Romanent (i Ep)

Anterior

Epíleg

Dos dies després, en Luke contemplava des de la cabina de l'Ombra de Jade com l'exèrcit imperial s'agrupava per a la missió en el Nucli. Una avançada havia localitzat la rereguarda d'en B'shith Vorrik i en Pellaeon estava impacient per aprofitar el seu avantatge i fer retrocedir encara més als yuuzhan vong.

-Necessita un escorta per a la seva missió a les Regions Desconegudes -va dir en Pellaeon des del pont del Dret de Comandament, amb la seva imatge apareixent en miniatura a l'holoprojector que hi havia entre en Luke i la Mara.

-Som capaços de cuidar-nos sols, almirall -va dir la Mara.

-Considerin-lo un gest. Un acte polític més que no militar.

-Un gest d'unitat?

En Pellaeon va assentir.

-Alguna cosa així.

La Mara va grunyir descontenta.

-Què és el que té en ment exactament?

-La capitana Yage ha ofert voluntàriament els serveis de l'Enviduadora, i jo li he donat la meva aprovació. És un dels millors oficials que tinc. Els hi donarà suport quan el necessitin, però els hi  asseguro que no s'interposarà en el seu camí. Poden comptar amb la seva discreció.

En Luke sabia que la Yage era una bona elecció; havia demostrat ser pragmàtica i de ment oberta.

-No sabem a què ens enfrontem -va dir-, així que no insistirem a rebutjar l'oferta.

-Mai se sap -va dir en Pellaeon, somrient-. Potser un dia fins i tot s'alegrin d'haver acceptat.

En Luke li va tornar el somriure.

-Ha aconseguit la informació de la Moff Crowal?

-L'he aconseguit. La transmetrem dins d'un moment als seus ordinadors de navegació. Ha supervisat nombroses missions d'exploració a les Regions Desconegudes, en algunes de les quals es va contactar amb altres civilitzacions. Un dels seus etnòlegs és aficionat a les religions comparades i ha deixat constància de diversos mites i llegendes presents en diverses cultures. Una de les llegendes més interessants és la d'un planeta vagabund que apareix per poc temps en els sistemes i fuig quan se li acosten. S'assembla això una cosa a la que poden estar buscant?

No tenien descripcions de Zonama Sekot fora del que li va explicar la Vergere a Jacen, però sabien que podia moure's per voluntat pròpia, emprant enormes motors hiperespacials instal·lats a les profunditats de la seva escorça i alimentats pel nucli del planeta. En Luke dubtava que hi hagués dos planetes així en la galàxia.

-Pot dir-nos on se'l va veure per última vegada?

En Pellaeon negà amb el cap.

-Em temo que només tenim llegendes. Però puc dir-li d'on procedeixen aquestes històries. Atès que no és una faula universal, almenys podran establir alguna mena de ruta.

-Això podria valer -va dir la Mara, mirant al Luke per sobre de l'holograma-. Si aconseguim suficient informació d'aquest tipus, podrem deduir on ha estat.

-I què passarà quan el trobin? -va preguntar el gran almirall-. Si les llegendes són certes, tornarà a marxar.

-Això és una cosa a la que caldrà enfrontar-nos quan arribi el moment -va dir en Luke-. Si arriba aquest moment, és clar.

-En qualsevol cas, sembla que estaran molt ocupats -va dir en Pellaeon.

-No més que vostè, convencent a Vorrik perquè no s'acosti als seus mons -va dir en Luke.

-Això serà fàcil comparat amb enfrontar-se a certa princesa per dir-li que l'Imperi ha canviat d'opinió.

-No parlarà amb la Leia -va dir en Luke-. En aquest moment està ocupada amb altres coses.

Quan les comunicacions es van normalitzar després de l'atac, havien rebut un breu informe sobre les activitats de la seva germana a Galantos. Li preocupava la manera com els yuuzhan vong començaven a ocupar-se d'amenaces menors en els marges del seu territori, prescindint de com de controlat que tinguessin el centre. Si el centre queia, la perifèria seguiria podent sofrir greus danys abans que pogués eradicar-se el perill.

-Llavors, un dels seus amics Jedi -va dir en Pellaeon-. Estic segur que tindran controlada la situació a Mon Calamari.

-Tampoc amb els Jedi -va tornar a corregir-lo en Luke-. Aquesta vegada anem a quedar-nos al marge de la política. He arribat a la conclusió que la Força és millor guiant individus, en comptes de nacions, siguin com siguin de grans. Les forces que indueixen a la cèl·lula a créixer no són apropiades per al conjunt de la planta, i poden resultar fins i tot destructives. L'última cosa que volem és un altre Palpatine.

-Crec que és un gest intel·ligent -va dir en Pellaeon-. Però, amb qui hauré de parlar, doncs?

-Amb el Cap d'Estat Cal Omàs. O amb el comandant suprem Sien Sovv.

-El mateix Sovv que us va costar Coruscant?

-Aquesta reputació és immerescuda, com ell mateix s'ha encarregat de provar -el va defensar en Luke-. I en cas de ser-ho, necessitem algú com ell perquè ens porti a la victòria adequada. Només qui s'ha enfrontat a perdre-ho tot pot comprendre a un enemic derrotat.

Aquesta vegada en Pellaeon va riure.

-Skywalker, es torna vostè més perillós amb els anys. Espero no ser aquí per veure com és quan tingui la meva edat.

-oOOOo-

Quant l'Ombra de Jade va recarregar les armes i la capitana Yage es va situar al seu costat per a coordinar la sortida, en Luke va donar un passeig per estirar les cames i trobar-se amb Jacen. En passar per la sala de passatgers va veure la Tekli i la Saba jugant als daus. A ulls humans, les cares dels daus semblaven negres sobre negres, però podien veure's bé en l'infraroig i les dues veien bé en aquest espectre. Hi havia una forta olor a la sala, reflex del fet que allà hi havia massa gent des de feia massa dies. En anar amb l'Enviduadora en Luke esperava que tindrien més oportunitats d'estirar les cames durant el llarg viatge que els esperava. Els hi va somriure en passar, i estava a punt de sortir quan el va detenir la Saba.

-Meztre Zkywalker? -va dir ella, aixecant-se.

-Sí, Saba?

-Aquezta... -va començar a dir amb una cosa semblada a l'embaràs per la manera com les seves urpes esgarrapaven el sòl metàl·lic de la nau. Les escletxes verticals dels seus ulls van pestanyejar abans que pogués tornar a parlar. I llavors, amb reposada sinceritat va dir-: Aquezta z'alegra de poder participar en aquezta mizzió.

Ell va somriure amablement.

-Aquest també s'alegra que hagis vingut, Saba. El que vas fer amb la nau esclavista ha fet més per millorar la nostra reputació entre els imperials que qualsevol cosa que pogués fer jo.

-Una bogeria, va dir el gran almirall Pellaeon que era.

-És que estem bojos -li va tocar a l'espatlla i va sentir que els gruixos músculs es tibaven sota les escames-. Considera'ls recordats.

Ella va assentir.

-I la cacera continua.

La Tekli li va fer un senyal a la Saba perquè continués amb el joc. La barabel va tornar a agenollar-se, va agafar els daus amb la seva enorme força i els va tirar a terra de la coberta. En Luke les va deixar allà, alegrant-se que tan improbable parella hagués pogut entaular una amistat mútua.

Un cop es va tancar la porta de la sala de passatgers, en Luke va buscar en la proximitat immediata de la Força alguna indicació d'on podia estar Jacen. Va sentir al seu nebot en les profunditats de la nau, de fet en el lloc més allunyat de la resta de la tripulació en què es podia estar sense sortir de l'Ombra de Jade. Va pensar que en Jacen voldria alguna intimitat, i la hi concediria quan s'assegurés que estava bé. Només va sentir veus quan va girar la cantonada on els acoblaments energètics es creuaven amb la sortida del reactor, donant-se compte llavors que en Jacen no estava sol. Tres passos més i va presenciar una escena que el va parar en sec, més per embaràs que per una altra cosa.

En Jacen i la Danni Quee estaven drets molt a prop l'un de l'altre, al costat d'una escotilla oberta. La Danni li tocava suaument la galta i li deia alguna cosa en veu baixa i to íntim. Afortunadament, en Luke no podia sentir el que es deien, però el sol fet de veure'ls ja era bastant dolent en el que al Jacen i la Danni es referia. Va intentar retrocedir en silenci pel passadís abans de ser vist, però ja era tard.

En Jacen alçar el cap i la Danni es va tornar per seguir la seva mirada. Ella va apartar la mà precipitadament quan es van separar. Ningú va parlar durant uns incòmodes segons, i ningú es va mirar als ulls.

-Estic segur que la Mara sabria dir alguna cosa apropiada en un moment com aquest -aventurà en Luke en l'incòmode silenci.

En Jacen va assentir.

-Probablement alguna cosa sobre que no pot esperar intimitat en una nau estel·lar.

-Me n'aniré.

-No -va dir la Danni de pressa-. De veritat. No passa res. -Es va apartar els cabells i va somriure, assenyalant l'escotilla oberta-. Ja comprovarem en un altre moment aquest bloquejador energètic solt, si vols.

En Jacen va assentir una vegada, i la Danni va passar al costat d'en Luke sense dir una altra paraula, deixant que els dos homes parlessin.

-Ho sento -va dir en Luke quan ella es va haver anat-. No tenia ni idea que...

-No, no passa res -el va interrompre en Jacen. Se sentia incòmode amb la situació i va apartar la mirada per tancar l'escotilla amb un suau empenta i després va estrènyer els cargols que la mantenien tancada. Per un moment va mantenir la cara apartada, però quan per fi es va tornar en Luke va poder veure que somreia-. En realitat, pot ser que em fessis un favor. No sóc molt bo en aquest tipus de coses.

-De veritat? -va dir en Luke-. Em sorprens.

-De fet, sóc espantós.

-Llavors, em temo que ho has heretat del costat matern de la família -va dir en Luke-. I aquí m'incloc jo.

-Doncs a tu sembla haver-te anat molt bé, oncle.

-Ep, millor que bé. Però per a això vaig necessitar cometre molts errors pel camí. Fer funcionar una relació és gairebé impossible sense que la gent com jo es fiqui pel mig. No hi ha res segur en això, les regles s'inventen pel camí i poden canviar sense previ avís -va somriure-. Creu-me quan et dic que fa que resulti fàcil ser un Jedi.

-Potser per això els antics Jedi mai es van casar ni tenir fills -va dir en Jacen.

-Pot ser -En Luke va pensar en el seu fill, tan lluny i, amb sort, fora de perill-. Espero que en Ben sigui més llest que el seu pare en aquestes coses. O almenys més perspicaç.

-No estic segur que això sigui possible -va dir en Jacen, després d'acabar de tancar l'escotilla.

Content que el seu nebot no li guardés rancor per la seva intrusió, en Luke li va donar un copet a l'esquena i el va guiar de tornada a la cabina. La Danni es va esforçar per semblar despreocupada quan van passar al costat d'ella, i en Jacen les hi va arreglar per posar-se vermell només lleument. La Mara els va mirar quan van entrar.

-Per què has trigat tant?

-Ens vam entretenir parlant -va dir en Luke.

La seva dona li va arrufar les celles, però llavors va obrir molt els ulls en adonar-se'n. Va estudiar al seu nebot mentre aquest es deixava caure al seient del navegador. Si ell es va adonar del seu escrutini, però va fer com si res. En comptes d'això, va mantenir la vista en la pantalla dels sensors anteriors, estudiant les naus que tenien al voltant.

-Una escorta imperial -va dir amb una rialleta-. Qui ho hauria cregut possible?

-Vivim dies estranys -va dir en Luke, situant-se al seu costat, al seient del copilot.

L'Enviduadora era visible a la pantalla com una icona sòlida acompanyada de diverses formes petites que anaven aterrant a poc a poc en ella. En Pellaeon havia estat fidel a la seva paraula i una mica més. No només els acompanyaria la fragata, sinó també un esquadró de caces TIE. Havia sentit rumors que els cervells droides del Trencalòs Braxant també s'havien presentat voluntaris per tornar a servir amb Jacen, però se'ls havia rebutjat. El castigat dreadnaught necessitava un temps en dic sec per poder ser apte per a vols prolongats.

La Mara semblava a punt de dir alguna cosa quan els hi va arribar un missatge subespacial, cobrant titil·lant vida a l'holoprojector.

Davant d'ells va aparèixer una imatge plena d'estàtica d'en Han, amb la Leia al seu costat.

-Hola, noi -va dir en Han alegre, amb una comissura de la boca aixecada en aquell somriure que en Luke havia arribat a conèixer tan bé amb els anys.

-Va tot bé? -va preguntar la Mara.

-Espatarrantment -va respondre en Han. Hi havia certa distorsió en la veu, i la imatge perdia cohesió, però la qualitat era excel·lent donada la llarga distància-. Se'ns va ocórrer fer-vos una trucada abans de sortir. Qui sap quan podrem tornar a parlar després d'avui?

En Luke va forçar un somriure tranquil·litzador, combatent la sobtada aprensió que sentia pel seu viatge. Les Regions Desconegudes eren grans i contenien centenars de milers d'estrelles. Era impossible saber quant trigarien a trobar Zonama Sekot, però sabia que necessitarien molta sort i una gran fe en la Força per trobar un sol planeta entre tants.

-Espero que aviat -va dir.

-A on us dirigiu? -va preguntar la Mara als borrosos hologrames.

-Bakura -va dir la Leia.

-Bakura? -l'aprensió d'en Luke va variar i es va centrar immediatament.

-Ei, tranquil -va dir en Han-. Que tampoc anem sols. Tenim a l'Orgull de Selònia cobrint-nos les espatlles. Estarem bé, nen.

En Luke va tornar a somriure, i aquesta vegada li va ser més fàcil, encara que la idea que trobessin problemes a Bakura li posava la pell de gallina. La gent adequada es dirigia a arreglar aquests problemes, en cas que hi hagués algun problema.

-Espero que tingueu més sort que amb els yevetha. Com està la Tahiri?

-Ella diu trobar-se bé -va dir la Leia-. Va tenir un episodi a Galantos, però sembla haver-se recuperat. Igual necessita una mica més de descans, per poder tornar a ser normal.

La Leia es va apartar llavors, com si alguna cosa requerís la seva atenció. Uns segons després tornava a estar amb ells.

-Acaben d'informar-nos que el Selònia està a punt de marxar -va dir-, així que ens hem d'acomiadar.

-Molt bé -va dir la Mara-. Nosaltres també estem a punt de sortir.

-Cuida't, Luke -va dir en Han amb el seu mig somriure fanfarró.

-I tu, amic meu -va dir en Luke-. Adéu, Leia.

-Adéu, Luke -va dir la seva germana-. Que la Força us acompanyi a tots.

La Mara es va acomiadar amb la mà. La imatge espurnejà i va desaparèixer, i el silenci va tornar a omplir la cabina. En Luke es va recolzar en el seu seient amb un sospir cansat.

-Luke? -va dir la Mara-. Què passa?

-No estic segur. Aquests comiats m'han semblat... diferents, no sé en què.

La seva dona va posar una mà sobre la d'ell.

-Tornarem a veure'ls molt aviat. Et sentiràs millor quan ens posem en marxa.

La seva mà va abandonar la d'ell i es va unir a la seva companya en els comandaments, mentre completava les comprovacions prèvies a l'enlairament. En Luke va somriure davant les seves paraules d'ànim, però no l'havien convençut. Li preocupava alguna cosa, però no aconseguia situar-la. Va ser la menció de Bakura? O la mirada de la Leia quan va preguntar per la Tahiri?

«Potser necessita una mica més de descans havia dit la Leia-, per poder tornar a ser normal».

Tornar a ser normal, no recuperar la normalitat. I no havia parlat de la Tahiri amb la Leia abans de sortir. L'instint li deia que no hi havia res del que preocupar-se a la llarga, però la Leia semblava preocupada.

No sabia quina conclusió treure d'això. Probablement, la seva inquietud provenia d'haver vist abans un holograma d'en Ben, dur recordatori que el seu fill estava creixent molt de pressa a milers d'anys llum de distància, mentre ell viatjava en una missió demencial per trobar una cosa que pot ser que no existís. Només podia aferrar-se a l'esperança que la Vergere sabia el que deia. Perquè de ser així, estava en joc molt més que el benestar d'en Ben.

Pel comunicador els hi va arribar la notícia que l'últim dels caces TIE acabava d'atracar a l'Enviduadora.

-Estem a punt per quan diguin alguna cosa -va dir la Mara, tornant-se després cap a ell-. R2 ha traçat un rumb cap a un planeta anomenat Yashuvhu -la molt viatjada unitat R2 d'en Luke va xiular la seva confirmació des del seu lloc darrere d'ells-. Els especialistes en primer contacte de l'Imperi el qualifiquen com a no hostil, i la nostra especialista en religions comparades diu que és un dels planetes que han sentit parlar de Zonama Sekot.

-La nostra especialista? -va repetir en Luke.

La Mara se'l va quedar mirant.

-La Doctora Soron Hegerty. Saps que ve amb nosaltres, oi?

En Luke va arronsar les espatlles.

-Mai he sentit a parlar d'ella, la veritat.

-Ha vingut des de Val VII especialment per aconsellar-nos sobre el folklore local que podria ajudar-nos a trobar Zonama Sekot. La capitana Yage em va assegurar que estaves al corrent.

Es van quedar mirant-se abans que en Luke trenqués a riure.

-Em sembla que algú intenta manipular els extrems per arribar al centre -va dir-. Tot i així, això impedirà que el viatge resulti avorrit, no creus?

La Mara no va somriure, però ell va poder veure que la diversió apuntava als profunds ulls verds de la seva esposa.

-L'Enviduadora està a les seves ordres -va dir la capitana Yage, una vegada que els motors d'hiperimpuls de la fragata van passar per la seqüència d'escalfament prèvia-. El rumb està programat, tots els sistemes en verd. Quant doni l'ordre, Mara.

Aquesta mirà al Luke, que va assentir. Va transmetre l'ordre i en Luke es va recolzar en el seient del copilot, sense tenir res a fer mentre l'R2-D2 i ella estiguessin als controls. Les estrelles que tenien davant eren lluminoses i massa nombroses per poder comptar-les. En alguna part d'aquest llunyà firmament hi havia un únic món que podria ser clau per acabar la guerra amb els yuuzhan vong.

«Anem a trobar-te, Zonama Sekot -va pensar per a ell-. Siguis on siguis, et trobarem...»

Els motors van accelerar i les estrelles es van estirar fins a tornar-se línies quan l'hiperespai els va embolicar. Tornaven a estar de camí.

FI

Continuarà...