Ylèsia (VI)

Anterior

VI 

En Maal Lah va reprimir l'instint d'ajupir-se quan un altre vol de caces enemics passà rugint sobre el seu cap. El víllip que tenia a les mans conservava la tètrica imatge de l'executor mort que havia usat per intentar prendre el comandament dels inútils guardaespatlles del president Sal-Solo, i al qual la Guàrdia Presidencial havia assassinat en lloc d'obeir-lo.

Els covards serien llançats a un pou i aixafats per bèsties de càrrega, es va prometre.

El damutek criat a les afores de la capital per albergar les seves tropes havia estat destruït al començament de l'atac, per sort després d'haver evacuat el seus guerrers. Però des d'aleshores s'havien vist obligats a romandre a cobert, arraconats pels maleïts caces que patrullaven sobre ells a escassa altitud. La cobertura de caces havia estat tan pesada que en Maal Lah havia estat incapaç d'enviar tan sols alguns dels seus guerrers cap al centre de la ciutat per defensar el govern de la Brigada de la Pau.

Hi havia rebut notícies que la flota s'havia rendit; més candidats per al pou i les bèsties de càrrega, va pensar en Maal Lah. La seva pròpia petita força aèria almenys hi havia caigut lluitant. I ara, sospitava que el govern d'Ylèsia estava a punt de caure en mans de l'enemic.

Però fins i tot considerant aquestes circumstàncies, en Maal Lah es trobava satisfet. Sabia que les forces de la Nova República estaven a punt de trobar-se amb una sorpresa, i que la sorpresa hauria d'acabar amb la pesada cobertura de caces.

I una vegada que pogués moure amb seguretat els seus guerrers, hi hauria més sorpreses esperant als invasors de la Nova República.

I molts sacrificis de sang per als Déus dels yuuzhan vong.

En Jacen i la Val van portar les seves ranquejants ales-X a bord del Ralroost, el vaixell insígnia d'en Kre'fey. Per quan Jacen va desactivar la potència del caça, ja sabia que les forces de la Brigada de la Pau havien caigut com un castell de cartes, tant a l'espai com a terra, i que les forces de la Nova República estaven extraient als últims dels seus líders fora del seu búnquer.

Aquells que no tenien res en comú excepte la traïció, va pensar, no tenien cap raó per confiar entre si o lluitar en nom dels altres. No hi havia cap ideologia unificadora excepte la cobdícia i l'oportunisme. No era probable que cap d'aquestes dues coses creés solidaritat.

Es va deixar caure a la coberta, respirant alleujat perquè la incursió havia estat un èxit. Havia estat idea seva capturar als caps del govern ylesià, i culpa seva que la Jaina s'hagués ofert voluntària per anar amb les forces de terra. Si la missió hagués sortit malament, ell hauria estat doblement responsable.

En Jacen primer va comprovar la Val per assegurar-se que ella estigués bé, i després va inspeccionar els seus ales-X. Els dos requeririen temps en una badia de manteniment abans que poguessin volar de nou.

-Jacen Solo? -Un oficial bothan, de grau inferior, es va acostar i saludà-. L'almirall Kre'fey demana la seva presència al pont.

En Jacen mirà la Val, i després va tornar a mirar a l'oficial.

-I tant -va dir-. Pot la tinent Val unir-se a nosaltres?

El bothan va considerar la pregunta, però la Val es va afanyar a donar la seva pròpia resposta.

-Això no cal -va dir-. Els almiralls em posen nerviosa.

En Jacen va assentir, després va seguir al bothan fora de la badia d'atracada cap a la part davantera de la nau.

I llavors va sentir que l'univers es retardava com si el mateix temps hagués estat alterat. Era conscient del molt temps que li semblava costar al seu peu arribar al sòl, conscient del llarg espai entre els batecs del seu cor.

Una cosa acabava de canviar. En Jacen va permetre que la fusió Jedi que havia estat calladament assentada en algun tros del darrere de la seva ment tornés al capdavant, i va sentir sorpresa i consternació en les ments dels altres Jedi, una confusió que aviat va ser reemplaçada per austera resolució i càlcul frenètic.

El peu d'en Jacen va tocar coberta. Ell va prendre una respiració. Era conscient que una flota yuuzhan vong acabava d'entrar en el sistema, i que el seu pla per a la Batalla d'Ylèsia acabava de fallar terriblement.

-Crec que serà millor que ens donem pressa -va dir al sobresaltat tinent bothan, i va començar a córrer.

Els grans raigs talladors dels làsers dels enginyers estaven tallant en trossos la porta de la volta. La Jaina es va encongir protegint-se de la forta llum i la calor. Podia sentir el pànic a l'altre costat de les portes de la volta, pànic i flamarades de desesperada en preparació d'aquells que s'afanyaven per a una resistència sense esperança. Uns quants trets de blàster van sortir des de l'interior de la volta esquinçada, però els làsers estaven escudats i els blàsters no els hi van fer el menor mal.

La Jaina va mirar als soldats preparats per atacar el búnquer del Senat, i va pensar que aquesta era molta potència de foc per dominar un grup que podria no estar més preparat per resistir-se a la captura que el seu exèrcit o la seva flota. Va trobar al general Jamira i el va saludar marcialment.

-Senyor, m'agradaria ser la primera a entrar a la volta. Crec que puc aconseguir que es rendeixin.

En Jamira a penes va trigar un segon a considerar la petició.

-No vaig a dir-li a un Jedi que no pot ser el primer a entrar a una situació delicada -va dir-. He vist el que la vostra gent pot fer. -Va assentir amb el cap-. Però assegura't de demanar ajuda si la necessites.

-Ho faré, senyor.

Es va quadrar en una salutació davant el general i va retrocedir a pas lleuger fins a la porta de la volta. Gairebé havien acabat de tallar-la. La duraleació fosa s'havia solidificat a terra de l'avantsala formant una espècie de cascada. La Jaina estava dreta al costat d'en Lowbacca, qui la va mirar significativament mentre desenganxava el seu sabre de llum. La Jaina va somriure obertament. Sense dir una paraula, ell havia mostrat que entenia el seu pla, i que l'acceptava.

La Jaina va encendre el seu propi sabre de llum en quan el làser va acabar el seu tall final. Amb una empenta de la Força, va empènyer l'últim tros curt i gruix de la porta de la volta cap a l'interior, on va caure ressonant a terra. Del forat van sorgir brillants trets de blàster, i algú de dins cridar:

-Fora, marxin!

La Jaina saltà a través de la porta de cap, va girar sobre si mateixa en un salt mortal, i va caure dempeus. Els trets de blàster van sortir espurnejant cap a ella, permetent-li a Lowbacca seguir pel forat sense que li apuntessin.

La sala era de durciment nu, sense mobiliari i amb pocs ornaments: els senadors de la Brigada de la Pau estaven agrupats en les cantonades, protegint-se d'aquells que estaven determinats a lluitar per la seva llibertat. Les sagetes de blàster van venir cap a la Jaina ràpides i en gran quantitat. Ella va saltar cap al tirador més proper, parant el tret de blàster amb el seu sabre de llum. Les sagetes van rebotar contra les dures parets i el sostre, i algú va cridar en ser assolit. El tirador era un gran jenet, i va rondinar a la Jaina quan ella es va acostar a ell.

Ella va tallar el blàster en dos trossos amb el seu sabre de llum, i després va donar una puntada de peu al jenet a les dents amb un cop de peu ascendent. Va continuar amb un ganxo de taló que va fer caure al jenet a terra.

Ella va veure a Lowbacca agafar a un altre parell de tiradors, una parella de ganks que lluitava per alliberar-se, i va fer xocar els seus caps entre si. Els senadors de la Brigada de la Pau es van escapolir i es van agrupar buscant cobertura. Van sorgir nous trets de blàster, i la Jaina va rebutjar ls sagetes, enviant una de tornada al genoll de la tiradora. La Força la va impulsar en un salt per cobrir la distància de sis metres que la separava de la tiradora ishi tib, i llavors li va arrencar el blàster de la mà d'un cop de peu; després amb la Força va agafar el blàster i el va aixafar contra la cara d'un altre tirador. El seu propi tret va sortir fora de control cap a la multitud de senadors, i es va sentir un crit. Lowbacca va saltar sobre ell des del darrere i li va colpejar al cap amb una massissa mà peluda.

Es va fer el silenci, excepte pels sanglots d'un dels ferits. La sala feia pudor de la descàrrega d'ozó de les armes. Soldats cuirassats de la Nova República van començar a entrar a la cambra, amb les seves armes dirigides cap als brigadistes.

La Jaina brandà el seu sabre de llum per sobre del grup que s'ajupia, amb el seu fort brunzit ressonant a la petita sala, i va exclamar:

-Rendeixin-se! En nom de la Nova República!

-Al contrari -va dir una veu imponent-. En nom de la Nova República, jo li ordeno a vostè que es rendeixi.

La Jaina va mirar amb sorpresa la figura alta i coberta amb una caputxa que es va alçar d'un grup atapeït de brigadistes, el cap en forma de fletxa i els tentacles facials que es retorçaven.

-Senador Pwoe? -va dir amb sorpresa.

-Cap d'Estat Pwoe -va corregir el quarren-. Cap de la Nova República. Sóc aquí a Ylèsia per negociar un tractat d'amistat i ajuda mútua amb la República Ylesiana. Ordeno a les forces de la Nova República cessar aquests actes d'agressió contra un règim aliat amistós.

Això li havia pres a la Jaina tan desprevinguda que va deixar anar un riure de sorpresa. Pwoe, un enemic confés dels Jedi, havia estat un membre del Consell Assessor d'en Borsk Fey'lya. Quan Fey'lya va morir en la derrota de Coruscant, Pwoe s'havia declarat Cap d'Estat i havia començat a emetre ordres al govern i l'exèrcit de la Nova República.

Podria haver seguit amb això si no s'hagués sobrepassat amb el seu joc. Quan el Senat es va reconstituir a Mon Calamari -irònicament, el món natal d'en Pwoe-, aquest va emetre una ordre sol·licitant als Pwoe i als altres senadors que s'unissin amb ells. En lloc d'obeir, Pwoe havia emès una ordre al Senat requerint unir-se a ell a Kuat.

El Senat es va sentir ofès, va privar formalment a Pwoe de qualsevol poder, i va dirigir la seva pròpia elecció per a Cap d'Estat. Posteriorment -i després de bona quantitat dels tripijocs usuals-, va ser triat el pro-Jedi Cal Omàs. Des de llavors, Pwoe havia estat viatjant d'una part de la galàxia a una altra, intentant reunir el seu cada vegada menys nombrós grup de partidaris.

-Aquest tractat de pau és vital per als interessos de la Nova República -va seguir dient en Pwoe-. Aquesta típica violència Jedi està a punt d'espatllar-ho tot.

El somriure de la Jaina es va eixamplar. Pel que semblava en Pwoe s'havia tornat tan desesperat que havia decidit que només podria recobrar el seu prestigi i els seus seguidors si tornava a Mon Calamari onejant un acord de pau.

-Em sap molt greu pertorbar qualsevol tractat important -va dir ella-. Potser preferiria caminar fora i parlar amb el general Jamira?

-Això no serà necessari. Jo ordeno al general i a la resta de vostès que abandonin Ylèsia immediatament.

L'ishi tib, jaient als peus de la Jaina, va començar a moure's gradualment tractant d'alliberar una arma oculta en algun lloc de les seves vestidures. La Jaina li va trepitjar la mà. El moviment va cessar.

-Crec que hauria de parlar amb el general -va dir ella, i es va tornar cap a la dotzena de soldats que havien estat entrant calladament a la cambra en el transcurs d'aquesta conversa-. Si us plau, escortin al senador Pwoe al costat del general.

Dos soldats cuirassats van avançar, un a cada costat d'en Pwoe, li van agafar dels braços, i van començar a portar-lo cap a la porta de la volta.

-Treguin-me les mans de sobre! -bramà-. Jo sóc el seu Cap d'Estat!

La Jaina va mirar com Pwoe era portat a part. Llavors es va ajupir per a confiscar a l'ishi tib seu blàster ocult, i es va alçar per dirigir-se a la resta dels brigadistes.

-I quant a la resta de vostès -va aixecar la veu-, surtin de la sala en fila d'un, amb les mans a la vista.

Els soldats van registrar i van examinar als brigadistes, i després els van emmanillar, abans de permetre'ls sortir de la volta. Els enginyers van entrar i van començar a preparar explosius per destruir el búnquer un cop hagués estat evacuat. La Jaina i en Lowbacca van esperar a la cambra nua conforme els brigadistes anaven sortint lentament.

Els dos van notar al mateix temps el canvi en la fusió Jedi, la immensa i sobtada sorpresa davant l'aparició d'un nou enemic.

Ara és quan tot surt malament. El pensament va ressonar al fons de la ment de la Jaina.

Va mirar a Lowbacca, i va saber que el wookiee compartia el coneixement que el seu temps en terra havia acabat.

En Maal Lah va deixar anar un rugit de triomf quan els caces que patrullaven van accelerar sobtadament i van apuntar amb els seus morros cap al cel. L'arribada d'una flota yuuzhan vong els havia donat als infidels coses millors que fer que solcar l'aire sobre la Ciutat de la Pau.

Era temps per a enfrontar-se a l'enemic, però en Maal Lah sabia que la batalla estava perduda en el centre de la ciutat. No serviria de res reforçar el fracàs de la Brigada de la Pau.

Un altre curs d'acció era recomanable. El comandant també sabia on estaven actualment les forces de la Nova República. Sabia que, eventualment, haurien de retirar-se a les seves zones de desembarcament fora de la ciutat.

Faria la seva matança entre aquests dos llocs. I, convenientment, els estables dels quednak estaven molt a prop.

Va cridar a través del víllip d'espatlla que comunicava amb els seus guerrers.

-La nostra hora ha arribat! -va dir-. Avançarem per enfrontar-nos a l'enemic!

En Jacen va arribar panteixant al pont del Ralroost per trobar l'almirall Kre'fey realitzant ja els seus moviments d'obertura. Una flota enemiga havia saltat de l'hiperespai, i en Kre'fey estava posant les seves pròpies naus entre els yuuzhan vong i les forces de terra a Ylèsia.

-Benvingut, Jacen -va dir el bothan de pelatge blanc, amb els seus ulls encara fixos a la pantalla hologràfica que mostrava les posicions relatives de les flotes-. Ja veig que has descobert que hi ha una nova complicació.

-Quants? -va dir en Jacen.

-Les seves forces són aproximadament iguals a les nostres. Però massa del nostre personal és inexpert, i preferiria no entaular combat. -Va aixecar els seus ulls de la pantalla-. Afortunadament el meu adversari sembla no tenir cap pressa per començar una lluita.

Realment aquest era el cas. Els yuuzhan vong no s'estaven movent per atacar, sinó que en lloc d'això simplement estaven surant fora de l'ombra de la massa d'Ylèsia.

-Pot donar-me un caça? -va preguntar en Jacen.

-Em temo que no. Els nostres hangars de caces només transporten naus operatives, amb els seus pilots... no portem naus de recanvi.

La frustració va inundar a Jacen quan l'atenció d'en Kre'fey va tornar de nou a la pantalla.

-Ah -va dir l'almirall-. El meu adversari està realitzant un moviment.

Els yuuzhan vong havien destacat una part de les seves forces i les estaven estenent per un flanc, potser intentant una maniobra envoltant parcial.

-Fàcilment contrarestable -va dir en Kre'fey, i va demanar a una de les seves pròpies divisions que s'estengués pel seu propi flanc, imitant amb precisió el moviment enemic.

En Jacen donava voltes per la sala en un petit cercle, enfadat amb la seva pròpia inutilitat. Va considerar la possibilitat de tornar al seu ala-X i volar a Ylèsia per ajudar la Jaina, i llavors va recordar que la seva nau ferida no seria un recurs, sinó un impediment; ella hauria de destacar pilots per cuidar-lo, pilots que tindrien usos molt millors en un enfrontament que escortar una nau lesionada.

Finalment es va rendir al fet que anava a passar la resta de la batalla a bord del Ralroost.

En Jacen va trobar una cantonada del pont fora del camí de la resta de la gent i va permetre que la fusió Jedi reflotés a la superfície de la seva ment. Si no podia ser directament d'utilitat en la batalla que s'acostava, almenys podria enviar forces i suport als seus camarades.

La Jaina i en Lowbacca, va poder notar-ho, estaven en moviment, corrent cap als seus caces. Els altres Jedi estaven esperant en les seves cabines, esperant que la batalla comencés. En Jacen podia sentir-los relacionant-se entre si, una sèrie de ments resoltes enfocades cap a l'enemic.

A través de la fusió, va sentir que la flota dels yuuzhan vong feia un altre moviment, una altra divisió que es desplaçava cap al flanc, estenent-se més lluny en l'espai. Només mig minut després va escoltar al personal d'en Kre'fey anunciar el seu moviment, seguit per la rèplica de l'almirall bothan.

Els yuuzhan vong seguien movent-se cap al flanc. I en Jacen començar a preguntar-se per què.

Següent