Retirada de Coruscant (II)

Anterior

II

Una vegada que va haver pensat en això, la Taryn va haver d'admetre que utilitzar el Missatger com a tapadora era realment molt intel·ligent.

D'una banda, la targeta de dades, amb el seu informe sobre la retirada de Coruscant i la localització del punt de trobada, era perfectament anònima, amagada en una caixa amb altres milers de targetes de dades; comunicacions amb destinació a altres mons del nucli. I aquesta caixa era només una entre una dotzena exactament iguals, apilades una damunt de l'altra a la bodega del Missatger.

D'altra banda, la perspectiva de tractar de colar-se a través d'una flota de Destructors Estel·lars era gairebé suportable davant la imatge del voluminós coronel Bremen, embotit en l'uniforme de recanvi que li havien agenciat, que era almenys dues talles més petit. Tirant del coll massa fort, era a la porta de la cabina amb unes celles arrufades que semblava no abandonar mai el seu rostre. La Taryn no va haver d'apartar la mirada de les seves pantalles del motor per saber que els camals dels pantalons de l'uniforme acabaven en algun lloc per sobre dels seus turmells. La seva boca es va corbar en un somriure abans de recordar que en Bremen hi era per mantenir un ull sobre ella i en Del, i que no hi havia res divertit a la situació en què es trobaven.

Les seves mans van agafar amb força en els controls.

-Vagi al seu seient i cordi’s –li va ordenar al Bremen -. Estem gairebé llestos per enlairar-nos. -Sentint que l'home no es movia, el va mirar de dalt a baix amb aire interrogant-. Què passa?

-Em quedaré aquí -va dir.

Ella va arronsar les espatlles.

-Faci el que vulgui -va esbufegar en Del. Ell i en Bremen no havien intercanviat ni una dotzena de paraules des que l'oficial de la Nova República havia arribat a bord, però era evident que no havien congeniat.

-Haurien deixar-me pilotar -va dir en Bremen, una altra vegada -. Això no és un senzill repartiment de correu, saben?

-No -va dir la Taryn fermament, com si el tema no hagués estat ja tractat a l'oficina d’en Bel Iblis -. Vam fer un tracte. La Nova República pot utilitzar la meva nau, però ningú la pilotarà llevat de jo. -Tenint en compte que bàsicament havien estat reclutats a la força, la va sorprendre que en Bel Iblis ho hagués acceptat. Així les coses, gairebé sospitava que el general havia assignat a Bremen a aquesta missió només per desfer-se'n. Els dos clarament no es portaven bé. Va donar un cop d'ull al Del-. A punt?

-Llestos -va confirmar.

Ella va activar els repulsors. Sota ells, les reconfortants llums la Ciutat Imperial es van reduir a diminuts punts a mesura que guanyaven alçada. En Bel Iblis havia dit que els espais entre els Destructors Estel·lars que els envoltaven estaven vigilats per naus capitals més petites, raó per la qual cada pilot hauria d'escollir la seva pròpia ruta d'escapament i tractar d'escapar com pogués.

- Tenim ja una trajectòria? -Va preguntar en Del.

-L'ordinador de navegació està treballant en això -va dir ella. Va donar un ràpid cop d'ull a Bremen, que mantenia l'equilibri al costat de la porta de la cabina, i després va comprovar els sensors. No hi havia res especial del que preocupar-se, però havia de mantenir-se alerta. En Bel Iblis volia tantes naus com fos possible en l'aire i en moviment quan baixés l'escut. Amb tot l'eixam fugint alhora, tenien l'esperança de crear almenys una mica de confusió mentre intentaven colar-se a través dels imperials que els esperaven.

Espurnes de llum dansaven on l'escut planetari seguia rebent trets, la resplendor opalescent canviava i ondulava amb cada nou impacte.

La Taryn va canviar de rumb lleugerament, apuntant a un lloc net, i després va mirar el seu cronòmetre. Ja gairebé era l'hora.

Del va encendre el comunicador, ja sintonitzat a la freqüència de sortida. Mentrestant, la Taryn es va quedar mirant l'escut, i es va preguntar a què s'enfrontaria la gent que quedava sota. L'Imperi s'acontentaria simplement amb reprendre Coruscant i deixar els seus ciutadans en relativa pau? O sentiria la necessitat de castigar-los per no rebutjar a la Nova República en primer lloc?

En qualsevol cas, això no era cosa seva.

-Hauria de baixar-se en qualsevol moment -va dir en Bremen a la seva esquena, des d'on ell també estava observant l'escut brillant sota l'assalt Imperial -. Llàstima que aquest trasto no tingui gran cosa quant a armament.

La Taryn va prémer els llavis després de l'insult a la seva nau. Com ja havia assenyalat, els vaixells de càrrega de correu no eren els objectius principals per a ningú, ni tan sols per als pirates. No hi havia necessitat d'anar per qualsevol lloc eriçat d'armament..., habitualment. En aquest moment, va estar d'acord que una mica més de potència de foc podria ser útil.

Diverses masses gegantines van començar a aparèixer en els sensors, indicant el repte que els esperava. La Taryn mai havia vist tants Destructors Estel·lars en un sol lloc, i una nova onada de dubte la va assaltar. Mai abans havia fet res com això, excepte en la seva imaginació. Potser hauria de deixar que en Bremen prengués els controls...

I llavors, ja era massa tard.

-Està baixat -va dir la veu d’en Bel Iblis pel comunicador-. Cels nets per a tothom, i que la Força us acompanyi!

L'escut planetari estava baixat, i la lluita havia començat.

Lluny, a babord, la Taryn estava al tant d'un canó d’ions de defensa planetària utilitzat des de la superfície per aclarir un camí per a algunes de les naus que fugien, però es va mantenir en el seu propi vector mentre abandonaven l'atmosfera i les naus imperials que els esperaven van aparèixer a la vista.

Era allà, el seu camí cap a la llibertat, just entre dos Destructors Estel·lars flanquejats per cinc cuirassats més petits. Semblaven dos ferotges gossos Dorax envoltats per cadells lluitadors, i va empassar saliva, accelerant el motor al màxim. Fins i tot a màxima velocitat, no es podia dir que el Missatger fos ràpid, i només podia esperar que passessin desapercebuts entre tot l'eixam que fugia de la superfície.

I per un temps, les seves esperances van semblar correspostes. Dirigint-se cap a un forat entre els dos cuirassats més allunyats dels Destructors Estel·lars, el Missatger volava a tota velocitat a l'estela d'un altre vaixell de càrrega, un transport i un elegant caça. Al seu costat i lleugerament per darrere hi havia dos transports pesats. Els cuirassats van disparar, però amb tants objectius petits, els trets eren erràtics i en la seva major part simplement van esclatar a l'espai sense causar danys.

Els seus indicadors d'escut estaven encara en verd, gairebé havien passat els cuirassats, i la Taryn estava començant a pensar que potser podrien fer-ho il·lesos quan una brusca sacsejada sobtada de la nau els va empènyer a ella i al Del contra els seus arnesos, i va enviar al Bremen ensopegant-se cap endavant per caure sense contemplacions sobre les pantalles del sensor.

- Fora d'aquí! -Va exclamar, i després va serrar les dents quan un altre fort cop sec el va fer caure sobre la coberta. Amb un sobresalt, va veure al seu voltant moltes més naus de les que hi havien estat feia un moment. Identificar-les va resultar fàcil quan un caça TIE va passar rugint, disparant contra el transport que es dirigia a l'espai profund per davant d'ells.

- Del? -Va dir. El canós primer oficial no va necessitar més insistència, i va llançar una andanada de foc de làser contra el caça TIE que assetjava al transport que els precedia. Darrere d'ells, un soroll sord els hi va indicar un altre impacte, però la Taryn va seguir el seu camí. El seu curs estava calculat i fixat, si tan sols pogués aconseguir portar al Missatger una mica lluny del planeta, podrien donar el salt a la velocitat de la llum, i a la seguretat.

Un dels transports prop d’ells va esclatar de sobte en una espurna de foc. Fent una ganyota, la Taryn va canviar lleugerament el curs per allunyar-se del metall retorçat i va fer una ràpida mirada als indicadors d'escut.

Únicament per desitjar no haver-ho fet. Els indicadors havien passat de verd a vermell, i parpellejaven amb cada cop. Un missatge de diagnòstic s'estava formant en el panell, els sensors van mostrar un altre d'aquests maleïts caces TIE acostant-se darrere d'ells, i la Taryn no creia que el Missatger pogués suportar molts impactes més.

-Agafi’s –li va advertir a Bremen, encara tirat a coberta, i va llançar el vaixell de càrrega en picat. El caça TIE va passar disparat sobre ells, i quan ella va fer pujar de nou el morro de la nau, la Taryn va veure que el caça estel·lar que anava davant d'ells havia donat la volta per ajudar-lo.

El canó làser de l’Ala-X va brillar mentre s'abalançava cap a ells i, en els sensors, un dels punts darrere d'ells va desaparèixer. L'Ala-X va centrar la seva atenció en el caça TIE que havien esquivat mentre la Taryn es netejava la suor de la cara i accelerava el motor de nou al màxim. Davant d'ells, el vaixell de càrrega i el transport no es veien per enlloc. O bé ja havien aconseguit salvar-se..., o bé havien estat destruïts.

En Del va deixar anar una maledicció quan el Missatger es va estremir per una altra sèrie d'impactes a la part posterior. Els indicadors d'escut van brillar en vermell, després es van tornar negres, i el missatge de diagnòstic va començar a parpellejar.

-Hem perdut els deflectors -va cridar la Taryn. Notant a la boca el gust metàl·lic de la por, estava a punt de llançar la nau en una altra caiguda en picat quan la consola va emetre un xiulet, que indicava que havien arribat al punt de l’hiperespai.

Embolicant les palanques amb una mà, i molt conscient del caça TIE que s'acostava a ells, va tirar suaument cap enrere, i va ser recompensada per la visió de les estrelles estirant-se en línies estel·lars, i després desapareixent en el cel clapejat de l'hiperespai.

***

A tota velocitat a través de l’hiperespai cap a Coriallis, en Del i el coronel Bremen van tenir temps de sobres per establir fermament la seva mútua aversió.

En Bremen no ocultava el fet que, com a civils, no confiava que la Taryn i en Del fossin competents. Va deixar molt clar que pensava del fet que en Bel Iblis hauria d'haver requisat el Missatger, apartat a la seva tripulació habitual, i utilitzat un equip exclusivament militar per completar la missió.

La Taryn va tractar de restar-li importància, però en Del va contraatacar oferint pulles tot just dissimulades respecte a la ignominiosa retirada de la Nova República de Coruscant, mentre que en Bremen estrenyia els llavis amb més força a cada frase. Ella pensava que era un joc pueril, però mentre en Bremen estigués ocupat amb en Del, no estaria respirant-li a l'esquena, pel que no va dir res al respecte.

Els dos havien desaparegut al celler feia més d'una hora, i ella estava dreta a la sala d'oficials, netejant-se el greix de les mans. Canviarien el seu curs a Coriallis dins d'unes poques hores, i volia provar el sistema deflector recentment reparat abans que fos realment posat a prova.

No va arribar a tenir cap oportunitat.

Mentre es dirigia cap a la cabina del pilot, el Missatger va semblar vacil·lar sota els seus peus, i després va donar una terrible sacsejada mentre el metall de l’estressat casc gemegava en senyal de protesta. Sorpresa a meitat d'un pas, la Taryn es va agafar a l'envà per mantenir l'equilibri, i després va entrar a la cabina mentre el vaixell semblava xocar contra una força inamovible. Es va sentir estrèpit de caixes i un crit va ressonar des del celler, mentre que, enfront d'ella, el cel clapejat de l'hiperespai es convertia inesperadament en línies estel·lars, i després, amb una malaltissa sacsejada final, va prendre la forma del camp estel·lar de l'espai real.

Havien estat arrencats per la força de la velocitat de la llum, i la Taryn ni tan sols va haver de comprovar els sensors per saber per què. Just davant, omplint el camp de visió darrere del parabrisa de transpariacer, hi havia un creuer Interdictor imperial.

Tampoc eren la seva primera captura. Un transport amb marques de la Nova República surava a prop, amb una llançadora imperial adossada. La Taryn es va preguntar si era un dels molts que havien fugit tan recentment de Coruscant.

- Què ha passat? -Va preguntar en Bremen, corrent sorollosament pel passadís. Ella es va posar dempeus. Trepitjant-li els talons, en Del lluïa un tall fresc al front.

No va ser necessària una resposta. El comunicador va cobrar vida amb un espetec i una veu enèrgica des del creuer Retribució els hi va ordenar que es preparessin per ser abordats.

La Taryn es va deixar caure al seient del pilot, tractant de pensar amb rapidesa. La targeta de dades estava ben amagada, i a menys que els imperials estiguessin decidits a llegir totes i cadascuna de les missives del celler, no creia que la trobessin. La minuciositat de la seva recerca probablement dependria de com de sospitosos es mostressin. La seva identificació i la d’en Del estaven en ordre; en Bremen podria ser més difícil d'explicar, però ja se li ocorreria alguna cosa. Hauria d’admetre que acabaven de sortir de Coruscant, o...?

-Jo parlaré -va en Bremen, interrompent els seus pensaments -. Vostès romanguin en silenci i deixin que jo m'ocupi d'això.

Va allargar una mà, pel que semblava esperant que la Taryn li lliurés els galons de capità subjectes a la part davantera del seu uniforme. Ella es va posar rígida.

-No, parlaré jo –li va corregir amb certa aspror-. S'ha mirat darrerament en un mirall? -Vestit amb aquest uniforme massa petit, els imperials mai pensarien que fos el capità del Missatger. Fent cas omís de l'esclat d'indignació d’en Bremen, va dir a Del -: Vés a la resclosa d'aire, i espera allà per ajudar al grup d'abordatge.

-Sí, senyora -va dir secament, retirant-se de la cabina.

-Coopera amb ells, per complet -va cridar en to d'advertència. A l'exterior, una llançadora del Retribució s'estava acostant, però encara tenien uns minuts. Mirant al Bremen, va aixecar una cella -. I bé, deia vostè alguna cosa...?

- Té vostè alguna idea de com de seriós que és això? -Li va dir-. Què creu que faran un cop estiguin a bord? Fer una ullada als permisos, dir-li que tingui un bon dia, i anar-se'n sense més?

-Això espero -va dir la Taryn -. Això semblava ser la idea del general Bel Iblis usant-nos com a correu. Miri, aquí jo sóc el capità, i jo tinc la identificació apropiada per recolzar-ho. Té alguna idea millor?

Ell seguia reticent, però ella tenia raó.

-D'acord, llavors -va dir la Taryn -. No parli llevat que li parlin, faci tot el que demanin els imperials, ràpid i amb amabilitat, i si porta alguna arma, desfaci’s d'ella ara, abans que pugin a bord. Entesos?

El rostre d’en Bremen semblava tan rígid com el d'un droide i li brillaven els ulls, però va aconseguir fer una breu inclinació de cap.

-Bé -va dir la Taryn, alliberant la respiració que havia estat contenint sense adonar-se’n -. Anem i rebem els nostres hostes.

Mentre que la llançadora imperial s'aturava al seu costat, va treure el quadern de dades amb els permisos del Missatger. Va tenir el temps just d'arribar a la resclosa d'aire i alçar-se amb dignitat abans que s'obrís i irrompessin cinc imperials.

El líder, un home de mitjana edat que començava a quedar-se calb sota la seva gorra d'oficial de l'armada, es va aturar just a l'interior, mentre que els altres quatre soldats, tots armats, es van desplegar al passadís.

-Comandant Voldt -es va identificar bruscament -. Qui està al comandament aquí?

-Jo. –la Taryn va fer un pas endavant -. Capitana Taryn Clancy, del Servei de Missatgeria del Nucli. Aquesta és la meva tripulació.

En Voldt la va mirar, demorant la mirada en les corbes del seu uniforme, després va fer un cop d'ull per damunt al Del i en Bremen. Va advertir els turmells exposats d’en Bremen, després va tornar a posar els seus pàl·lids ulls en ella.

- Servei de missatgeria? Aquesta és una nau correu?

-Sí, senyor -va dir la Taryn-. En ruta cap a Coriallis.

- Des d'on?

Ja havia decidit que no tenia sentit mentir. El vector en el qual havien estat arrencats de l'hiperespai ho deia ben clar.

-La nostra última parada programada era Coruscant -li va dir -. Però arribant al sistema, vam veure el que semblava ser la flota Imperial al complet envoltant el planeta, i vam decidir saltar-nos aquest lloc. No volíem veure'ns barrejats en alguna cosa desagradable, sap?

Ell va assentir lentament amb el cap, sense semblar convençut del tot.

- No van lliurar el seu carregament? -Va preguntar-. Els seus caps no prometen lliurament ràpid?

La Taryn es va permetre semblar una mica abatuda.

-Bé, sí -va dir -. Però desaproven encara més ficar-se en una zona de guerra.

En Voldt la va mirar, després va esbufegar. Si era per diversió, o per incredulitat, no podia dir-ho. Amb un gest casual de la seva mà, dos dels soldats van desaparèixer per registrar la nau.

-Vegem alguna identificació -va suggerir.

-Per descomptat. –la Taryn li va passar el quadern de dades de permisos. Va transmetre la llicència de la nau i la informació de registre al Retribució per comprovar-la, i després va inspeccionar les seves identificacions, aixecant una cella quan en Bremen no va poder mostrar la seva. En Bremen va aconseguir semblar tant avergonyit com honest mentre murmurava:

-Ho sento, senyor. Em van robar al port.

En Voldt va tornar a fer una mirada inquisitiva sobre el seu uniforme.

-Sembla que això no va ser l'únic que se’n van dur -va comentar -. Quin inconvenient per a vostè.

En Bremen va assentir. En Voldt se’l va quedar mirant un moment, després va mirar als dos soldats que tornaven de registrar el vaixell.

-No hi ha ningú més a bord, senyor –en va informar un, mentre que l'altre va fer un pas endavant sostenint dos blàsters.

- De qui són? -Va preguntar en Voldt.

-Aquest és meu -va dir la Taryn, assenyalant el bláster que guardava amagat sota el matalàs de la seva cabina. Va mirar en Bremen i al del -. De qui és aquest?

-Meu, capitana. –en Del va fer un pas endavant -. Sé que no li agrada que les portem a bord, pel que el tenia guardat en la meva llitera. Ho sento -va afegir, mostrant-se avergonyit.

-En parlarem més tard -va dir amb aire enfadat, preguntant-se on havia "perdut" en Bremen la seva arma perquè no la poguessin trobar.

En Voldt li va dirigir una mirada insondable, i després va fer un gest amb el cap al soldat, que va fer un pas enrere, sostenint encara els dos blàsters. Va tornar el quadern de dades a la Taryn.

-Capitana, m'agradaria veure el contingut del seu celler, si m'ho permet.

Tot i l'elecció de paraules, no era una petició.

La Taryn va obrir la marxa, tractant de sospesar quant sospitaven els imperials, i com de completa que podrien insistir a fer aquesta recerca. Fins ara, l'actitud d’en Voldt no havia reflectit res. Amb aire casual, va mirar per sobre de la seva espatlla.

-Si no li importa que ho pregunti, senyor, per què ens han aturat? És això una mena de lloc de control?

Aquesta vegada, no hi va haver cap dubte sobre l’esbufec ​​de genuïna diversió.

-Pot dir-ho així -va dir en Voldt secament. Els seus ulls estaven fixos en fosc pèl de la Taryn mentre aquest es balancejava a la seva esquena -. Podria considerar-se un punt de control per a traïdors.

- Traïdors? -Va repetir ella, amb cura.

-Traïdors a l'Imperi -va dir, alçant finalment la mirada arribant al celler -. Rebels que fugen de Coruscant. Els hem expulsat i rescatat la població dels seus mètodes terroristes, però ara, com els covards que són, estan fugint a qualsevol lloc en el qual pensin que es trobaran fora de perill. -Els seus fins llavis es van convertir en un desagradable somriure -. No tenim intenció de deixar-los anar massa lluny.

La Taryn es va preguntar si hi hauria creuers Interdictor assentats al llarg de totes les rutes hiperespacials més transitades que sortien de Coruscant. Si era així, sens dubte un bon nombre de fugitius havien caigut just en el parany dels imperials, inclòs el transport que havia vist abans. Potser fins i tot ells mateixos.

Va apartar aquest pensament. No, fins ara ho estem fent bé. L'únic del que calia preocupar-se era la targeta de dades, i estava ben amagada en algun lloc de l'interior de les caixes que omplien el celler. Tranquil·litzada, va prémer el botó per obrir la porta i va indicar a Voldt que entrés.

Ell ho va fer, mirant al voltant de l'habitació i després passejant-se per ella per mirar les piles de caixes segellades.

-Aquestes estan dirigides a Coriallis -va assenyalar, estudiant les etiquetes de les caixes exteriors.

-Sí, senyor, aquesta és la propera parada -va confirmar la Taryn.

- Però on està el carregament que no van deixar a Coruscant?

Es va tornar cap a ella, amb una inquisitiva cella aixecada.

On era, en efecte? La Taryn va sentir un nus a l'estómac mentre considerava la pregunta. No només havien lliurat el correu amb destinació al Palau Imperial, sinó que també havien descarregat el correu ordinari per a Coruscant. Aquí no hi havia res per recolzar la seva afirmació que no havien aterrat al planeta.

Les excuses van lluitar per obrir-se pas a la punta de la seva llengua, però abans que pogués deixar anar cap d'elles, en Del va fer un pas endavant.

-Jo les vaig apartar a un costat, capitana -va dir, i va assenyalar tres caixes amuntegades sense ordre ni concert a la cantonada més allunyada.

Cadascuna estava marcada amb destinació a Coruscant, i va contenir l'alè quan en Voldt va insistir obrir les tres. Però escollint a l'atzar targetes de dades per inspeccionar-les, va trobar que totes estaven degudament etiquetades amb destinacions a Coruscant. Alleujada, la Taryn va dirigir una mirada al seu primer oficial, preguntant-se de qui era aquest correu que havia estat pres prestat per dur a terme aquesta mascarada.

Clarament, en Del i en Bremen no havien passat discutint tot el seu temps allà darrera.

-Hmmf -va grunyir en Voldt mentre tornava a posar la coberta de l'última caixa, i va mirar al seu voltant al celler, com si esperés trobar la Mon Mothma amagant-se entre els elevadors de càrrega.

Assenyalant a dos dels soldats, va ordenar que examinessin totes les caixes. Però la recerca va ser superficial, amb els soldats simplement obrint i confirmant que dins hi havia correu.

Va ordenar secament que tornessin a tancar els calaixos, en Voldt va indicar a la Taryn i la seva tripulació que el seguissin, i es va dirigir pel passadís cap a la resclosa d'aire. Trucant al Retribució, va confirmar que els permisos del Missatger estaven en ordre i després, amb un aire una mica decebut, va dir a la Taryn que eren lliures de marxar.

Tractant de no deixar que el seu alleujament la traís, va haver de fer un esforç encara més gran per no llançar una mirada de "ja li ho vaig dir" al Bremen. Els quatre soldats es van unir a ells, i després d'una inesperada encaixada de mans per part d’en Voldt, durant el qual va mantenir el contacte per un temps lleugerament excessiu per al gust de la Taryn, els imperials es van dirigir de tornada a la seva nau.

Va posar l'ordinador de navegació a recalcular el seu curs i després va donar la volta al vaixell de càrrega i dirigint-se cap a les estrelles, tractant de prendre distància suficient per saltar a la velocitat de la llum. Mirant de nou al transport de la Nova República capturat, la Taryn es va preguntar quin destí esperava als seus ocupants.

Quan la consola finalment va donar el to d'avís, va col·locar la mà al voltant de les palanques d’hipervelocitat, va tirar suaument d'elles cap enrere, i amb gratitud va deixar que aquest problema concret quedés enrere.

 Següent