3
En les profunditats dels retorçats passadissos de la
ciutat subterrània d’Onderon, en una càmera voltada tallada a la roca gris amb
vetes vermelles de l'escorça del planeta, els iniciats es van reunir. Luxoses
túniques negres envoltaven als neòfits com si un mar de foscor hagués desbordat
els confins dels seus foscos cors.
Els líders de la processó van indicar als altres que es
dispersessin formant un cercle al voltant d'una estrada elevada central, sobre
la qual es trobava una taula de fusta tallada a imatge d'un gegant mitològic
onderonès. Els fibrosos músculs de la criatura es mostraven inflats per
l'esforç de sostenir el gran disc que feia les vegades de tauler de la taula.
Els iniciats van fer com se'ls indicava, sense emetre un
altre so que el suau xiuxiueig de les seves túniques en moure’s per la càmera.
Un cop col·locats en les seves posicions, el líder va ascendir una estreta
escala de cinc esglaons fins a la superfície de l'estrada, i va col·locar sobre
la taula un objecte piramidal tallat amb milers de petites filigranes. Va fer
un pas enrere, abaixant-se al mateix temps la caputxa de la túnica, i va
inclinar el cap cap a l’holocró.
–Hem vingut a escoltar les paraules dels Sith... a
aprendre dels camins foscos... a unificar-nos amb el Costat Fosc –va dir amb
veu monòtona que no va oscil·lar en to, èmfasi ni volum.
Durant un instant, la càmera va romandre en silenci. Ni
tan sols el murmuri d'un corrent d'aire o el cruixit d'una roca en assentar-se
es va atrevir a pertorbar el moment sagrat de la cerimònia.
Aleshores va créixer del no-res un so com un motor
repulsoelevador en arrencar, augmentant fins a omplir l'immens volum de la
cambra tallada a la cova. Cap de les figures allà reunides es va moure, perquè
tots havien experimentat abans el sorprenent despertar de l’holocró.
Des del cim de la piràmide va sorgir un raig de boira
translúcida verd blavosa que va formar un núvol que canviava de forma lentament
i després es va transformar de sobte en la silueta d'un guerrer vestit amb una
armadura amb punxes i amb una diadema platejada sobre el seu cap. Lentament van
anar apareixent els detalls, i el rei guerrer Sith es va alçar com un gegant
entre una reunió d'insectes, degut més a la seva poderosa presència que a la seva,
d'altra banda impressionant, alçada. Els seus ulls es van centrar en l'home que
li havia convocat.
–Novar –va dir amb el seu fort accent, traspuant les
síl·labes com xarop de datxa–. Per què m'has molestat?
Novar va alçar el cap per dirigir-se al guardià de l’holocró
del Costat Fosc.
–Rei Adas, estem preparats per a la seva saviesa. Si us
plau, instrueix-nos en els camins dels Sith.
Adas els va observar.
–Creus que aquests iniciats són dignes? –Va deixar anar
una bufada despectiva en mirar el cercle d'espectadors entunicats–. No
malbarataré els meus ensenyaments amb els febles.
Novar es va redreçar, fent veure seguretat en si mateix...
encara que la seva ment li demanava a crits que fugís d'allà. Adas feia presa
sobre els tímids de voluntat feble, i encara que Novar mai havia sentit parlar
que un guardià d’holocró actués sobre el món que l'envoltava, no li cabia dubte
que Adas trobaria una manera.
–Aquests són els millors d'entre les nostres files –va dir
Novar, assenyalant majestuosament als iniciats–. Han completat els requeriments
necessaris per avançar al següent nivell, i tots estan preparats i disposats a
oferir les seves vides al Costat Fosc. S'han guanyat el dret a practicar els
camins Sith.
Adas va escoltar sense modificar la seva expressió o
indicar els seus pensaments de qualsevol altra manera. Després d'un breu però
incòmode silenci, va parlar.
–Els hi ensenyaré. Però ets conscient d'això, Novar. Si
qualsevol d'aquests neòfits em falla d'alguna manera, trobaré la manera
d'ocupar-me de tu.
Novar va necessitar un instant per assumir completament
aquesta afirmació, i un altre més per calmar-se prou per respondre.
–Accepto la responsabilitat.
Després de tot,
va pensar, havia arribat a dominar els
fonaments de la bruixeria Sith. Què podria arribar a fer-li Adas?
Un murmuri des d'algun lloc en el fons de la seva ment va
cridar la seva atenció. No vulguis
saber-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada