IV
Assegut
en una plataforma sobre les enormes cavernes de gres de Derora, en Drake va
mirar la guarnició rebel i els hangars des de la coberta d'observació.
Examinant l'immens assortiment de transports de mida mitjana omplint de gom a
gom zona d'atracament, va moure el cap amb silenciosa fascinació. Al fons de la
instal·lació, a prop dels hangars de caça, descansaven tres vaixells de càrrega
pesats i diverses canoneres corellianes amb lleugeres marques de trets. Posat a
l'ombra de les grans naus, en una petita plataforma, l’Infrangible era una petita estella de metall blanc brut. El vaixell
de càrrega Ghtroc semblava una puça de sorra en presència dels seus formidables
veïns d'aparcament.
En
Drake va tancar els ulls i es va recolzar en el seu seient, amb la panxa plena
i sadollada de mielestix de Rishi i carn de nerf rostida.
-
Padija, això ha estat deliciós. -Prenent el tovalló que tenia a la falda, es va
netejar les comissures de la boca i la va llançar sobre el plat. Va fer l'ullet
a la Nikaede, rient quan la letàrgica wookiee balbucejà un breu comentari sobre
el menjar. En Drake podia veure el dolor en els seus ulls, l'agonia d'estar
totalment i completament sadollada.
Tot
d'una, la wookiee rotà, fent que els caps del menjador es tornessin cap a ells.
Es va fregar la panxa, suavitzant el dolor del seu dilatat estómac i va tornar
a rotar, aquest cop més discretament.
-
Necessites fer una migdiada -es va burlar en Drake. Es va tornar cap a la Padija
i li va picar l'ullet -. Sempre es posa així quan menja massa. Creia que ja
hauria après la lliçó...
El
socorroà va esquivar una lenta bufetada que li va passar fregant les orelles.
Alegrement, va bloquejar el segon intent de la Nikaede per colpejar-lo.
-
Em vaig imaginar que us devia a tots dos un bon sopar -va dir la Padija sobre
una copa de vi de boira corellià. Vestida amb un enlluernador vestit vermell
que feia joc amb la rogenca beguda, va somriure càlidament -. Ah, mira, han
arribat sans i estalvis. - Es va posar dempeus, prenent la mà d’en Drake, i
junts van anar a la passarel·la estesa sobre la coberta de vol.
Mirant
des de la coberta d'observació, van observar com una multitud d'oficials de
l'Aliança, vestits amb uniformes de gala, arribava a l'entrada de la guarnició,
flanquejats pels seus escortes. En qüestió d'instants, una delegació de
Twi'leks va caminar fins a l'hangar. El coronel Renz va aparèixer de les files
dels oficials rebels, vestit amb les túniques tradicionals d'un Cavaller Jedi.
Portava el braç en cabestrell, però això no li impedia carregar amb la bossa de
feltre vermell que contenia la calavera de cristall. Amb una reverència, en Renz
va presentar l'ídol al representant que anava al capdavant.
-
I ara què? -Va preguntar en Drake -. Ja han recuperat la seva relíquia. Què
guanya l'Aliança per totes les molèsties?
-
Uns lleials aliats...
-
Twi'leks? -Va dir amb una rialla -. N’he sentit dir moltes coses, però mai
lleials, Padija. Envien a les seves pròpies famílies a l'esclavitud.
-
L'espurna de la unificació ha de començar en algun lloc, Drake. -Va agafar el
seu braç i es va recolzar en ell -. Avui és un clan. Demà, una ciutat. Amb el
temps, podrem comptar amb tot el planeta dels Twi'leks com el nostre aliat.
-
Jo no contindria la respiració.
En
Drake va observar la cerimònia formal amb interès. Mentre tractava de mantenir
certa aparença de calma, el delegat Twi'lek va manipular ansiosament els
segells per obrir la bossa, i gairebé li va caure de les mans per les presses. En
Renz va atrapar la bossa amb destresa, tranquil·litzant l'ansiós Twi'lek. Hi va
haver un instant de rialles nervioses mentre la borsa de feltre s'obria i es va
presentar el crani a la delegació per a la inspecció formal.
Una
mirada de serenitat es va estendre per la cara del representant Twi'lek
principal i els dels seus associats. Cada un, per torn, va fer una lleugera
reverència al Renz i als oficials de l'Aliança. En Drake estava segur que en
aquest il·lustre moment havia estat atorgat l'agraïment de tot un clan.
El
coronel Renz va assenyalar a la coberta d'observació de l'interior de la
guarnició. Els oficials rebels i els delegats Twi'leks van seguir la direcció
de la seva mà fins on es trobaven la Padija i en Drake sobre els hangars. No
era difícil distingir-los en el brillant interior, particularment amb l'elevada
silueta de la Nikaede dreta al seu costat. Amb el mateix respecte absolut, tots
i cadascun dels Twi'leks van inclinar el cap en senyal de gratitud. La Padija va
estrènyer amb força la mà d’en Drake i va fer una reverència mentre el socorroà
inclinava el cap.
Llavors,
a una invitació dels oficials de l'aliança, la delegació Twi'lek va desfilar per
l’hangar amb cerimoniós ordre i va desaparèixer en un túnel d'atracada sota la
coberta de vol principal.
-
On van? -Va preguntar en Drake, inclinant-se sobre la barana per seguir les
seves ombres.
La
Padija es va apartar alegrement un ris del front.
-
Van a signar la primera de moltes aliances entre el poble Twi'lek i l'Aliança
Rebel. -La seva cara brillava d'orgull mentre s'inclinava cap enrere i cap
endavant sobre els seus talons i les puntes dels seus peus -. Un aliat més en
la lluita contra l'Emperador. Una estrella brillant més per il·luminar el camí
a altres que vulguin unir-se a nosaltres.
-
Per què no hi eres allà baix? Ets tan responsable com el teu pare de treure
aquest ídol del planeta.
-
Podria haver estat allà -va dir amb un somriure murri, abraçant-lo -. Però
volia estar amb tu. Això era més important, almenys per a mi. I el meu pare va
estar d'acord. - Recorrent amb la mà la corba de les seves espatlles, va
xiuxiuejar - : El general Cracken va demanar que també estiguéssiu allà per
rebre la delegació, ell creu que vosaltres dos -va dir amb un somriure a la
Nikaede - sou els veritables herois. Però -la Padija va enrotllar-se al dit un
dels rínxols dels cabells d’en Drake i va tirar suaument - vaig llegir en una
de les meves classes que els socorroans són un poble tremendament pràctic que
es delecten amb la simplicitat i eviten les cerimònies. No em va semblar que
fos apropiat posar-vos en una posició en la qual us poguéssiu sentir incòmodes.
La
Nikaede va bordar una càustica resposta en aquesta explicació, provocant que en
Drake rigués obertament.
-La
Nikki diu que no li vas preguntar a ella. Els wookiees no tenen problemes amb
aquesta classe de cerimònies.
-
La propera vegada, Nikaede. T'ho prometo. - A mesura que el somriure s'esvaïa
dels seus llavis, la Padija va mirar fixament als ulls d’en Drake -. A
l'Aliança li aniria bé algú com tu, Drake. La Rebel·lió no es pot permetre
pagar aquest tipus de tarifes molt sovint, però el general Cracken estava
eufòric. Diu que valeu fins l'últim dels crèdits que us ha pagat. Està disposat
a oferir-vos un pagament addicional...
En
Drake la va besar de sobte, interrompent el seu discurs.
-Crec
que ja he tingut prou bones intencions(1)per ara, Padija. A més, si em necessites,
ja saps on trobar-me. I digues-li a Feyodor que no necessites pagar crèdits
extra la propera vegada. - Va fer un gest a la Nikaede per indicar-li que era
hora de marxar.
La
Padija va recolzar el cap contra l'espatlla del contrabandista, obligant-lo a
dubtar. Netejant-se les llàgrimes dels ulls, es va redreçar i es va apartar a
desgana d'ell.
-
Drake? - Es va mossegar el llavi, lluitant per reprimir les llàgrimes mentre
ell passava al seu costat en direcció a les escales que descendien a l'hangar -.
Com diuen adéu els socorroans?
- Ol'val, és corellià Antic.
És el que els contrabandistes usen entre els seus amics.
-
Però en socorroà, què es diu?
-
Res. -En Drake va somriure -. No hi ha cap paraula. Els socorroans creuen que
una vegada que has conegut a una persona, estàs destinat a tornar a trobar-te
amb ella. No té sentit dir adéu.
La
Padija va assentir mostrant haver comprès. Va intentar acomiadar-se amb la mà,
però ràpidament la va baixar, amb els llavis tremolant d'emoció.
-
Llavors ol'val, Drake. Nikaede.
La
Nikaede bordà un succint comiat, però en Drake estava en silenci, mirant la
Padija. Llavors va seguir a la wookiee, va baixar les escales cap a l’hangar i
es va dirigir a la seva nau. A la rampa de l’Infrangible, es va tornar per mirar a l'altre costat de l'hangar, a
la coberta d'observació. Ella seguia allà dempeus, mirant-los.
En
Drake va entrar al passadís interior, aferrant-se a la imatge de la Padija. La
rampa es va tancar amb ressonant rotunditat, apartant-la de la seva mirada.
Mentre la Nikaede anava ràpidament a la coberta de vol, en Drake va romandre
una estona més al passadís.
-
Adéu, Padija -va xiuxiuejar. Amb un somriure, el socorroà es va dirigir
tranquil·lament al pont de vol per preparar l’Infrangible per a l'enlairament.
________________________________________
(1)
Aquí és l'única part del relat on es fa ús de l'expressió idle Intentions amb
la qual juga el títol original. No he sabut trobar un significat adequat per a
aquesta expressió, per la qual cosa, juntament amb el títol, estic obert a
suggeriments per millorar o corregir aquesta traducció (N. del T.)
FI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada