Retirada de Coruscant (i III)

Anterior

III

Com si no tingués ja prou problemes, va pensar amb desesperació gairebé una setmana més tard, contemplant l'extensió buida de l'espai davant d'ells, i molt conscient d’en Bremen mirant sobre la seva espatlla, com sempre.

La resta del viatge a Coriallis havia transcorregut sense incidents i, un cop allà, en Bremen havia programat l'ordinador de navegació amb un nou curs. Des de llavors, havien saltat dins i fora de l'hiperespai una dotzena de vegades en el seu camí per interceptar una de les flotes de batalla de la Nova República, en algun lloc de les Terres Frontereres.

Almenys, la Taryn creia que eren les Terres Frontereres. No va reconèixer la majoria dels llocs en què van aparèixer, i en Bremen no veia cap raó per il·lustrar-la... sobre la seva ubicació, o de qualsevol altra cosa. Ell li va informar secament que recuperaria el control del Missatger un cop interceptessin la flota i lliuressin el missatge.

Bé, aquí estaven en el punt d'intercepció. Llavors, on era la flota?

-Potser s'hagin endarrerit una mica -va dir en Bremen, i la Taryn va mirar per sobre de l'espatlla per veure una arruga solcant el seu front -. Segons el programa, haurien d'estar aquí -va afegir veient l'expressió en el rostre de la Taryn.

-Si no saben que hi venim, amb què se suposa que han de reunir-se? -Va preguntar ella. En Bremen va ignorar la pregunta, estava clar que això era un altre fragment d'informació que no es podia confiar a simples civils. Atès que havien sortit en les vores exteriors d'un sistema i caminaven rondant com lladres en lloc d'acostar-se a un dels planetes, la Taryn va suposar que la Nova República tenia algun lloc per aquí a prop i que la seva flota ho estava comprovant. En Bremen simplement no volia acostar-se prou perquè ella i en Del poguessin fer una ullada.

Va sospirar. Malgrat una setmana de convivència propera, o potser a causa d'ella, no era gens fàcil suportar a Bremen. Finalment havia hagut de demanar a Del que aturés les seves provocacions, si tan sols pogués demanar-li a Bremen que també es desprengués de la seva actitud condescendent... La seva actitud li recordava massa a la del seu pare.

A causa de què era possible que la flota s'hagués retardat, i perquè realment no tenien altre lloc on anar, el Missatger simplement es va quedar a la deriva durant les hores següents. La Taryn estava asseguda a la cabina mirant les estrelles i tractant de recordar les cartes d’astrogació de la regió de les Terres Frontereres, quan en Bremen va entrar i es va deixar caure al seient del copilot.

Lleugerament sorpresa, li va mirar per sobre mentre ell estudiava els sensors de llarg abast. Per fi havia deixat de flotar sobre ella, aparentment convençut que no anava a entrar a l'ordinador de navegació per saber on eren si no mantenia un ull en ella a cada moment. Naturalment, ella ho va fer, només per descobrir que tots els registres dels seus últims salts havien estat esborrats.

Per tant, no era tant una qüestió de confiança, sinó que simplement no importava.

-No ens té en massa estima, oi? -Va dir ella.

Ell es va prendre el seu temps abans d'alçar la vista.

- Perdó?

-No són només vostè i la seva Nova República que es juguen la pell aquí, sap? En Del i jo també -va dir -. Si l'enxampen, ens enxampen. Creu que anàvem a fer alguna cosa per ficar-nos en un embolic?

-No, no deliberadament -va admetre -. Però els accidents passen. Què hi ha de quan en Voldt va voler veure el correu de Coruscant? No hi havia pensat en això, veritat? I si no hi hagués hagut res a ensenyar?

-Aquestes coses de capa i espasa són el seu departament -va replicar ella, però el comentari l'havia ferit. Ell tenia raó, i en comptes de posar-se a la defensiva, hauria d’admetre i aprendre de l'experiència -. Això no justifica tractar-nos com a ximples, i mantenir-me a les fosques sobre cap a on anem. Tinc dret a saber-ho.

Ell es va creuar de braços i la va mirar severament.

-Capitana Clancy, no és cap secret que crec que no s'hauria d'haver permès que vostè o en Del Sato vinguessin en aquesta missió. Són civils, i resulten un entrebanc més que una ajuda. No es pot esperar que prenguin el tipus de decisions instantànies necessàries per mantenir-nos fora de problemes.

La Taryn va enrogir, i es va concentrar en controlar el seu temperament mentre ell continuava.

-Però són aquí de totes maneres, de manera que consideri’s ésser "mantinguda a les fosques" com la seva protecció. Si vostè no sap res, no pot delatar-nos.

- Per qui em pren? -Va preguntar, ofesa -. Si jo hagués volgut delatar-los, ho hauria fet quan en Voldt estava a bord. Hi haurà notat que no ho vaig fer.

-No, no ho va fer -va convenir ell -. Però més val prevenir que lamentar.

La Taryn estava decidint si valia més la pena no seguir discutint quan un xiulet sobtat en els sensors li va estalviar haver de prendre cap decisió.

Una nau, sortint de l’hiperespai a uns 30 quilòmetres de distància.

Ella va reaccionar abans que en Bremen, prement interruptors per començar a posar els motors en funcionament.

- Del! -Va cridar pel passadís, tractant de maniobrar el lent Missatger per col·locar-lo mirant de front a la nau que s'aproximava. Quan va aparèixer a la vista, la Taryn la va identificar com un bombarder Skipray d'aspecte lleugerament maltractat, sense marques que indiquessin a qui podria pertànyer. Però estava clar que no era la flota.

Genial, va pensar ombrívolament mentre brillava la llum del comunicador, indicant que el caça els estava cridant. El va activar quan en Del va arribar, fixant-se en què els motors només havien arribat al trenta-cinc per cent de potència. No serien capaços d'escapar, de moment.

Una freda veu de dona va arribar per l'altaveu de comunicacions.

-Vaixell de càrrega no identificat, necessita ajuda? -Va preguntar, mentre l’Skipray s'inclinava una mica a un costat, posant-se fora de la línia de foc dels canons làser del Missatger. La Taryn va mantenir el vaixell de càrrega tornant-se cap a la potencial amenaça mentre responia.

-Sóc la capitana Clancy del Missatger, i gràcies, però no, estem bé -va dir ràpidament, abans que en Bremen pogués intervenir. Ell es va aixecar del seient d’en Del i es va quedar en el petit espai entre tots dos, mirant al bombarder amb les celles arrufades.

- Capitana Clancy? És just a qui estic buscant -va dir la veu mentre la Taryn feia altre cop d'ull a les seves pantalles. Estaven al seixanta-cinc per cent de potència; almenys podrien començar a moure’s. Va fer que la nau comencés a allunyar-se lentament quan la pilot de l'Skipray va preguntar-: Em pregunto si podria parlar amb el seu convidat.

Una petició inesperada, i hi havia una estranya inflexió en l'última paraula que va fer que la Taryn mirés cap al Bremen. Per a la seva sorpresa, ell semblava estar serrant les dents.

-Bremen a la parla -va dir bruscament.

-Ah, coronel. Sóc la Mara Jade -es va identificar la pilot -. Veig que va aconseguir sortir de Coruscant d'una peça.

Sonava vagament divertida.

-Vagi al tema -va dir en Bremen. La Taryn i en Del es van mirar amb sorpresa. Fins i tot en el seu moment més arrogant amb ells, mai havia estat francament groller.

-El tema és que la seva trobada amb la flota de les Terres Frontereres està suspès -va dir ella, clarament impertorbable -. Van prendre una desviació, i no passaran per aquí durant dies. L'Alt Comandament ja ha enviat un nou correu a la seva ubicació, pel que queda alliberat d'aquesta missió.

-No se m'ha notificat de cap canvi -va dir en Bremen.

-Se li està notificant ara.

- Per què li han enviat a vostè? -Va replicar.

-Perquè la notícia de la ubicació de la flota va arribar a través d'un dels meus contactes a la coalició de contrabandistes -va dir -. És per la informació pel que ens paguen.

Ara la Taryn va creure entendre l'animositat d’en Bremen. Si aquesta Mara Jade era una contrabandista, el sentit de llei i ordre d’en Bremen no li permetria ser massa tolerant.

- Té alguna confirmació d'això? -Li va preguntar.

-Només la nova ubicació de la flota -va respondre ella amb fredor -. Si estan preparats, la hi transmetré. -Una llum de recepció de dades es va il·luminar en el panell, i una sèrie de nombres es va desplaçar per la pantalla -. Tampoc és que ho necessitin -va afegir-. L'Alt Comandament va dir que podien anar-se'n a casa.

-Gràcies, però potser em quedi per aquí una estona més -va dir en Bremen, clarament suspicaç.

Hi va haver una pausa a l'Skipray.

-Com vulgui -va dir la Mara finalment. La llum del comunicador es va apagar i la nau va donar la volta i va començar a allunyar-se. Abans que la Taryn pogués preguntar al Bremen quant temps planejava esperar, una altra nau va aparèixer de sobte a l'espai davant d'ells.

En Bremen va deixar anar un fort jurament. La Taryn va reconèixer la forma distintiva d'un creuer classe Carrack.

- Vinga, vinga! -Va cridar en Bremen a la Taryn mentre la llum del comunicador es va il·luminar de nou i una veu aspra ordenava que s'aturessin si no volien ser destruïts. La Taryn va fer girar al vaixell de càrrega allunyant-se de l’ominós cos del creuer i va activar els impulsors. Ella i en del van quedar aixafats en els seus seients quan el Missatger va saltar cap endavant, i en Bremen va aconseguir agafar-se d'alguna manera mentre sortien disparats cap a l'espai profund. De cua d'ull, la Taryn va veure que l’Skipray havia tornat i estava tornant a la seva posició, i un moment després, els sensors li van dir per què.

El creuer havia llançat caces TIE.

-Oh, dimonis, una altra vegada no -va murmurar. El Missatger havia tingut sort en la seva primera trobada amb caces TIE; dubtava que en aquesta ocasió pogués fer-los front -. Del, traça un curs fora d'aquí -li va dir, intentant calcular quant tardarien els dos caces a assolir-los.

- No puc! Ni tan sols sé on som! -Va replicar ell.

- I què hi ha d'això? –la Taryn va indicar les coordenades que havia transmès la Mara Jade, encara visibles a la consola.

- No! –En Bremen es va oposar-. Podria haver-nos tendit un parany. Aquest creuer no ha aparegut només per casualitat. -Es va sacsejar quan un cop a la part posterior del Missatger va indicar que els caces TIE els havien assolit -. Ara està de tornada per acabar la feina -va afegir amargament, mirant a l’Skipray mentre es dirigia cap a ells.

Els làsers van brillar mentre s'acostava, i la Taryn es va preguntar si tenia raó. Però l’Skipray va passar de llarg sobre ells, i un moment després, un dels punts a la pantalla del sensor es va apagar.

-Si jo fos vostès, no em quedaria per aquí rondant –els hi va aconsellar la Mara Jade i la Taryn va decidir que ja era hora d'una d'aquestes decisions de comandament instantànies de les que en Bremen pensava que no era capaç.

-Usa-les -va ordenar al del, que ja estava ocupat amb l'ordinador de navegació. En Bremen va protestar, però abans que pogués intervenir un altre impacte va sacsejar la nau, fent que trontollés. Per quan va recuperar l'equilibri i va aconseguir col·locar-se darrere de la Taryn, l'indicador d'escut del Missatger tornava a parpellejar d'un vermell sinistre.

Amb les mans tenses sobre els controls, la Taryn va tractar d'esquivar el foc làser que esquitxava el seu extrem de popa. Però el vell vaixell de càrrega simplement no era rival per al caça més ràpid. Si no fos per l’Skipray que assetjava al TIE, obligant-lo a dividir la seva atenció entre dos objectius, el Missatger ja hauria estat volat en trossos.

Encara podria fer-ho.

Una altra forta sacsejada va tirar al Bremen contra el respatller de la cadira de la Taryn. Aferrant-se al seient, va mirar els sensors de dalt a baix de la Taryn i va cridar alguna cosa. Just quan ella va observar les pantalles i es va adonar amb un sobresalt que els dos caces TIE restants del creuer estaven de camí per unir-se a l'atac, l'ordinador de navegació va donar finalment el xiulet d'avís.

Va tirar de les palanques, i va escapar al beneït buit de l’hiperespai.

***

Va resultar ser un salt bastant curt.

Tot just una hora després d'escapar del creuer, va sonar l'alarma de proximitat, indicant que faltava un minut per tornar a l'espai real. En Bremen havia passat la major part del viatge amenaçant-la amb avortar el salt, però ni tan sols ell estava disposat a córrer el risc de forçar el Missatger a una segona sortida inesperada de l’hiperespai.

Tot i que la Taryn assenyalava que l’Skipray els havia ajudat en la seva fugida, seguia convençut que la Mara Jade els havia venut als imperials. No veia cap altra explicació per a l'aparició del creuer.

-Un panthac no canvia les seves ratlles -va dir en to ombrívol, però es va negar a explicar el comentari.

La consola va sonar de nou, i la Taryn tornar a la posició inicial les palanques d'hipervelocitat. El cel clapejat es va convertir en línies estel·lars, que es van convertir en estrelles. Havien arribat.

No hi havia res a prop, però els sensors de llarg abast mostraven diverses naus a certa distància de la seva banda de babord. En uns moments, van estar prou a prop per identificar-les. Era, en efecte, la flota de la Nova República.

Va deixar que en Bremen fos qui parlés quan el creuer Mon Calamari Esperança els va saludar. El seu capità va confirmar que ja havia arribat un missatger de la Nova República.

-Però de totes maneres ens alegrem de veure'ls -va afegir el capità Arboga amb la seva veu ronca -. La targeta de dades que ens va portar sembla danyada, i ens agradaria comparar-la amb la seva per omplir els espais en blanc.

L'únic que quedava per fer era desembarcar en Bremen i la seva targeta de dades. Molt alleujada davant la perspectiva, la Taryn es va dirigir cap a l’Esperança. Encara estaven a diversos quilòmetres quan en Bremen va entrar a la cabina del pilot sostenint un petit objecte circular.

Els seus ulls es van obrir amb horror veient-ho.

- D'on ha sortit això?

-Del celler -va dir en Bremen amb gravetat -. Irònicament, de la mateixa caixa en què estava amagada la targeta de dades. Els imperials el deurien d’haver plantat allà quan van tornar a tancar les caixes. -La targeta en l'altra mà indicava que aquesta, almenys, havia escapat als enganys imperials -. Segurament va ser així com ens van trobar -va afegir a contracor, una concessió a mitges que l'aparició del creuer no havia estat culpa de la Mara Jade, després de tot. Inclinant-se més enllà de la Taryn, va encendre el comunicador -. Capità -va informar -, hem trobat una balisa de rastreig...

-I nosaltres hem trobat a qui l'està rastrejant -el va interrompre l’Arboga -. Feu un cop d'ull a popa.

La Taryn va mirar els sensors i va ofegar un gemec. El creuer del que tan recentment havien escapat havia aparegut darrere d'ells. Esprement els motors al límit, va maleir mentalment mentre el sobtat impuls l'empenyia cap enrere en el seu seient. Ella i en Del havien estat tan a prop de tornar a casa. I allà estaven altra vegada, atrapats enmig d'una altra batalla entre l'Imperi i la Nova República.

-No és rival per a tota la flota -va dir en Del, sorprès que el creuer continués seguint-los.

-Però és rival més que de sobres per aquesta closca, si no aconseguim posar-nos fora del seu abast -va afegir en Bremen amb força. Va mirar la Taryn -. No pots fer que aquesta cosa vagi una mica més ràpid?

Ella va serrar les dents. Era la gota que feia vessar el got.

- Calli! -Va exclamar -. Si hagués fet la seva feina i hagués trobat aquesta maleïda balisa quan la van plantar, no estaríem en aquest embolic.

En Bremen va obrir la boca, però un cop sec a popa va tallar el que havia estat a punt de dir. L'indicador del deflector parpellejava feblement, i la Taryn va mirar cap avall per veure un missatge de diagnòstic desplaçant-se a través de la pantalla. Va mirar a Del i el seu rostre es va posar en tensió quan ell, també, es va adonar del lamentable estat dels escuts. El Missatger es va estremir amb un altre impacte, i el missatge de diagnòstic es va posar vermell i va començar a parpellejar. Del semblava tristament resignat.

Inclinant-se cap endavant, la Taryn va tocar un botó i una secció prèviament fosca de la consola es va il·luminar.

-El generador d'escut de seguretat -va dir breument davant l'expressió atònita d’en Del-. El vaig acabar mentre arreglava el principal després de marxar de Coruscant.

-Però no teníem totes les peces -va dir ell.

-Només has de saber on buscar-les -va dir la Taryn, pensant en com havia canibalitzat el generador principal per poder muntar el de suport. Els escuts redundants eren una precaució que havia après del seu pare, i havia instal·lat un generador de suport a totes les naus en què havia treballat. Rarament usats, no havia tingut pressa per posar en funcionament el del Missatger. Però la retirada de Coruscant li havia fet canviar d'opinió -. No aguantarà durant molt de temps -va afegir, mentre un altre cop sacsejava el vaixell -. Però potser aguanti el temps suficient.

Obtenint del vaixell tota la velocitat que va poder, però encara dolorosament conscient que no era suficient, la Taryn es va llançar cap a la llunyana seguretat de la bulbosa massa de l’Esperança. Concentrat a acabar amb el temptador objectiu, el creuer els va seguir.

Els va seguir massa lluny.

Just quan el missatge de diagnòstic d'escuts estava desplaçant-se a vermell de nou i la Taryn havia perdut l'esperança de durar molt més temps, de sobte, van arribar.

Al tret del turbolàser de l’Esperança se li van unir altres de dos creuers Mon Cal, i el creuer Carrack va abandonar abruptament la persecució quan el seu comandant es va adonar que havien entrat dins de l'abast dels trets de la flota de la Nova República. Les flames van dansar en seccions socarrimades de la seva banda de babord i una petita explosió va il·luminar breument el casc per sobre d'un dels seus ports d'escapament dorsals. Pel que semblava, havent decidit que la retirada era el curs d'acció prudent, el creuer va virar per allunyar-se, amb els seus potents motors subllum empenyent-los cap a l'espai profund.

Però no va ser prou ràpid.

La brillant flamarada del creuer explotant va il·luminar la cabina del Missatger. Per la finestra de babord, la Taryn va entreveure uns punts en ràpid moviment: Ales-X, tornant a la seva formació d'escorta al voltant de la flota després de llançar letals torpedes de protons a les àrees danyades de la nau. La bola de foc va començar a esvair-se a mesura que s'apropaven a l'hangar de l'Esperança.

Darrere d'ella, en Bremen estava en silenci. Fent girar els repulsors i posant acuradament la nau a la coberta, la Taryn es va quedar esperant una crítica.

-No em va dir que hi teníem escuts addicionals -va dir ell a canvi.

-No ho va preguntar.

-Sí, bé... -Va vacil·lar durant tant de temps, que la Taryn va fer mitja volta per mirar-lo. Les habituals celles seguien allà, però els seus ulls van ser francs mentre admetia -: Quan ens hem quedat sense el generador principal, vaig pensar que estàvem acabats.

-Gairebé ho vam estar -va dir -. Doni-li les gràcies al meu pare, ell va ser qui em va ensenyar a fer que les coses funcionin pràcticament sense res excepte l’esperança i l’aire. Després de Coruscant, vaig pensar que un joc addicional d'escuts podria resultar útil.

-Certament va ser molt útil -va coincidir en Bremen. Es va aturar de nou, aquesta vegada fins i tot durant més temps -. Escolti... -Va dir finalment -, sé que em vaig oposar que vostès dos formessin part d'aquesta missió, però..., en definitiva, ha sortit bé.

Bé? La Taryn el va mirar, desconcertada. Els havien disparat, tret a la força de l’hiperespai i abordats, i havien eludit un creuer Imperial per lliurar amb èxit la targeta de dades. Era aquesta la seva idea d'un compliment?

En Bremen es va posar lleugerament vermell veient la seva expressió, però va afegir:

-Sempre estem a la recerca de bons pilots, i si alguna vegada pensa a canviar de carrera, a la Nova República li aniria bé algú com vostè.

Ella no va saber què dir.

-Pensi-s’ho -va dir ell -. Li passaré alguns contactes amb els quals poder parlar, si està interessada. Vostè, també –li va dir a Del.

-Jo no -va dir en Del -. Jo em penso jubilar.

La Taryn el va mirar amb sorpresa. Era cert, després de 30 anys transportant correus als mateixos vells ports al llarg de la mateixa vella ruta, un cop acabessin aquest viatge els seus dies de pilotatge haurien acabat.

Era això realment el que ella volia?

-Gràcies per l'oferta -va dir al Bremen -. Ho pensaré. Però en aquest moment, tinc una ruta a completar. Per no parlar de calcular una ruta de tornada a Coriallis.

En Bremen es va inclinar sobre l'espatlla d’en Del.

-Això hauria d'ajudar-la –li va dir, fent aparèixer un gràfic a l'ordinador de navegació. Abans de marxar, li va lliurar una targeta de dades i va dir una vegada més-: Pensi-s’ho.

Mentre la Taryn sortia de l’hangar de l'Esperança i es dirigia cap al primer d’una curta sèrie de salts hiperespacials que els portaria de tornada al Nucli, va tractar d'imaginar-se què diria el seu pare si renunciava al repartiment de correu i en el seu lloc començava a volar per a la Nova República.

Li diria alguna cosa paternalista..., o estaria complagut? Ho va considerar un moment i després va arronsar les espatlles. Mirant als estels, es va adonar que ja no li importava el que hi digués.

La Taryn va somriure mentre tirava de nou de les palanques i les estrelles es van estirar, i després es van esvair al cel arremolinat l'hiperespai. Estava de nou en marxa.

fi