Probabilitats (I)

Comando de la República: Probabilitats

Karen Traviss

Els clons de l’Esquadró Omega s’infiltren en una fàbrica droide per a sabotejar-la, quan ensopeguen amb certa informació inquietant. Mentrestant a Kamino segueixen el rastre de Ko Sai, una científica kaminoana que s’ha passat a l’altre costat.

Tothom sap que intel és gairebé tan fiable com una bola quay weequay. Però això no vol dir que no tingui els seus usos. A vegades les mentides i els mites són allò que t'indiquen tot el que cal saber.

-Sergent Kal Skirata, instructor de comandos, Brigada d'Operacions Especials, Gran Exèrcit de la República

I

Fàbrica de droides separatista, Olanet, sistema Siskeen, 460 dies després de la Batalla de Geonosis

(De 65 a 67 dies després dels esdeveniments de la novel·la Star Wars Comando de la República: Triple Zero)

A Atin li agradava una gran i satisfactòria explosió com al que més. Però hi havia millors maneres de posar droides fora de combat que convertir-los en metralla. Només que aquesta vegada no estava d'acord amb els detalls tècnics.

-Ordo em va dir que t'agradava discutir -va dir Prudii.

Atin es va encrespar. Però venint d'Ordo, això bé podria haver estat un compliment.

-Jo només vull fer les coses bé.

Atin va recórrer la passarel·la sobre el sòl de la foneria, temptejant la barana de metall coberta de floridura a la recerca d'una secció sòlida que aguantés el pes d'una corda de ràpel amb un Comando de la República totalment equipat a l'extrem. L'única il·luminació era la resplendor de les làmines de duracer roent que alimentaven els rodets; els droides no necessitaven llum per veure. El filtre de visió nocturna del seu visor s'havia activat en el moment en què ell i Prudii van entrar a la fàbrica.

Era un objectiu d'alt valor. Es deia que la fàbrica era una de les més grans fora de Geonosis. Un cop més, Intel semblava haver perdut alguna cosa en la traducció.

Atin va trobar el que semblava una secció sòlida de barana i va comprovar la integritat del metall amb el sensor del seu guant. Flocs de metall corroït van caure a terra de la passarel·la, i ell els va apartar amb cura a un buit per ocultar qualsevol senyal de la seva entrada.

-Un cinc per cent addicional de carvànium servirà. -Prudii, el soldat CAR Null N-5, va treure la seva caixa d'eines de la corretja-. Confia en mi. He fet això moltes vegades.

-Ho sé.

-I? Va funcionar? Va funcionar.

-Bé, jo no sóc un metal·lúrgic.

Prudii va mirar per sobre de la barana mentre revisava la seva línia de ràpel.

-Ni jo, però vaig conèixer un tipus que ho era.

Atin no li va preguntar sobre el seu ús del temps passat. Ell era un assassí i un sabotejador, i dels millors en els dos camps. Fins que Atin arribés a conèixer-lo tan bé com coneixia els seus germans Null, Ordo i Mereel, pecaria de prudent. Els Null’s estaven tan bojos com una caixa de xags hapans. Hi havia només sis d'ells en l'exèrcit, però semblava com si fossin molts més.

L'Esquadró Omega estava de nou de tornada a la caserna per uns dies. Atin trobava a faltar a la resta del seu equip, però s'havia ofert voluntari per a aquesta missió per aprendre una tècnica. I aprendre és el que faria.

Jo puc fer això. M'agrada discutir? M'agraden les coses ben fetes.

Prudii es va deixar caure per la corda, amb el seu kama agitant-se en l'aire mentre descendia en complet silenci... el que no era poca cosa per a un home de 85 quilos amb la seva armadura completa. Atin va agafar aire i va fer una pausa abans de baixar darrere d'ell. Si un droide els detectés, la missió hauria acabat. Haurien de volar la fàbrica... de nou. I llavors els Sepas traslladarien la producció a altres llocs... de nou. Si podien aconseguir que es fabriquessin milions de llaunes deficients, mutilats a nivell molecular mitjançant un petit arranjament en l'automatització, s'estalviarien moltes caceres.

-No és res personal -va murmurar Atin, preguntant-se què passaria en els seus caps de metall amb consciència de si mateixos -. Sou vosaltres o jo, vode.

-Què? -la veu d’en Prudii va omplir el casc de l’Atin.

-Només intento no ser... organicista.

-No em vinguis amb aquest rotllo de l’osik que els-droides-tenen-drets.

-Ni se’m passaria pel cap -Va dir l’Atin.

Va aterrar al costat del tinent Null, i van vorejar la línia de muntatge. Al terra de la fàbrica, a 20 metres sota el nivell de la superfície, el ritme de la producció totalment automatitzada continuava sense interrupció. Només els droides treballadors estaven presents durant el torn de nit. Les fulles de duracer retrunyien entre els rodets, eren capturades per urpes gegants, i traslladades a la següent línia de muntatge per al seu tall. Al final de la cinta transportadora, una premsa amb forma de petxina donava forma al tors dels droides de combat amb un motlle abans de fer-les passar a través de cisternes de refrigeració amb xiulets de vapor. Tot el lloc feia olor de sutge i metall cremant.

Un droide de manteniment -només una caixa sobre rodes amb una dotzena de braços multifuncionals- passar rodant al costat de l’Atin i Prudii, tan cec al perfil electromagnètic de la seva armadura com ho eren tots els de la seva classe. De tota manera, Atin va contenir l'alè mentre passava. Però cap so escapava del seu casc segellat. Podria cridar fins que a Prudii li esclatés el cap, i ningú més sentiria res. El soroll ensordidor de la línia de muntatge hauria ofegat qualsevol so de totes maneres.

-Aquí està. -Prudii va assenyalar el que semblava una filera d'armaris de grans dimensions en una paret del fons. Les seves frontisses estaven tan rovellades com la passarel·la -. Odio l'òxid. És que ningú neteja la casa per aquí?

Atin va obrir la tapa amb suavitat. No, els Sepas no inspeccionaven els ajustos automatitzats molt sovint, sempre que el panell d'estat informés que tot estava funcionant bé. A l'interior, un conjunt de targetes de dades proporcionava informació de plantilla a les diferents línies de producció, dictant calibres de filferro, proporcions d'aliatge, qualificacions de components, i milers de paràmetres més que eren necessaris per construir un droide de batalla. Atin i Prudii acabaven d'obrir el cervell de tota la fàbrica. Era hora de practicar una mica de cirurgia.

-Quantes vegades ha fet això? -li va preguntar Atin.

Prudii es va llepar les dents audiblement i va inclinar el cap, comptant.

-Moltes -va dir a la fi.

-I no s'han adonat encara?

-No, jo diria que no. -Prudii va enganxar cables de derivació als terminals per sobre i per sota de la ranura per aïllar-la -. Almenys no he activat el diferencial de seguretat. –Inspeccionà una tauleta de dades de substitució, aparentment idèntica en tots els sentits a les separatistes, i la va inserir en la ranura -. Això ha d'assegurar que la fosa afegeixi massa carvànium a duracer, i que la presa de mostres del control de qualitat ho llegeixi com a nivells normals. Veus? -va assenyalar la lectura en el panell. Un grup de xifres deia 0003-. Les màquines creuen el que els hi dius. Igual que la gent.

-Està segur que amb això n'hi ha prou?

-Més quantitat i seria massa fràgil per passar pels corrons. Llavors detectarien el problema abans d'hora.

-Està bé...

Prudii va prendre alè. Era molt pacient per ser un Null.

-Mira, quan aquests chakaare arribin al camp de batalla, la sobrepressió d'una granada d’ions bàsica esquerdarà les seves carcasses com si fos vidre de Naboo. –Retirà les pinces de derivació i les va enganxar als terminals que flanquejaven amb una ranura vertical més amunt en el panell. Més targetes amb punxes van substituir als xips originals-. I en cas que tinguin sort i detectin aquest petit problema de control de qualitat, aquest reduirà el calibre del cable prou perquè, quan rebi un fort corrent, es parteixi. M'agrada introduir un conjunt diferent de problemes en cada fàbrica, perquè no puguin detectar un patró. Quant més d'això he de discutir amb tu?

-Només volia assegurar-me, senyor.

-Oblida això de senyor. Ho odio.

Era un càlcul precís: només prou per fer que tota la producció de droides fos tan vulnerable en el camp de batalla que gairebé fossin inútils, però no prou com perquè detectessin el problema quan les unitats fossin revisades abans de sortir de la fàbrica... revisades per droides de servei fent servir les mateixes dades falsificades.

Prudii havia d'estar fent alguna cosa bé. La taxa de morts havia ascendit de vint-a-un fins a cinquanta-a-un en qüestió d'uns pocs mesos. Les llaunes encara no havien vençut la República, malgrat les afirmacions que podien fer-ho. Mentre Prudii treballava, els droides de la fàbrica li passaven gairebé fregant, aliens a tot. Es va apartar del seu camí i els va deixar passar.

-És veritat que ha rastrejat al General Grievous? -li va preguntar Atin-. Perquè sé que dos de vosaltres es van encarregar de donar-li caça...

-Jo no. Pregunta al Jaing. O a Kom'rk. Va ser treball seu, no meu.

Atin no els havia conegut encara.

-Si l'han trobat, la guerra pot donar-se per acabada.

-Tu creus? Doncs no sembla haver acabat encara.

Atin va captar la indirecta i no va preguntar per Grievous de nou. Es mantenia alerta, amb el rifle DC-17 llest, desitjós de no usar-lo, per variar. Era estrany ser invisible. Es va preguntar per què el Gran Exèrcit no usava revestiment de sigil en totes les armadures dels soldats, ja que la major part dels seus enfrontaments en terra eren contra droides.

Hi havia moltes coses que no quadraven en aquesta guerra.

-Ja està -va dir Prudii, tancant el panell suaument. Va fer un pas enrere per inspeccionar-lo -. Mai vam estar aquí.

Van grimpar de nou a la passarel·la usant les seves cordes i van sortir per on havien vingut. L’exterior era fosc com un forat negre. Tenien una hora per arribar al punt d'extracció i transmetre les seves coordenades a vaixell de càrrega totalment modificat que els estava esperant. A Olanet, això significava creuar quilòmetres de zones de càrrega i descàrrega al servei de la indústria de la carn de nerf. Atin podia sentir als animals mugint, però encara no havia vist un nerf viu.

-Aquest lloc fa pudor. -Prudii es va instal·lar darrere d'un camió repulsor en un pati ple de centenars de camions més i es va posar a la gatzoneta a la seva ombra. La inofensiva però nauseabunda pudor de fems i animals penetrava els filtres del seu casc-. Cinc-Set em reps?

-Amb vostè en deu, senyor. Esperi.

Prudii no va fer cap comentari sobre el senyor. Va prendre les targetes de dades del seu cinturó i les va connectar una sonda, una cada vegada. A Atin li va semblar una mena d'ànima bessona, un home que no deixava que els objectes inanimats traguessin el millor d'ell, però seguia sent dur de rosegar.

-Shab, -va murmurar Prudii. Va sostenir una de les targetes-. Què penses d'això?

Atin la va introduir dins del seu propi lector de targetes i va transmetre les dades extretes a la seva HUD. La lectura era només cadenes de nombres, el tipus de dades que calia analitzar amb cura.

-Què estic mirant? Jo normalment faig volar aquestes coses per l'aire. Mai m'he detingut a llegir-les.

-Busca el codi que comença per zero-zero-cinc-alfa, el desè des de la fila superior.

-El tinc.

-Aquest és el total acumulat d'unitats sortides de la línia de producció des que la targeta es va introduir per iniciar el procés de fabricació. I la data.

Atin va escanejar d'esquerra a dreta, comptant la línia de nombres i inserint punts i comes imaginaris.

-Nou-cents noranta-sis mil cent vint-i-cinc. En un any.

-Correcte.

-Tampoc és massa. -Atin va comprovar que no s'hagués saltat cap fila de nombres-. No, només sis xifres.

-Cada fàbrica que vam atacar està produint números com aquests. A jutjar per les càrregues de matèria primera que controlem, hi ha encara moltes més fàbriques per aquí, però crec que estem parlant d'uns centenars de milions de droides.

-Això és tranquil·litzador. Gràcies. Vaig a dormir bé aquesta nit.

-I hauries de fer-ho, ner vod. -Prudii va deixar anar el segell del seu coll, es va retirar el casc i es va passar el palmell del guant pel front; a la feble llum de l'HUD, va aparèixer brillant per la suor. D'alguna manera semblava més vell que Mereel i Ordo-. Ells diuen que estan fent milers de bilions de droides. -Va fer una pausa. Això són quinze zeros. Mil milions de milions, no uns pocs centenars. Ens estem perdent alguna cosa aquí?

Atin no es va ofendre davant l'explicació. Qualsevol quantitat major de tres milions eren males notícies per a ell: aquest era el nombre de tropes clon desplegades o criades a Kamino.

-Ells diuen? Qui són ells?

-Aquesta és una bona pregunta.

-De totes maneres, només fa falta un per matar-te.

-Però, on són tots? He visitat al voltant de 47 planetes aquest últim any. –Prudii ho va fer sonar com si hi anés de turisme. Atin va tenir una sobtada visió d'ell admirant les atraccions per a visitants dels planetes Sepas i després volant-les a trossos. El mànec del rifle verpine que penjava de la seva esquena estava bastant gastat. Atin no tenia ni idea a qui estava caçant Prudii, i ell era més feliç d'aquesta manera-. He vist un munt, he comptat molts. Però no milers de bilions. Simplement no semblen ser capaços de produir una quantitat propera a aquesta.

-Però per això estem lluitant, no és així? -Atin va tractar de no preocupar-se per les notícies de l'HoloRed i va prendre el debat polític com alguna cosa que no tenia importància, perquè amb un androide o amb un quadrilió, serien ell i els seus germans els qui seguirien en la línia del front-. Perquè els Sepas ens superaran amb els seus exèrcits de droides si no els aturem. Llavors per què no es tranquil·litza a la població dient que l'amenaça no és tan gran?

Prudii el va mirar per un moment. Atin va tenir la sensació que, d'alguna manera, sentia llàstima per ell, i no estava segur de per què.

-Perquè només som la gent com nosaltres els qui descobrim això cada vegada que irrompem en una instal·lació Sepas.

-Informa d'això?

-És clar que n’informo. Sempre. Al general Zey. Mace Windu ho sap. Tots ho saben.

-Llavors, per què les notícies del l’holodiari diuen milers de milions? D'on surt aquesta xifra?

-La vaig escoltar per primera vegada d'Intel·ligència de la República.

-Bé, llavors... -Intel era notòriament variable en la seva qualitat-. S’ho inventen sobre la marxa.

-Ni tan sols ells són tan estúpids.

Prudii es va tornar a posar el casc i li va allargar la mà a Atin perquè li tornés la targeta. No va dir molt després d'això.

Milions o milers de bilions. I què? Atin, un home que gaudia amb els números, va mirar als 1,2 milions de soldats clon desplegats en aquest moment, va afegir els dos milions d'homes que seguien sent criats i entrenats, i ni tan sols va necessitar col·locar una coma decimal per saber que no li agradaven les probabilitats.

Però mai li havien agradat. I això mai li havia impedit desafiar-les.

-Vol que transmeti aquestes dades a la caserna general? -va preguntar.

-No -va dir Prudii-. No fins que Kal'buir ho vegi. Mai fins que ho vegi.

Un bon fill mandalorià sempre obeïa al seu pare. Els Cars Null no eren diferents: obeïen ordres del sergent Kal Skirata -Kal'buir, Papa Kal-, no de la República. Després de tot, un pare Mando posava als seus fills en primer lloc, i ells confiaven en ell.

Skirata sempre superava en rang a tots... a capitans, a generals... i fins i tot al Canceller Suprem.

Ciutat Tipoca, Kamino, 461 dies després de Geonosis

Ko Sai era un os dur de rosegar, retorçada i calculadora.

Mereel -el soldat CAR N-7- sempre havia pensat que els kaminoans eren freds, arrogants, xenòfobs, i fins i tot adequats per fer barbacoes amb ells, però mai els havia vist com a éssers intrigants... no fins que va començar la caça de la seva científica en cap desapareguda, almenys. Ella no havia mort en la Batalla de Kamino, com tothom pensava. Ella havia desertat.

Per què? Què la motivava? La riquesa? La política no, això està clar.

Ell sabia que ella encara era viva, perquè ara estava fugint dels seus pagadors separatistes. A les cantines de Tatooine, havia sentit rumors d'una recompensa. I quan només podies comerciar amb la teva excepcional habilitat en la clonació, en una galàxia on la clonació no militar estava ara prohibida, els seus intents d'aconseguir crèdits eren difícils d'ocultar als que sabien on buscar.

Els mons de Khomm i Arkània havien patit realment per aquesta prohibició. Mereel sabia exactament on buscar.

Es va posar dempeus en posició de ferms entre les files de soldats a les instal·lacions d'entrenament de Tipoca, un clon bo i obedient pel que als kaminoans es referia. Un producte perfecte. Però els seus sistemes d'identificació no eren tan infal·libles com li havien dit a la República. Per descomptat, no havien detectat el seu codi microxip d'identificació fals. El petit xip passava cíclicament a través d'identificadors generats aleatòriament i, sense el seu kama distintiu ni la seva armadura adornada de blau, podria desaparèixer just al davant dels kaminiise. Ni tan sols els pilots dels KE-8 que patrullaven a la recerca de clons defectuosos podrien detectar-li.

Creieu que sou infal·libles, oi, esquers d’aiwha?

Un dels tècnics kaminoans va caminar al llarg de la fila de soldats i es va aturar davant seu, parpellejant, amb la seva pell grisa, i el seu fràgil i llarg coll temptador per a un home entrenat per matar. Mereel, congelat en posició de ferms, fantasiava: blàster, vibronavalla o garrot? Aquestes odioses coses havien volgut exterminar-lo quan era un nen, i mai ho oblidaria. Ell i els seus cinc germans havien estat un experiment de clonació que els kaminoans havien considerat un fracàs: però Kal Skirata els havia salvat.

Ja hi hauria temps per a la venjança més tard. Kal'buir li havia ensenyat a tenir paciència.

La paciència és un luxe. Estic envellint el doble de ràpid que un home comú.

Havia de passar per Ciutat Tipoca i agafar algunes dades sense que el detectessin. El kaminoà va seguir endavant. Mereel va assaborir el coneixement que ell sabia més que els kaminoans sobre el parador de la científica en cap Ko Sai, i ells s'havien esforçat molt, molt, en la seva recerca.

Aneu a retornar-nos les nostres vides, gihaal, a mi i a tots els meus germans. Mereel incloïa als Comandos de la República, a les pobres llaunes de carn usades com a carn de canó que l'envoltaven, i fins i tot als CAR’s Alpha, que havien estat disposats a matar nens clon per impedir que els Sepas els utilitzessin. An vode. Tots ells són els meus germans. Fins i tot els Alphes.

A mesura que els soldats anaven sortint, va lliscar a la part posterior d'una fila d'homes per cobrir el seu avanç cap al nucli d'administració de l'edifici. Un el va mirar, amb un lleu moviment de cap que traïa el que estava passant sota el casc. L'home era probablement molt conscient que Mereel era un estrany, per les petites diferències reveladores en la marxa o el rumb, però no va dir res. Cap clon podria ser un risc de seguretat.

Només vaig a prendre prestada una mica d'informació, ner vod. Ni tan sols vaig a sabotejar aquesta claveguera de ciutat. No em prestis atenció.

Quan la formació va passar per un passadís que es desviava 90 graus, Mereel va girar a l'esquerra i va caminar tranquil·lament fins al final del passatge. El monitor del visor del seu casc va mostrar els plànols de la planta i altres dades davant els seus ulls. Les hi va donar un cop d'ull i després va mirar a través d'elles per centrar-se en el terminal de sistemes que hi havia a la paret. Des de l'atac separatista a Tipoca feia poc més d'un any estàndard, la seguretat s'ha reforçat, però això era només per a Sepas i els seus droides. Aficionats i llaunes. Ningú podia contenir a un CAR Null motivat.

-Mer'ika -va dir la veu en el seu casc. Sonava suau i preocupada: Skirata poques vegades els aixecava la veu-. No temptis a la sort. Et vull de tornada d'una sola peça.

-T’escolto, Kal'buir. -Mereel va lliscar el capçal d'acoblament de la placa del seu avantbraç en un dels ports del terminal. Un parell de soldats van mirar en la seva direcció des del final del passadís, però no es va afanyar. Només estic calibrant el meu vestit-. Potser no tindré una altra oportunitat de tornar aquí. Estic prenent tot el que puc.

Juntament amb el codi de sortida legítim que sol·licitava dades de l'ordinador central de Tipoca, una segona capa oculta es va obrir camí per accedir a l'arrel de tot el sistema sense ser detectat. Mereel tenia ara claus d'encriptació i de recuperació del departament del Tresor de la República, cortesia d'una atenta agent del Tresor anomenada Besany Wennen, i eren els més avançats disponible. Ara podia llegir no només les dades del Tresor, sinó també trobar arxius xifrats entre Tipoca i la República que haguessin estat ocults als seus sondejos anteriors. També podria ser capaç de recuperar les dades que Ko Sai havia robat i eliminat.

Volia les seves crucials investigacions sobre el control del procés d'envelliment en els éssers humans. Potser funcioni en tots dos sentits, deien. Això significava que valia una fortuna. Tractaria de vendre-ho.

L'arbre de fitxers va aparèixer en el seu visor, un camp de símbols intermitents de color ambre i blau formant un teixit cridaner. A Kamino, el que als humans els semblava una paret de color blanc pur, era en realitat un malbaratament de color més enllà del seu abast visual. Només en els sistemes digitals dels kaminoans Mereel podia albirar de vegades la manera en que la seva visió heptacromàtica veia el món.

Un munt de blau i taronja i morat. Quico. Sense gust.

Si copiava només els arxius que sabia que necessitava, tot just trigaria uns segons.

Potser mai tinguis l'oportunitat de tornar.

El marc principal contenia 10 petabytes de dades. Trigaria minuts.

So de botes passava sorollosament pel seu costat. Mereel es va concentrar en semblar un soldat normal fent el manteniment de sistemes de la seva armadura, però era difícil d'estirar un procediment de 30 segons. Podia sentir la seva respiració aspra en el seu casc. Igual que Skirata i el seu germà Ordo, esperant en òrbita per recollir-lo.

-Estàs bé, fill?

-Bé, Kal'buir.

-Res d'heroïcitats -va dir la veu d’Ordo-. Surt ara mateix.

Mereel va mirar la icona del seu visor: encara de color ambre, encara descarregant. Estava forçant l'assumpte, és veritat. Però hi havia forçat la seva sort molt més per la República, i un munt d'estranys i jetiise no significaven per a ell ni la meitat que el benestar dels seus germans. La icona de color ambre va parpellejar. Més botes van ressonar més enllà del final del passatge.

Vinga... vinga...

Estava trigant massa.

La seva visió perifèrica, augmentada pels sistemes del seu casc, va veure el kaminoà que s'aturava i es girava apropant-s’hi. Fierfek. Just el que necessitàvem.

Era un mascle amb cresta. Es va parar davant seu, fent veure preocupació. Sabia que només el veia com una mercaderia.

-Ha estat descarregant més temps que la mitjana, soldat.

-Només volia assegurar-me, senyor. -Mereel va sentir un lleu espetec al seu canal d'àudio: Skirata estava nerviós-. Els temps de resposta de dades van lents en el meu visor.

-Llavors, si us plau vagi a Adquisicions i que li executin un diagnòstic.

-Sí, senyor! -No comptis amb això, esquer d’aiwha. La icona en el seu visor va canviar a verd-. Ara mateix, senyor!

Mereel va retirar el capçal d'acoblament i va tornar pel passadís a la direcció general d'Adquisicions. En el moment en què el kaminoà es va perdre de vista, es va deixar caure de nou en l'oceà de cossos amb armadures blanques i es va obrir camí pels amplis corredors i passadissos fins al laberint de passadissos de servei que portava a les plataformes d'aterratge menys conegudes.

Mereel coneixia cada metre del complex. Skirata havia encoratjat als Nulls de córrer-hi lliurement quan eren nens, per a gran disgust dels kaminoans. Va mirar cap al cel cobert de núvols i la pluja va colpejar el seu visor com si fos metralla.

-Llest, Kal'buir -va dir-. Traieu-me d'aquest dar'yaim.

Següent