Probabilitats (i II)

Anterior

II

Vaixell de càrrega d'operacions especials de la República NIT Z766/2, portal Cato Neimoidia, Ruta Hydiana, 461 dies després de Geonosis

-Això no estava en les ordres d'operacions -va dir Atin-. Se suposava que anàvem a sabotejar la fàbrica i tornar a la base.

Prudii havia ordenat que la nau d'intercepció de trànsit es dirigís a l'espai neimoidià. El pilot no semblava preocupat. Els pilots de la NIT mai ho semblaven.

-Ho sé -va dir Prudii-. Però això té a veure amb la presentació.

Ni tan sols aquesta NIT pot aturar un transport blindat.

-Sembles espantat, ner vod. Mira’m. Sense casc. Per ventura m’arriscaria sense el meu vestit segellat?

Atin va considerar la possibilitat de mostrar-li a Prudii per les males on podia ficar-se la seva avaluació de personalitat.

-No obstant, em sembla raonable preguntar per què està presentant un blanc fàcil per als Sepas, només per acabar amb uns pocs milers de droides que de totes maneres probablement siguin d'un lot sabotejat. -Va fer una pausa per respirar-. Tinent.

-No hi ha necessitat d’anar amb cerimònies amb mi, vod'ika. -Prudii va arronsar les espatlles-. Tots som germans. Fins i tot aquests tanoques sense imaginació dels Alpha, que la Força els beneeixi. Per què estic fent això? Èmfasi, ner vod. Èmfasi.

Un punt petit i brillant es va fer més gran al visor i es va convertir en un transport groc i gris amb barres horitzontals de color escarlata. Prudii va deixar que es mantingués a un miler de metres darrere de la NIT.

-Prepareu torpedes –Va dir.

El pilot va teclejar a la consola.

-Torpedes llestos.

-Preparat...

El transport estava accelerant lentament cap al punt de salt.

-Llest...

Estava calculant el radi d'explosió. Atin podia veure-ho.

-Foc, foc, foc.

-Torpedes fora.

Un ramell de sis torpedes de protons va sorgir dels tubs ocults sota el motor de la nau. La NIT es va estremir. Atin es va recordar a si mateix que la seva armadura Katarn i el seu vestit corporal podien mantenir-lo durant 20 minuts en l'espai, i després es va adonar que l'ajuda estaria a molt més de 20 minuts de distància si alguna cosa sortia malament. Sempre ho estava... per què molestar-se? Però Prudii no tenia el seu casc. O estava molt segur o estava boig, i sent un Null probablement es complien les dues coses.

El primer i segon projectil van colpejar en seqüència al costat d'estribord del transport amb una resplendor de llum daurada. Atin no va veure com va colpejar la resta perquè la NIT va accelerar d’immòbil a massa ràpid en qüestió de segons, en direcció al punt de salt. Definitivament va ser emfàtic.

Les estrelles es van allargar i es van convertir en ratlles que s'estenien davant seu quan la NIT va saltar a l'hiperespai i va deixar enrere el transport atacat. Prudii ni tan sols esperava confirmar la seva destrucció. Somreia mentre l'acceleració s'estabilitzava i la NIT quedava estable de nou. El pilot va badallar. Atin no va dir res.

-Vas a dir-me que or'dinii que sóc intentant aquest truc, oi, ner vod? -va preguntar Prudii.

-Una fanfarronada sense sentit. -Si s’ofenia, Atin estava disposat a fotre’s de mastegots amb ell-. Imprudent, fins i tot.

-Però això és el que el GER faria si es trobés amb un transport de droides i no sabés que moltes de les llaunes eren pràcticament inútils, no és així? -Semblava com si Prudii considerés el Gran Exèrcit com quelcom separat i extern-. No m'he jugat els shebs per mitja galàxia l'any passat perquè els Sepas puguin esbrinar que les seves llaunes ja han estat sabotejades. Així que val la pena el risc de fer que tot sembli real. Si no els volem pels aires sempre que tinguem l'oportunitat, es preguntaran per què.

Atin tractava amb les coses mesurables i sòlides, coses que podia desmuntar per esbrinar com funcionaven, i coses que podia construir. Estava entrenat en camuflatge i fintes d'atac. Però el món en què es movien els Nulls, l'àmbit de les operacions encobertes, era una boira nebulosa d'engany i contra-engany. Just quan pensava que havia trobat la manera de fer, farien alguna cosa que era obvi en retrospectiva, però que no se li havia ocorregut en aquell moment.

-Creu que són tan intel·ligents?

-Mai subestimo l'enemic -va dir Prudii-. Sobretot quan no estic segur de qui és l'enemic. -Va fer uns copets al pilot en l'espatlla-. Punt de reunió de Drall, bon home, i que sigui ràpid.

-Vostès els nulls són els meus nois favorits -va dir el pilot, i va tornar a badallar-. Mai hi ha un moment avorrit.

Llançadora d'operacions especials de la República, sense codificar, en ruta des de Kamino cap al punt de trobada de Drall, espai corellià, 461 dies després de Geonosis

Mereel va creuar d'un salt l'escotilla cap a la coberta de la tripulació, i Skirata li va donar un copet juganer a l'orella amb el palmell de la mà.

-No tornis a fer això -va dir Skirata-. Si aquests monstres grisos t'haguessin atrapat, t'haurien recondicionat.

-Potser ho haguessin intentat. -Mereel va veure com Ordo aclucava els ulls en senyal de desaprovació: Kal'buir no havia de ser angoixat, mai-. De tota manera, això bé podria valer la pena.

Fora de perill de ser detectats fins i tot per la República, estaven asseguts a la cabina de tripulació de la llançadora mancada de marques i estudiaven minuciosament les dades que havia recuperat Mereel mentre esperaven que Atin i Prudii acudissin a la cita. Van veure els arxius reproduint-se en la tauleta de dades d’Ordo com si fossin els últims holovídeos, mentre que el programari del Tresor de la tan servicial Agent Wennen marcava els arxius més fortament xifrats i els que havien estat objecte d'eliminació segura.

Mereel gairebé estava fent broma quan va teclejar el paràmetre de cerca "Palpatine". Sempre valia la pena veure si hi havia dades sobre polítics clau en tots els arxius que piratejava, per si de cas, però no esperava trobar res.

Però ho va aconseguir.

-Osik –Va maleir.

-Algun problema? -Ordo li va donar un cop de colze.

-Potser. -Mereel es va quedar mirant un arxiu amb triple encriptació que havia estat revelat pel programari del Tresor. Però no era un missatge o un fitxer de dades, sinó que era una còpia d'una holotransmissió.

Va colpejar la tecla. Era un holo congelat de Lama Su. Fierfek, era el primer ministre kaminoà, i semblava estar parlant amb el Canceller Palpatine.

Skirata va empassar saliva audiblement.

-Ara és quan la vida es torna una mica perillosa.

Però mirava, paralitzat, quan la brillant imatge blava de Lama Su va saltar a la vida des de l'emissor de la tauleta de dades.

-Si necessita més clons més enllà de l'ordre actual, llavors ha d’autoritzar-nos immediatament a començar una producció més gran. Un pagament inicial de mil milions de crèdits...

Hi va haver una pausa crepitant: la resposta d’en Palpatine no estava gravada, però estava clar que li havia interromput. Lama Su va bellugar el cap mostrant molèstia.

-Cal deixar clar que els actuals contractes de Kamino acaben en dos anys. A part de les instal·lacions especials que ens demana que establim a Coruscant, Canceller, no tindrà més producció de clons a part dels actuals tres milions llevat que contracti més ara...

No hi havia res més. Semblava ser tot el que Lama Su havia arxivat, probablement com una mena d'assegurança personal. Si la data era correcta, la conversa havia tingut lloc uns mesos abans.

-Shab -va xiuxiuejar Skirata-. A què estan jugant?

Ordo es va dur lentament la mà a la boca. Mereel, que pensava que ho havia vist tot, va revisar completament la seva comprensió sobre els subterfugis polítics.

-De manera que la República està a punt de la fallida i no paga les seves factures? -va preguntar Ordo-. O estem veient alguna cosa més?

-Instal·lacions de clonació a Coruscant? El General Zey mai va esmentar això.

-Potser ell no ho sàpiga. Hi ha molt que Zey no sap, després de tot... molt sobre nosaltres, per començar.

-Com va a aconseguir això el Canceller?

Skirata els va interrompre.

-Mira a veure què més pots trobar. -Hi havia començat a mastegar arrels ruik de nou i Mereel calibrava la seva ansietat per la velocitat de la seva mandíbula. Ara anava com una màquina-. No m'agrada això en absolut.

-Si aquest és tot l'exèrcit que tenim per al futur previsible -va dir Ordo-, llavors serem superats en dos anys.

-A menys que l'eliminador de droides patentat de Prudii salvi el dia -va dir Mereel, amb l'estómac regirat.

Per què no vaig descobrir això abans?

Tots els Nulls eren experts espies, acostumats a saber més que el propi Senat sobre el funcionament intern de la República. Mereel podia esbrinar fins i tot els detalls més petits i més privats si ho necessitava, potser fins i tot quantes vegades Palpatine feia servir les unitats sanitàries cada dia. Pensava que cap informació se li escapava. De manera que veure’s sorprès per una informació totalment inesperada el va deixar inquiet i avergonyit.

-Com he pogut passar això per alt, Kal'buir? -va dir, sentint que l'havia defraudat.

-No ho has fet, fill -va dir Skirata-. Ho has trobat.

Punt de trobada, espai Drall, sector corellià, 462 dies després de Geonosis

Prudii òbviament no havia vist a Skirata en molt temps. Atin observava, fascinat, mentre es convertia en un instant de cínic simplista a fill adorador, abraçant a Skirata amb un xoc de plaques d'armadura. Va fer un pas enrere, i Skirata li va acariciar la galta, amb un somriure indulgent estenent-se per la cara.

-Tinc algunes dades interessants per a tu, Kal'buir. -Les dues naus penjaven unides entre si per un tub d'acoblament, lluny de l'escrutini tant de la República com dels Separatistes. Es van reunir a la badia de tripulació de la més petita NIT. Hi cabien molt apinyats -. Encara seguim sense trobar la quantitat de droides que afirma Intel. Hem de tornar a avaluar la naturalesa de l'amenaça Sepas.

Atin va pensar que Prudii es referia només als nombres. Ara era obvi que el nombre de droides era equivocat com a mínim. Atin hauria estat feliç d'atribuir simplement a que la Intel·ligència de la República estava sent di'kute -ningú amb dos dits de front esperava que Intel fos exacta, de tots maneres- però això semblava molestar en gran mesura als tres Nulls. Ordo i Mereel, amb els cascos apilats un al costat de l'altre a la coberta com dos caps decapitats, portaven el mateix nas arrufat de preocupació.

-Vinga, se suposa que això és una bona notícia -va dir Atin.

Ordo va arronsar les espatlles.

-Depèn d'on hagi sortit l'estimació original.

-Però, i si resulta ser cert?

Mereel semblava lleugerament exasperat.

-Si tinguessin tan sols mil bilions de droides, o una desena part d'això, tots ho sabríem... ja que els haurien usat, i haurien envaït Coruscant. –Va fer una ullada a Skirata, com esperant permís per seguir endavant. Skirata va fer un gest amb el cap-. En qualsevol cas, una fàbrica que processés més droides que això necessitaria un munt de duracer i peces, i hauríem detectat el trànsit. No estem veient enviaments de milers de bilions de tones de mineral, metall o components.

-Llavors és només propaganda Sepas. Tothom exagera la fortalesa de les seves tropes.

Atin simplement no entenia per què això importava. Ara tenien un millor coneixement del nombre de droides Sepas, i una bona estratègia, de moment, per assegurar-se que aquests milions equivalguessin a un nombre molt menor en el camp de batalla. Es va acomodar en un buit en la mampara de babord i va inserir les seves sondes de prova en els terminals de la targeta. Només volia veure les dades per ell mateix, o almenys intentar entendre-les.

-Estem apagant petits focs cada vegada, a tot arreu -va dir Skirata-. Zey podria pensar que aquestes xifres són una bona notícia, però és com dir que ens estem ofegant en tres metres d'aigua en comptes d'en cent.

Atin no havia estat criat per Skirata de la mateixa manera que la resta de l'Esquadró Omega, però ara coneixia l'home prou per llegir les seves reaccions. Era completament transparent amb els clons; no semblava ser capaç d'enganyar-los, o fins i tot de desitjar fer-ho.

-Hi ha una cosa que no m'està dient, Sarge.

Skirata va posar el seu comunicador en espera.

-Si, fill, hi ha una cosa.

-Es tracta d’en Grievous, doncs? Perquè si és així...

-És una complicada qüestió de política. -Skirata (Assassí a sou, lladre consumat, un home que desviava recursos de la República quan li donava la gana) no mentiria als seus nois. Els ho havia promès-. Si sabessis alguna cosa, podria causar perillosos problemes.

Atin es va preguntar què podria ser més perillós que ser un comando de la República. No era exactament un treball d'escriptori estable. Però confiava completament en Skirata, encara que la seva curiositat l’estigués devorant.

-Està bé, sergent. Quines són les seves ordres?

-Torna a la caserna general amb el pilot de la NIT i fes una mica de transferència de competències. Ensenyar a la resta dels nois com fer bons droides engrunadissos.

Ordo el va interrompre.

-I dóna-li les gràcies a Besany Wennen de la meva part, vols?

Atin es va adonar que Prudii no anava a tornar amb ell.

-M’esteu dient que em perdi, no és així?

-Pel teu propi bé -va dir Skirata.

Havia de ser Grievous. Per un moment Atin es va preguntar si no creien que fos prou bo per anar darrere del general separatista amb ells, i després va començar a preocupar-se per Skirata. Fins i tot amb un munt de Nulls, el vell di'kut estaria boig si tractava d'encarregar-se d'ell. I Atin no tenia cap intenció d'allunyar-se si això estava a l'ordre del dia.

-Permís per fer una pregunta directa, Sarge.

-No em posis en un compromís, At'ika.

-Penseu anar darrere d’en Grievous? Per que si és així, no vaig a anar-me'n.

-No, no anem darrere d’en Grievous.

Atin va estudiar el seu rostre.

-Està bé, Sarge. Aneu amb compte, de totes maneres. Sigui el que sigui.

Creuà de nou l'escotilla per reunir-se amb el pilot de la NIT. La majoria de les vegades, en realitat no necessitava, ni tan sols volia, saber què pretenien els Nulls. Ni Skirata, per al cas. Simplement no volia perdre cap germà més.

I fins i tot si sabés el que estava passant, això no canviaria el seu treball en el més mínim.

Punt de trobada, espai Drall, 462 dies després de Geonosis

-Està bé, quin és la seva avaluació? -Skirata preparava l'enllaç segur amb el General Zey, a la caserna general-. Què direm?

Ordo va arronsar les espatlles.

-Res sobre l’hologravació... encara.

-No obstant, estaríem faltant al nostre deure si no li aconsellem que canviï de tàctica -va dir Mereel-. Un cop més.

-Saps que no és decisió seva.

-Però tot i així és el nostre deure.

Skirata va arrufar les celles i va obrir l'enllaç segur. El general Jedi semblava haver estat enxampat per sorpresa: l’holoimatge el mostrava en samarreta interior, amb els cabells despentinats.

-Una altra confirmació de les xifres de producció de droides, general -va dir Skirata-. Com fins ara. Pitjor escenari, potser uns centenars de milions en aquests moments.

-Molt millor del que pensàvem. Necessitava alguna bona notícia. Neutralitzats amb èxit?

-Els meus nois són totalment fiables.

-Ho sé.

-Creiem que... miri, està bastant clar pel que estem veient que ens estem enfrontant a petits conflictes en onades. Si concentréssim totes les nostres forces en dominar completament un sector cada vegada, en lloc de dispersar les nostres tropes a través de milers de fronts, podríem vèncer els Sepas molt més ràpid.

Zey es va mossegar el llavi.

-L’escolto.

-Una gran ofensiva. Consolidar les nostres forces i atacar-los dur, després moure'ns quan estiguin aixafats i atacar el següent sector. Aquest enfocament poc sistemàtic és només extingir els incendis temporalment.

Mereel va esperar la reacció d’en Zey. El Jedi semblava cansat. Era difícil trobar algú al Gran Exèrcit que no semblés necessitar dormir durant una setmana.

Zey va baixar la veu fins a gairebé un murmuri.

-Hi estic d'acord, militarment. El General Windu recorda al Canceller aquesta proposta sempre que pot. La resposta és sempre la mateixa. Palpatine creu que això seria vist com un ús de força excessiva i podria molestar els mons neutrals.

Mereel no tenia paciència amb la política.

-Digui que en aquest moment nosaltres també ens sentim bastant molestos.

-Entenc la seva frustració, Tinent.

-Què és el que diu sobre el nombre de droides, doncs?

Zey va arronsar les espatlles.

-Ell creu que restar importància a l'amenaça podria ser temerari.

-Sempre és més fàcil fer que els votants paguin la factura d'una guerra si pensen que l'enemic està a punt d'envair, oi? És per això que Intel de la República es va inventar la xifra dels milers de bilions?

-És vostè un cínic, sergent.

-Si. He estat un merc durant massa temps.

-Tampoc he dit que no tingui raó.

-Està bé, general -va dir Skirata. Ho va fer per sonar irritat. Zey ja coneixia el joc; els dos portaven a terme una conversa codificada, i tots dos sabien el que l'altre realment sentia. Mereel admirava el seu pragmatisme-. No hem trobat el nucli central de la producció de droides Sepas. Suposo que vol que seguim buscant.

Zey sonava cada dia més vell.

-El canceller és d'allò més insistent.

-Entesos, general.

Skirata va tancar l'enllaç i mirar a través de Mereel per un moment. Després va tornar a enfocar la seva mirada en ell.

-Palpatine no vol parlar dels nombres reals. Sembla que la producció de clons de Kamino podria aturar-se en sec en un parell d'anys. Jo diria que l'objectiu d'aquesta guerra no és el que se'ns ha dit que és.

-Sona com si esperessis que els polítics diguessin la veritat, Kal'buir.

-No, no estic tan senil encara. -Skirata va fer un gest a Ordo perquè li passés la tauleta de dades, fent senyals amb els dits-. Anem a avançar una mica el pla, nois. Vaig a marcar una data en el meu calendari aproximadament dos anys a partir d'ara, i anem a fer que estarem preparats per tenir cura de nosaltres mateixos per llavors. Entesos?

-Entesos -va dir Mereel. Skirata tenia el que ell anomenava una estratègia de sortida: el seu pla per a la fi de la guerra, no només per a ell, sinó per als Nulls... i potser per a qualsevol clon que es trobés sense treball-. Està bé, tothom busca ara la Ko Sai.

-Què passa amb Grievous?

Ordo va lliurar el quadern de dades a Skirata.

-La darrera vegada que Kom'rk el va localitzar va ser informació filtrada. Algú vol que el trobem. Fins que esbrinem qui i per què, mantindrem certa distància.

-Em sembla bé -va dir Mereel.

Les guerres sovint no tenien sentit. Havia llegit molta història, i havia absorbit les lliçons de Kal'buir; sovint els polítics prenien decisions que desafiaven l'assessorament militar professional. Fos el que fos el que la República estava fent, una llarga guerra d'escaramusses s'adequava al propòsit d’en Palpatine.

Però no s'adequava a Mereel. I tampoc feia que el creixent nombre de baixes clon fos més suportable. No sentia cap culpa en usar els crèdits dels contribuents per obtenir el millor resultat per a ell i els seus germans, tant en el camp de batalla actual com en els pròxims anys.

Tres milions contra... quants? Centenars de milions. Eren males probabilitats, però no eren impossibles, no amb els Nulls i uns quants milers de comandos per aquí. Però l'elaboració de probabilitats significava tenir clar qui era l'enemic, i com més aprenia Mereel, més insegur estava.

-Anima't -va dir Prudii-. Les taxes mitjanes de mortalitat estan pujant tot el temps. Crec que podem apuntar a un mínim de dos-cents a un. -Va agafar de la seva motxilla un tros de metall de la mida d'una mà i el va sostenir en alt amb un somriure. Després el va colpejar amb força en la vora de la consola. Es va fracturar, trencant-se en trossets-. Aquestes llaunes simplement no poden suportar l'esforç com nosaltres.

No, no eren probabilitats impossibles. Dolentes, potser, però no impossibles. Mereel va seure al seient del copilot, va treure el seu quadern de dades, i va començar a navegar a través de les dades ocultes de la mestra clonadora de Kamino. Ko Sai tenia tota una galàxia on amagar-se, però s'amagava d'uns homes als quals ella havia dissenyat personalment perquè fossin els millors.

Les probabilitats no l'afavorien.

FI