Rescat perillós (XII)

Anterior

CAPÍTOL 12

Qui-Gon va mirar per la finestreta de la nau diplomàtica que transportava els Jedi fins a Belasco. Des de dalt, la capital, Senta, relluïa. Havia estat construïda feia segles sobre una base de pedra local de color rosat. Era una vista espectacular, amb la ciutat coronant turons daurats que envoltaven un mar de color blau intens.

Va estirar els braços i les cames, comprovant la seva força. La seva constant debilitat li fastiguejava. Sabia que no li havia donat al seu cos la possibilitat de recuperar-se, però li motivava l'intens desig de dur a la Jenna Zan Arbor davant la justícia. Ell era qui sabia de primera mà com funcionava la ment de la científica. No podia deixar la missió a un altre.

- Sents que estàs recuperant les forces? -li va preguntar l’Adi amablement. Ell sabia que ella no li faria una pregunta tan personal si no estigués preocupada.

-Sí -va dir breument. Adi li queia bé i la respectava, però no volia confessar les seves preocupacions. Esperava que la conversa acabés aquí.

Però havia d’haver-ho sabut. Adi no era curiosa. Però quan volia una resposta sincera, no es rendia.

-Al laboratori em vaig adonar que la teva connexió amb la Força era una mica feble. -Va dir l’Adi- No vull que tornis al Temple si no vols, mai t'ho demanaria. Però...

Adi va girar la cara per mirar-lo directament. Qui-Gon es va veure obligat a aguantar la mirada fosca i imperativa de la Jedi. Quan volia, Adi era gairebé tan intimidatòria com Mace Windu.

-Només vull deixar les coses clares -va prosseguir ella-. Això és el que jo veig. Estàs fingint una recuperació completa, però no t'has recuperat. Recompenses les teves debilitats fent demostracions de força mitjançant estratègies i preses de decisions. Hauries d’haver-me consultat abans d'ordenar a la Siri i a Obi-Wan la missió de Sorrus, Qui-Gon. Sóc la teva col·lega. No la teva enemiga. Si tens debilitats, jo hauria de conèixer-les.

Adi no deixava res solt. Qui-Gon sabia què havia passat. Hi hauria d'haver consultat al seu col·lega Jedi abans de donar aquella ordre.

-Ho lamento -va dir ell. No li costava disculpar-se quan sabia que s'havia equivocat. Encara que això no significava que li agradés fer-ho -. Tens tota la raó. La meva connexió amb la Força s'ha debilitat, igual que el meu cos.

-Està bé. Ara ja ho sé -Adi es va girar per contemplar l'exterior de la nau-. La plataforma d'aterratge és plena de gent. No veig als nostres padawan.

-Més els hi val ser-hi -va dir Qui-Gon. Encara seguia enfadat pel fet que Obi-Wan hagués fet una parada al desert d’Arra sense consultar-li -. A no ser hagin decidit embarcar-se en una altra de les seves missions independents.

Adi li va dedicar un dels seus poc freqüents somriures.

-Ho van fer bé, i ho saps.

Qui-Gon va arrufar les celles.

-Va desobeir.

-Tenien raons per fer-ho.

-No ens van trucar.

-Estan aprenent a ser independents.

- A costa de l'obediència?

Adi es va recolzar al respatller.

-Ja saps que els Jedi veuen les coses de manera diferent, Qui-Gon. No som un exèrcit. La nostra disciplina procedeix de l'interior. Tots els Jedi tenen la seva pròpia connexió amb la Força. A tots ens ensenyen a confiar en els nostres sentiments i seguir els nostres instints. Obi-Wan va tenir una forta intuïció i la va seguir. Siri li va donar suport. Tu vas fer el mateix a Kegan, i jo et vaig recolzar..., encara que no em demanessis la meva opinió. M'encanta que la Siri estigui aprenent a col·laborar. Potser Obi-Wan pot ensenyar-te més sobre aquest tema que jo.

-Obi-Wan sol ser caut -va dir Qui-Gon mentre la nau començava els procediments d’aterratge-. Encara que hi ha ocasions en què es deixa portar per les seves emocions. I aquestes ocasions em preocupen.

-El Consell també es preocupa per vosaltres -va dir l’Adi, divertida-. Obi-Wan i tu sembleu tan diferents. Encara que en el fons sigueu molt semblants.

-Potser això no sigui bo -va mussitar Qui-Gon. Mentre la nau baixava, va albirar a Obi-Wan dret, esperant-lo.

Adi va contemplar la Siri, que esperava al costat d’Obi-Wan.

-A mi em passa el mateix. La independència i la rebel·lia de la Siri em recorden a mi mateixa. Orientant-la, m'oriento a mi mateixa. I això és bo.

Qui-Gon va sentir que aquelles paraules li colpejaven el cor. Obi-Wan mirava cap amunt amb expressió ansiosa. Ser Mestre era difícil per a Qui-Gon. L'orgull pel seu padawan xocava amb la necessitat de ser estricte. Ell veia molt potencial en Obi-Wan.

Volia modelar al noi perquè arribés a ser millor Jedi que ell. S'impacientava tant amb si mateix com amb Obi-Wan. Es va adonar que l’Adi tenia raó quan deia que era estricte amb Obi-Wan, solia ser perquè veia els seus propis errors reflectits en el noi.

La nau diplomàtica es va introduir en un espai estret entre altres naus més grans. Adi es va tornar cap al pilot.

-No sabem quant temps estarem a Belasco, però és probable que haguem de marxar ràpidament.

-Estaré alerta, esperant el seu senyal.

La rampa de descens es va activar, i Qui-Gon i Adi van caminar cap als seus padawan.

Siri i Obi-Wan estaven enfront d'ells amb mirades expectants. Esperaven que els seus mestres diguessin alguna cosa.

Qui-Gon va avançar unes passes.

-La propera vegada, truca’m abans -va dir a Obi-Wan.

Adi va parlar en veu baixa amb la Siri perquè no els sentissin. Quan era possible, preferia donar les instruccions al seu padawan en privat. Després es va tornar cap a Qui-Gon i Obi-Wan.

-Crec que el primer pas és prevenir a Uta S'orn que podria estar en perill -va dir-. Crec que estareu d'acord amb mi que si Ona Nobis és aquí, serà perquè Jenna Zan Arbor l'ha cridat. El fet que Zan Arbor hagi triat el planeta natal de la seva vella amiga no pot ser una coincidència. Segur que pensa posar-se en contacte amb Uta S'orn.

-No tenim proves que oferir a la senadora S'orn, només sospites -va dir Qui-Gon-. Però li devem almenys això.

-Hem esbrinat que, pels seus anys de servei, li han concedit una casa a palau, en els vells territoris reals -els hi va explicar Obi-Wan.

Qui-Gon va assentir.

-Anem cap allà. Però abans, on està l’Astri?

-Estava nerviosa pel fet de veure't -va dir Obi-Wan-. Se sent culpable perquè pensa que ens va posar a la Siri i a mi en perill.

Qui-Gon va mirar al seu voltant. Entre les hordes de gent que hi havia a la plataforma d'aterratge va veure a l’Astri al costat de la zona de facturació de sortides. Una llarga cua de belascans s'alineava al voltant d'ella.

Es va acostar. Astri semblava més prima i musculosa, i el cap rapat li donava un aspecte violent. No semblava la noia bonica i dolça que ell coneixia. Però els seus ulls tenien la mateixa claredat i honradesa. I ara estaven plens d'inquietud.

-Ho sento moltíssim -va dir ella-. No vaig pensar que Obi-Wan em seguiria. I no podia demanar més ajuda als Jedi. Ja heu fet tant per mi...

-I ho vam fer amb moltíssim gust -va dir Qui-Gon-. I la decisió d'Obi-Wan va ser decisió d'Obi-Wan. Però estic preocupat, Astri. Didi s'està recuperant ràpidament. Trobareu nous inversors per a un nou negoci. I això ho saps. Per què segueixes perseguint a Ona Nobis? No crec que sigui per la recompensa.

La mirada càlida de la noia es va tornar freda.

-Li va disparar com si no fos ningú, un mer obstacle en el seu camí.

-Sí. No sent res pels éssers vius. Però la venjança ens fa descuidats -va dir Qui-Gon-. Deixa'ns l’Ona Nobis a nosaltres.

Ella va negar obstinadament amb el cap.

-No puc.

Irritat, Qui-Gon va guardar silenci. No podia controlar el comportament de l’Astri. Era una distracció per a la missió, però no podia permetre que hi anés sola. Ell era massa amic del seu pare, i ella li preocupava massa com per deixar-la endinsar-se sola al perill.

Qui-Gon va sospirar.

-No tinc dret a dir-te el que has de fer.

-En això estem d'acord -va dir l’Astri somrient.

-Però tinc dret a demanar-te una cosa -va afegir Qui-Gon.

Ella el va mirar cautelosa.

-Queda't amb nosaltres de moment. Ona Nobis està a Belasco. O la trobem o ella ens trobarà. Aprendràs més al nostre costat que sola.

Astri, indecisa, va assentir.

-D'acord. Gràcies.

-Si insisteixes en la teva actitud, no podré protegir-te -li va advertir Qui-Gon-. Però almenys m'agradaria que estiguessis a prop.

Obi-Wan es va acostar.

-Adi està sentint una pertorbació en la Força.

Qui-Gon va ocultar la seva preocupació. No hi havia sentit res.

-Està bé -va dir ràpidament-. Anem, Astri.

-I els meus amics? -va preguntar l’Astri.

Obi-Wan va fer un cop d'ull. Va veure a Cholly, Weez i Tup a poca distància, intentant passar desapercebuts.

Qui-Gon va arrufar les celles.

-Després de passar-te anys desaprovant les amistats del teu pare, ara ets tu la que surts amb delinqüents?

Astri va elevar la comissura del llavi.

-No són prou competents com per ser delinqüents. I ja els hi estic agafant afecte.

Amb un sospir, Qui-Gon va indicar a Cholly, Weez i Tup que s'apropessin. El trio va avançar inquiet.

- Sembla que no podem alliberar-nos de vosaltres -els hi va dir Obi-Wan.

-La nostra política sol ser la de fugir dels problemes -li va dir Cholly-. Així que no et preocupis.

El grup es va dirigir cap a l’Astri i la Siri.

-Alguna cosa va malament, Qui-Gon -li va dir l’Adi en veu baixa-. Sento desesperació i por propers. Mira el taulell de facturació.

La mirada d’en Qui-Gon va recórrer als belascans que feien cua. Ara que l’Adi li havia alertat, va sentir el que havia d'haver percebut feia molt de temps: una agitada pertorbació en la Força. Però no necessitava la Força per notar la por en els rostres dels belascans.

-Tens raó -va dir-. I aquesta plataforma d'aterratge està més plena del que és normal.

-I sembla que tots se'n van, no que arriben -va observar la Siri.

-Endinsem-nos unes quantes illes a la ciutat -va suggerir l’Adi-. Potser esbrinem el que passa.

Van agafar el turboascensor per baixar des de la plataforma d'aterratge principal als carrers de la ciutat.

-No hem tingut molt de temps per investigar sobre Belasco -va dir l’Adi-. Això és el que sabem. És un planeta pròsper amb un rígid sistema de classes. El planeta va estar governat en un temps per una família reial, però ara tenen líders electes, que al seu torn trien al seu propi Consell. Els senadors gaudeixen de gran admiració.

-I Uta S'orn és una de les favorites de Min K'ate, l’actual líder -va dir Obi-Wan.

-Mireu –va assenyalar Qui-Gon-. Hi ha clíniques instal·lades a gairebé cada cantonada. Semblen temporals. Potser una epidèmia sobtada hagi afectat la població. No hi ha molta gent pel carrer.

Un belascà ancià estava assegut al graó del seu portal, amb les mans penjant entre els genolls i la mirada perduda.

Portava el distintiu i elaborat turbant dels belascans, però els dos extrems li penjaven per les espatlles com si de sobte hagués perdut interès en posar-se'l bé. Adi es va acostar.

-Disculpi que li molesti -va dir amablement-. Acabem d'arribar al seu planeta. Sentim que alguna cosa va terriblement malament.

-Terriblement malament –l’atractiu ancià els hi va dirigir una mirada perduda-. No ho heu sentit? El nostre subministrament d'aigua està contaminat.

-No ho sabíem. El seu subministrament d'aigua procedeix del Gran Mar, no és cert? -va preguntar l’Adi.

Ell va assentir.

-Passa pels dipòsits dessalinitzadors, i així obtenim l'aigua per al consum. Cada set anys ens envaeix un bacteri natural. Per això estem preparats. Sabem com contenir-lo, així que emmagatzemem aigua mentre els científics el controlen. Aquest any no han pogut fer-ho. El bacteri s'ha multiplicat i s'ha expandit, emportant-se per davant les vides de molta gent gran i nens. Entre ells, la meva néta.

-Ho sento moltíssim -va dir l’Adi. Es va ajupir per acariciar breument a l'ancià a l'espatlla. Tot i les fredes maneres de l'Adi, la seva naturalesa intuïtiva li feia reconèixer el patiment.

-No estic sol -va prosseguir el belascà. La seva mirada buida va escombrar el carrer desert-. Hi ha molts afectats a Belasco. Fins i tot la pròpia filla del Líder. Gairebé tots els malalts són nens o gent gran. El Líder ha instal·lat llocs mèdics a la finca real. Però cada dia que passa hi ha més funerals mentre els nostres científics treballen per contenir el bacteri, ens anem quedant sense reserves d'aigua. I sense temps.

Adi es va acomiadar de l'ancià i es va acostar a la resta.

-Aquestes notícies són alarmants. No pot ser una coincidència.

-Jenna Zan Arbor ha d'estar darrere d'això -va dir Qui-Gon, ombrívol-. Ja ho ha fet abans, introduir virus o un bacteri en una població per arribar a l'últim moment i salvar-la.

-Millor anem com més aviat millor a la finca real -va dir Adi.

Van recórrer a corre-cuita els sinuosos carrers fins al palau, que s'alçava al turó més elevat de la ciutat. Les portes estaven obertes perquè tothom pogués gaudir dels jardins. En entrar van veure enormes cúpules temporals instal·lades en les grans esplanades que envoltaven el vistós palau rosat. Els metges anaven ràpidament d'una a una altra, i, asseguts als bancs, hi havia nens que portaven túniques blanques. Les seves primes caretes pàl·lides estaven orientades cap al sol.

Adi es va estremir.

-Si Zan Arbor és responsable d'això, és un monstre.

- Seria capaç de provocar deliberadament que tots aquests nens emmalaltissin? -va preguntar la Siri.

-Em temo que així és -va dir Qui-Gon.

Tup va empassar saliva.

-Si fa això als nens, imagineu-vos el que ens faria a nosaltres.

Van preguntar a un metge pel parador d'Uta S'orn i els va assenyalar uns jardins darrere d'un dels Pavellons Clínics. Van trobar a S'orn asseguda en un banc, cuidant un grup de nens. En lloc del seu acostumat turbant enjoiat, portava un lli blanc i fi. Una nena petita de cabells arrissats estava asseguda en els seus genolls.

Uta S'orn parlava a la nena amb un somriure dibuixat a la cara, però el somriure es va esfumar quan va veure als Jedi.

-Quina sorpresa -va dir a Qui-Gon. Va mirar amb desdeny a Astri, Cholly, Weez i Tup-. Són aquests els seus nous amics?

La xiqueta es va encongir tímidament a la falda d'Uta S'orn. Qui-Gon es va ajupir i li va somriure amablement.

- I tu com et dius?

-Joli K'atel -va dir ella, i va afegir amb aplom -Estic malalta.

-Ho sento molt. Però segur que et posaràs bé.

Ella va assentir.

-Això diu el meu pare.

-Llavors així serà -va dir Qui-Gon amb serietat.

Uta S'orn es va treure suaument a la nena de la falda i li va donar un copet.

-Seu amb els altres, Joli. He de parlar amb aquesta gent. Per desgràcia.

La xiqueta es va allunyar, arrossegant la cua de la seva túnica per la gespa. El rostre d'Uta S'orn es deformava per la preocupació mentre la contemplava.

-Sóc ajudant mèdic voluntari -va dir ella lentament-. Vaig pensar que podria ajudar. No sabia que em partiria el cor.

- És la filla del Líder? -va preguntar l’Adi.

-Sí, però no és més important que la resta dels nens -va dir Uta S'orn, fent un gest amb la mà que va abastar tots els Pavellons Clínics-. Són el nostre futur, hem de salvar-los -es va tornar cap a ells-. Què voleu? Com podreu veure, estic ocupada. Què feu aquí? És com si no pogués lliurar-me dels Jedi.

-Tenim raons per creure que Jenna Zan Arbor... -va començar Qui-Gon.

Ella es va aixecar immediatament, enfadada.

-Una altra vegada no. Ja em vas dir el que pensaves de qui va ser la meva amiga. Fa temps que no sé res d'ella, i tampoc vull. No té res a veure amb mi.

-Nosaltres pensem que sí -va dir l’Adi-. Creiem que és aquí, a Belasco. No sabem per què. Podria haver-hi alguna connexió que estem passant per alt, alguna raó per la qual voldria posar-se en contacte amb vostè de nou.

-Doncs no ho ha fet -va dir Uta S'orn, impacient- I jo no la rebré si ho intenta. Entesos?

-Potser insisteixi -va dir Qui-Gon-. I pot fer-ho. Ona Nobis també és aquí. Ja ha segrestat i assassinat per a la Jenna Zan Arbor amb anterioritat.

-Si esteu intentant espantar-me, no funcionarà -va dir Uta S'orn, despectivament-. No tinc temps per preocupar-me per amenaces fantasmes. El meu planeta es mor. Ara entenc que hi havia una raó per tornar.

-Només estem intentant protegir-te...

-No cal. Estic aquí segura. Encara que no tinguem rei, la guàrdia real d'androides segueix protegint al Líder i a tots els de palau. Gràcies per la vostra preocupació, però Ona Nobis no podrà agafar-me aquí. I ara, si em disculpeu, he d'atendre als nens malalts.

Uta S'orn es va allunyar.

-Suposo que té raó -va dir la Siri, mirant al seu voltant, a l'enrenou dels metges i als androides de vigilància, que patrullaven amb les carcasses polides d'or brillant-. Seria difícil que Ona Nobis l’atrapés aquí.

Qui-Gon i Obi-Wan van intercanviar una mirada.

-Em temo, Siri, que, per la nostra experiència -va dir Qui-Gon-, Ona Nobis pot arribar a qualsevol part.

Següent

Rescat perillós (XI)

Anterior

CAPÍTOL 11

Obi-Wan va gatejar de volta a l'àmplia estada de la gruta. Es va treure la pols dels ulls i va agafar l'intercomunicador.

No funcionava.

- Siri?

Ella va negar amb el cap.

-El meu tampoc.

Astri es va passar les mans per la curta cabellera que ja li començava a créixer al crani rapat.

-Ho sento, Obi-Wan. Ens va deixar aquí per morir, però ella esperava que ens trobessis. Quan vau entrar a quatre grapes, vau activar un sistema de seguretat que va fer caure totes aquestes pedres.

Obi-Wan va assentir. Es va sentir fatal per haver tornat a caure en un parany. Mai va arribar a explicar-li a Qui-Gon això de l'amagatall de l'Ona Nobis. No hi havia hagut temps. Li ho va explicar a la Tahl, però no va arribar a donar-li detalls. Tot havia estat massa ràpid. I ara ningú sabia on eren.

La Siri va alliberar a Cholly, Weez i Tup. Tup va grunyir en estirar les cames.

-Quina fam tinc.

-No et durarà molt -va dir Weez.

A Tup se li va il·luminar la cara.

- Tenim menjar?

-No idiota. Anem a morir aviat -es va burlar Weez. Tup va empal·lidir.

-No tens per què ser tan negatiu, home. Estem amb els Jedi. Poden fer de tot.

Cholly es va ajupir per mirar per l'obertura a l'interior de la cova.

-No poden fer un túnel a una roca -va dir.

-Encara no heu mort -els hi va dir la Siri-. Anem, Obi-Wan. Vegem si podem travessar aquestes roques amb els nostres sabres làser.

Obi-Wan va seguir-la cap a la part estreta de la cova. Es van arrossegar per terra. El poc espai només els hi permetia estar a la gatzoneta, un al costat de l'altre. Van activar els seus sabres làser i van tallar les roques.

Les pedres es van polvoritzar, generant una sorra que va omplir els buits entre roques, el que va provocar que el munt es fes encara més compacte.

-Això no funcionarà -va dir Obi-Wan. Es va asseure i va apagar el sabre làser. Es va treure el fang de la cara amb la màniga. Ara és quan tu em dius: "ja t'ho vaig dir".

La Siri es va asseure al seu costat i es va treure la pols de la túnica amb les mans.

-Si tornes a dir alguna cosa així -va murmurar ella-, et pego. Hi ha d'haver una altra manera. Potser aquesta caça-recompenses tingui eines a la gruta.

-Estic segur que es va desfer d'elles. Ona Nobis ho planeja tot.

La Siri es va donar la volta amb un grunyit, i va començar a arrossegar-se de tornada cap a la caverna.

-Però pot ser que no sabés que era una eina.

Intrigat, Obi-Wan es va arrossegar darrere d'ella. Quant van entrar en l'àmplia estada es van posar drets. La Siri va trobar altres dues llanternes i les va encendre. Van buscar per la cova mirant en els bidons on Ona Nobis guardava els equips de supervivència i els paquets de proteïnes.

- Puc ajudar? -va preguntar l’Astri-. Què busquem?

-Eines -va dir Obi-Wan-. Una cosa amb el que poder excavar.

Astri va sospirar.

-Ona Nobis es va emportar un bidó d'eines en marxar. No va deixar res. Ni menjar ni aigua.

La Siri va seure a la gatzoneta.

-No podem excavar amb les mans. Mai aconseguirem sortir.

Un tènue lament d’en Tup va acabar en un udol quan Cholly li va donar un cop de peu.

La Siri va passar la mirada per la cova. Tot d'una, va alçar la llanterna. Es va posar dempeus i, amb un moviment ràpid, es va acostar a estudiar la paret de la roca.

-Mira, Obi-Wan.

Obi-Wan es va col·locar al seu costat. Va veure que les parets de la cova tenien incrustades bigues de metall.

- Creus que la cova s'enfonsaria si traiem algunes d'aquestes? -va preguntar la Siri.

Un altre lament per part d’en Tup. Aquesta vegada, Weez es va unir.

Astri es va acostar. Va mirar per la cova, comptant el nombre de bigues.

-No sóc enginyer, però aposto a què podríem treure’n algunes.

- Apostes? -va preguntar Tup-. No estàs segura?

-No puc estar segura -va dir l’Astri-. Però si és la nostra única oportunitat, crec que val la pena, no?

-No –va dir Tup amb un fil de veu.

Astri es va girar cap a la Siri.

- Què creus que podríem fer amb elles?

-Són brillants -va dir la Siri-. I semblen flexibles. Crec que si podem ficar-les entre les roques i la sorra, podrem fer senyals a l'exterior.

Cholly es va quedar atònit.

- Quin exterior? Aquí fora només hi ha desert!

-Hi ha una tribu a prop -va dir l’Astri-. Solen aventurar-se en la recerca de menjar. Potser algú ho vegi.

-O que algú vingui a buscar-nos -va dir l’Obi-Wan.

-O pot ser que tota la cova caigui sobre els nostres caps -va dir Tup. Les seves mans es van estremir imitant el moviment del sostre caient sobre ells-. Pum.

-Crec que hauríem de votar -va dir Obi-Wan. Va mirar a la Siri i a l’Astri, que van assentir immediatament. Choliy també va assentir, nerviós. Weez va accedir, encongint-se d'espatlles. Després va donar un cop de colze a Tup.

-Suposo que és millor que morir-se de fam -va dir Tup, tremolós.

La Siri va serrar les dents. Va activar el seu sabre làser i va començar a tallar lentament la barra de metall, que es va separar de la paret. Obi-Wan es va acostar per agafar-lo. Un raig de fang li va caure pel cap, i Tup va caure de genolls i es va cobrir el cap amb les mans.

- Per tots els planetes, estem morts!

La pluja de sorra va cessar. Obi-Wan va contemplar el sostre.

-Tot va bé -va dir ell-. Crec que aguantarà.

-Creu que aguantarà -va repetir Tup.

-Calla, Tup! -van cridar Weez i Choliy. Un altre raig de fang es va precipitar des del sostre.

-Va, Obi-Wan -va dir la Siri-. Vegem si podem ficar això.

Es van colar per l'obertura i van avançar, arrossegant-se. Els hi va costar moltíssim, però, primer Obi-Wan i després la Siri, van introduir la biga per les esquerdes de les roques. La Siri va colpejar una roca i va moure la biga per intentar seguir avançant. La biga es va partir.

-Haurem de provar amb una altra -va dir la Siri.

Aquesta vegada, Tup es va fer un cabdell i va tancar els ulls mentre Obi-Wan tallava la segona biga. La va treure de la paret i va haver de saltar cap enrere quan una cascada de fang i roques es va precipitar cap a terra. Van sentir una tremolor per sobre dels seus caps.

-Tup, no diguis ni un mot -va deixar anar l’Astri.

La Siri i Obi-Wan van tornar a l'entrada i ho van intentar de nou. Van tractar de guiar la barra per l'obertura més petita. Van empènyer, tirar, van provar i van maniobrar, però no van aconseguir treure la biga per l'altre costat. La suor els hi generava regalims en barrejar-se amb el fang de la cara. Obi-Wan va mirar fixament a la Siri. Van arribar a un acord tàcit. Aquest cop, el jove va tancar els ulls mentre movia la biga suaument. Tots dos van invocar la Força. Va sentir el poder arremolinant-se al seu voltant. La sorra i les roques eren part. Estaven connectades amb tot el que els envoltava. Podia sentir els petits rius d'espai entre l’amuntegada runa.

Obi-Wan va manipular la viga amb cura. Va sentir com avançava. La va agitar.

-Crec que ja està fora.

-D'acord. Empeny-la tot el que puguis -va murmurar la Siri.

Lentament, Obi-Wan va empènyer la biga fins que només va tenir l'extrem agafat. El va agitar.

-Potser si el vent amaina, el sol brilli sobre la biga -va dir la Siri.

Obi-Wan no estava segur que el vent amainés alguna vegada en aquell congost, però no l'hi va dir.

Durant les següents hores, van fer torns per ajupir-se en l'estreta entrada de la cova i subjectar la biga per l'extrem. La giraven i la movien acuradament, per si podien reflectir algun raig de sol.

El grup va dividir les racions de supervivència de la Siri i Obi-Wan, però no va aconseguir apaivagar la fam i la set. L'aire va començar a escalfar-se i a fer-se més dens.

Tot just parlaven i es movien, per poder conservar el poc oxigen que els hi quedava.

Quan li va arribar el torn, Obi-Wan va agafar la biga a un Tup afligit. Es va estirar cap per avall i va moure la barra metàl·lica. Estava fatigat després del rescat d’en Qui-Gon i la batalla contra Ona Nobis. No recordava l'última vegada que havia dormit, però havia de tombar-se aquí i mantenir-se el més alerta possible el major temps possible. Mentre hi hagués esperança...

- Hola? Hi ha algú aquí?

- Sí! Estem atrapats! -va cridar Obi-Wan.

-Sóc Goq Cranna. Qui està aquí?

- Goq Cranna, sóc Obi-Wan Kenobi! Sóc el Jedi que va visitar la teva tribu i et va demanar ajuda!

-Ah, llavors encara sort que m'he aturat. Aparta't, Jove Kenobi. Anem a treure't d'aquí.

Obi-Wan va tornar a la cova. Siri, Astri, Cholly, Weez i Tup estaven asseguts contra la paret de la caverna, exhausts.

- Goq Cranna ens ha trobat! -va dir Obi-Wan-. Estan excavant per treure'ns d'aquí.

-Lloats siguin els planetes i les estrelles -va dir Tup fervorós. A Gog li va portar bastant temps obrir l'entrada. Al final, la llum va entrar, i tots van veure la somrient cara de Bhu, el fill de Goq.

Van sortir de quatre grapes de la cova cap a la resplendor ataronjada del capvespre.

-El vent amaina al vespre. Gràcies a això hem vist la brillantor de la biga -va dir Goq-. Però estàvem investigant. Vam veure el pilot mort i vam saber que Ona Nobis havia estat aquí. Ens vam amagar. Però després, quan vam tornar a sortir, ens vam trobar amb un pilot que ens va dir que havia quedat en recollir a dos passatgers a la plataforma d'aterratge. No van aparèixer. Bhu va dir: "i si la senyora meravellosa que va salvar a la nostra tribu estigués en perill?". Així que vaig decidir investigar. Bhu us va salvar.

Bhu va somriure tímidament a l’Astri, que el va abraçar.

-Gràcies, Bhu.

En el seu últim viatge, Astri va realitzar un bescanvi amb Bhu a canvi d'informació sobre Ona Nobis. Ella va ensenyar a la tribu del desert a trobar menjar en un entorn hostil. Era obvi que ara Bhu l'adorava.

La Siri es va passar el pèl per darrere de les orelles, espolsant-se la sorra.

- Heu vist a Ona Nobis?

-La vaig veure tan a prop que podria haver-la tocat -va dir Goq-. Estava pròxim a ella quan va trucar a algú per l'intercomunicador. Algú estava intentant convèncer-la que fes alguna cosa, i li va oferir una enorme suma de diners a canvi.

- Has sentit si va acceptar, o cap a on es dirigia? -li va preguntar Obi-Wan amb urgència.

-Només vaig escoltar paraules soltes -va dir Goq. La mirada se li va quedar perduda. Obi-Wan va reconèixer el gest. Era la típica actitud d'un sorrusià que no vol veure’s involucrat en els assumptes d'un estranger. Obi-Wan va mirar a l’Astri.

-Estic segur que vas sentir alguna cosa -va dir l’Astri suaument, amb la mà encara recolzada a l'espatlla de Bhu.

La mirada de Goq es va entendrir veient-la amb al seu fill. Astri havia salvat a la seva tribu. Això era suficient per superar el seu instint sorrusià de l’autopreservació a tota costa

-Sé cap a on es dirigeix, senyora meravellosa. A Belasco.

* * *

Obi-Wan era a la plataforma d'aterratge d'Arra. Les postes de sol eren llargues a Sorrus, i el cel seguia tenyit de taronja i groc. Acabava d'acabar una difícil conversa amb Qui-Gon. No va ser fàcil explicar al seu Mestre que havia contrariat les seves ordres i que s'havia aturat al desert abans de dirigir-se cap a Coruscant.

I ara esperava mentre Qui-Gon callava.

El Jedi va parlar a la fi.

-Sabies que havies d'anar directament a Coruscant.

-Pensàvem que podríem fer una breu parada. I estava convençut que Astri estava en perill.

-La parada no va ser ràpida, i vas posar en perill la teva vida i la de la Siri.

-Però ara sabem que Ona Nobis es dirigeix a... És el planeta natal d'Uta S'orn, l'única amiga de la Jenna Zan Arbor! No pot ser una coincidència. Uta S'orn podria estar en perill. Hauríem d’anar-hi immediatament!

Es va produir un altre llarg silenci.

-Adi i jo estem molt decebuts amb vosaltres dos. Ho discutirem més endavant. Per ara, ens trobarem a Belasco.

Següent