Alliberament (I)

Alliberament

Les aventures d’en Dannen Lifehold   

 

Dave Marron

 

Les coses no estan sortint bé per al Dannen Lifehold. Fa poc que el seu mecànic i amic, Feq, va ser assassinat davant els seus ulls durant un desacord amb una partida de duanes imperial.

Ara, quan ja li falta un sol pagament per saldar el deute amb l'usurer Linkaas, quan el crida per fer un treball...

1

- Senyor?

En Linkaas es va tornar, mirant al seu subordinat amb ulls pensatius. El sol d’Evas VI havia aparegut per fi després de tres dies de pluja, i volia gaudir de la seva calidesa calmant. Els llums solars eren un minso succedani.

-Sí, què passa? -Va preguntar, inclinant-se cap endavant-. I més val que sigui alguna cosa important.

El subordinat va semblar encongir dins de la seva roba.

-Senyor, vostè volia saber quan en Lifehold completés el seu encàrrec.

- I ho ha fet?

-Sí, senyor, fa només uns minuts.

En Linkaas es va tornar cap a la finestra.

-Excel·lent. Primer haurà de parar a Darkon III abans d'anar a Dohu. Envia a Chokk i Bakk a Dohu immediatament. Els vull allà per quan arribi en Lifehold.

El subordinat semblava alleujat.

-Ja han partit, senyor. Chokk diu que arribarà a Dohu almenys un dia abans que en Lifehold.

-Bé -va dir Linkaas, gaudint de la calor. La pluja havia estat bona per a les seves frondes, però sense la llum del sol es congelaria-. Això hauria de donar-los prou temps per estar preparats per matar en Lifehold. -Es va girar de sobte, sobresaltant al subordinat-. Hi ha res més?

-N-no, senyor -va murmurar el subordinat.

-Bé, llavors. Crec que prendré el meu bany de sol a la terrassa. Porta’m fora, Qwot.

-Sí, senyor.

■ ■ ■

Els xiulets de l'alarma de proximitat van despertar en Dannen d'un somni raonablement profund. Amb un badall i un estirament, va saltar de la seva llitera i es va dirigir cap al pont del Salvavides. Per costum, va inclinar el cap, tractant d'escoltar qualsevol canvi de to que pogués indicar problemes amb el motor. Satisfet que la seva nau aconseguiria portar-lo de tornada a Evas, es va aturar en una cabina buida. Gairebé va trucar a la porta abans de contenir-se. En Feq havia mort feia ja un parell de mesos, però en Dannen encara es trobava esperant escoltar la veu jovial d’en Feq, el seu riure amable, i les seves malediccions quan intentava mantenir els motors en marxa.

-Accepta-ho, Lifehold,- es va dir en Dannen,- s'ha anat. Almenys no hauràs d'escoltar els seus roncs.

Donant la volta, En Dannen va caminar cap al pont i es va asseure just quan l’hiperimpulsor es va apagar i es va encendre el motor principal. Comprovant les seves lectures, va confirmar que efectivament es trobava just fora del sistema Dohu, a uns 20.000 quilòmetres de l'òrbita del planeta més exterior. Odiava sortir tan lluny del sistema, però sense un pilot de reserva, no hi havia moltes més opcions. Després de tot, havia de dormir alguna vegada. Però, amb vuit planetes en el sistema i sent la seva destinació el setè, només havia de realitzar un curt vol.

Va fer una mirada a la cadira buida del copilot. Bé, almenys aquest era l'últim treball al que estava obligat pel seu deute. Una recollida i lliurament més, un pagament més a Linkaas i el Salvavides seria seu per fi... sencer, des del tren d'aterratge fins al plat sensor. Llavors es podria donar el luxe de contractar un primer oficial, i anar a pels guanys.

Dues hores més tard, mentre dirigia la seva nau cap a la major massa de terra de Dohu VII, el comunicador de la seva nau va començar a sonar insistentment.

-Nau no identificada, aquí Control Espacial de Dohu, respongui immediatament. Nau no identificada, aquí Control Espacial de...

En Dannen va prémer el botó de resposta, tallant la veu al mig de la frase.

-Control Espacial de Dohu, endavant.

-Nau no identificada, si us plau transmeti la seva balisa d'identitat, i indiqueu el seu propòsit.

-Transmeto el codi ara, Control Espacial-va dir Dannen, accionant un interruptor.

Un moment després, el comunicador va cobrar vida de nou.

-Control Espacial a nau estel·lar Cavaller Negre, indiqui el seu propòsit.

-Lliurament d'equipament al magatzem de la Corporació Linkaas a la ciutat de Skagras -va respondre. Una petita mentida, en realitat, era una recollida.

-Nau estel·lar Cavaller Negre, té permís per aterrar a la badia d'atracada 71 de la ciutat de Skagras. S'estan transmetent les instruccions al seu ordinador d'orientació.

-Control Espacial, aquí el Cavaller Negre, confirmo recepció: Badia d'atracada 71-va dir en Dannen-. Instruccions rebudes. Gràcies per l'ajuda. Cavaller Negre fora.

■ ■ ■

Skagras era una ciutat bastant gran, però la badia d'atracada 71 era poc més que un forat a terra amb uns pocs edificis de suport a prop. Quan Dannen va planar sobre el forat, la nau es va sacsejar cap a estribord i una llum vermella va començar a parpellejar. Amb una maledicció, en Dannen va lluitar per mantenir la nau anivellada mentre baixava el tren d'aterratge. Va sentir un cop sec quan els engranatges van quedar encaixats al seu lloc.

Allà anem, tot o res, va pensar. Només espero que no sigui massa greu.

A poc a poc va fer baixar la nau a la terra, lluitant tota l'estona contra la pèrdua de potència. El tren d'aterratge d'estribord va xocar amb el terra, i en Dannen va reduir la potència de l'elevador de repulsió del costat de babord. El tren d'aterratge de babord va aterrar amb un soroll sord, i totes les potes van cruixir quan van suportar tot el pes de la nau. Amb un sospir d'alleujament, en Dannen va apagar els motors i es va dirigir a la sala de màquines.

La comprovació només li va dir el que ja suposava: l'elevador de repulsió d'estribord s'havia fos. Encara funcionava, amb prou feines, però això significava que tenia dues opcions: arreglar-ho en aquest moment amb diners que encara no tenia o enlairar amb un 40 per cent menys de potència. Semblava que la segona opció era tot el que tenia.

-Genial -es va dir Dannen a si mateix-. Just el que necessitava avui.

Sortint de la nau, es va aturar el temps suficient per agafar un quadern de dades amb les seves instruccions per arribar al magatzem. Consultant-lo, va veure que estava a uns quatre quilòmetres de distància, al cor de la ciutat. Prenent el primer carrer que va trobar, va veure una cantina a la cantonada.

Un somriure li va creuar la cara. Tenia temps suficient per a un petit refrigeri.

En Dannen arrufar el nas quan va entrar a la cantina. Una aroma de fum, suor, i encens cremat va assaltar les seves fosses nasals. Caminant cap a la barra, va advertir que uns quants parroquians en una de les cabines l’estaven mirant. El van examinar amb atenció mentre demanava la seva consumició al cambrer. Després d'una breu conversa, un d'ells se li va acostar.

Era un silikà, el rostre marcat tenia un aspecte adust i gastat pel temps. Com tots els de la seva raça, tenia una esquerda a manera de boca a través del seu rostre, però aquest també tenia una mirada curiosa en els seus ulls.

Va donar uns copets a l'espatlla d’en Dannen amb el braç situat més a l'esquerra dels tres que tenia.

- Ets en Dannen Lifehold?

En Dannen va mirar l'interrogador.

- Qui vol saber-ho?

L’alienígena semblava confós.

-Jo. Per ventura hi ha algú més amb mi?

En Dannen va sospirar.

-No importa. Què és el que vols?

-Vull conèixer l'ésser que va vèncer a Kemmel Attapi en el seu propi joc. Es rumorejava que el seu color de cabell era com el teu.

En Dannen es va passar una mà per la seva espessa cabellera de color blau. Llavors va recordar.

-Oh, sí, ara ho recordo. El silikà amb un cos buit.

-Sí -va confirmar l'alienígena-. Em dic Kenta Anwa. Fins que tu el vas vèncer, jo vaig ser qui va durar més temps contra ell. -Els seus ulls van brillar... Ara, jo et repto al Concurs.

-Mira, realment no vull fer això, amic. He tingut un mal dia i promet ser pitjor. I realment no crec que vulguis que em quedi amb els teus diners.

-L'honor exigeix ​​que jo et reti, Lifehold-senyor. I has sentit parlar del nostre honor, no?

En Dannen el coneixia. El Concurs exigia que el perdedor acceptés la derrota i no es vengés del guanyador. En general, s'intercanviaven crèdits entre els testimonis, però les apostes entre els contendents no eren desconegudes. Va sospirar per dins.

-Està bé, està bé, el repte és acceptat.

El silikà va somriure amb un so grinyolant.

-Vine i uneix-te a nosaltres, i portaré els nostres fluids. -Va fer un senyal al cambrer-. Aigua Silika, si us plau. -Mentre el cambrer obeïa, en Dannen es va unir als altres silikans a la taula. Els altres el van mirar i van realitzar una intricada sèrie de gestos amb les tres mans mentre s'asseia. En Dannen va repetir els gestos de la millor manera que va poder.

-Salutacions, Lifehold-senyor, vencedor de Kemmel Attapi -van dir a cor-. Et donem la benvinguda, i et desitgem força.

En Dannen va sospirar. Odiava haver de suportar la cerimònia, però havia de fer-se. El desafiament havia estat ofert i acceptat correctament, pel que havia de passar per això. A més, si es feia enrere ara, li fotrien un tret.

-Us dono les gràcies per les vostres salutacions, i les torno en la seva totalitat -va respondre.

Davant aquesta resposta, els tres es van relaxar visiblement i van estendre les seves mans centrals perquè ell pogués prémer-les. En Dannen les va estrènyer una per una, i després es va netejar dissimuladament la grava i la pols de les mans. Quan el seu rival va tornar amb diversos gots gebrats, En Dannen va repetir els gestos i les paraules.

El reptador va llançar un xip de mil crèdits a taula: la seva aposta. En Dannen va parpellejar davant el xip, si ho hagués sabut, hauria estat una mica més ferm. Realment no volia fer-ho, però ja era massa tard.

Bé, almenys aconseguiria arreglar la seva nau.

- Estàs llest, Lifehold-senyor?

-Sí -va respondre en Dannen, desitjós d'acabar d'una vegada.

-Llavors comença, i jo et seguiré.

En Dannen va prendre un glop experimental i el va assaborir a fons. Cap regust estrany, cap rastre de res inusual, cap olor antinatural... probablement segur. Fent treballar la gola, va buidar el got d'un llarg glop i el va deixar sobre la taula. El rival es va quedar bocabadat, després va mirar al seu got. A poc a poc, el va aixecar, i, com indicaven les regles del concurs, va beure de la mateixa manera.

Cinc tasses més tard, el reptador va trontollar per un moment, va murmurar alguna cosa, i després va caure a terra amb gran estrèpit. Els tres silikans restants van mirar amb sorpresa en Dannen mentre aquest recollia el xip.

-Ets un veritable campió, Lifehold-senyor -va dir el del centre-. No m'estranya que guanyessis a l’Attapi.

En Dannen va fer una lleugera reverència.

-Les meves felicitacions al seu amic. És un ésser valent, encara que una mica temerari.

Amb una petita salutació, portant uns dits al capdavant, es va girar i se'n va anar.

Sortint a l'aire fresc, de camí cap al magatzem, en Dannen va pensar en aquesta reputació que estava adquirint. Si no hagués entrat al concurs amb l’Attapi, algú més ho hauria fet, és clar. Gairebé qualsevol altre ésser l’hauria vençut... ell simplement havia estat l'escollit. No és que hi hagués massa criatures a les que els hi afectés l'aigua mineral, i amb la seva base fisiològica de silici, els silikans es veien influenciats per ella molt més ràpid. Que haguessin de desafiar un ésser humà en primer lloc no tenia sentit, però potser va ser simplement mala sort. Era com reptar a un wookiee a un concurs de grimpar arbres.

Un parell de quilòmetres més endavant, en Dannen va arribar al magatzem. S'havia acostumat a la manera estranya que tenia Linkaas de portar les coses, els magatzems sense treballadors eren la norma. Dohu era només un lloc de pas de la càrrega, i en Dannen era simplement el següent que havia de transportar-la.

-Noi, m'alegro que aquest sigui l'última -va murmurar per a si mateix-. No m'agrada la forma en què aquesta planta fa negocis.

Teclejant el seu codi d'entrada al pany, va entrar dins, obrint-se camí fins a l'àrea d'emmagatzematge. Girant una cantonada, es va trobar amb la càrrega: dotze caixes, cadascuna d'uns sis metres cúbics. Una filera d'elevadors de càrrega es trobava contra la paret. Coneixent en Linkaas, estarien carregades i llestes per utilitzar.

En Dannen es va dirigir cap als elevadors. Girant la cantonada, va sentir un pessigolleig al clatell. Instintivament va rodar cap endavant, just a temps per evitar el tret blàster que va cremar el terra just on havia estat dempeus. En Dannen es va ajupir darrere de les caixes i va treure el seu propi blàster de la pistolera. Ràpidament va disparar dos trets, després es va ajupir darrere de la cobertura.

Genial, just el que necessitava.

De sobte, alguna cosa li va atacar per darrere i va envoltar amb força el seu cos, subjectant els seus braços. Segons més tard, va sentir una petita punxada al coll, i va ser aixecat del sòl i emmordassat amb una corda de tacte similar. Es va trobar mirant a dos éssers de pell vermella i cossos musculosos. Hi havia alguna cosa familiar en ells...

Encara estava pensant en això quan la foscor se'l va emportar.

Següent