CAPÍTOL 32
En
Talon Karrde va seguir el senyal de l'escàner de llarg abast amb una mirada
depredadora.
Tot
i això, era totalment conscient que en Kam Solusar es trobava darrere seu.
-Què
passa? -va preguntar el Jedi.
-Els
sensors de llarg abast indiquen que una espècie de transport acaba d'abandonar
l'atmosfera de Yavin IV -va aclarir en Karrde.
-Fa
uns moments vaig sentir una increïble onada en la Força -va dir en Solusar-.
Estic segur que és cosa de l'Ànakin, i crec que també de la Tahiri.
-Pots
sentir-los ara? Estan en aquest transport?
-Crec
que sí -va admetre en Solusar.
-Amb
això no tinc prou -va protestar en Karrde agitant el cap-. Si penetro tan
profundament en l'espai yuuzhan vong, no hi ha la menor oportunitat que ni una
sola de les naus de la meva flota torni sana i salva. Necessito estar segur. I
si es tracta d'un o dos brigadistes de la pau que s'amagaven en el pol oposat
de Yavin?
-És
l'Ànakin -va replicar en Solusar amb fermesa.
-Bé,
això està millor. -En Karrde va permetre que les seves espatlles es relaxessin-.
Almenys, sembles estar segur. Bé.
Es
va dirigir a la seva tripulació.
-Això
és el que hem estat esperant, gent. La nostra missió ha canviat. Fins ara ens
hem limitat a sobreviure, atacant únicament objectius aïllats. Segons sembla,
els yuuzhan vong ens han estat utilitzant per practicar el blanc i per reduir
l'estupidesa del seu codi genètic. Quan ens apropem per interceptar aquesta
nau, es comportaran d'una manera molt diferent. Van a atacar amb tot el que
tinguin, i el pitjor és que serem un blanc perfecte. Ja ens podem anar oblidant
dels presumptes reforços de la Nova República; estem sols. Si teniu algun dubte
sobre aquest nou curs d'acció, necessito sentir-lo ara.
Silenci.
Va passejar la mirada pel pont i per les pantalles que mostraven primers plans
dels capitans de les altres naus.
-Quan
hem deixat d'estar d'acord amb vostè, Capità? -va preguntar la Shada, des de la
Formació de l'Idiota.
Un
cor de crits van puntuar el comentari.
El
pit d'en Karrde es va eixamplar d'orgull.
-Molt
Bé, gent, a treballar.
* * *
Una
sèrie de xiulets i trins van saludar a l'Ànakin quant va pujar a bord del
transport.
-Ei,
Fiver! -va exclamar-. Jo també m'alegro de veure't.
-Torna
a la feina, petit droide mandrós -va tallar en Vehn des del seu lloc de pilot-.
I tu, geni, tria un canó. Vegem si podem animar una mica aquesta porqueria.
-Em
sentiria millor als comandaments -va suggerir l'Ànakin, mirant com Yavin IV
disminuïa de mida per estribord.
-Després
del que vas fer l'última vegada? -va rebutjar en Vehn-. No, gràcies.
-És
la teva nau -va acceptar el Jedi.
-Pots
estar segur d'això.
L'Ànakin
va examinar la pantalla de dalt a baix del pilot.
-Portem
un bon avantatge.
-Sí.
A aquestes naus vong els hi costa sortir de l'atmosfera. Però aquí fora ens
estan guanyant terreny.
-Quin
és el pla?
-Volar
el més de pressa possible fins a aconseguir escapar d'elles.
-I
ja està?
-Ei,
estic improvisant. Vas a queixar-te de que t'hagi salvat el cul?
-No
-va dir l'Ànakin-. Estava pensant en donar-te les gràcies. Però ara ja no estic
tan segur.
-No
segueixis, em faràs plorar. Si tens un pla, endavant, sóc tot orelles.
L'Ànakin
contemplava el firmament. Feblement, molt feblement, però sentia alguna cosa.
-Connecta
els sensors de llarg abast -va suggerir.
-Ho
sento, però no podem. Estàvem treballant en ells quan aquests esgarrifosos
bessons em van dir que «sentien» que necessitaves ajuda. Vam deixar les
reparacions i vam venir corrent.
-Sannah,
Valin, concentreu-vos -va dir l'Ànakin, gesticulant cap a ells-. Sentiu alguna
cosa allà fora?
-És
clar que sí -va respondre en Valin un minut després-. Kam Solusar hi és, en
algun lloc.
-Sí,
jo també ho sento -va corroborar la Sannah.
-Estic
massa feble per confirmar-ho, i la Tahiri també. Indiqueu-hi a Vehn on.
En
Valin va estudiar l'espai que els envoltava i va apuntar a estribord, traçant
amb la mà un arc de noranta graus.
-Per
aquí.
-Per
aquí? -va preguntar en Vehn-. Se suposa que això és una direcció?
-Tenim
hiperimpuls? -va preguntar l'Ànakin.
-No.
-Llavors,
suggereixo que et dirigeixis a la direcció que indica en Valin. Si no, acabarem
com pols estel·lar.
-Sempre
serà millor que tornar a ser presoners -va sentenciar la Tahiri.
-Bé,
d'acord -va acceptar en Vehn-. De moment, aquestes criatures han demostrat
tenir raó sempre.
L'Ànakin
es disposava a seure al seient del copilot, però en Vehn li ho va impedir
subjectant-lo.
-Aquest
lloc és d'en Qorl.
-L'hi
cedeixo -va dir en Qorl-. Tots els Solo que he conegut són millors pilots que
jo.
-No
siguis ximple -va dir l'Ànakin-. Encara que sigui veritat, estàs en millor
forma que jo. Ho sento, sembleu formar un bon equip.
Els
dos van creuar mirades.
-En
Qorl m'ha proporcionat certa... perspectiva de les coses -va reconèixer en Vehn.
-La
majoria de les vegades amb la punta de la meva bota -va dir l'ancià. Però també
somreia.
-Bé,
gràcies als dos -va balbucejar l'Ànakin-. Vau venir a per la Tahiri i a per mi
quan podríeu haver fugit.
-Estàs
de broma? -va dir en Vehn-. Aquests bessons haguessin convertit el meu cervell
en escòria.
-Sigui
com sigui, encara no hem aconseguit alliberar-nos d'aquesta -els hi va recordar
en Qorl-. Ja m'han fet caure dues vegades sobre Yavin IV. Quan es tracta de
sortir del sistema, és millor no confiar en la meva sort.
-És
cert -va reconèixer l'Ànakin-, però estem molt més a prop del que estàvem
abans.
-Parlant
del tema, haurem de discutir amb els vong dins d'una mitja hora -va advertir en
Vehn.
-Hi
arribaran tan aviat?
-No.
Em refereixo a les naus que ja estaven fora.
-M'encarregaré
del canó de la torreta -va dir l'Ànakin.
-Està
bé. Llança'ls uns quants arguments -va rematar en Vehn.
* * *
-El
transport està sent atacat pels yuuzhan vong, senyor -va dir la H'sishi-. Ha
rebut uns quants impactes, però segueix volant. I ve directe cap a nosaltres.
-Quan
estaran al nostre abast? -va preguntar en Karrde.
-Si
tracem una ruta directa, menys de vint minuts. Però si ho fem, serem un blanc
perfecte per a les naus que formen el bloqueig.
-Si
donem una volta, aquesta espècie de destructor yuuzhan vong hi arribarà abans
que nosaltres. Dankin, traça la ruta directa, i que ens escortin la Formació de l'Idiota, la Defunció i el Camí de l'Èter.
-Senyor,
no són les nostres naus millor armades.
-Però
són les úniques que poden igualar la nostra velocitat, oi? Mantingues impuls
constant.
-Bé,
senyor. Estarem al seu abast en deu minuts. Llevat que tinguin algun as a la
màniga que desconeixem, la qual cosa sembla una constant dels vong.
* * *
L'Ànakin
va mirar com el tercer coralita s'allunyava per babord. No l'havia destruït ell
-els seus dos primers trets van ser absorbits per les anomalies gravitatòries
projectades pel dovin basal i el tercer tot just el va esgarrapar-, però la
petita nau no tenia velocitat suficient per arribar fins al transport. Havien
estat una molèstia, però ja no.
El
que el preocupava era l'anàleg d'un destructor republicà i el fet que no
poguessin veure el que hi havia més enllà d'ell. Pel que sabien, bé podia
existir tota una flota entre en Talon Karrde i ells... si és que en Karrde hi
era allà fora. Va intentar captar novament la familiar presència d'en Kam
Solusar i per un instant va creure que l'havia trobat. Però en Kam podia estar
a anys llum en aquesta direcció... o bé estar sentint només un desig
esperançador. No estava segur.
Del
que sí que estava segur, era que el destructor els agafaria molt aviat.
Esperava que en Vehn tingués alguns trucs a la màniga.
* * *
-Impacte
directe en la Formació de l'Idiota,
senyor -va dir la H'sishi.
-Shada?
Segueixes aquí? -va preguntar en Karrde pel comunicador.
-Segueixo
aquí, cap. Ens han fet pessigolles, però resistim.
-Un
impacte més com aquest i us convertireu en ions -discrepà en Karrde-. Fot el
camp, ja n'has fet prou.
-Ho
sento, cap, però no t'escolto bé, alguna cosa li passa a la meva unitat de
comunicacions. Segueix ferm, et seguirem.
L'energia
de la Salvatge Karrde va fallar de
sobte, i una vibració distant va fer que el casc s'estremís. Les dues naus que
seguien escortant-lo no eren les úniques en ser atacades; la Defunció havia cremat en el primer
intercanvi de trets, probablement amb tots els seus ocupants a bord.
Bona
gent. Ja ho lamentaria després, quan tingués temps.
Va
veure com la Formació de l'Idiota
rebia l'impacte definitiu en els motors. Plomes de plasma van brollar de
l'interior i diables atòmics van ballar a la destrossada secció de popa.
-Surt
d'aquí, Shada! -va cridar pel comunicador.
No
va rebre resposta.
-La
Formació de l'Idiota segueix dirigint-se
cap a aquest destructor, senyor -va dir la H'sishi-. No ho entenc. Els seus
motors han desaparegut i el seu reactor està aconseguint la massa crítica.
En
Karrde va pestanyejar.
-Shada!
-udolà, abans de girar-se cap al Dankin-. Alteri el curs dos graus a estribord.
-Què
està fent?
-Li
ha llançat un raig tractor. Hi deu haver desviat tota la seva energia cap a
ell. Tota.
Un
instant després, la Formació de l'Idiota
va desaparèixer en una esfera de pura llum blanca, emportant-se la major part
del destructor yuuzhan vong amb ella.
-Shada...
-va repetir en Karrde, aquesta vegada en un murmuri molt, molt cansat. A través
dels anys havia perdut més amics que enemics. S'havia enfrontat a la mort
tantes vegades que ja no tenia il·lusions; un dia, el joc es tornaria contra
ell i moriria. No sabia per què, però sempre havia suposat que la Shada el
sobreviuria.
-Un
destructor menys -va dir, grinyolant les dents-. Queda un altre.
-Acabem
de perdre al Camí de l'Èter, senyor
-va dir la H'sishi.
-Destruïda?
-No.
S'ha quedat sense energia.
-Llavors,
només quedem nosaltres.
-Sí.
-Contra
tots els yuuzhan vong.
-A
menys que vulgui esperar reforços, senyor, jo... senyor, darrera nostre!
En
Karrde va veure una nau aparèixer en pantalla. Només el seu condicionament va
impedir que el cor li apuntés per la gola.
La
nau que havia aparegut, just a sobre d'ells, era un destructor Imperial
estel·lar.
Un
destructor Imperial estel·lar vermell.
-Missatge,
Senyor -va anunciar en Dankin.
-En
pantalla.
En
ella va aparèixer un rostre humà barbut.
-Bé,
Karrde, suposo que hauré de treure't també d'aquest embolic. Espero que puguis
compensar-me'l.
-Booster
Térrik!
-El
mateix que vesteix i calça.
-Segur
que trobaré alguna cosa que et satisfaci.
-Oblida-ho.
On és el meu nét?
-Creiem
que viatja en el transport que aquest destructor yuuzhan vong intenta empassar-se.
-És
quant necessito. Ens veurem a l'altra banda, Karrde.
-A
l'altra banda de què?
-De
la nebulosa que estic a punt de crear.
La
pantalla va quedar en negre.
-Bé,
Gent -va anunciar en Karrde-, aquesta és una altra partida. Juguem-la bé.
* * *
L'Ànakin
va mantenir premut el gallet del turbolàser, provocant que el destructor
yuuzhan vong escopís resquills foses de corall Yorik. Però la nau no semblava
ressentir-se, ni tan sols rebent els impactes a boca de canó, ja que només es
trobaven a unes desenes de metres de la superfície.
Havia
d'admetre que en Vehn estava fent una bona feina de pilotatge: es mantenia prou
a prop com per evitar els canons pesats, executant una complicada espiral al
voltant de l'eix de la nau i esquivant l'abraçada gravitatòria del dovin basal.
Però si seguien temptant molt de temps a la sort, aquesta acabaria per canviar.
Un impacte directe de qualsevol canó de plasma significaria la seva fi.
-Atenció
aquí enrere -va cridar en Vehn-. Estan llançant coralites.
Els
yuuzhan vong no transportaven els seus caces als cellers de les naus grans,
sinó que les mantenien ancorades al casc exterior. L'Ànakin ja havia destrossat
unes quantes inactives, però ara s'esqueixaven de la superfície en eixams.
-Hauràs
d'encarregar-te d'ells, Solo -va dir en Vehn, amb un to de veu tenyit de
desesperació-. Si intento escapar, serem un blanc perfecte per al destructor.
-Entesos
-va replicar l'Ànakin.
No
va tenir temps de dir més. Va enfocar tots els seus sentits en les formes
canviants, orgàniques de l'enemic. Ni tan sols s'atrevia a comptar-les.
Va
disparar mentre s'aproximaven. Era una rutina un-dos-tres: un primer tret per
obligar que l'anomalia gravitatòria s'activés i un segon per situar la seva
posició; llavors, quan el coralita girava per interceptar el tercer, disparava
contra el seu casc. Al principi tot just aconseguia tres impactes seguits, i el
raig de llum coherent quasi sempre cremava lluny de la singularitat sense
anul·lar-la. Però una vegada va controlar la seqüència adequada, va poder col·locar
el tercer làser exactament on pretenia.
Però
no podia disparar contra tots. El transport es va sacsejar i va gemegar mentre
el plasma fos el danyava. Ignorant les tremolors, l'Ànakin lluitava en ombrívol
silenci.
En
Vehn tampoc parlava... a excepció d'algun renec ocasional. Les paraules ja no
tenien sentit.
Un
tret enemic va travessar la cortina de foc de l'Ànakin, impactant en la cabina
de la torreta i deixant un solc fos en el transpariacer. L'Ànakin va buscar
l'atacant, però havia desaparegut. Va fer girar el làser per fixar-lo en un
dels tres coralites que creuava pel seu camp de visió i va disparar. La nau va
girar sobre si mateixa abans de recuperar el seu curs. Directe cap a ell.
L'Ànakin
va tornar a disparar amb freda calma, tot i veure com s'acostava. Una
singularitat es va empassar el seu primer làser i el segon va marcar la seva
silueta. El tercer hi va encertar en ple centre. La nau va esclatar en trossos
i alguns d'ells van colpejar la cabina com una pluja de meteorits.
Van
aparèixer esquerdes per tot arreu.
Un impacte més i
hauré de respirar en el buit, va pensar l'Ànakin.
No
podia abandonar la torreta, així que es va assegurar que la comporta estigués
segellada, aïllant-se de la resta del transport. No volia dur-se a tots els
altres amb ell.
Va
derrocar dos coralites més, però altres tres es van deixar caure cap a ell en
formació. Va aspirar profundament per tranquil·litzar-se i tornà a prémer el
gallet, però sabia que no podria amb tots.
De
fet, amb prou feines hi havia premut dues vegades el gallet abans que la seva
arma es sobreescalfés i es desconnectés temporalment. L'Ànakin va mirar
impassible com s'acostaven les naus enemigues. Va recórrer a la Força per
buscar runes, alguna cosa que poder llançar-los-hi.
Es
va preguntar què sentiria quan la seva sang comencés a bullir.
Sentia
els coralites a través de la Força, quan van desaparèixer enmig d'una blancor
encegadora, i dos Ales-X van travessar el núvol de gas i corall fos. El seu
comunicador va cobrar vida sobtadament.
-Et
dono una mà, germanet?
-Jaina!
-En
quin embolic ens has ficat, Ànakin -va dir una veu masculina.
-Jacen!
On...? Com...?
-Les
explicacions després -va tallar la Jaina-. Qui pilota aquest trasto?
-Aquest
sóc jo -va respondre en Vehn.
-Doncs
fot el camp d'aquí, ràpid -va ordenar la Jaina-. Nosaltres ens encarregarem
d'aquests nois. En Corran Horn està també aquí, gairebé sento llàstima pels
vong.
-Però,
si ens allunyem...
-Creu-me,
germanet, voldràs estar lluny... -va assegurar la Jaina.
L'Ànakin
va sospirar mentre el turbolàser recuperava el seu estat operatiu.
-Tinc
una porta del darrere, vosaltres obriu-nos camí -els va dir als seus germans-.
Vehn, serà millor que facis el que diuen.
-Com
ordenis -va replicar en Vehn sarcàsticament.
I
va gemegar. L'Ànakin no va saber per què fins que es van trobar a cobert darrere
del Ventura Errant. En aquell moment,
el destructor yuuzhan vong cremava com una estrella acabada de néixer.
L'Ànakin
va contemplar l'espectacle a través del transpariacer i va somriure tan
àmpliament que, per un instant, la seva boca va semblar una lluna creixent.
En
Karrde no somreia tant un dia estàndard després, quan les naus yuuzhan vong es
van reunir i van saltar a l'hiperespai. Contemplava les restes destrossades de
les naus, tant yuuzhan vong com a pròpies, i comptava ombrívolament les seves
pèrdues.
Sí,
s'estava tornant massa vell per a aquella bogeria.
-Capità,
un missatge per a vostè -va anunciar la H'sishi.
Va
pensar ignorar-lo, però si es molestava a anunciar-ho tan aviat després de la
batalla, havia de ser alguna cosa important.
-En
pantalla, H'sishi -va acabar acceptant.
Uns
segons després va aparèixer un rostre sever, de mitjana edat.
-Corran
Horn -va saludar en Karrde-. M'alegra tornar-te a veure. Suposo que estaves en
el destructor estel·lar del teu sogre.
-Quan
en Jacen i la Jaina ens van trobar, si. Però durant la batalla vaig preferir
pilotar un Ala-X. Jo... -va fer una breu ganyota abans de recuperar la seva
expressió de neutralitat. Karrde, vull donar-te les gràcies per salvar el meu
fill i als altres nens. Sé quant t'ha costat.
No, no ho saps, va pensar Karrde.
-No
hi ha de què. Quan faig una promesa, procuro mantenir-la.
-En
això som iguals -va respondre en Horn-. Sempre pago els meus deutes, i ara tinc
un amb tu.
En
Karrde es va limitar a assentir inclinant el cap.
-M'alegro
que el teu fill estigui fora de perill. Hi ha alguna cosa més que pugui fer per
tu? Ho sentim, però en aquests moments no estic d'humor per mantenir una
conversa formal.
-Només
un segon. No pretenc quedar en pau, però tinc alguna cosa per a tu.
-Què?
-No
alguna cosa, sinó algú. -En Horn es va fer a un costat i el seu rostre va ser
reemplaçat pel de la Shada D'ukal.
-Shada!
-Vinga,
Karrde -li va recriminar afectuosament la dona-. No creuries que sóc tan ximple
com per quedar-me a una nau en flames, oi? Quant vam fixar el curs, ens vam deixar
anar en els bots de salvament. En Horn ens va descobrir amb la seva Ala-X
mentre quèiem en espiral cap al gegant de gas -li va fer l'ullet a la
pantalla-. Ei, cap! Què li passa al teu ull?
-L'aire
condicionat. Darrerament, no fa més que projectar pols per tota la nau -va dir en
Karrde, pestanyejant repetidament per eliminar la sospitosa humitat dels seus
ulls-. Mou el cul i vine aquí perquè puguem discutir quant temps tardaràs a
pagar-me la Formació de l'Idiota.
La
Shada va mirar al cel com demanant ajuda.
-Fins
aviat, cap.
Llavors,
malgrat totes les seves pèrdues, en Talon Karrde es va permetre un petit i
callat somriure. Per què no? Havien guanyat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada