Conquesta (i Ep)

Anterior

EPÍLEG

-Vam creure que mai aconseguiríem trobar en Booster -va confessar la Jaina entre mos i mos-. Quan no vol que el trobin, és capaç de desaparèixer per complet. Ja estava disposada a robar l'Ombra de Jade i a venir directament a Yavin.

-Què estava fent? -va preguntar l'Ànakin.

-Contraban d'armes per a la resistència hutt -va explicar laJaina-. Em vaig preguntar on aniria en Booster si volgués ajudar a guanyar la guerra i aconseguir beneficis sense que li remordís la consciència.

-Estàs de broma.

-Ens va anar molt bé que en Corran estigués amb ell -va afegir en Jacen-. Vam captar la seva pista gràcies a la Força.

-Gairebé gens.

-En Jacen està sent modest -va protestar la Jaina-. Va passar molt temps en meditació profunda buscant a Corran. No va ser un accident.

-Molt impressionant -va reconèixer l'Ànakin.

-Ei, vaja, gràcies -va exclamar en Jacen, com si se sorprengués. El seu nas arrufat va fer que per un instant s'assemblés molt al seu pare-. Et trobes bé, Ànakin?

-Perfectament -va assentir amb el cap-. Bé, la cama encara em fa mal tot i el pegat bacta, però d'altra banda... crec que em trobo bé. De fet, millor que bé.

-Què vols dir? -es va interessar en Jacen, sospitant alguna cosa.

L'Ànakin va mastegar pensativament un moment.

-Fins ara, només pensava en els yuuzhan vong com l'enemic.

-És l'enemic -va subratllar la Jaina.

-Sí, i l'Imperi també -va contestar l'Ànakin-. Però, deixant de banda a Palpatine, segur que el pare, la mare i l'oncle Luke van poder acceptar que algunes de les persones contra les que combatien haurien estat els seus amics en altres circumstàncies. De fet, així és com l'oncle Luke va destruir a l'Emperador, oi? Va ser capaç d'imaginar a Darth Vader com el seu pare, com el seu amic. Els yuuzhan vong... bé, sent sincer, ni tan sols vull imaginar-los d'aquesta forma.

-No ens ho posen fàcil -va dir la Jaina-. Mira el que li va passar a l'Élegos quan va intentar comprendre'ls.

-I creus que tu tindràs èxit allà on l'Élegos va fallar? -va intervenir en Jacen.

-En comprendre'ls? No, no completament. Però ara comprenc més profundament el que vaig fer, i puc pensar en ells com a persones. Això marca una diferència.

-Tens raó, és clar -va admetre en Jacen-. Significa que has decidit no seguir lluitant contra ells? Vas a treballar per la pau?

L'Ànakin va parpellejar desconcertat.

-Estàs de broma? Hem de lluitar contra ells, Jacen. Jo he de lluitar contra ells. Només que, ara, sé com fer-ho millor.

-Estàs segur que aquesta és la lliçó adequada de tot el que ha passat? -va preguntar en Jacen enarcant les celles.

-No t'ofenguis, Jacen, però estic disposat a deixar de preocupar-me per la lliçó que podria aprendre si fos una altra persona. Perquè, francament, si fos una altra persona, no crec que hagués sobreviscut per aprendre una lliçó.

-Digueu-li a Booster que hem de desallotjar la nau -es va burlar la Jaina-. Tal com s'està expandint el cap de l'Ànakin, aviat pressionarà tant el casc que el partirà.

-Ho creguis o no, no he dit això per orgull -va respondre l'Ànakin-. Només estic assenyalant un fet.

-L'orgull és astut, sap disfressar-se molt bé -li va advertir en Jacen-. Espero que tinguis una llarga xerrada amb l'oncle Luke al respecte. Llevat que creguis que ni tan sols ell té res a ensenyar-te.

-No posis paraules a la meva boca, Jacen -va dir l'Ànakin.

-I tu no oblidis qui et va salvar el cul quan estaves a punt de morir -va replicar la Jaina.

L'Ànakin va deixar que un somriure sortís a la cara.

-Això és exactament el que vull dir, no te n'adones? Quan dic que ningú excepte jo hagués pogut sobreviure al que vaig fer, és perquè ningú en tota la galàxia us té a vosaltres dos com a germà i germana.

Va recollir la safata, intentant no riure de les seves boques obertes.

-Ara, si em perdoneu... Necessito veure una persona.

* * *

L'Ànakin va trobar oberta la porta de la cabina de la Tahiri. A través de l'obertura la va veure estirada al llit i descalça, amb els peus recolzats contra la mampara. Mirava a través de la finestra del transpariacer al distant Nucli.

L'Ànakin va donar uns copets al marc de la porta.

-Hola.

-Hola. Passa si vols.

-D'acord. -I es va asseure a la vora del llit.

-No vas venir a sopar amb nosaltres, així que he pensat a portar-te alguna cosa. -va posar una safata de menjar sobre llit-. Ho ha fet en Corran. Sembla que aquests dies està cuinant molt.

-Gràcies -va respondre la Tahiri cortesament. Va girar el cap i els seus ulls es van trobar per primera vegada-. Què va passar? Amb la base cuidadora, vull dir.

-Segur que vols saber-ho? Cada vegada que algú planteja el tema...

-No estava preparada per parlar d'això. Ara, si.

-Bé, d'acord. En Booster la va arrasar. Abans, en Karrde i els seus van evacuar als esclaus, i ara estan pensant en quin planeta desembarcar-los. Els yuuzhan vong tornaran, per descomptat, ja que hem deixat el sistema pràcticament indefens, però no podem fer res al respecte.

-No, no podem -va admetre la Tahiri-. Suposo que això és la fi de l'acadèmia.

-És clar que no. L'acadèmia mai va ser un lloc. És una altra cosa, una idea. En Booster deixarà que els nois de l'acadèmia es quedin al Ventura Errant. Saltarà per tota la galàxia a l'atzar, fins que sigui segur instal·lar als nens en algun lloc.

-Segur? -va xiuxiuejar la Tahiri-. Com podem garantir aquesta seguretat? Com podem garantir que hi ha alguna cosa segura en aquesta vida...? -les paraules van semblar aixafar-se-li en la seva gola, i va tornar a contemplar l'espai.

-Tahiri, sé com et sents -va dir l'Ànakin.

Ella va tancar els ulls, i dues petites llàgrimes van lliscar per les galtes.

-Si hi ha algú capaç de saber-ho, ets tu -va respondre un moment després.

-El que et van fer va ser una cosa horrible, ho sé, i...

-El que em van fer? Ànakin, li vaig tallar el cap a la Mezhan Kwaad.

-Et vas veure obligada.

-Volia fer-ho. Em va agradar. Em va encantar.

-Et va torturar. Va intentar destruir tot el que ets. No pots culpar-te per un instant de fúria.

-Crec que va destruir tot el que sóc -el va corregir la Tahiri-. Quan la vaig matar, em vaig matar a mi mateixa...

-No, no és cert -la va tallar l'Ànakin-. I jo ho hauria de saber, no creus? El millor de tu segueix en el teu interior.

Va estendre la mà i va haver de mantenir-la-hi molt de temps abans que ella respongués encara que sense mirar-lo.

-Va ser culpa meva -va dir ella-. El Mestre Ikrit va morir per culpa meva. La gent d'en Karrde va morir per culpa meva.

-Acabes d'esmentar la meva especialitat, donar-me les culpes de tot -va assegurar l'Ànakin-. Si vols, puc donar-te unes quantes lliçons. De fet, si ho pensem el temps suficient, segur que trobarem la forma de culpar-te per tot el que els yuuzhan vong li han fet a aquesta galàxia. -Sacsejà el cap amb pesar-. No... crec que em culparé a mi d'això. Però podem culpar-te per tot el que va fer en Palpatine, què et sembla?

La Tahiri va arrufar les celles.

-Des de quan parles tant? -va preguntar.

-No ho sé. Des de quan soltes monosíl·labs com si tres o quatre paraules juntes fossin massa per a tu?

Les comissures dels seus llavis es van moure uns mil·límetres, però sense arribar a formar un somriure.

-Calla, vols? M'agradaves més abans.

-Jo també.

Van mirar les estrelles en silenci durant llarga estona.

-On aniràs ara? -va preguntar la Tahiri, quan el silenci es va fer massa incòmode-. Tornaràs a lluitar contra els yuuzhan vong?

-Al seu degut temps.

-Vull anar amb tu.

-Per això he dit en el moment oportú. Em quedaré aquí una temporada, fins que t'hagis curat... fins que jo m'hagi curat. Llavors, si encara vols venir amb mi, vindràs. Anirem tots dos. Junts.

Ella no va respondre. Però, per primera vegada des que havien deixat Yavin, l'Ànakin va sentir una mica d'esperança en ella.

* * *

-Adepta Nen Yim, acosta't.

La Nen Yim va doblegar el genoll davant el Mestre Bèl·lic Tsavong Lah.

-Primer, vull que em parlis de la pèrdua de les instal·lacions cuidadores de Yavin IV. Després et faré altres preguntes.

-Sí, Mestre Bèl·lic. Com ordeni.

-Ja t'ho he ordenat. Parla.

-No sé res de la batalla espacial, oh, el meu senyor. Moltes de les nostres naus van morir en terra o lluitant en l'atmosfera. Després, els damuteks van ser atacats des de l'aire i danyats més enllà de tota esperança de curació.

-Això és obvi. Segueix.

-El bombardeig va cessar, i els infidels van aterrar. Al principi no vam comprendre el motiu, ja que un bombardeig més exhaustiu ens hauria matat a tots sense que ells correguessin cap risc. Tal com va passar, alguns van morir a mans dels nostres guerrers supervivents.

-No coneixes a aquests infidels tant com hauries, cuidadora. Els llaços que els uneixen als de les seves pròpies espècies els impulsen a realitzar maniobres insensates.

-Hi estic d'acord, Mestre Bèl·lic. Mirant retrospectivament, és clar que intentaven recuperar els esclaus.

-I on estaves tu mentre això passava?

-Amagada entre els deshonrats, el meu senyor. Vaig creure que només prendrien presoners als membres de les veritables castes.

-Una postura molt covard, cuidadora.

-Et demano perdó, el meu senyor, però no ho vaig fer únicament per raons egoistes.

-Explica't. I sé breu.

-La meva Mestra, Mezhan Kwaad, va ser assassinada per la Jeedai que estàvem reformant.

-Dedueixo que no veu reformar adequadament a aquesta Jeedai.

-Al contrari, Mestre Bèl·lic. D'haver disposat d'uns quants cicles més, hauria estat nostra. Si no fos per la interferència de l'altre Jeedai...

-Sí, ho sé -va grunyir en Tsavong Lah-. L'altre Solo. Un altre Solo. -Es va allunyar furiós d'ella; després, va tornar sobre els seus passos-. El Mestre Yal Phaath no està d'acord amb tu, Adepta. Afirma que la teva mestra era una heretge, i que fos quin fos el resultat que obtinguéssiu estaria tacat per la impietat.

-El Mestre Yal Phaath és un cuidador respectat, com ho era la Mezhan Kwaad. Ella no pot respondre a aquesta acusació, i jo no puc parlar per ella. Però estic segura que el que hem après de la Jeedai és molt valuós. I digne dels yuuzhan vong. Els arxius del damutek van ser destruïts i la meva mestra està morta; només jo recordo tot el que vam fer. Per això em vaig amagar entre els deshonrats, per protegir aquesta informació.

-Ho vas fer sense cap raó. Els infidels no van prendre presoners.

-No, senyor. Però en aquell moment no podia saber-ho.

-Hi estic d'acord. Són molt estranys, no tenen esclaus i no fan sacrificis. No aprecien als presoners i no guerregen per aconseguir-los. Els consideren una càrrega i els canvien per diners o per espècies abans de tornar-los amb els seus. Formen un lleig laberint d'espècies atees.

-Si puc demanar la seva opinió, Mestre Bèl·lic, per què no ens van matar un cop han obtingut el que volien? Els cadàvers no són una càrrega.

-Perquè són febles. No comprenen la vida i la mort. -I va rebutjar el tema amb un simple moviment de la mà. Llavors, va tornar a mirar fixament la Nen Yim.

-Tota la situació va ser mal portada pels cuidadors i pels guerrers -va sentenciar-. Si en Tsaak Vootuh no estigués mort, jo mateix el mataria. I a tu t'hauria de sacrificar.

-Si la mort és el meu destí, el meu senyor, si això és el que els Déus volen per a mi, jo l'abraço. Però repeteixo que el que vam aprendre de la Jeedai no ha de perir amb mi. Dóna'm almenys l'oportunitat de registrar tot el que sé en una mónnau qahsa.

Els cruels ulls d'enTsavong Lah no van vacil·lar.

-Tindràs aquesta oportunitat. No la malgastis com va fer la teva mestra.

-I si capturem més Jeedai? Reprendrem el nostre treball per reformar-los?

-El teu Domini ha fallat, no se us donarà una segona oportunitat. El Domini Phaath continuarà treballant en el problema Jeedai.

Llavors, mai es resoldrà, va pensar la Nen Yim. Però no es va atrevir a dir-ho al Mestre Bèl·lic, és clar.

-Què passarà amb el Domini Kwaad? -va preguntar en canvi.

-Les mónnaus estan fallant. Han de ser mantingudes.

La Nen Yim va assentir solemnement amb el cap, però sentia el seu estómac regirat. Tornava a les mónnaus, al cel tancats i a les podrides gargamelles Luur, a les mestres tan fidels a les velles costums que deixarien que els yuuzhan vong s'extingissin abans que acceptar qualsevol canvi.

En el seu cor, la Nen Yim seguia considerant la Mezhan Kwaad com la seva Mestra i pensava continuar com fos el treball que ella havia començat. Era massa important. I si això li costava la vida, abraçaria la mort amb gust. La gloriosa heretgia seguiria vivint.

-Em sotmeto a la teva voluntat, Mestre Bèl·lic -va mentir la Nen Yim.

-Una altra cosa abans que te'n vagis -va dir en Tsavong Lah-. Vas passar cert temps entre els deshonrats abans que arribessin les noves forces d'ocupació. Has sentit parlar d'una heretgia que sembla haver nascut entre ells? Una sobre els Jeedai?

-Sí, senyor.

-Parla'm d'ella.

-Senten certa admiració cap a ells. Alguns creuen que en Vua Rapuung va ser redimit del seu estatus de deshonrat gràcies al Jeedai Solo. Alguns creuen que podran redimir-se si resen als Jeedai i no a Yun-Shuno.

-Pots donar-me noms dels que segueixen aquesta heretgia?

-Sí, senyor.

-Bé. L'heretgia morirà en aquesta lluna. Morirà, encara que tots els deshonrats hagin de ser sacrificats gloriosament.

La Nen Yim va assentir amb el cap, però sentia la veritat en els seus ossos.

La repressió era l'aliment favorit de l'heretgia.

FI