L'únic testimoni (i XX)

Anterior

CAPÍTOL 20

Qui-Gon va alçar la mirada des de la seva llitera en el seu dormitori del Temple Jedi i va veure al seu padawan dret a la porta.

-Vaig pensar que potser voldries venir amb mi a veure la Lena - li va explicar.

Obi-Wan va arrossegar els peus, inquiet, i Qui-Gon va recordar el noi que va adoptar com a aprenent feia més de quatre anys. Impacient i tossut, però també insegur. Havien passat per molt des de llavors. Però en aquest moment, Qui-Gon era molt conscient que el jove Jedi seguia necessitant el seu afecte i la seva aprovació. Qui-Gon no podia culpar-lo per això, inclús se sentia agraït. Molt aviat. Obi-Wan seria un Cavaller Jedi per dret propi, i ja no el necessitaria, però, de moment, seguia sent un nen.

Les coses entre ells no havien anat molt bé últimament, va pensar Qui-Gon. Va sentir una punxada de culpabilitat. No sabia per què li costava tant confiar en el noi pel que feia als seus sentiments. Simplement era així, com moltes altres coses.

-Sí, m'agradaria -va dir en Qui-Gon, posant-se dret-. Què tal està?

-Es va donar un cop molt fort al cap en caure -va respondre Obi-Wan-. Però es recupera bé i li van a donar l'alta aquesta tarda. Vol tornar a Frego demà passat.

Qui-Gon va aprofitar el pas per arribar fins a Obi-Wan mentre baixaven pel passadís.

-Les ferides físiques es curen aviat -va dir el Mestre-. Les emocionals requereixen més temps.

Es va quedar callat mentre avançaven pel passadís. Després va parlar:

-Quan la Tahl va morir, la ferida era tan gran i tan profunda que estava segur que no anava a sobreviure. No podia seguir així. I en el meu dolor em vaig cegar davant dels altres... davant els quals també volien la Tahl i ploraven per ella.

-Jo també ho vaig passar malament -va dir l’Obi-Wan-, però sabia que el meu dolor era molt menor que el teu, que mai ho igualaria. No sabia com ajudar-te. Estava perdut.

Tot d'una, Qui-Gon es va aturar i va mirar cara a cara al seu padawan.

-Sóc jo el que estava perdut, padawan. Tu vas ser generós i pacient amb mi. I jo necessitava aquesta paciència. Segueixo portant la ferida que vaig patir quan vaig perdre la Tahl. I aquí estarà fins a la fi dels meus dies.

Obi-Wan va assentir solemne.

-Ho sé -va dir en veu baixa.

Qui-Gon va posar les mans a les espatlles d'Obi-Wan.

-Et dono les gràcies pel teu esforç per ajudar-me a suportar el dolor. Durant molt temps no m'he sentit preparat per a escoltar les teves paraules, però, tot i així, tu me les deies. Gràcies a tu m'he tornat a trobar a mi mateix... he trobat la manera de continuar. Les teves paraules... Tu ets el meu consol. Gràcies.

Obi-Wan va respirar profundament i va somriure.

-De res -va dir.

FI