Capítol
23
La
boca d’en Boba es va assecar. Grievous estava flanquejat per dos droides
guardaespatlles, gairebé tan alts com ell. Els seus ulls eren grans, rodons i
carmesins. Van escanejar la sala metòdicament, els seus caps van fer un escombratge
cap endavant i cap enrere.
En
qualsevol moment trobarien a Boba!
I ara què?, va
pensar. Les seves mans es van moure ràpidament sobre el cinturó d'armes.
L'energia dels blàsters només alimentaria a Mazariyan. I la seva vibrodaga
seria inútil contra un droide.
De
sobte la seva mà va sentir una cosa més. Un objecte petit i compacte, ajustat
perfectament en el cinturó.
L’holodisfressa
d’Ygabba.
Sí! Boba
es va asseure alçat, va treure el cap.
Els
guardaespatlles d’en Grievous havien començat a caminar al voltant de
l'habitació, buscant a l'intrús. Grievous estava sinistrament al centre de la
càmera al costat del cor, a l'espera. Wat Tambor estava prop d'un monitor,
introduint afanyosament informació.
Grievous encara no m'ha vist, va
pensar Boba. No sap exactament que
semblo, o qui sóc.
Boba
no tenia ni idea de quina imatge Ygabba havia registrat en l’holodisfressa.
Però era això o res.
Aquesta és la meva millor oportunitat
per viure prou com per donar-te les gràcies, Ygabba, va
pensar Boba. Més val que funcioni!
El
seu dit se cernia sobre el botó de l’holodisfressa. Va respirar profundament.
Després el va prémer i s'hi va col·locar.
Va
haver-hi un brunzit provinent de la cèl·lula, que penjava en la cintura d’en
Boba. Després va ser envoltat per un halo brillant. S'estenia per sobre del seu
cap. Quan va moure el braç, l'halo es va moure. Quan va avançar, es va moure
també.
Des
de dins de l’holodisfressa, Boba podia veure solament aquest núvol brillant.
Però els altres, ell sabia, veien una cosa completament diferent. Veurien
qualsevol imatge que Ygabba hagués escanejat en la cèl·lula.
Però,
quina imatge seria?
Quan Boba
va caminar cap endavant, els droides guardaespatlles es van posar rígids. Els
seus ulls buits, que brillaven intensament van cremar més radiants. Boba es va
moure cap a un costat, cap a l'arc que portava a la sortida. Quan ho va fer, va
poder veure el seu reflex en la pantalla d'un monitor. Al mateix temps, els
guardaespatlles van parlar:
–Durge!
Boba
gairebé va cridar d'alegria.
La
seva amiga havia escanejat la imatge d’en Durge en l’holodisfressa!
I
això era el que veien els droides: no a Boba Fett, sinó a l'enorme figura, d'un
dels caça-recompenses més temuts de la galàxia!
–Destruïu-lo!
Una
imponent i glacial veu tronà a través de la càmera. Grievous va indicar als
guardaespatlles. Com un de sol, es van llançar cap endavant, disparant. Boba va
saltar a un costat, i els trets van impactar a la paret darrere d'ell. Van
esclatar en fragments de plastiacer i fongs supurants. Un dels tentacles de
Mazariyan va sortir cap a fora del cor de la ciutadella. Grievous es va tornar
i va aixecar una mà amenaçadora. El tentacle es va contreure cap enrere.
–He
dit, destruïu-lo!
Els
droides li van aguaitar creuant l'habitació. Boba, els hi va disparar. Les seves
ràfegues van rebotar en les figures blindades. Va treure l’atordidor d'ions i
va disparar. Una onada de plasma iònic es va estendre d'ell. Un dels droides va
caure cap a enrere, atordit momentàniament.
–Sí! –es
va vanar Boba.
Podia
veure la seva imatge, alta i poderosa, reflectida en pantalles a través de la
càmera. Per un instant va semblar que els guardaespatlles poguessin estar també
sorpresos.
–De
fet és Durge –va dir un amb la seva freda veu robòtica.
Grievous
va tornar la seva mirada horrible cap a Wat Tambor.
–Vostè
va dir que era un guerrer mandalorià –va dir.
Wat
Tambor li va mirar.
–Ha
d'haver portat reforços –va contestar.
–Això
no importa –va dir Grievous.
Boba
va llançar una altra descàrrega de l’atordidor d'ions als guardaespatlles.
Llavors es va tornar i va començar a córrer cap a la porta.
La
il·lusió de l’holodisfressa durava tan sols dos minuts. Quant temps quedava? El
suficient perquè els guardaespatlles dubtessin abans d'atacar-li una altra
vegada?
Tot
al seu al voltant era un esborrall que brillava intensament mentre corria cap a
l'arcada. Si solament pogués escapar d'aquesta càmera, podria ocultar-se dins
de la ciutadella. Ja tenia un pla, usar als tentacles, per capturar a Wat
Tambor. Si solament pogués…
Vvvvvvmmmmmm
…
El brunzit
de la cèl·lula d'energia de l’holodisfressa de sobte va quedar en silenci. Al
voltant d’en Boba, el vel de la imatge d’en Durge parpellejava entre píxels de
colors. Per un segon va poder veure's a si mateix clarament, igual que els
altres li havien vist: no com a Boba, sinó com Durge, amb el poderós braç
aixecat per disparar, l'arma d’en Boba embolicada per la imatge del blàster d’en
Durge.
Llavors
la il·lusió de l’holodisfressa es va acabar. La cèl·lula d'energia s'havia
esgotat.
I amb
ella, la sort d’en Boba.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada