EPISODI TRES: LA
BOGERIA D'UN SOL HOME
Menys de vint minuts
després de l'aparent deserció de Khzam, aterreu en una petita clariana envoltada
d'arbres rabassuts de gruixudes branques. Com la majoria del planeta està
cobert de muntanyes boscoses, el vaixell de càrrega ha d'aparcar en un
pronunciat pendent. Brophar llança diverses mirades a la seva esquena mentre us
dirigiu a casa de Tarrens, pel que sembla tement que les potes de la nau
rellisquin a la terra solta fent-li patinar cap als arbres.
Seguiu una estreta
sendera de muntanya durant un quart d'hora, prenent-vos amb calma els trams més
empinats. Però per algun motiu sembleu cansar-vos molt ràpid i comenceu a
preguntar-vos si no haureu d'avançar en la vostra taula d'exercicis.
La sendera acaba en
un sortint de pedra del color de la sorra del desert. La pedra sobresurt
diversos metres de la muntanya, lleugerament cap amunt, cap a les llunes
bessones que il·luminen suaument el cel de la tarda que desapareix.
—Deixin anar les
seves armes —us diu una veu buida des d'una fosca cova al costat de la part posterior
del sortint de pedra. Les paraules fan ressò d'un serrat cim a un altre, més buides
amb cada reverberació.
Hi ha poques coses que Drigor Tarrens odiï més que als
intrusos. Els personatges tenen exactament un minut abans que els deixi anar
una andanada d'energia del seu rifle blàster pesat. Costarà de convèncer perquè
no dispari, però no proporcionarà informació alguna d'interès.
Simplement surt de la cova i es queda mirant als
personatges. La seva resposta a qualsevol pregunta sobre la Confederació
Qektoth consisteix a apartar la vista del personatge que la plantegi. Si
insisteixen tan sols dirà:
—No vull tornar a tenir res a veure amb ells. De moment crec
que m'han oblidat, i vull que segueixi sent així. Ara, vagin-se de les meves
terres.
Quan la situació sembla desesperada:
Una suau xiuletada
del vostre comunicador distreu la vostra atenció. Premeu l'interruptor i
escolteu la veu de la Tinent Jessa Dajus que us diu:
—El cos mèdic
comunica que la malaltia s'estén. Ens informen que és molt contagiosa.
Primer Dajus pregunta si l'equip ha descobert una cura per a
l'agent bioquímic, i deixa anar un descoratjat —oh— davant la resposta
negativa. Després diu als personatges que haurien d'informar del contagi als
qui han estat en contacte amb ells des de la seva arribada al planeta.
Si els personatges indiquen a Tarrens que pot haver estat
exposat a l'agent, ell sospira profundament, belluga el cap i els ofereix les
coordenades d'un petit destacament de la Confederació a menys d'un dia de
viatge hiperespacial. Els adverteix que probablement no vagin a trobar un
autèntic antídot, encara que tal vegada obtinguin els arxius de computadora amb
el disseny de l'agent biològic; amb ells i amb l’ajuda dels uukaablians podrien
crear el seu propi remei.
En acabar clava la mirada en Adrimetrum, amb el seu ull
cibernètic fix en el cel que s'enfosqueix, i diu:
—Tornin per mi —es dóna la volta i torna a la seva cova
sense dir res més.
EPISODI QUATRE: EL
MOLL DE LA QÜESTIÓ
Després de la seva trobada amb Drigor Tarrens els
personatges jugadors haurien de tornar a l'Estrella
Remota. Mentre inicien la maniobra d'atracada, poden sentir una frenètica
activitat de fons en establir comunicació amb el pont. Si la tripulació del
transbordador pregunta a l'oficial per la situació, rebran una resposta
tallant:
—Per aquí estem una mica atrafegats; ja els informarem a
bord.
Quan el transbordador atraqui a bord de l'Estrella Remota:
En sortir del
transbordador observeu que s'ha declarat l'alerta màxima. Els tripulants van
d'un costat per a un altre de la coberta d'aterratge; no es percep cap amenaça
imminent, però es diria que en la coberta només hi ha la meitat de la dotació
reglamentària.
El Tinent Thyte us
espera amb una expressió de nerviosisme i preocupació en el rostre:
—Això no va bé,
camarades —somriu amargament.
—Més d'una dotzena de
tripulants s'han presentat en la infermeria amb símptomes que van de mal de cap
intens a al·lucinacions delirants, i el nombre va a més, capitana... —fa una
breu pausa abans de continuar; el cínic expilot sembla més apesarat del normal
quan afegeix—: fa cosa d'una hora tres tripulants van morir a causa d'aquests
símptomes.
La Capitana Adrimetrum ordenarà a la missió en terra que es
presenti al centre de comandament. Els passadissos de la nau, habitualment
abarrotats de personal fora de servei estan pràcticament buits.
El vostre equip roman
en el Cece per ordre de la capitana. Però a part dels imprescindibles fragments
de conversa, la tripulació realitza el seu treball en silenci. Per la finestra
panoràmica passen franges grises com fosques panxes de núvols de pluja mentre
l'Estrella Remota salta cap a l’hiperespai.
En passar la vostra
mirada sobre els diversos seients, un sobtat moviment a la vostra esquerra us
crida l'atenció. Krudar, —l’esquerp artiller durosià— i un dels oficials del
pont se separen trontollant-se com si acabessin de xocar l'un amb l'altre. L’ordinador
de butxaca de Krudar li cau de les mans donant voltes i va a parar a la coberta
amb un cop metàl·lic.
—Per què no mires per
on vas, humà? —rondina.
—Jo? —diu l'Alferes
Colton, assenyalant-se—. Mira per on vas tu, cara verda!
En sentir l'insult
els ulls de Krudar semblen llançar rajos, tiba el rostre i s'abalança sobre el
seu camarada estirant els braços per derrocar-lo.
Dos personatges podrien separar a l’artiller i a l'humà, i
convenceran a tots dos que cessin la seva disputa.
Després de la renyina, Adrimetrum confina immediatament en
les seves cabines durant dos dies als tripulants involucrats, fent cas omís de
les seves protestes. No pot deixar que les disputes se surtin de mare en un
moment tan crucial.
L'agent bioquímic ha començat a acarnissar-se amb els seus
hostes vivents. Els personatges comencen a experimentar diversos símptomes que
comprenen esgarrifances, forts maldecaps, febre, sudoració i episodis
d'al·lucinacions. Fins que es guareixin, els seus atributs i habilitats es redueixen
en ID.
Amb un sobtat
tremolor l'Estrella Remota reverteix
a l'espai real. Enfront d'ella, una lluna vermella com picada de verola penja
sobre un immens planeta de remolins blancs i blaus.
—En aquest moment
l'estació espacial es troba a l'altre costat de la lluna, capitana —diu el Tinent
Thyte sense deixar d'ajustar els seus sensors.
—Bé —diu Adrimetrum
tornant-se cap al vostre grup—. Prenguin el transbordador. Aquesta vegada haurem
de moure’ns sigil·losament. Limitin-se a entrar, carregar els arxius i sortir
tot el ràpid que puguin.
Es va a donar la
volta cap a Thyte, però abans us fa un cop d'ull per sobre de l'espatlla.
—Visitin l'armeria
abans d'anar; no podem prendre'ns això de broma.
Els personatges triats per a la partida d'abordatge poden
proveir-se d'armes abans de dirigir-se a l'estació. Se'ls lliuraran armes i
equip. Després el transbordador dels personatges llisca entorn de la lluna.
Quan Brophar travessa
la regió equatorial del planetoide, el transbordador Aegis penetra en una ombra monstruosa. Llavors, en la vora
vermellosa de l'horitzó de la lluna veieu parpellejar uns pilots blaus, verds i
blancs com estrelletes inassolibles. La silueta cilíndrica de l'estació
espacial va prenent forma a mesura que us aproximeu, però ningú es molesta a donar-vos
l'alto.
Un llarg cilindre
forma el cos principal de l'estació, amb un mòdul cònic sobresortint a cada
extrem. Esveltes antenes senyalitzades es projecten des de la punta dels cons,
i en la vora superior del cilindre central quatre braços d'aliatge de duracer
suporten els panells solars.
Tret que els personatges iniciïn el diàleg amb l'estació, el
transceptor de comunicacions romandrà en silenci. Els membres de la
Confederació a bord de l'estació s'apressen a preparar la seva imminent sortida
i no tenen temps d'ocupar-se de la nau que s'aproxima. De manera que resulta
fàcil aconseguir permís para a aterrar en la coberta d'atracada del centre de
l'estació.
ELS MOLLS
El vostre
transbordador traça un ampli arc en la seva aproximació a l'estació, establint
un vector cap al punt central del cilindre, on un brillant rectangle de llum
s'obre assenyalant l'entrada als molls.
El camp magnètic
atmosfèric, que protegeix l'interior de l'estació enfront del buit de l'espai,
descendeix quan us acosteu i es restableix quan acabeu de passar el llindar. El
fons de l'hangar està embolicat en ombres, i no hi ha naus atracades sobre les
planxes de reixeta d’un gris fosc de la coberta.
Els personatges no troben a ningú en els hangars que ocupen la major
part d'aquest nivell de l'estació. Hi ha una prima capa de verrim que ho cobreix
tot i fa que el duracer sembli fosc i deteriorat. En una zona en ombres propera
a la sortida hi ha un terminal de computadora. Per desgràcia aquesta computadora
només està connectada als sistemes principals de l'estació: suport vital,
il·luminació, seguretat i pantalles. No conté fitxers científics ni auxiliars.
Ascensors i pous. Dos turboascensors al centre de
l'estació permeten accedir a tots els nivells: hangars, cobertes de la
tripulació, celler, computadora central, centre de comandament i laboratoris
científics. També hi ha quatre estrets pous amb escaletes, espaiats cada 90 graus per l'exterior del cilindre central al llarg de
tota l'estació.
Cobertes de la tripulació. Els personatges
descobreixen que la majoria de les cabines de la tripulació estan en desordre:
baguls de plastiacer bolcats, lliteres sense roba, tolls secs de líquids
desconeguts... Les altres cabines semblen intactes, com si mai haguessin estat
utilitzades.
Celler. El celler és una gran càmera de quatre
nivells d'altura. Tones de desaprofitaments metàl·lics (transponedors,
contenidors d’hiperimpulsor, suports de sostre de duracer, circuits de droide
antiquats) s'amunteguen en precàries piles per tot el lloc com si fossin les
restes d'una tenda squib de venda de recanvis usats.
Un camp de força protegeix una secció de l'ampli celler. Els
panells lluminosos blaus que hi ha sobre aquesta zona il·luminen unes caixes
ovalades i contenidors rectangulars que rellueixen a través d'una fina capa de
gebre que sembla cobrir-ho tot. Un panell codificat controla el camp d'energia.
Forcen les tapes dels contenidors. En el seu interior jeuen centenars
de cossos humans i alienígenes congelats i en diferents estats de mutilació: el
que queda dels experiments de la Confederació Qektoth.
Amb una inspecció minuciosa els personatges descobriran a
l'última víctima: una humana la pell de la qual ha adquirit un to blau grisenc;
d'altra banda, sembla il·lesa. Poden reviure-la, encara que un examen ràpid
revelarà que no se la pot guarir de les seves passades ferides sense
submergir-la en un tanc de bacta.
En els deu primers minuts després de ser reanimada, la dona
no podrà parlar. Simplement mirarà als personatges amb els ulls desorbitats,
encongint-se davant qualsevol moviment brusc. Quan recuperi la parla es
presentarà com Fasha.
El laboratori
científic. El laboratori científic ocupa el con inferior de l'estació.
Totes les seves dependències alberguen complex material científic, des de tancs
de bacta plens d'un líquid verdós a reixetes de filferro emprades en els
laboratoris hidropònics. En tots els laboratoris hi ha un petit terminal de computadora
en una consola.
Quan els personatges entrin en aquesta àrea de l'estació, un
grup d'humans (guàrdies de la Confederació Qektoth) amb guerreres negres i
rifles blàster saltaran des de darrere de les taules i equips grans i
començaran a disparar. Quan només quedin tres guàrdies o menys, els
supervivents fugiran cap al centre de comandament, a la part alta de l'estació.
Els personatges podran entrar en el computadora i gravar els
arxius en només dos minuts. Però quan comença la transferència, el personatge
notarà un arxiu anomenat —Sarne— just mentre passa per la pantalla cap a
l'espai virtual. Pel que els personatges poden recompondre dels altres arxius,
Sarne va lliurar diverses naus amb la seva tripulació a canvi d'informació
sense especificar sobre la tecnologia bioquímica de la Confederació Qektoth.
Després la Confederació va provar una de les seves últimes armes sobre una de
les naus imperials, un transbordador d'assalt, i van començar a analitzar les
dades de l'experiment. Van descobrir que només una substància (que tenen
emmagatzemada en contenidors a l'altre costat de l'habitació), posseïa la
capacitat de repel·lir l'agent bioquímic que ha infectat a l'Estrella Remota.
Vint segons abans d'acabar de gravar els arxius, una alarma
comença a ressonar per tota l'estació. Qui miri pel finestral del laboratori
veurà que una altra nau acaba de revertir de l’hiperespai: és un navili de
guerra de la Confederació Qektoth! Fasha es queda mirant al finestral i diu:
—Oh, no! Aquest és el navili que va destruir la meva nau! Té
algun tipus d'arma biològica que les pantalles no poden detenir.
El navili de guerra Qektoth es posa en posició d'atac.
Immediatament la nau de la Confederació inicia les seves rutines
d'interferència. Les comunicacions amb l'Estrella
Remota tindran molta interferència.
Mentre l'Estrella
Remota combat amb aquesta nau, els personatges que romanen en l'estació
donen amb un missatge hologràfic de la Confederació.
Es forma la
gegantesca imatge hologràfica d'un ull cibernètic implantat, i una veu de
tonalitat mecànica comença a parlar ressonant per l'estació.
—Gràcies per
presentar-se voluntaris per a l'experiment final de la nostra última arma.
Tindran l'honor de ser els primers entre els milions que seran exterminats per
la Confederació Qektoth.
La imatge parpelleja
i desapareix. En algun punt al límit de la vostra capacitat auditiva, capteu
una lleu xiulada que creix lentament. Després, amb una sèrie de cops secs, les escotilles
del laboratori se segellen magnèticament.
A BORD DE L'ESTRELLA
REMOTA
Immediatament s'entaula una batalla entre la nau de la
Confederació i l'Estrella Remota. Les
pantalles de l'Estrella Remota
semblen ineficaces enfront de l'exòtic armament de la Confederació, però els
sistemes d'armes de l'Estrella Remota
segueixen infligint el dany normal a la nau prototip.
Al principi, el navili de la Confederació només utilitza els
seus canons de plasma. Un artiller a bord de l'Estrella Remota observarà que una escotilla circular s'obre
lentament en la nau enemiga. Després, una pasterada de tendons color verd fosc,
clapejats d'ovals castany clar, apareix per l’escotilla sobre una plataforma,
com si fos la versió biològica d'un dispositiu de sensors. Guspires blaves
salten d'un tendó a un altre, i el Tinent Thyte detecta una tremenda energia
que es forma en l'arma vivent.
DE TORNADA A L'ESTACIÓ ESPACIAL...
Manipular els controls permetrà que un personatge obri l’escotilla
tancada que els impedeix la fugida. Si els personatges romanen més d'un minut
en el laboratori científic, començaran a aparèixer solcs en les parets i el terra
que es dirigiran cap a ells formant dibuixos aleatoris: es tracta de l'arma
bioquímica usada a bord del transbordador imperial. Els personatges amb prou
feines tenen temps d'actuar: o es protegeixen amb el —verrim— verd-grisenc
emmagatzemat en els contenidors al fons del laboratori (molt semblat a la
substància viscosa que van descobrir a bord del transbordador d'assalt) i
intenten arribar al transbordador abans que els caigui, o corren
desesperadament de tornada a l'hangar abans que les corbes dels solcs els
atrapin.
Per a consternació dels personatges, van a descobrir que els
turboascensors estan bloquejats en posició d'emergència, la qual cosa els fa inoperants.
Si s'introdueixen en la computadora, els personatges podran localitzar els
quatre pous amb escaletes en els plànols de l'estació.
Mentre els personatges pugen pels pous, una explosió sacseja
l'estació i gairebé els llança a les profunditats. Fan falta quatre minuts per
grimpar fins a l'hangar, després de la qual cosa només quedarà un minut abans
que l'agent bioquímic arribi a aquesta àrea.
Quan els personatges entrin en el seu transbordador,
descobriran que les portes segellades magnèticament estan tancades i bloquegen
qualsevol intent de sortir de l'hangar. Per sort les pantalles del
transbordador els protegiran de l'arma bioquímica.
Amb una sobtada xiuletada, els sensors detecten una tremenda
descàrrega d'energia en la computadora central de l'estació; els personatges
només disposen d'uns instants abans que esclati tot el complex. Els personatges
suen una mica i fan un últim intent per salvar-se.
—Baixeu els escuts de
l'estació —diu una veu pel comunicador—. Baixeu-los ja!
En aquest moment els aleatoris solcs de l'agent bioquímic
xiulen per tot l'hangar. El camp bioquímic atacarà als personatges que surtin
del transbordador. Alguns personatges queden atordits. Un d'ells desconnecta
les pantalles mitjançant el terminal que hi ha al costat de la sortida.
De sobte les portes
s'obren i entre les ombres descobriu la brunyida figura d'un caça Arakyd Helix.
El comunicador crepita:
—No hi ha temps per
donar explicacions.
Us quedeu mirant al
comunicador mentre Drigor prossegueix:
—Només diré que
encara recordo alguns codis de la Confederació. Però la vostra nau està en
perill. Hem de donar-nos pressa.
Mentre la vostra nau
segueix al caça de Drigor, aquest us explica que la nau de la Confederació
contra la qual combat l'Estrella Remota
només pot colpejar per sorpresa i contra un únic oponent. Pel que sembla la tremenda
absorció d'energia de l'armament biològic els impedeix enfocar els seus escuts
en més d'una direcció a la vegada. Si ataquéssiu des de l'altra banda...
Drigor ha canviat de semblar en sentir l'avanç de la
malaltia. Ara creu que la tripulació de l'Estrella
Remota és la seva millor opció per sobreviure.
EL COMBAT FINAL
El combat està en marxa quan el caça de Drigor i el
transbordador dels personatges s'uneixen a la batalla. La nau de la
Confederació emet malignes i desordenades ràfegues de llampecs que es trenquen
i bifurquen des de la superarma bioenergètica.
Llavors, una altra nau que pertanyia originalment a
l'estació espacial reverteix de l’hiperespai i entra en la batalla. El compacte
vaixell de càrrega mitjà corellià HT-2200 centra el seu foc en el transbordador
dels personatges.
Al final l'estació orbital esclata en un torrent igni de
retorçats dolls de gas verd, negre i vermell intens. Els fragments impacten
contra les quatre naus produint alguns danys.
EPISODI CINC:
TRACTAMENT
L'Estrella Remota
torna a Uukaablis amb els arxius recuperats en l'estació espacial de la
Confederació. La Confederació Qektoth càrrega amb tota la responsabilitat
d'aquest abominable crim contra la vida intel·ligent. En menys d'un dia els
brillants científics uukaablians i el cos mèdic de l'Estrella Remota han desenvolupat una curació per a l'agent. Els
tripulants de la Nova República són aclamats com a herois pels uukaablians.
Drigor Tarrens explica que fa una dècada els caps de la
Confederació van recollir mostres de cèl·lules de tots els seus membres i van
començar a criar en secret noves formes de vida amb aptituds millorades. Drigor
ho va saber i anava a informar a la resta de la Confederació quan el seu caça
Ala-Y va esclatar amb prou feines partir d'una base secreta prop de la Bretxa
de Kathol. Sense el seu coneixement ni aprovació, els metges de la Confederació
van reparar el seu cos amb implants cibernètics. En despertar de l'operació se
li va convocar immediatament a un judici per traïció, delicte castigat amb la
mort. Va fugir a Uukaablis i va sol·licitar —asil polític— amb l'esperança
d'ocultar-se dels seus antics camarades fins a la fi dels seus dies. Ara vol
expiar els seus passats crims.
