CAPÍTOL 17
Lena, Qui-Gon i
Obi-Wan van avançar en silenci pels carrers foscos de Rian. Era gairebé de dia,
i una pàl·lida llum groguenca estava començant a apoderar-se del cel. Qui-Gon
estava ansiós per donar aquella missió per acabada, però mentre caminava
decidit no podia treure’s de sobre la sensació que encara els hi quedava molt
per al final.
Quan van arribar a
una de les principals plataformes d'aterratge de la ciutat, Obi-Wan es va
dirigir immediatament al Degarian II.
Ja estava pràcticament a bord de la nau quan Qui-Gon el va atrapar. Lena els
seguia de prop.
-No, Padawan -va dir
en Qui-Gon en veu baixa, portant-lo a part-. No anem a agafar aquesta nau -Qui-Gon
va assenyalar amb el cap a un solitari vehicle en un racó de la plataforma-.
Crec que aquest ens vindrà molt millor per al que necessitem.
Obi-Wan es va quedar
perplex, però va assentir. Va agafar la Lena i la va guiar amablement lluny del
Degarian II, en direcció a l'àrea més
fosca de la plataforma.
Qui-Gon es va
acostar al pilot de la petita nau.
-Volem uns bitllets
per a Coruscant -va explicar en veu baixa-. Ens agradaria marxar quan abans
millor.
El pilot va deixar
de fer el que estava fent i es va aixecar. Era considerablement alt. No va dir
res al principi, sinó que es va limitar a mirar a Qui-Gon, que va mantenir la
mirada sense parpellejar. Va saber amb certesa que aquell home no estava amb
els Cobral. Volar amb ell seria relativament segur.
-Puc portar-vos a
Coruscant -va dir per fi. Va establir el seu preu, que els hi va semblar
raonable. Qui-Gon va accedir.
-Hem d’atendre uns assumptes,
tornarem en breu -va dir.
El pilot va
assentir.
-Estaré preparat.
Qui-Gon es va girar
i es va dirigir cap a Obi-Wan i la Lena. Ja només havien de fer veure que
abandonaven el planeta a bord del Degarian
II, segons el planejat.
-És hora d'embarcar
-va dir en to normal, mentre pujava per la rampa. Després va dir en veu baixa a
Obi-Wan-: Deixa’m parlar a mi.
El Degarian II era un vehicle gran i còmode,
amb un saló diplomàtic i àmplies cabines per als passatgers. Els Jedi i Lena
van ser rebuts per un androide amfitrió quan van entrar.
A Qui-Gon li va
sorprendre veure que l'androide era idèntic als que Obi-Wan i ell havien fet
caure feia poques hores, però el va saludar amb tota normalitat. Després de xerrar
uns moments i acceptar un missatge de benvinguda del senador Crote. Qui-Gon
declarà que estaven molt cansats i que desitjaven retirar-se a les seves
estances.
-Molt bé, senyor -va
respondre l’androide-. Els hi mostraré el camí.
Els va guiar per un
llarg passadís, cap a tres espaioses habitacions.
-Gràcies -va dir en
Qui-Gon-. Si us plau, ens agradaria ser despertats abans d'arribar.
L’androide va
assentir.
-Per descomptat.
Tenim permís per sortir en vint minuts -es va quedar un moment, com per
assegurar-se que cada un entrava a la seva habitació. Lena va badallar i va dir
bona nit, desapareixent darrere d'una de les portes. Obi-Wan va fer el mateix i
Qui-Gon també.
Qui-Gon va esperar
uns quinze minuts llargs abans de tocar a la porta de la Lena.
-Ens anem ja -va dir
en Qui-Gon mentre Obi-Wan apareixia rere seu.
Lena semblava
confosa.
- Creieu que és
segur? -va preguntar.
-Més que quedar-se a
bord -va respondre Obi-Wan amb una ganyota.
Qui-Gon va començar
a baixar pel passadís i els altres el van seguir de prop. Es van escapar per
una petita escotilla a la part posterior de la nau, just quan els motors es
posaven en marxa. Estaven embarcant en l'altra nau quan el Degarian II va desaparèixer en l'atmosfera superior.
Quant tots van estar
fora de perill dins del transport. Qui-Gon va explicar el que havia passat.
-Em temo que el
senador Crote no és el que sembla -es va treure de la butxaca una ordre de
viatge que portava el segell oficial fregani. També portava la signatura del
senador Crote-. Això ho portava el pinxo que va intentar robar les proves d’en
Rutin.
Lena va obrir els
ulls incrèdula.
- El senador? -va exclamar-.
Estava convençuda que ell no estava ficat en això..., que no era part de la
corrupció.
-Jo he estat
convençut de moltes coses que al final han resultat no ser certes -va respondre
Qui-Gon-. Hi ha moltes veritats ocultes en una galàxia com la nostra.
Lena es va recolzar
al respatller del seu seient i es fregà els ulls. Estava visiblement afectada.
Semblava que l'embolic de mentides dels Cobral era impossible de desfer.
-Òbviament, vaig
pensar que no valia la pena arriscar-se a volar en el Degarian II -va seguir dient Qui-Gon mentre esbossava un somriure-.
Crec que ja ens hem exposat a suficients perills.
La petita nau es va
enlairar una estona més tard, i els Jedi i Lena es van posar còmodes per al
viatge. Malgrat que la nau no era ni de bon tros tan gran o tan ben equipada
com el Degarian II, Qui-Gon es va
adonar que un aire de tranquil·litat es va apoderar del grup quan es van elevar
pels aires. Per fi estaven abandonant Frego.
Quan la nau estava a
mig camí de Coruscant, Qui-Gon va ser tret del seu estat meditatiu pel brunzit
del seu intercomunicador. Un moment després, es va escoltar la familiar veu d’en
Yoda.
-Atacat el Degarian II ha estat -va dir simplement.
La seva sentència va ser seguida d'uns instants de silenci-. Supervivents no
n'hi ha.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada