellada coberta de duracer del Sobra Un.

-Molt bé, noi. -va deixar anar un sospir-. Va començar quan era jove i estúpid com tu, i em trobava en una de les llunes de Tritó...

***

En Shandy Fanaso va apagar els motors del vaixell de càrrega lleuger Gambit Corellià i va desplegar el seu triangle de trens d'aterratge en el moment que va sentir la febla tremolor dels raigs tractors del creuer de patrulla fixant-se sobre la seva nau. El planeta Tritó era un brillant semicercle groc en el seu visor, acompanyat per un trio de satèl·lits de color gris apagat. En Fanaso va observar l'escena badallant fins que els murs metàl·lics de la badia d'atracada del creuer van anar apareixent pel transpariacer i li van ocultar la visió. Un moment després, el Gambit Corellià es posava a la coberta amb un cop sec i en Fanaso es va dirigir a popa, fregant-se els ulls.

L'oficial imperial que va ascendir per la passarel·la estava comprovant la seva tauleta de dades mentre s'acostava; va donar un ràpid cop d'ull a Fanaso abans de tornar a mirar les dades que la seva unitat estava rebent de l'ordinador de navegació del Gambit Corellià.

-Fanaso, Eh? Sóc el tinent Gallagane. Una parada a Tritó de camí als Pangarees, oi? Alguna càrrega addicional que no estigui en el manifest?

-No. Braços de recanvi per a droides agrícoles, un parell de refrigeradors plens de bruallki, uns quants enviaments postals del Servei de Missatgeria d'Eriadu.

-Aquest és el teu port d'origen, Eriadu? Se't va oblidar registrar això en el teu pla de vol, Fanaso.

-En serio? Ho sento! Vaig haver de passar-m'ho per alt, senyor.

En Gallagane va alçar la vista de la tauleta i va mirar a Fanaso.

-No et preocupis per això, xaval... Jo m'encarregaré de modificar-lo i ajustar la data. És la primera vegada que estàs en aquest sistema?

-Sí, senyor.

-Portes amb tu algun holo? És una llarga espera, saps?

-Senyor? No, senyor. No tinc cap holo, senyor.

La tableta de dades d'en Gallagane va emetre un xiulet; va tornar a subjectar-se en el seu cinturó i va mirar a Fanaso.

-Tens autorització per atracar a Tritó Besh... el teu ordinador de navegació té les coordenades. Les taxes de duanes s'afegiran als teus aranzels. Sabies que triguen quatre dies en processar els rebuts dels aranzels, oi, Fanaso? No? Bé, doncs ara ho saps. La propera vegada que et vegi arribar al sistema, et garanteixo que tindràs uns quants holos. La gent no diu «més mort que una lluna de Tritó» per res, saps?

En Fanaso es va passar la mà pel seu llis cabell negre i va oferir un somriure a Gallagane. El vell no semblava un mal tipus per ser impe... podria haver-li posat una multa per la informació que faltava en el pla de vol.

-Senyor, mentre tinguin una cantina, el mateix em donen quatre dies que quaranta. Sap a què em refereixo, senyor?

Les comissures dels llavis d'e, Gallagane es van aixecar esbossant un somriure.

-Tenen una cantina, Fanaso. La propera vegada que et vegi, digues-me si t'ha agradat. I fes-te un favor, noi: quan aterris, la bestiola que se t'hagi assignat t'oferirà les Regles de la Llei per als Dominis de Tritó. Potser semblin ximpleries, però hi ha uns quants dinkos en tots aquests detalls. Així que llegeix amb cura, entesos? Cels clars.

-Cels clars, senyor -va dir en Fanaso.

Encara seguia preguntant-se a què es referia en Gallagane amb les Regles de la Llei quan el Gambit Corellià va abandonar l'hangar del creuer i va activar els motors subllum, cedint els controls a l'ordinador de navegació per a l'aproximació a Tritó.

El més divertit de l'assumpte era que originalment no hauria d'estar a menys de 100 anys llum de Tritó. Es dirigia més lluny cap a la vora per la Ruta Comercial Rimma, contractat per transportar una càrrega de licor d'arrel Chak a l'extrem del Cúmul de Minos, però la seva càrrega mai va arribar... s'havia mantingut a l'espera a Eriadu quan va tenir notícies que el vaixell de càrrega que havia d'haver arribat havia tingut una avaria un dia després de sortir de Sukkult. Així que va treballar a la zona de mercaderia general del port i va agafar un parell de càrregues per transportar als Pangarees, amb la promesa d'obtenir algunes més en el viatge de tornada. Onze dies de viatge en total... molt més ràpid si es va per Tritó, li havia dit el contractista general amb el cigar a la boca. Així que va anar per Tritó.

Una sirena udolant li va dir que estava en la seva aproximació final a Tritó Besh; mirà per la finestra i va veure com la llòbrega lluna grisa s'apropava cada vegada més. Qualsevol detall de la seva superfície quedava indistingible contra el brillant fulgor de Tritó, els deserts assotats pels vents reflectien la llum del sol de tornada a l'espai. Mentre en Fanaso observava, el seu ordinador de navegació va dibuixar una creu verda a la pantalla. Poc després la creu va apuntar a un senzill rectangle de durciment ple d'esvorancs, un dels molts connectats per serpentejants línies blanques de passadissos pressuritzats prefabricats que es reunien aquí i allà en les bombolles de les cúpules atmosfèriques. El Gambit Corellià va aterrar amb les sacsejades dels retrocoets. A la resclosa, en Fanaso es va quedar mirant el port i va observar com el braç blanc i flexible del passadís umbilical s'estenia des del port i buscava la seva escotilla exterior. L'indicador de la resclosa va brillar en verd i va prémer el botó per obrir l'escotilla.

En Fanaso avançà per l'umbilical de 12 metres amb grans i impacients gambades. Una bestiola li esperava a l'altre extrem, just darrere dels murs flexibles, en un dels passadissos de Tritó Besh pròpiament dit. La bestiola era més de dos metres de brillant quitina groga, dret sobre dues fibroses potes en ziga-zaga. Més extremitats espinoses -massa per al gust d'en Fanaso- emergien d'una unió en la seva panxa mallada, retorçant-se i girant. El seu cap era una falca marmòria dividida per una profunda osca central; en el seu interior hi havia brillantors i lleugers moviments que en Fanaso va trobar vagament nauseabunds. Subjectat al voltant del cap de la bestiola hi havia un senzill sarró de tela que penjava cap a la meitat del seu tòrax. Des d'algun punt de l'interior de la quitina va començar un alarmant so raspós i crepitant. Un traductor ocult a la vista d'en Fanaso va cobrar vida, donant a les paraules una cantarella mecànica i monòtona.

-Senyor Fanaso, en la tradició de Gactimus se li ofereix franca benvinguda al llindar dels Dominis de Tritó -va dir la bestiola, acompanyant el seu discurs amb sacsejades de les seves extremitats de múltiples articulacions. Una d'elles es va introduir al sarró i va sortir amb un gruix feix de folis. Si us plau accepti l'amable abraçada de les Regles de la Llei. Com a cortesia se li informa que s'han codificat catorze canvis en les últimes nou parts de temps sideral estàndard, amb la intenció de...

En Fanaso va agafar amb disgust els papers i els va passar amb el polze mentre la bestiola seguia fent petar la xerrameca. Va triar una pàgina a l'atzar i va parpellejar sorprès: Era un discurs, escrit en alguna espècie de bàsic rudimentari, sobre la importància de mantenir l'escotilla ben segellada entre l'umbilical i la resclosa de la nau... una cosa que qualsevol grumet aprenia en la seva primera hora fora de l'atmosfera. En Fanaso va passar a una altra secció i va trobar una lliçó sobre els perills d'albergar feristeles verinoses.

-Si aquest és el manual avançat del viatger especial, no m'agradaria veure el bàsic -va dir en Fanaso amb un somriure sarcàstic, retornant els centenars de pàgines contra el pit cuirassat de la bestiola.

Aquest va detenir el seu recitat de nous codis i va girar el cap d'una manera que hauria trencat a l'instant el coll d'en Fanaso.

-Es troba en possessió de manifest? Voleu disposar l'aranzel de càrrega de forma presencial? -va preguntar, agitant una col·lecció de membres més petits en els quals en Fanaso finalment va decidir que era una negativa a agafar de nou les Regles de la Llei.

En Fanaso llançar els papers cap a l'umbilical i va donar uns copets a la seva tauleta de dades.

-Arancel de càrrega? Ara sí que arribem a algun lloc... posem-nos en marxa.

Va donar un pas endavant, al corredor, i llavors va retrocedir d'un salt amb un crit de sorpresa; la bestiola s'havia mogut amb velocitat sorprenent, llançant una extremitat terciària cap a la seva bossa i empenyent alguna cosa nova contra el pit d'en Fanaso.

-Les meves disculpes si l'he sobresaltat -va dir-. Ara que ha realitzat la transició liminar de l'umbilical, està ocupant formalment els Dominis de Tritó. Per tant, és apte per rebre joiós ensenyament en la doctrina de Gactimus.

En Fanaso va poder veure que el nou objecte que se li oferia era una col·lecció d'una dotzena o així de pàgines, maldestrament unides. Intrigat, va donar un cop d'ull a la primera línia:

Així transicionà Gactimus...

-No, gràcies, amic. Arribo una mica tard per a la salvació -va dir en Fanaso-. Ara, on he de desembutxacar aquest aranzel de càrrega vostre?

-Guiar-lo serà un plaer -va dir la bestiola, permetent que diverses potes més es posessin a terra, però sense agafar el pamflet que seguia en mans d'en Fanaso-. I durant el viatge em complaurà en instruir-lo en els versos de Gactimus i en conduir-lo a l'edificació...

***

En Fanaso no sabria dir a quina distància estava exactament l'oficina d'aranzels de càrrega, però devien ser diversos quilòmetres. La bestiola -el seu nom era una cosa semblant a Mactimentus, o almenys no va corregir a Fanaso quan li va dir així- va continuar durant tot el camí amb la seva xerrameca sobre Gactimus, sobre la seva ànima satisfeta i l'abraçada mental de claredat i un munt d'altres coses que en Fanaso va fer tot el possible per ignorar. Els passadissos estaven clapejats per altres umbilicals connectats a altres naus; de tant en tant Fanaso i el seu company passaven al costat d'altres viatgers espacials de rostre amargat; humans, twi'leks, houks i membres d'espècies que en Fanaso mai havia vist abans, cada un d'ells acompanyat per una bestiola xerraire. Només una cosa va ajudar a Fanaso a suportar el viatge: la visió d'un ample passatge a una cúpula atmosfèrica en penombra, a l'exterior de la qual esperava silenciosament un grup de bestioles. En Fanaso va escodrinyar la foscor de la cúpula i va veure viatgers espacials inclinats sobre un llarg taulell baix. Una cantina... definitivament una cantina.

-Ei, Mac, temps mort -va dir en Fanaso, fent amb les mans un senyal d'àrbitre de bola-xoc-. L'aranzel de càrrega pot esperar mentre ens aturem a prendre una o dues Elbes ben fresques, oi?

Les extremitats d'en Mactimentus es van agitar amb alguna emoció indefinida.

-Les Regles de la Llei no consideren la cantina part dels Dominis de Tritó -va dir espetegant-. Sota l'abraçada de la Llei, la teva estada aquí serà sense companyia.

-Quina llàstima -va dir en Fanaso-. Així que per això estan tots els teus companys esperant al passadís. Bé, només serà un minut...

-Però -va dir grinyolant en Mactimentus-, només els pagarés dels Dominis de Tritó són transferibles per béns i serveis de la cantina. Els pagarés dels Dominis de Tritó només poden obtenir-se...

-Deixa que ho endevini... a l'oficina d'aranzels de càrrega -murmurà en Fanaso, i després va arronsar les espatlles-. Au, bé. Ja saps el que diuen: No pots veure Kuat fins que no hagis vist Horthav. Indica'm el camí.

-Serà un plaer fer-ho. Com Gactimus va entonar durant l'Episodi dels Pelegrins Pelegrinants...

En Fanaso va oferir a la cantina una planyívola mirada de comiat i va caminar pesadament al costat de la seva bestiola. En Mactimentus passà l'hora que van esperar a la fila de l'oficina d'aranzels fent el que havien estat fent les bestioles de tots els altres viatgers espacials: recitar els vint versos del pamflet que havia donat a Fanaso i tractar d'aconseguir que el viatger espacial els recités amb ell. En Fanaso es va negar cada vegada amb menys cortesia, pensant en canvi en la cervesa d'Elba i en si la gramola tindria un holo ded l'Exèrcit de Kloo D'Iast interpretant la Dansa Estel·lar. Finalment va arribar el seu torn a la fila i va pagar el seu aranzel de càrrega i la taxa de duanes a una bestiola amb una closca groga i marró clapejat.

-El seu monitor li lliurarà el rebut en el seu umbilical d'aquí a quatre dies -entonà la bestiola-. Aquest rebut serà recollit en el punt de salt hiperespacial cap als Pangarees i el seu pas serà registrat legalment.

Per quan van arribar a la cantina en Fanaso se sentia bastant molest: la incessant xerrameca d'en Mactimentus li estava donant mal de cap, i havia escoltat els primers versos de Gactimus tantes vegades que estava bastant segur de poder-los recitar ell mateix. Deixant a Mactimentus al passadís, en Fanaso es va asseure plàcidament en un tamboret enmig del taulell.

-Cervesa Elba, gelada -va dir.

A l'instant, les rialles el van envoltar. Fins i tot el cambrer, un home de rostre realment inexpressiu, es va petar a riure.

-Aquí no hi ha Elba, cadell de nerf -va dir al costat de la seva espatlla esquerra un viatger espacial borni i de gran papada.

-Bé, doncs llavors prendré una cervesa treffaniana...

-No hi ha intoxicants de cap classe -va dir el cambrer per sobre de les rialles-. Ni tan sols cofeína, tenint en compte que és un estimulant. Només sucs enllaunats i aigua destil·lada. Tria.

-M'està prenent el pèl?

-Regles de la llei, secció 43-4, noi -va dir el cambrer-. La possessió d'intoxicants i estimulants està prohibida en els Dominis de Tritó. Aquesta és la versió curta; les bestioles triguen pàgines en dir la cosa més simple.

En Fanaso va donar un cop d'ull a la cantina.

-Llavors doni'm algunes fitxes d'un quart de crèdit. Espero que tingui una mica de Kloo D'Iast en aquesta gramola d'aspecte patètic d'aquí.

La gramola està trencada. I si no ho està, no podries escoltar altra cosa que versos de Gactimus. De fet, noi, precisament per això està trencada. I per això tornarà a trencar-se de nou un parell de minuts després que les bestioles m'ordenin arreglar-la.

-No hi ha música?

-Secció 44-2. La música es considera un estimulant en els Dominis.

-Té sàbacc de taula? Cartes d'elanthie? Un parell de daus?

-Secció 46-9...

-Au, oblidi-ho.

En Fanaso va recolzar el cap a les seves mans durant un llarg instant. Quan va alçar la mirada, el viatger espacial borni estava xuclant malhumoradament la seva aigua destil·lada i el cambrer estava sacsejant hipotètiques partícules de pols amb un drap.

-En el nom de l'Últim Salt de Bartolp, si no hi ha licors, cartes ni cançons, què esteu fent tots aquí?

-Saps per què les bestioles de tot el món estan esperant fora? -va preguntar el cambrer-. Perquè els passadissos es consideren part dels Dominis de Tritó. Les úniques excepcions són aquesta cantina, les unitats sanitàries, les vostres naus i els umbilicals. Això vol dir que les bestioles no poden anar a cap d'aquests llocs, no poden donar-te els seus pamflets, no poden donar-te la tabarra amb aquest maleït Gactimus. En qualsevol altre lloc, ets presa fàcil.

-Però no hi ha licors, ni música, ni res. Per què sortir si més no de les vostres naus?

-Tinc un problema d'addicció al suc d'impulsors que estic tractant de superar -va dir el vell viatger espacial que estava al costat a l'espatlla d'en Fanaso-. A no ser que puguis permetre't la cura de descans a Ottabesk, aquest és el millor lloc de la galàxia per netejar-se.

-Per la meva part, porto sis anys i quaranta-quatre dies estàndard sense provar una gota -va dir el cambrer-. No tindràs una nevera amb aquesta cervesa Elba teva en la teva nau, noi?

En Fanaso negà tristament amb el cap.

-Això pensava. Llavors tu també tornaràs.

-Esperi un instant. Si això no forma part dels Dominis, les Regles de la Llei no s'apliquen, oi?

-Així és. Res de bestioles, res de predicació.

-Llavors, per què aquest lloc hauria de ser diferent de qualsevol antre a la Lluna del Contrabandista? -va preguntar en Fanaso-. Què us impedeix tenir noies Twi'lek abocant Elba a les vostres boques mentre sona una petita caixa Ommni acústica?

-Bé, a part de les lleis contra la indecència (aquesta és la secció 53-2), la paraula clau és possessió. Podria portar els barrils sense problema, però en el moment en què els tragués del meu umbilical estaria violant les regles de la Llei i hauria de pagar el rescat d'un emperador en aranzels... o oferir servei de devoció, el que és pitjor. Oi, Kiardi?

-Per descomptat, Saman. Solia ser pitjor, noi -va dir el viatger espacial de la gran papada a través del seu got d'aigua destil·lada-. Fa deu anys les bestioles tractaven de dir que els intoxicants en el teu budell comptaven com a possessió. Si sorties de la teva nau i no estaves tan sobri com un Jedi, corries un gran risc. Un cop em van fer pagar un aranzel per taral·lejar.

-I què va passar?

-El trànsit es va aturar -va dir en Saman-. L'únic altre camí als Pangarees és seguir la Rimma fins a Corlaasi, i després tirar pel dret a Dravin fins al desviament Chundu...

-Això és tota una volta -va dir en Fanaso amb una xiulada.

-Per descomptat -va dir en Kiardi-. Cinc dies extra, fins i tot tenint en compte l'espera per als rebuts dels aranzels. Però tothom estava disposat a recórrer-lo una vegada que les bestioles van començar a fer proves d'alè als passadissos. Avui en dia, s'ha arribat a un equilibri. Ells obtenen els seus aranzels i uns pocs dies per intentar instruir-nos, i nosaltres estalviem una mica de temps i vam aconseguir aigua destil·lada i sucs.

En Kiardi va llançar un brindis a Saman, qui va tornar el gest. En Fanaso mirà ombrívolament al passadís on esperava Mactimentus... almenys pensava que era Mactimentus. Anaven a ser quatre dies molt llargs, va pensar.

I llavors va tenir una idea.

***

Següent