Revan (i Ep)

Anterior

Epíleg

-Per què està el teu cabell tot gris? -Va preguntar Reesa, la més jove dels néts de la Bastila.

-Perquè sóc una dona molt, molt vella -Va replicar la Bastila.

-És per això que també està tota arrugada? -Va preguntar el seu germà Bress.

-Veniu, els dos -Va dir la seva mare, recollint-los en els seus braços-. Crec que és hora d'anar al llit.

Va portar als nens fora del saló, deixant la Bastila sola amb el seu fill.

-M'alegro que vinguéssiu avui -Va dir la Bastila-. Significa molt per a mi.

En Vaner va allargar el braç per embolicar la seva mà al voltant dels dits de la seva mare i donar-li una encaixada reconfortant.

-Sé que aquesta és una època dura per a tu -Va dir ell-. Sempre et deprimeixes quan s'acosta el vostre aniversari. Has estat pensant en ell?

-Penso molt en ell -Va respondre ella.

-I jo -Va admetre el seu fill-. Em pregunto que em diria si ens coneguéssim alguna vegada.

-Et diria que estava orgullós de tu -li va assegurar la Bastila.

-No creus que estaria decebut que mai m'unís a l'Orde Jedi?

La Bastila va negar amb el cap.

-Has fet massa en la teva vida per tenir aquesta classe de remordiments -li va dir ella-. Els Jedi són guardians i protectors de la galàxia, però aquests últims cinquanta anys hem necessitat molt més. La República havia de reconstruir-se. Necessitàvem líders perquè ens uníssim, perquè ens ajudessin a treballar junts. Vas veure aquesta necessitat i la vas cobrir.

El seu fill va riure.

-Somnies com el meu cap de campanya. Vota per Vaner Shan com a Canceller Suprem!

La Bastila va negar amb el cap.

-Fas broma, però si volguessis aquest lloc podries tenir-lo.

-Em venjaré de tu per això.

-A més -Va afegir ella després de pensar-ho un moment-, si fossis Jedi mai podries haver-te casat amb l'Emess.

-Quan la vaig conèixer per primera vegada, vas dir que era massa jove per a mi -li va recordar ell.

-Ara sóc més vella i més sàvia -Va dir ella.

-No ho som tots?

Va guardar silenci durant uns quants minuts més abans que en Vaner fes una altra pregunta.

-Creus que encara és viu?

-No ho sé -Va admetre la Bastila-. Si ho està, per què no va tornar? D'altra banda, hi ha vegades en les que crec que encara puc sentir la seva presència, com si s'estigués obrint a mi des d'algun lloc molt llunyà.

En Vaner va somriure, però no va dir res.

-Creus que la teva vella mare s'està tornant senil, oi?

-A vegades la Força és una mica difícil de comprendre.

-Serà millor que t'acostumis a això -li va dir ella-. Ho portes a la sang. Ja puc sentir-la en aquests nens teus.

-Crec que se salta una generació -Va dir en Vaner amb un riure suau.

Després d'uns minuts més de silenci ell va parlar de nou. Era una pregunta que la Bastila havia esperat sentir durant molts anys.

-Alguna vegada haguessis volgut que s'hagués quedat amb tu en lloc d'anar-se'n?

-Trobo a faltar al teu pare cada dia de la meva vida -Va dir ella-, però mai vaig pensar això.

-Per què no?

-En Revan sabia que hi havia alguna cosa allà fora, una cosa que amenaçava la República. Potser alguna cosa que amenaçava la galàxia sencera. Va anar a detenir-la i sé que va tenir èxit.

-Com pots saber això?

-Perquè tu i jo som aquí parlant d'això -Va dir ella-. No hem estat arrasats per la guerra o convertits en refugiats. La galàxia no ha assolit cap mena de final horrible. Fos el que fos el que en Revan va fer, ell va fer possible que tu i jo visquéssim les nostres vides sense por ni penalitats. I per això, sempre li estaré agraïda.

Ella va allargar els braços i va col·locar una mà arrugada en cadascuna de les galtes del seu fill, apropant-lo i besant-li suaument al cap.

-Serà millor que vagi a veure l'Emess i als nens -Va dir ell, posant-se dret.

-És clar -Va dir ella, agitant la mà-. Vés, vés. Jo simplement em quedaré aquí a la butaca i faré una petita migdiada.

El seu fill va marxar cap a l'habitació de convidats a la part de darrere i la Bastila va tancar els ulls, deixant-se portar ràpidament pel somni. Com sempre, va somiar amb Revan.

FI