dilluns, 30 de març del 2020

El despertar de la Força NJ (XIX)

Anterior


CAPÍTOL 19

—Líder Negre —va cruixir una veu en l’hipercomunicador de l’Ala-X de Poe—. Connecti la subllum. Atac, repeteixo, atac a discreció.
Poe va somriure. Els dos esquadrons sota el seu càrrec, el Blau i el Vermell, i havien estat viatjant a través de l’hiperespai, prop de la Base Starkiller, esperant les ordres de les casernes de la Resistència. A ell li va començar a preocupar que aquestes paraules no arribessin. Però sí van arribar, la qual cosa significava que l'equip de Finn havia completat la seva missió. Els escuts estaven desactivats.
—Roger, Base —va respondre pel comunicador. Li va enviar una ordre a la base del droide astromecànic BB-8—. Esquadró Vermell, Esquadró Blau, segueixin el meu exemple.
—Entès, Líder Negre. —La veu del Capità Wexley es va escoltar pel comunicador forta i clara.
Els altres pilots també van confirmar, incloent a Nien Nunb, el famós sullustà que va pilotar el Falcó Mil·lenari amb Lando Calrissian a Endor, i a la Jess Pava en el Blau Tres, una jove impetuosa, la valentia de la qual a bord d'un Ala-X excedia la dels pilots més experimentats.
Els pilots gallardejaren que la batalla esdevenidora quedaria en els llibres d'història, com la de Yavin i Endor. Poe no es va unir a la conversa. La història s'escriuria sola; el seu treball era complir amb l'objectiu de la missió i mantenir a la major part del seu equip viu, perquè poguessin seguir gallardejant.

***

Els elevadors que es dirigien a l'hangar necessitaven codis de seguretat. Rey no volia arriscar-se a introduir un codi fals i així alertar a la base sobre la seva ubicació. Va esperar per veure si podia anar darrere d'un dels droides, però cap semblava tenir tasques per aquest camí. Estava encallada.
El sostre va retrunyir. A través d'una escletxa de ventilació va observar com alguns caces TIE es llançaven cap a l'hangar. Potser estaven fent algun tipus d'exercici de pilotatge o, tal vegada, hi havia un atac contra la base. Qualsevol que fos la causa, significava que els seus mitjans de fugida s’havien enlairat. Necessitava pensar en una altra forma de sortir.
Rey va obrir per la força una reixeta del terra i va gatejar al llarg d'un conducte de ventilació. Va escoltar veus en el passadís que estava per amunt. El conducte no estava totalment cobert en la part que es dirigia a la paret del passadís, per la qual cosa va haver de moure's molt ràpid per no ser vista.
Però algú la va veure: Han Solo i el seu equip. Ell estava en el passadís i li va somriure, Chewbacca també estava aquí, així com algú a qui va creure que no tornaria a veure.
Rey i Finn es van donar la més gran de les abraçades.
—Estàs bé? Què va passar? —va preguntar Finn—. Et va fer mal?
—Estic bé. Què esteu fent aquí?
Finn va intentar actuar com si res.
—Vam venir a per tu.
Chewbacca grunyí, confirmant-li el que ella havia pensat i esperat. Finn va mirar al wookiee.
—Què ha dit?
—Que va ser idea teva —va respondre la Rey.
En Han es va entremetre abans que el retrobament es tornés massa emotiu.
—Podem fer una festa després. Jo porto el pastís. Però, en aquest moment, necessitem sortir d'aquí.
Rey va estar d'acord. Però s'asseguraria que Han complís la seva promesa. En els seus dinou anys de vida, mai havia provat un pastís.

***

Poe va disparar els làsers del seu Ala-X cap als caces TIE que havien desenganxat de la base enemiga.
—Cobreixin-se els uns als altres! —va comunicar als seus esquadrons—. Hi ha massa, però això només vol dir que hi haurà més objectius. No deixin que aquests malparits els espantin!
—Blau Tres, tens un en la rereguarda —va vociferar Clac Wexley pel comunicador—. Descendeix i dóna'ns una vista més àmplia de tot això.
—Entesos —va respondre la Jess. El seu Ala-X va baixar en picat, posant al descobert al TIE que la perseguia. Poe el va fer miques.
—Te’n dec una —va dir Jess.
—Sí, em deus una altra ronda d'atac —va contestar Poe—. Intenta mantenir-te a prop. Equips, segueixin-me!
Els caces TIE s'arremolinaven al voltant d'ells en gran nombre, trencant les formacions dels Ales-X. Uns quants dels companys d'esquadró es van quedar amb Poe i van començar a bombardejar la instal·lació que albergava l'oscil·lador Starkiller. Van llançar tot el que van poder cap a l'estructura, prou com per polvoritzar una ciutat petita. No obstant això, quan Poe va tornar a mirar, la instal·lació romania dempeus, mostrant només danys menors.
—No estem deixant-li ni una sola rascada! —va exclamar. De què estava feta aquesta cosa?
La seva consola va sonar. Poe va revisar l'escàner, identificant centenars de drons cercadors, disparats des d'emplaçaments ocults. Ja havia vist alguns d'aquests drons míssils en algunes batalles, però mai centenars d'ells. Intentar llevar-los del camí seria gairebé impossible.
—Tenim molta companyia —va dir Poe als seus companys d'esquadró. Ell va aconseguir inclinar el caça estel·lar per evitar ser atacat des d'enrere mentre disparava als cercadors que atacaven la proa del seu Ala-X.
Per més talentosos que fossin, la majoria dels seus companys d'esquadró no tenien els seus mateixos reflexos, que actuaven en microsegons, ni la seva intuïció. Ells van poder esquivar a cinc cercadors realitzant una sèrie de maniobres increïbles, però després es van trobar en una trajectòria de col·lisió amb un sisè. I només es necessitava un cercador per fer explotar un Ala-X.
Els dos esquadrons de Poe van resultar delmats, aquest va ser el resultat. Però es va refusar a perdre l'esperança. Sobretot perquè Finn es trobava a baix. El soldat d'assalt renegat havia rescatat a Poe d'un destí pitjor que la mort a bord d'un Destructor Estel·lar. Finn i el seu equip trobarien una manera de fer que tot sortís bé.

***

Finn va trobar una trapa d'emergència que es dirigia a l'exterior de la Base Starkiller. Encara que era migdia, la llum solar disminuïa ràpidament, la qual cosa indicava que l'arma Starkiller estava absorbint energia fosca. A dalt, en el cel ombrívol, caces TIE i drons cercadors fustigaven a un grup d’Ales-X molt més petit que el que havia estat enviat originalment. Un dels Ala-X, negre amb ratlles taronges, volava al voltant d'un TIE. Finn va respirar alleujat, Poe seguia amb vida. Però per quant temps més si s'enfrontava davant tals quantitats aclaparadores d'enemics? Finn necessitava fer alguna cosa sobre aquest tema.
En Han va haver de pensar el mateix.
—Chewie té una bossa plena d'explosius que no hem usat. Seria una pena portar-los de retorn al Falcó. Quin serà el millor lloc per usar-los?
Ja que els seus amics en el cel estaven prou ocupats esquivant a l'enemic com per fer un bombardeig, Finn va pensar que només hi havia un lloc on anar.
—L'oscil·lador és l'únic objectiu sensible, però no hi ha manera d'entrar aquí.
—Sí la hi ha —va dir Rey.
Tots la van mirar. Chewbacca va fer la pregunta.
—He vist l'interior de les parets. El disseny és igual al dels Destructors Estel·lars que he saquejat durant anys. Portin-me a una estació d'encreuament, podem arribar a l'oscil·lador.
—Si pots fer això, estarem preparats —va dir Han.
Van discutir el pla. Han i Chewie es dirigirien cap a la instal·lació de contenció amb els dentons. Mentrestant, Finn i Rey havien de trobar una nau que els portés cap a l'estació d'encreuament que Rey podria manipular per obrir les complexes portes de contenció. Una vegada dins de la instal·lació, Han i Chewbacca instal·larien els explosius. Després, Finn i Rey els rescatarien amb la nau i els quatre es dirigirien al Falcó.
Finn i Rey van trobar el seu mitjà de transport en una àrea de manteniment propera. Se li escapoliren al soldat d'assalt que els vigilava i es van pujar a un lliscant de neu descobert. El soldat s’adonà d'això quan Rey va encendre els motors, però, per quan va disparar el rifle, Rey ja havia sortit d'allà, volant.
El foc làser de la batalla de caces estel·lars va colpejar un dels costats de la nau de neu. Rey lluitava per mantenir la nau al capdamunt, mentre Finn canviava posicions per disparar-li a un altre lliscant de neu que havia començat a caçar-los.
Finn va disparar, però va fallar les descàrregues inicials. El pilot que els perseguia era hàbil. Però Finn s'havia convertit en un gran artiller durant els passats dies. La seva següent ronda no va fallar.
—El tinc!
Rey va estacionar el lliscant prop de l'estació d'encreuament i va baixar d'aquest d'un salt. Va obrir per la força el panell de manteniment i va començar a desconnectar cables.
En l'horitzó, Finn va aconseguir veure onades d'energia fosca detenint-se en la instal·lació de contenció. Ell havia vist el mateix patró aeri durant les proves de l'arma Starkiller. El senyal indicava que l'arma estava gairebé completament carregada.
Rey va treure d'una estirada un grapat de fibres de circulació.
Finn no podia entendre què guanyarien en tirar d’aquests cables. Només volia creure que aconseguirien obrir les complexes portes.

***

Han i Chewie aguaitaven prop d'una entrada de servei en la instal·lació de contenció. Tres soldats d'assalt la vigilaven. Quan la porta de servei es va obrir de sobte, darrere dels soldats, aquests es van mirar sorpresos. Chewbacca va disparar la seva ballesta. Un soldat va caure però els altres es van donar la volta i van disparar. El seu encert no va ser bo, però el d’en Han sí ho va ser. Ell va disparar a tots dos abans que poguessin fer-ho ells.
Un quart soldat, de l'altre costat de la porta, es va retirar immediatament. Han va escoltar que demanava ajuda, però, per al moment en què aquesta arribés, ell i Chewie haurien instal·lat els explosius i ja estarien de camí al Falcó amb els nois. Després, de retorn a D’Qar... de retorn amb la Leia.
Han i Chewbacca van entrar a la instal·lació. Les màquines brunzien i les pantalles parpellejaven, indicant que l'energia fosca recol·lectada era a punt d'arribar al nivell màxim. Destruir aquests aparells no danyaria l'arma. En Han va considerar les altes columnes de pedra connectades en diversos nivells per ponts; semblaven ser el suport de l'estructura sencera. Potser, si ell i Chewie poguessin esfondrar-les, aconseguirien col·lapsar el sostre. Això li donaria l'oportunitat a Poe i als seus pilots de disparar un tret net cap a l'arma que tindrien sota.
Han va agafar alguns dentons del sac de tela de Chewbacca.
—Anem a instal·lar-los en totes les columnes de suport que trobem.
Chewbacca va rebutjar la idea amb un rugit. Han va tornar a revisar els dentons.
—Tens raó, no tenim municions suficients per derrocar més d'una. —Han va assenyalar la columna més propera—. Posarem totes les que tenim en aquella columna; tu per a dalt, jo per a baix. Ens trobarem aquí.
Es van separar, però, quan amb prou feines havien donat uns pocs passos, Han va girar-se per mirar al seu company. Chewie va fer el mateix. Van sostenir la mirada i després van reprendre el pas per acabar el seu treball.
Han va instal·lar les càrregues explosives al voltant de la base de la columna i va programar cadascuna per a una detonació activada a distància. Abans d'instal·lar l'última, va escoltar un soroll metàl·lic. En Han es va amagar darrere d'una biga de suport i va esperar abans de poder fer un cop d'ull.
El seu fill mirava al seu voltant amb cautela des d'un pont.
En Han no sabia si ell el veia o no. Els ulls del seu fill estaven ocults sota aquella repugnant màscara metàl·lica. La màscara que era el rostre de Kylo Ren.
Amb la capa onejant-li darrere, el seu fill va descendir per revisar la planta baixa. En Han es va ficar a un buit fosc. Es va quedar quiet quan el seu fill va passar a un costat del seu amagatall. La sang de la seva sang estava molt a prop, més a prop del que havia estat en anys. Han no va poder evitar intentar apropar-se-li. El jove era el seu fill, després de tot.
—Ben —va dir ell.
El seu fill va girar-se en ser cridat pel nom que Han i Leia li havien donat.
—Han Solo —li va respondre al seu pare—. He esperat aquest dia durant molt temps.
Han va sortir del seu amagatall.
—Lleva't aquesta màscara. No la necessites. Aquí no. No amb mi.
L'expressió inalterable de la màscara es va burlar d’en Han.
—Què creus que veuràs si me la trec?
—El rostre del meu fill —va agregar Han.
—El teu fill ja no existeix. Ell era feble i idiota, com el seu pare. Així que el vaig destruir. —Amb les mans enguantades de negre, es va llevar el casc.
Ben tenia el mateix pèl ondat i fosc que Han recordava, ara el portava a l'altura de l'espatlla; les galtes de la seva mare, la barbeta d’en Han. Encara que ara tot en ell era prim i sever, com si s'estigués mort de gana. I els seus ulls no eren els ulls marrons que Han recordava. Ara estaven apagats, foscos i terriblement tristos.
—Això és el que Snoke et vol fer creure —va respondre Han—. I no és veritat, el meu fill segueix viu; l’estic veient en aquest moment.
Ben el va mirar amb desdeny.
—No. El Líder Suprem és savi. Ell sap el que realment ets, Han Solo.
Una tropa de soldats d'assalt es va detenir en sec darrere d’en Ben. Han sabia que Chewbacca estaria apuntant la seva ballesta des de dalt. També sabia que Chewie no dispararia tret que Han li fes un senyal.
Han es va acostar una mica més al seu fill.
—Snoke t'està utilitzant pel teu poder: està manipulant les teves habilitats. Quan obtingui el que necessita de tu, et destruirà. Et farà a un costat. Saps que això és veritat.
Ben va agitar el cap.
—És massa tard.
—No, no ho és. La veritat mai arriba massa tard. Sortim d'aquí. Vine a casa. La teva mare t'estranya.
Els ulls d’en Ben es van entretancar encara més. Per ventura Han va veure una feble lluentor semblada a la de les llàgrimes? Potser Leia tenia raó. Potser ell podria salvar a Ben com Luke va salvar al seu pare.
—M'estic fent trossos —li va dir Ben amb veu tremolosa—. I vull... vull alliberar-me d'aquest dolor.
Han es va detenir en el pont; el seu fill va començar a acostar-se.
—Sé el que haig de fer, però no sé si tinc la força per fer-ho. M'ajudaries?
Han li va contestar com qualsevol pare ho faria.
—Sí, faré el que sigui.
Ben va desenfundar l'empunyadura del seu sabre de llum i la va tendir cap a ell. Han va mirar l'empunyadura i després al seu fill. Finalment, va estirar una mà per prendre-la.
—Gràcies —li va dir Ben, i va encendre el seu sabre de llum.
A l'inici, Han no va sentir res més que una intensa calor en el pit, després els pulmons no li van respondre, el seu cor va deixar de bategar, les seves cames es van trontollar i es va deixar caure. El feroç sabre es va enfonsar més, i va saber que aquesta vegada, en aquesta difícil situació, Chewie no el podria salvar.
Durant els últims moments de la seva vida va pensar en el Falcó, en el seu pelut primer oficial i en la seva bella princesa, però només veia al seu fill: la foscor dels seus ulls i la seva tristesa.
En Han va perdonar al seu fill pel que li havia fet i va desitjar que algun dia el seu fill també el perdonés.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada