El Rival Fosc (XVIII)

Anterior

CAPÍTOL 18

En Qui-Gon revivia el malson. Sentia el mateix horror, la mateixa desesperació, la mateixa sensació que havia d'acabar amb la situació, encara que admirava el valor del noi que l'havia suggerit.

-No ho permetré -va dir-li -. Faré servir la Força per neutralitzar el collaret.

-No podràs fer-ho -negà aquest amb el cap, somrient lleugerament-. Sé que puc combatre't i guanyar. Potser només aquesta vegada. Però aquesta vegada jo tinc raó, i tu no.

Qui-Gon es va quedar impressionat. Sentia la Força que emetia el seu deixeble com una onada aclaparadora. El seu poder li va sorprendre. Va mirar-lo fixament. Les seves voluntats van xocar silencioses en el fosc túnel.

Obi-Wan es va posar contra la paret, estrenyent el transmissor contra el seu cos.

-Deixa'm, Qui-Gon. És el meu moment.

El Cavaller Jedi va mirar desesperat el panell del tancament. Desitjava destrossar-lo amb el sabre làser. Desitjava colpejar la porta amb el seu cos. No podia deixar que passés això!

No deixaria que el malson guanyés.

El malson...

Els cercles trencats brillaven davant seu. Per que no els havia vist abans? Al panell estava el logo secret d'Offworld.

El cercle que uneix el passat amb el futur, però sense arribar a tancar-se. Ha de tancar el cercle. Ha de fer avançar el passat. Ha de...

-Espera -va dir.

Qui-Gon va fer callar la seva ment, deixant que la Força li inundés. Va recórrer també al poder de l'Obi-Wan, i es va concentrar en el cercle trencat. Va imaginar que el cercle es movia, s'unia, tornant a estar sencer. El passat havia de trobar-se amb el futur per crear el present. Això era l'únic que importava. Xànatos era el passat. Obi-Wan el present.

Els cercles separats es van moure a poc a poc, creant un cercle perfecte.

La porta es va obrir.

-Et vaig dir que hi havia una manera més senzilla -va dir a l'Obi-Wan.

Aquest va somriure amb alleujament i cansament. La suor li recorria la cara causa de la calor i l'esforç.

-Serà millor que ens afanyem.

Van córrer galeria amunt, per racons i corbes, fins arribar al túnel principal. Qui-Gon recordava una alarma d'emergència situada prop de l'ascensor sud. La va activar i el vibrant so va omplir els túnels de la mina.

-Evacuació -va dir una veu tranquil·la-. Evacuació.

-Això també es refereix a nosaltres -va dir l'Obi-Wan, activant l'interruptor de l'ascensor.

Però en Qui-Gon titubejava. Va mirar al seu voltant. Algú havia estat treballant allà per netejar-lo. Hi havia caixes d'explosius recolzades contra la paret. I a sobre de totes en destacava una.

-Obi-Wan, és aquesta la caixa que vas veure?

-Sí. Però no hi ha temps de descobrir el que conté -va dir, en el moment en què arribava l'ascensor-. Anem-nos-en, Qui-Gon!

Aquest no va respondre. Es va acostar a la caixa. Desembeinà el sabre làser i va tallar el tancament amb precisió.

-Sempre tenia més d'un as a la màniga -Va murmurar-. Sempre tenia una porta del darrere a punt.

Va alçar amb cura la tapa. Tal i com havia suposat, contenia una bomba d'ions, l'explosiu més destructor de la galàxia.

Obi-Wan va mirar per sobre de la seva espatlla.

-Va dir que era una barreja de gasos.

-Va mentir. Aquesta bomba té un temporitzador. I em temo que totes les caixes que es troben per tot Bandomeer esclataran en el mateix instant que ho faci aquesta. La reacció en cadena serà enorme. Podria volar tot el planeta.

Obi-Wan va empal·lidir.

- Saps com desmuntar-la?

-La Força no servirà de res -va dir en Qui-Gon ajupint-se-. Té un disparador tan delicat que la Força podria activar-lo. Puc desmuntar-la, però necessito temps. Més temps del que tinc. Aquest sembla el control mestre. Xànatos va haver de connectar-lo quan se'n va anar. Aquestes són les bones notícies. Si desarmem aquesta bomba, no esclatarà cap de les altres.

- Quines són les notícies dolentes? -va preguntar Obi Wan, empassant saliva.

-Està preparada per esclatar en tres minuts. Necessito quinze per desarmar-la.

Obi-Wan assimilava tot això, mentre sentia que passaven els segons, segons preciosos. Haver arribat tan lluny i tot perquè guanyés Xànatos! No podia consentir que passés.

-El seu odi l'ha portat a destruir un planeta només per acabar amb mi -va murmurar en Qui-Gon-. Per no parlar d'una fortuna considerable. La VeerTa va dir que només la riquesa de la veta de ionita era incommensurable.

- Ionita? Creia que això era una mina d'atzurita.

-L'explosió els va permetre trobar una veta. L'ona expansiva va projectar cap amunt les roques del nucli -va dir ell, fent un gest cap al túnel.

- La bomba té temporitzador?

-Un temporitzador iònic. Precís al segon. Per què?

Obi-Wan no va respondre. Va córrer pel túnel cap la runa. Va agafar una roca i la va esgarrapar amb l'ungla. Va veure la brillantor de ionita. Va agafar més roques i les va amuntegar en la seva túnica.

-Només queda un minut -va avisar-lo el Cavaller Jedi.

-Encara no estem acabats -va respondre l'aprenent, tornant-s'hi.

Va posar les roques acuradament al voltant de la bomba.

- Què estàs...? -la pregunta d'en Qui-Gon va morir en els seus llavis; la lectura digital s'havia detingut-. Què...?

-La ionita -va dir l'Obi-Wan-. Té una càrrega neutra. Per a gairebé tots els instruments. Sobretot els temporitzadors. Els miners la temen, però ara els hi salvarà la vida. Ja tens els teus quinze minuts, Qui-Gon -va dir amb un somriure.

El Jedi va respirar profundament.

-Llavors, serà millor que comenci.

Següent