La Recerca dels Supervivents (i XXVII)

Anterior

CAPÍTOL 27

—Així que no va quedar absolutament res? —va preguntar Jinzler, només per estar segur.

Luke va negar amb el cap, amb expressió de dolor.

—No —va dir—. Vam buscar en els enderrocs bastant a fons després. Ni tan sols vam poder trobar un tros de l'ametista per poder portar-te-la. Ho sento. Sé el molt que significava per a tu.

—Està bé —li va dir Jinzler. I sorprenentment, així era. Aquest sabre de llum havia estat l'última cosa que havia pertangut a la seva germana. El seu últim vincle amb la seva vida.

I, no obstant això, la pèrdua no li feia tant de mal com hagués esperat. Tal vegada perquè ja no necessitava objectes per recordar-la. Tal vegada perquè tots aquests records dolorosos finalment havien començat a guarir-se a si mateixos.

I a guarir-li a ell.

—En realitat, és bastant apropiat —va agregar—. Lorana va pujar a bord del Vol d'Expansió per dedicar-se a protegir i educar a la gent de l'interior. És apropiat que el seu sabre de llum se sacrifiqués per ells, igual que va fer ella mateixa.

Luke i Mara van intercanviar mirades, i Jinzler va poder veure la cautela en les seves expressions. Pel que a ells respectava, encara no hi havia forma de saber com havia mort Lorana, o què havia estat fent al moment de la seva mort.

Però a Jinzler no li importava. Ell sabia que ella havia mort defensant el Vol d'Expansió. Això era tot el que importava.

Des d'algun lloc passadís avall va arribar el so de múltiples cops de caixes esfondrades, i una maledicció ofegada.

—Les mudances són tan divertides, veritat? —va comentar Mara, mirant pel passadís en direcció al soroll.

—Especialment quan la meitat dels inquilins estan convençuts que estan sent desallotjats —va agregar Jinzler amb tristesa.

—Uliar i el Consell de Direcció encara no es volen anar? —va preguntar Luke.

—Els txiss pràcticament han de treure'ls a ròssec —va dir Jinzler—. Ho sé; és una bogeria.

—No és una bogeria —va dir Mara, els seus ulls pensatius—. Fins i tot si ja no hi ha res aquí per a ells, ha estat la seva casa durant cinquanta anys.

—Tot això és per la familiaritat —va convenir Luke sòbriament—. No importa quant desagradable o avorrit pugui haver-se tornat un lloc, sempre és difícil renunciar a alguna cosa al que t'has acostumat.

Jinzler va assentir, recordant la seva infantesa.

—Coruscant.

—Tatooine —va dir Luke.

—L'Imperi —va afegir Mara en veu baixa.

Luke li va llançar una mirada estranya, però es va tornar cap a Jinzler sense comentar res.

—Parlant d'imperis, he entès que te’n vas a l'Imperi de la Mà amb ells?

—Me’n vaig amb Rosemari i Evlyn —va corregir-li —. Com insisteixen a quedar-se amb la resta dels Colons, suposo que és on jo també acabaré.

—M'agradaria que parlessis amb ells —va dir Luke—. No tinc res contra l'Imperi de la Mà, però ells no tenen cap manera d'oferir-li a Evlyn un entrenament Jedi adequat.

Jinzler va aixecar les seves mans amb els palmells cap amunt.

—Els Colons no volen anar a la Nova República —li va recordar a Luke—. Té la paraula República en el seu nom, i té Jedi. Fi de la discussió.

—Entenc —va dir Luke—. És només que no m'agrada deixar que Evlyn s'apagui sense un instructor adequat, això és tot. Segueix intentant-ho, d'acord?

—Com vulguis, encara que no crec que serveixi de res —Jinzler va oferir un somriure tort—. En realitat, sospito que el Comandant Fel treballarà en la direcció oposada, amb l'esperança que la presència de l’Evlyn t'indueixi a tu a anar al seu costat i crear una acadèmia allà.

—Ha dit això? —va preguntar Luke, arrufant les celles.

—No amb aquestes paraules —va dir Jinzler—. Però em va demanar que us digués que l'oferta de l'Almirall Parck d'un treball encara està oberta.

—Bé —va dir Luke, llançant una altra mirada de reüll a Mara—. Assegura't d'agrair-li-ho la propera vegada que el vegis.

—Això podria trigar un temps —va advertir Jinzler—. Segons tinc entès ell i la 501 ja han partit amb el General Drask.

—Probablement han anat a unir-se per força d'atac vagaari —va dir Luke.

—Probablement —va estar d'acord Jinzler—. Tant Drask com Fel em semblen del tipus de persones que els agrada veure les coses fins al seu final.

—Més o menys com tu? —va suggerir Mara.

—Difícilment —va admetre Jinzler, mirant al voltant de l'antic passadís metàl·lic—. Pot ser que hagi vingut aquí per veure el final del Vol d'Expansió, però no hauria fet un molt bon treball d'estar aquí a la meitat. O al principi, donat el cas.

—Em referia a la teva decisió de seguir amb Rosemari i Evlyn —va dir Mara.

Jinzler va parpellejar.

—Oh. Bé... tal vegada. Suposo que veurem com ho faig.

—De totes maneres, mantingues el contacte —va dir Luke, prenent el braç de la Mara—. L'Enviat Chaf s’emportarà a Formbi d'aquí una hora, i hem de fer alguns comiats ràpids abans de desenganxar.

—Ho intentaré —va dir Jinzler dubitatiu—. No obstant això, no sé com de bé què podran sortir els missatges des d'aquí.

—Sortiran bé —li va assegurar Luke—. Sé que Parck té algun contacte amb Bastió aquests dies, i després d'això crec que les Nou Famílies Governants poden estar disposades a discutir les relacions diplomàtiques amb Coruscant. Hauríem de rebre qualsevol cosa que enviïs.

—Sempre que cap peix gros d'alguna estació retransmissora ho intercepti al llarg del camí —va agregar Mara.

Jinzler va sentir la seva cara enrogir.

—Així és, per descomptat —va concedir—. Una altra bona raó perquè m’assenti en l'Imperi de la Mà per un temps.

—No et preocupis, arreglarem les coses amb Karrde —li va assegurar Luke—. Tu simplement cuida de la Rosemari i Evlyn.

—Ho faré —Jinzler li va tendir la mà—. Adéu. I gràcies. Per tot.

***

El viatge de retorn a través del reducte va transcórrer, afortunadament, sense incidents. Quan l'Enviat Chaf va emergir en l'estació Brask Oto, la notícia que la força d'atac txiss havia localitzat i atacat amb èxit les naus de guerra vagaari reunides per a la seva trobada prevista amb l'equip d’Estosh que estava esperant. El General Drask va informar que l'enemic havia estat pres per sorpresa i destruït.

Per descomptat, es va recordar a si mateix Luke en privat, això probablement també va ser el que Thrawn va dir cinquanta anys enrere. Si sota la superfície els vagaari seguirien sent una amenaça en algun lloc estava per veure's.

Ell i Mara es van acomiadar dels seus amfitrions, acceptant un últim agraïment d'un encara en llit Formbi, i es van dirigir a casa.

El Sabre de Jade es desplaçava a través de l’hiperespai, i ells estaven estirats junts en el llit de la seva cabina, quan Luke finalment va fer la pregunta que sabia que la seva esposa havia estat esperant durant dies.

—Llavors —va dir, decidint-se per un enfocament casual—. Ja has pres una decisió?

—Decisió? —va preguntar Mara, aparentment decidint jugar a les evasives.

—Ja saps quina decisió —grunyí Luke, sense estar d'humor per a evasives—. Si vas a acceptar l'oferta de Parck d'unir-te a l'Imperi de la Mà.

—Això és certament important, veritat? —va comentar Mara pensativa—. Totes aquestes persones de Coruscant a les quals realment mai els vaig agradar o van confiar en mi tindrien un Dia de la Collita especial amb això.

—Ho dic de debò —va dir Luke.

—Ei, relaxa't —li va aplacar—. Estic bromejant. Saps que em quedo amb tu.

—Ja ho sé —Luke es va preparar per continuar—. El que vull dir és... si tu realment necessites estar allà, estic disposat a anar amb tu.

—Ho sé —va dir ella en veu baixa, estirant-se una mica i prenent la seva mà—. I no saps el molt que significa per a mi que ho estiguis.

Ella va vacil·lar.

—No vaig a negar que la idea té cert atractiu —va admetre—. Des que tot això va començar, he estat lluitant contra una estranya culpabilitat supervivent pel fet de viure a través de la destrucció de l'Imperi, quan tantes altres persones no ho van fer. M'he preguntat si simplement vaig tenir sort, o si hi havia alguna una altra raó darrere d'això.

—Per descomptat que hi havia una altra raó —va dir ell.

Luke va sentir els subtils moviments dels músculs quan ella va somriure.

—Em referia a alguna raó a més de completar la teva vida i fer-te més feliç del que mai vas creure possible.

—Ah —va dir secament—. I quina és la teva conclusió?

—No ho sé —va admetre—. Tot el que sé és que se m'ha plantejat una elecció tan clara com qualsevol persona podria esperar tenir. D'una banda l'oportunitat de tornar a servir a un imperi, aquesta vegada un imperi que té totes les virtuts que sempre havia admirat, però cap de les maldats. Una oportunitat de retornar una mica del meu temps i habilitat als hereus de la gent que va consumir tant temps i energia ensenyant-me aquestes habilitats en primer lloc.

—I, d'altra banda, tens a la Nova República —va murmurar Luke—. Renyines, incendis polítics, subterfugis bothan, i algun intransigent ocasional que encara no confia en tu.

—Aquesta era l'elecció, per descomptat —va dir Mara—. Però no importa com de bonic, ordenat i còmode pugui semblar l'Imperi de la Mà, he decidit que el meu lloc en aquest moment és amb la Nova República.

—Estàs segura? —va preguntar Luke, una última vegada.

—Estic segura —va dir—. A més, com podria arrossegar-te lluny de la teva germana i tot pel que vau lluitar tan dur?

—Hagués estat difícil —va admetre ell—. Però podria haver-me adaptat. Suposo que estic sorprès que després de tant temps encara haguessis de prendre una decisió sobre aquest tema.

—Jo mateixa m'he preguntat això mateix —va convenir Mara—. Però podia sentir la Força en això, just des del principi. Tal vegada simplement havia de tractar amb aquesta persistent culpabilitat supervivent. O tal vegada la Nova República passarà per moments difícils i havia de tenir clar en la meva ment exactament on estava jo abans que això ocorregués. Suficients bones raons perquè la Força ens enviés aquí fora.

—Per no esmentar el fet que se'ns necessitava per mantenir a Formbi i a tothom amb vida?

—També està això —va estar d'acord Mara—. Sempre m'agrada quan tinc l'oportunitat d'aconseguir tres coses al mateix temps. Això fa la vida molt més eficient.

—Sí —va murmurar Luke—. I jo seria el primer a dir que en la Nova República, sens dubte, és on més se't necessita. Així que finalment tot està en ordre?

—Tot en ordre —va confirmar ella—. Estarem dins mentre duri, amor —ella li va prémer la mà—. Només lamento que la teva pròpia cerca no resultés tan bé.

Ell es va encongir d'espatlles.

—No, però realment no ha acabat. Segueixo pensant que ha d'haver-hi registres útils dels antics Jedi en algun lloc a bord del Vol d'Expansió. Únicament haurem d'esperar fins a poder fer-nos amb tot i revisar consola per consola.

—El que podria portar un temps —va advertir-li —. Podria portar anys als txiss treure-ho d'aquest munt de pedres, especialment de la forma en què va encallar.

—No passa res —va dir Luke—. Hem viscut tant temps sense això. Podem esperar uns quants anys més, si és necessari. La paciència és una virtut.

—Jo mai he tingut molt ús per a ella —va dir Mara a la lleugera.

—Sí, ho he notat —Luke va fer una pausa—. Vols explicar-me la resta ara?

—Quina resta?

—L'altra cosa per la qual has caminat al voltant com un nen en un cementiri a mitjanit —va dir ell—. La cosa que has estat tractant d'enterrar esperant que jo no notés.

Luke va poder sentir el seu malestar sobtat. Clarament, ella de fet havia estat esperant que ell no s'adonés.

—No és res, de debò —va pretendre cobrir-se —. És només una idea estranya del meu massa suspicaç imaginació de la qual no puc desfer-me.

—Origen i observacions remarcables —va dir Luke—. Deixa de guardar-ho i vegem què tenim.

—D’acord —va dir ella a contracor—. Se t'ha ocorregut pensar... vull dir, alguna vegada has pensat realment en... com d'astut i enrevessat que era tot aquest pla de Formbi?

—Se t'ha oblidat afegir solapat.

—Oh, absolutament solapat —va estar d'acord Mara—. La idea de deixar exposat el Vol d'Expansió i el Reducte enfront dels vagaari precisament perquè poguessin empènyer als txiss només una mica massa lluny és tan intricada com puguis arribar a imaginar. Especialment quan afegeixes el toc extra de portar-nos a bord com a comodí final en el joc de Formbi.

—Intricada en excés —va convenir Luke—. I?

Ella va respirar profund.

—Així que, a qui coneixem que es va especialitzar en exactament aquest tipus de plans enrevessats?

—No ho sé —va dir Luke, amb veu pensativa—. Car’das, tal vegada? Vas dir que solia treballar amb Karrde, qui sempre ha estat molt bo en enfocaments intricats. I ja sabem que va ser ell qui va introduir a Jinzler a bord.

—Suposo que podria haver estat ell —va dir Mara—. A pesar que, per la qual cosa va dir Shada, sonava com si ell es mantingués generalment fora dels assumptes galàctics aquests dies. Jo estava pensant més en algú amb un historial provat de finor estratègica i tàctica.

Luke es va posar tibant quan de sobte va veure on anava.

—No —va insistir reflexivament—. No pot ser. Vam destruir aquest clon, recordes?

—Destruïm un clon —li va corregir Mara—. Però, qui pot dir que no tenia un altre amagat en alguna part?

—No —va dir Luke amb fermesa—. És impossible. Si hi hagués un altre clon de Thrawn circulant per aquí, ja hauríem sentit parlar d'ell.

—Segur? —va contrarestar Mara—. Recorda, segons Parck, l'única raó per la qual Thrawn va tornar per atacar a la Nova República en primer lloc va ser per mantenir-nos en forma per al combat per algun perill imminent que hi ha en la vora de la galàxia. Tal vegada s'imagina que estem tan preparats com podem arribar a estar-ho i ha decidit concentrar-se a netejar alguns dels esvalotadors locals del seu propi pati posterior.

—O tal vegada els vagaari eren una mica més que locals —va dir Luke, sentint un nus en l'estómac. Això estava adquirint molt més sentit del que havia esperat—. Pot ser que ja haguessin estat en contacte amb l'amenaça que Parck i Fel et van esmentar.

—Podria ser —va convenir Mara—. Per descomptat, això només donaria als txiss una raó més per aixafar als vagaari el més ràpid possible. No només seria eliminar part de l'amenaça, també podrien aprendre alguna cosa sobre els possibles nous enemics quan busquessin entre els enderrocs.

Luke va negar amb el cap.

—M'agradaria que haguessis esmentat això mentre encara estàvem a bord de l'Enviat Chaf —va dir—. Podríem haver qüestionat a Formbi sobre aquest tema.

—Aquest és exactament el motiu pel qual no ho vaig esmentar llavors —li va dir Mara—. A causa que probablement li ho haguéssim preguntat, i, francament, no vull saber-ho. Si Thrawn ha tornat, crec que podem assumir que està més o menys del nostre costat.

Ella va exhalar entre dents.

—Si no ha tornat, suposo que simplement haurem de fer-ho tot pel nostre compte.

—Sí —va murmurar Luke—. Però ho farem bé.

—Ho sé —Mara es va posar de costat per estrènyer-se més contra el seu marit, i Luke va sentir la calor del seu cos i esperit fluint dins d'ell—. Perquè allò que acabem per enfrontar, ho enfrontarem junts.

Luke va estendre el seu braç per acariciar la seva galta. Sí, així ho farien. Perquè fossin quines fossin les prohibicions i restriccions que l'Orde Jedi havia imposat als seus membres durant l'Antiga República, ara sabia en el nucli del seu ésser que, d'alguna manera, aquestes restriccions ja no s'aplicaven a ell i els seus companys Jedi. Aquesta era el Nou Orde Jedi, i ell i Mara caminaven junts en tan perfecta harmonia un amb l’altra i amb la Força com mai podrien haver imaginat.

—La Força sempre estarà amb tu, Mara —va murmurar en la seva oïda—. I jo també.

—Sí —va murmurar ella en resposta—. Sigui el que sigui que porti el futur.

Encara estaven aferrant-se l'un a l'altra quan es van adormir.

FI