Intencions d'ídol (III)

Anterior

III

Dissipant-se en l'atmosfera superior, l'última capa prima de boira i fum es va evaporar sobre els cels nocturns d’Omman. A dotze quilòmetres del port estel·lar principal, en els terrenys d'una instal·lació de reparacions abandonada, trenta o més plataformes de vol exteriors estaven disperses a l'atzar entre hangars en ruïnes, casetes exteriors i les restes estripades i corroïdes de naus estel·lars antigues deixades en els molls com a ferralla. Per sobre dels molls d'atracada buits i les plataformes fantasmals, les cinc llunes germanes d’Omman projectaven una estranya brillantor blava sobre els fantasmes encantats de la ferralleria i el casc de l’Infrangible.

La Padija va mirar amb desànim les llunyanes llums de la capital i va arrufar les celles. Des de dalt de l’Infrangible tenien una clara vista de les estructures més elevades de la ciutat, incloent-hi el port estel·lar. Un frenesí d'activitat abastava els cels nocturns sobre el port i l'Estació de Potència Meril adossada.

- Alguna vegada has vist alguna cosa com això? -Va preguntar amb aire distret.

- Com què?

- Les llunes, ximple -va respondre ella, mirant l'enlluernadora brillantor del port i el teló de fons de les llunes d’Omman en la distància.

Estirat contra el disc de comunicacions, en Drake es va estirar en tota la seva alçada.

- Res semblant a cent o més anys llum a la rodona.

La Padija va prendre una profunda alenada d'aire i la va deixar anar lentament.

- Creus que els imperials vindran a buscar-nos aquí?

- Dubto que arribin tan lluny. L'Imperi és conegut pel seu tancament de mires. Concentraran les seves tropes i naus al port estel·lar, esperant que tractem de colar-nos de tornada a la ciutat i després al port. -En Drake va seguir la mirada de la jove cap a les llums de la capital d'Omman, sentint la seva ansietat i la seva necessitat de distracció -. Què tal està el vell?

- Ara dorm plàcidament. La Nikaede s'ha ofert per tenir cura d'ell en el meu lloc. - Va tornar el cap lleugerament tractant d'ocultar la llàgrima que lliscava per la seva galta -. Necessitava prendre una mica d'aire fresc.

Després d'un moment, va esbossar un lleuger somriure.

- Augh! -va xiuxiuejar, notant la decoloració al voltant de l'ull del socorroà -. Et vas fer això caient de la moto lliscadora? Et vaig dir que aquestes coses eren perilloses. Deixa que et miri això. - Va prendre la vara lluminosa del cinturó d’en Drake i va cobrir la llum amb la seva mà per evitar ser descoberts.

Aclucant els ulls per la sobtada resplendor, en Drake es va encongir de dolor sota el suau tempteig dels seus dits. Gairebé un cap més alt que ella, va inclinar la barbeta cap amunt en protesta a l'examen, i va tolerar la seva impacient mirada amb un somriure entremaliat.

- Estigues quiet! -Va insistir ella, observant el blau que s'inflava a la seva templa i al voltant del seu ull esquerre -. Això se t’inflarà més en la propera hora. Tens paquets de fred?

- Al medikit. -Va assenyalar la petita motxilla que jeia al costat de la torreta làser. Al seu costat hi havia tirades un munt de vendes antisèptiques ensangonades, al lloc on s'havia netejat els talls superficials soferts en la caiguda de la moto lliscadora. Va fer una ganyota de dolor quan ella va recórrer la ferida amb la punta dels seus dits.

La Padija va agafar el paquet de fred i li va donar una forta sacsejada. El moviment i un cop contra la seva cuixa va activar la solució refrigerant de l'interior.

- Digues-me una cosa, Drake Paulsen. - Va pressionar el paquet suaument contra la cara del socorroà i el va mantenir allà -. Com coneixies aquest sistema de túnels i aquest port de reparacions abandonat? En Feyodor va dir que eres un talent especial. Però mai vaig sospitar que ningú pogués ser tan bo.

En Drake va riure, i va deixar anar un agut panteix de dolor sentint l'estirada en el petit tall que tenia en la vora de la boca.

- Quan era un nen, el meu pare solia portar-me amb ell en els seus viatges de contraban. Excursions educatives, solia dir. Em va ensenyar tot el que sé, incloent no atracar la teva nau al port estel·lar principal. -El socorroà la va mirar somrient -. Especialment si no vols ser contractat per a un treball.

El seu humor era contagiós, i va fer que la Padija s'unís a ell deixant anar una rialleta.

- El teu pare ha d'estar orgullós.

-Ho estaria, si estigués viu.

La cara de la Padija es va enfosquir de sobte.

- Drake, ho sento molt. No pretenia entremetre’m en la teva vida.

En Drake va eixamplar el seu somriure i va moure el cap perquè ella oblidés les seves preocupacions. Li va prendre suaument la mà a la seva i va sentir una càlida sensació recorrent el seu cos quan ella no la va retirar.

-No has de lamentar res -va xiuxiuejar -. La gent responsable; aquests són els que ho haurien lamentar.

- Per això hi ha un preu posat pel teu cap? -La Padija va tremolar quan un vent nocturn va bufar per la part superior del vaixell de càrrega. Va aprofitar aquest moment per apropar-se més al contrabandista, envoltant-li la seva estreta cintura amb els braços.

- Com saps això?

- T'ho vaig dir -va dir ella amb una rialleta -, vaig pagar una bona quantitat de diners per trobar un talent especial. En Feyodor em va oferir aquesta informació. Crec que estava tractant d'espantar-me.

- Òbviament no va funcionar. -En Drake va riure, mentre aspirava la dolça aroma que ascendia des dels arrissats cabells de la Padija -. Bé - va sospirar, pensant en una explicació -. Resulta que em vaig ensopegar amb una de les persones responsables de la mort del meu pare. I diguem simplement que els edictes de càstig socorroans són bastant estrictes sobre aquest tipus de coses.

- Gylif fho ihn gylif.

- Una vida per una vida. Ho has dit molt bé, on ho vas aprendre?

- Vaig prendre corellià Antic com a assignatura optativa a la universitat d’Issori. Però el meu professor -va moure el cap mostrant el seu dubte -mai podria haver-me preparat per a aquesta petita aventura. Li hauria donat un infart amb només posar un peu en aquest planeta, i no diguem si hagués experimentat la nostra fugida de la ciutat. Això és autèntica història, Drake, i no el que pots llegir en aquestes descolorides gravacions històriques.

- I què va passar amb els teus estudis?

- El professor Arner va dir que jo tenia un futur si deixava totes les meves classes principals i el seguia per la galàxia per fer recerca de camp. -Donant suport el cap sobre l'espatlla d’en Drake, va sospirar -. Ho vaig rebutjar perquè sonava massa perillós. Mira’m ara. No estic molt millor. -La Padija va deixar anar una lleu rialleta -. En les últimes tres setmanes he tingut prou emocions com perquè em durin tres vides. Però es va acabar, vaig a tornar a Issor tan aviat com s'acabi tot aquest assumpte, a deixar les meves classes i a buscar un marit ric.

En Drake va somriure, acariciant-li els cabells.

- Què hi ha del teu treball al museu?

- Què passa amb ell? -Va respondre ella bruscament -. Mai m'ha agradat embrutar-me les mans. I no vull tornar a veure un altre cadàver mentre visqui. No m'importa que tingui 5.000 anys d'antiguitat.

Ajustant-se el paquet de fred, en Drake va inclinar el seu cap sobre el front de la Padija i riure.

- Com sabràs que has trobat l'home adequat? Vull dir, qui sap? Podria estar esperant en alguna excavació exòtica en la Vora Exterior. I estic segur que si és un d'aquests antropòlegs, no tindrà una gran pila de diners. Podria ser simplement un contrabandista...

La Padija li va posar suaument l'índex sobre els llavis, fent-lo callar.

- Aanor ishiia zal. Això és el que el professor Arner solia dir sempre: l'amor ho conquista tot.

Mirant-lo als ulls, la Padija va pensar en el nen petit ocult en la ferrovelleria d’Omman amb el seu pare contrabandista. Ara, convertit ell mateix en un contrabandista, la sostenia en els seus braços sota cinc llunes plenes.

La Padija es va posar de puntetes i li va fregar els llavis amb els seus, besant-lo suaument primer, i després amb creixent passió. Separant-se, la Padija va recolzar el seu càlid cos contra el seu.

- Parla’m de Socorro, Drake. Com és?

En Drake va tancar els ulls, recuperant-se del contacte íntim. Va dubtar abans de respondre, escoltant el suau murmuri de la respiració de la Padija.

- Calent.

- Com de calent?

- Molt, molt calent.

- I què feu allà... per escapar de la calor?

- Bé, tenim els nostres mètodes -va xiuxiuejar en Drake amb veu ronca -per mantenir el fred.

La veu de la Nikaede va trencar sobtadament la descàrrega d'emocions entre tots dos. La wookiee va començar a enfilar-se per l'escotilla d'accés, i després va veure als dos humans molt junts, drets a la llum de les llunes. Es va aturar sorpresa, va callar, i ràpidament va tornar a les ombres de l'interior de la nau, murmurant per a si.

- Què és el que ha dit? -Va preguntar la Padija, amb el seu cap encara arraulit contra en Drake.

El socorroà va agitar el cap, obligant als seus genolls a romandre ferms sota ell.

- No estava escoltant. -Va inclinar el seu cap sobre la Padija, i després es va separar lentament d'ella -. Tinc la sensació que està ansiosa per marxar, i estic d'acord amb ella. Serà millor que no ens quedem aquí aturats més temps del necessari. Vinga, vegem què està passant sobre el port estel·lar.

Agafant la Padija d'una mà, va baixar pel túnel d'accés de l’Infrangible, ajudant-la a baixar l'escala i conduint-la al passadís inferior. La imponent ombra de la Nikaede esperava en un lateral. La wookiee va moure el cap amb aire dubitatiu, passant la mirada d’en Drake a la Padija, i després va lliurar el sabre de llum al seu avergonyit capità. Va bordar un abrupte insult que només en Drake podria entendre i després va tornar al seu lloc al pont.

Mirant fixament la peculiar arma, en Drake va preguntar:

- Renz és de veritat? Un Jedi com els d'aquests holocòmics barats? -Li va tendir a ella el sabre de llum, esquivant la seva espatlla quan ella va tractar de castigar-lo per l’imprudent comentari.

- I tant que és de veritat! Abans que el Canciller(1) Palpatine declarés a tots els Jedi traïdors al Nou Ordre, els Cavallers Jedi eren les persones més reverenciades de la societat. - Va seguir al contrabandista pel passadís, subjectant la seva mà mentre ell la conduïa gentilment pels passatges foscos -. El meu pare va lluitar en les Guerres Clon, saps? Era un heroi. Així va obtenir el seu rang.

- Pare? -Va exclamar en Drake, tornant-se cap a ella -. En Renz és el teu pare? Però el teu cognom...

- A la tradició alderaaniana, no és estrany que una filla única prengui el cognom de soltera de la seva mare. Per respecte a la branca materna de la família. - Va fer una pausa quan va veure que ell l'estava mirant atònit -. Què?! Per què em mires d'aquesta manera?

- Sembla que estàs plena de sorpreses, no? - Es va burlar ell, avançant pel passadís.

La Padija va mostrar un somriure murri.

- Ajuda a mantenir a ratlla als tipus que em ronden. -Va fer l'ullet amb aire maliciós i a continuació va avançar fins al final del passadís.

A la coberta de vol, en Drake es va aturar davant del sistema de navegació, activant l'ordinador d’astrogació.

- On necessiteu anar?

- A Derora. És una petita lluna en el sistema Birjis.

-A Derora llavors. -Va teclejar les coordenades -. L'ordinador trigarà una estona a calcular una ruta precisa fins aquest sistema. Mai hem estat allà abans i volem assegurar-nos, oi? -En Drake li va picar l'ullet. Veient un somriure, es va asseure a la seva cadira d'acceleració -. Bé, parla’m d'aquest objecte que us heu agenciat. Per què l'Imperi està tan interessat a recuperar-lo?

La Nikaede va bordar les seves pròpies preguntes de curiositat sobre l’ídol. Reseteant el seu panell de control per a les preparacions prèvies a l'enlairament, va girar el coll per mirar fixament la Padija i al farcell de llenç que descansava sota la seva cadira.

-La Nikaede també vol saber-ho. Pregunta si agafar-lo ha merescut la vida del vostre company i els problemes que hem passat. -Mirant a la Wookiee, la va assenyalar amb un dit amenaçador -. Sigues amable -va grunyir en socorroà.

- Ha merescut molt la pena, Nikaede, i per raons que segur que apreciaràs -va dir la Padija -. Si el Dr Maa'cabe fos aquí ara, et diria el mateix. L'ídol pertany a un clan militarista molt primitiu i molt antic del poble Twi'lek. Habiten a la regió més fosca del planeta, vivint de forma molt similar a com ho feien fa 3.000 anys. Suposadament, -la Padija va arronsar les espatlles, afegint els seus propis dubtes a l'afirmació -, les cendres mil·lenàries d'un antic heroi Twi'lek es van cristal·litzar i el propi vidre va ser esculpit a la seva semblança per honrar-lo. D'acord amb la investigació del Dr Maa'cabe, hi ha dues, i cada crani s'usa per presidir certes cerimònies de la vida del clan: el Jasshi'rr, la Waala i la Keysshi.

- Matrimoni, Llei i Història -va traduir en Drake.

El somriure de la Padija es va eixamplar.

- I ara qui està ple de sorpreses? En qualsevol cas, la Waala és la més important, sent la llei. Cada decisió política important és debatuda, aprovada i promulgada... només en presència del crani.

- Per què això faria l'ídol tan important per a l'Imperi?

- No només per a l'Imperi, sinó més bé per al propi Emperador. Hi havia rumors que l'Aliança Rebel estava negociant una aliança amb els Twi'leks. D'alguna manera l'Imperi va escoltar parlar-ne i va prendre mesures per impedir que aquesta aliança tingués lloc.

- Si l'Imperi volgués reprimir qualsevol possible dissensió, podria haver enviat una flota de Destructors Estel·lars a Ryloth i delmar tota la població Twi'lek.

- Però Ryloth és una de les principals fonts de mà d'obra esclava de l'Imperi, fins i tot encara que els seus informes d'intel·ligència ho neguin. Per què saquejar el millor dels ramats quan encara hi ha feina a fer? L'Emperador buscava desunir els clans, causar malestar civil, no destruir-los.

- Per desgràcia, això no és difícil d'aconseguir amb els Twi'leks.

-Però sense l'ídol, el clan Nercathi estaria indefens, incapaç d'actuar o arribar a acords entre ells o amb els seus veïns. Als seus parents més industrialitzats no els hi preocupa. Quan l'Imperi, o més probablement els Hutts, arribin a la recerca d'esclaus, els Nercathi són l'opció lògica perquè no tenen una guia o un lideratge per defensar-se.

- Llavors què va passar?

-Bé, fa sis mesos l'Aliança Rebel va començar a mantenir reunions secretes amb la delegació Twi'lek amb l'esperança de reviure les opcions d'una aliança. Els negociadors de l'Aliança estaven desesperats i disposats a fer qualsevol cosa per guanyar-se els Twi'leks, encara que això signifiqués trobar aquest ídol i robar-li a l'Imperi.

- I llavors et van contractar?

- I al Dr Maa'cabe i al meu pare. L'Emperador sospitava que l'Aliança podria realitzar un moviment per recuperar l'ídol, segellant el contracte entre els Twi'leks i les faccions rebels. Van ser creades diverses falsificacions per despistar qualsevol agent. Només un arqueòleg entrenat coneixeria la diferència, de manera que van enviar a un arqueòleg entrenat, a tres de fet, inclòs jo.

- L’Aliança Rebel, eh?

La cara de la Padija va empal·lidir sota la llum intermitent dels instruments del mòdul de comandament.

- He oblidat esmentar això, oi? - Va arronsar les espatlles, com demanant perdó.

Encenent els motors de l’Infrangible, en Drake va prémer els interruptors de vol i va fer que la nau s'elevés de la plataforma d'aterratge. Vigilant atentament els sensors, va preparar l'ordinador d’astrogació mentre el vaixell de càrrega accelerava per l'atmosfera superior d’Omman. El socorroà va moure el cap amb resignació. Aliança Rebel? Ell i la seva primera oficial tenien sort de seguir tant sols amb vida.

- Llavors, digues-me, hi ha alguna altra sorpresa que hauria de conèixer?

La Padija li va fer un petó ràpidament a la galta i després va tornar al seu seient per cordar-se l'arnès.

- Encara no, però si se m'acut alguna, t'ho faré saber.

________________________________________

1 Senador en l'original. Sembla que aquí l'autora volia indicar el càrrec d’en Palpatine immediatament anterior al seu nomenament com a Emperador, és a dir, el que ostentava durant les Guerres Clon i al final de les mateixes, quan es va proclamar el Nou Ordre i es va iniciar la Purga Jedi. En aquest i altres relats escrits anteriorment a la realització a la trilogia de preqüeles, aquest període no estava clar per als autors i moltes obres d'aquests anys contenen errors de continuïtat similars. En molts casos, aquests errors es justifiquen basant-se que en l'època de la Rebel·lió l'obscurantisme i desinformació imperial havien fet que molta gent, especialment els joves, coneguessin versions incompletes, esbiaixades i / o purament falses dels fets històrics, o els desconeguessin completament. Això no se sosté en aquest cas, ja que, sent la Padija filla d'un Jedi de les Guerres Clon, ha de conèixer la història veritable de primera mà. Per això he optat per corregir l'error. ( N. del T. )

Següent