Revan (XXIX)

Anterior

Capítol 29

-El ritual està a punt de començar -entonà l'Emperador.

L'Scourge va assentir, fins i tot encara que si hagués volgut negar-se ara era massa tard.

Estava dret al centre d'una plataforma de metall cilíndrica de només dos metres de diàmetre. Dotzenes de cables i tubs IV havien estat enganxats al seu cos. Els cables estaven connectats a diversos generadors col·locats en un cercle al voltant de la plataforma i els tubs IV anaven fins tancs clars plens d'un estrany líquid verd amb bombolles.

Encara estaven dins de la ciutadella, però aquesta sala privada era molt més petita que la sala del tron. No estava moblada i, a part de l'Emperador, l'Scourge i la maquinària infernal a la qual estava enganxat, estava completament buida.

Després de la derrota d'en Revan, l'Emperador no l'havia convertit en un membre del Consell Fosc després de tot. En el seu lloc, havia creat una nova posició per a ell: la Còlera de l'Emperador.

L'Emperador havia cregut la seva explicació sobre Revan. Com a recompensa l'Scourge es convertiria en el seu agent i executor personal, rebent ordres directament de l'Emperador i responent davant ningú que no fos ell.

No obstant això, aquest no era l'abast màxim de la seva recompensa. Pel seu paper a exposar a Xedrix, Nyriss i Revan, l'Emperador havia promès concedir a l'Scourge el do de la vida eterna. Serviria eternament al costat de l'Emperador, un honor de lluny més gran que ser escollit per al Consell Fosc.

L'Scourge havia acceptat àvidament, sabent que la seva nova posició li donaria el temps i l'oportunitat per trobar una altra manera de detenir a l'Emperador abans que la seva bogeria i gana consumissin la galàxia.

-Obre't al Costat Fosc -Va dir l'Emperador i l'Scourge va sentir que l'aire al seu voltant començava a arremolinar-se pel poder.

Trair els seus aliats no havia alterat el resultat inevitable. L'Emperador hauria guanyat de totes maneres. Almenys d'aquesta manera l'Scourge encara era viu per continuar amb la seva causa.

En Revan també estava encara viu, però per a ell era com si estigués mort. L'Emperador el tenia presoner en una instal·lació secreta i l'Scourge sabia que mai s'arriscaria a intentar trobar la seva localització. No podia fer res que pogués suggerir una relació continuada entre ell i en Revan. Fer-ho exposaria la veritat a l'Emperador, fent el sacrifici dels Jedi injustificat.

-Deixa que l'espurna de la vida eterna prengui en el teu interior! -Va dir l'Emperador.

L'Scourge va sentir un esmolat esclat de calor en el seu pit. Va estrènyer les dents pel dolor quan la calor es va tornar més intensa.

No sentia culpabilitat o remordiments pel que havia fet. Per descomptat, sabia que els Jedi no haurien triat aquest camí. Haurien sentit que el preu de la traïció era massa alt.

L'Scourge sabia que estaven equivocats. No tenia sentit dilapidar la seva vida amb les d'ells. La traïció era el preu de detenir l'Emperador i només ell havia estat disposat a pagar-lo.

No obstant això, en Revan havia tingut raó en una cosa: l'atac havia fet que l'Emperador fes un pas enrere en els seus plans per envair la República. En comptes de buscar més enllà de les fronteres de l'Imperi Sith, havia tornat la seva atenció cap a dins, concentrant-se a restaurar l'estabilitat i el control sobre Dromund Kaas i els altres planetes que governava.

El Consell Fosc hauria de ser reconstruït. Era inevitable que hi hagués lluites internes i grans moviments durant els primers anys mentre els nous membres competien uns amb altres per fer-li la pilota a l'Emperador. I ell, a canvi, vigilaria de prop les accions del Consell fins que els complots i les conjures tornessin a un nivell més normal i esperat.

Passarien diverses dècades, potser fins i tot més, abans que l'Emperador tornés a revisar la idea d'envair la República. En aquest temps, podien passar moltes coses. En Revan havia parlat que un altre campió s'alçaria. L'Scourge havia vist en aquest campió en la seva visió final. Beneït amb la vida eterna, l'Scourge serviria fidelment al costat de l'Emperador, esperant mentre esperava que aquest campió emergís de la boira del temps.

Mentre li servia, estudiaria l'Emperador. Ho aprendria tot sobre ell. Arribaria a comprendre les seves fortaleses i les seves debilitats, de manera que quan arribés el moment, pogués ajudar al campió profetitzat d'en Revan a destruir l'Emperador d'una vegada i per sempre.

-Sent la teva mortalitat mentre és arrabassada.

L'Scourge cridà quan unes urpes invisibles van esquinçar les seves entranyes, aparentment esbocinant els seus òrgans vitals.

La calor del seu pit s'havia expandit fins a la resta del seu cos. Era com si la seva sang estigués feta de foc. L'agonia es va tornar insuportable i ell va cridar i es va ensorrar sobre el sòl.

-El Ritual no es pot desfer -Va dir l'Emperador quan l'Scourge es va retorçar i va plorar als seus peus.

A través del seu turment, l'Scourge va comprendre amb horror creixent el que l'Emperador havia estat dient. El ritual havia acabat, però la calor abrasadora i l'esquinç de les seves entranyes continuaven constants.

Concentrant la seva voluntat, se les hi va arreglar per calmar les convulsions que turmentaven el seu cos. Es va forçar a posar-se de genolls, tot i que cada moviment semblava amplificar el dolor. Tremolant, es va posar dret i es va dirigir a l'Emperador.

-Quant durarà aquesta angoixa? -Va preguntar, amb la mandíbula premuda.

-Conforme passi el temps aprendràs a acceptar i a suportar el teu patiment -Va respondre l'Emperador-. La ment i el cos trobaran maneres de tractar amb el dolor. Després de molts mesos t'acostumaràs prou a ell com per funcionar en el teu paper com la Còlera de l'Emperador. Al final simplement et tornaràs insensible, incapaç de sentir res de res.

-Per què? -Va preguntar l'Scourge, amb la seva veu sent alguna cosa entre un sanglot i un gemec.

-Tot té un preu -li va explicar l'Emperador-. Aquest és el preu de la immortalitat.

La cel·la d'en Revan era tan laboratori com a presó. Atrapat en una caixa suspesa de brillant energia, surava en algun lloc entre la vida i la mort.

El seu cos paralitzat estava en alguna classe d'estasi, preservat i protegit de manera que fins i tot el mateix temps no pogués tocar-lo. Però la seva consciència estava completament alerta.

La Meetra podia sentir el seu patiment. Quan ella va morir, no s'havia convertit en una amb la Força. Lleial fins al final, el seu esperit havia romàs amb Revan, una presència invisible surant just fora de la seva cel·la.

Ella no podia parlar amb ell. Fos el que fos l'arcana bruixeria Sith que l'Emperador havia utilitzat per retenir a Revan en la seva cel·la feia això impossible. Ella dubtava que en Revan fora fins i tot conscient que ella hi era. No obstant això encara que no podia comunicar-se amb ell, era capaç d'oferir ajuda i suport, amb el seu poder fluint lentament a través de la barrera d'energia que l'envoltava, com una línia vital a la qual ell podia aferrar-se en el fosc oceà del seu empresonament.

Igual que l'Emperador s'alimentava d'ell, la Meetra estava permetent que en Revan s'alimentés d'ella. El seu suport enfortia la resolució d'ell cada vegada que ell s'afeblia, refrescant-lo i recuperant-lo de manera que pogués continuar la seva guerra mental sense fi.

A causa d'ella, en Revan era capaç de fer quelcom més que lluitar simplement per mantenir l'Emperador a ratlla.

En Revan podia sentir a l'Emperador alimentant-se d'ell, extraient poder per saciar la seva fam infinita. Encara que els dos estaven separats físicament per una dotzena de pàrsecs, encara hi havia un vincle mental irrompible, establert per l'Emperador i sostingut per les màquines infernals que li donaven energia a la cel·la.

No obstant això l'Emperador volia quelcom més que esgotar l'energia del seu adversari caigut per sostenir la seva pròpia existència retorçada. En Revan podia sentir l'enemic dins del seu cap. Podia sentir la inequívoca foscor de l'Emperador rebuscant en els seus pensaments i records, buscant, indagant, cavant a la recerca de respostes.

Volia informació de la República i els Jedi. Com eren de forts? On eren vulnerables? Quant sabien sobre els Sith i el propi Emperador? Volia informació d'en Revan. Què havia passat durant la seva pròpia invasió de la República? Per què havia fallat? Com s'havia alliberat del control de l'Emperador?

Les respostes eren totes allà, però en Revan no les lliuraria fàcilment. Encara que estava físicament indefens, mentalment era prou fort per lluitar una guerra contra l'Emperador, guardant i protegint els seus secrets durant el temps que fes falta.

I en Revan sabia una cosa que l'Emperador no sabia. La connexió entre ells era de doble sentit. Hi havia breus moments, vegades en què l'Emperador estava intensament concentrat en una altra cosa, en les quals podia corrompre la seva relació i plantar llavors en els pensaments d'Emperador.

Havia de ser curós, perquè el seu enemic no descobrís el que estava fent. Però era capaç d'empènyer i estimular els propis pensaments i creences de l'Emperador, manipulant-lo subtilment de maneres que podrien tenir profunds efectes. En Revan jugava amb la precaució i la paciència de l'Emperador, empenyent-les constantment cap al front en la ment del seu enemic. Augmentava la seva por irracional a la mort. A cada oportunitat reforçava la idea que envair la República era imprudent i perillós.

Era impossible saber què hauria passat si l'Scourge no els hagués traït a la sala del tron. Podrien haver perdut de totes maneres, però també podrien haver derrotat a l'Emperador, alliberant a la galàxia per sempre de l'amenaça d'aniquilació a mans d'un boig. No hi havia manera d'estar segur i no tenia sentit posar l'accent en el passat.

Encara que en Revan estava segur d'una cosa: durant els segles que el seu cos sobrevisqués en estasi, lluitaria per evitar que l'Emperador envaís la República.

S'aferrava en aquesta seguretat. Això li donava esperança. Sabia que no tenia ocasió d'escapar de la seva presó. Sabia que era inevitable que un dia l'Emperador guanyés la seva batalla de voluntats sense fi.

Però si se les arreglava per retardar-lo durant cinquanta anys, la Bastila podria no haver d'experimentar mai els horrors d'una altra guerra galàctica. Cent i el seu fill podria viure tota la seva vida en una era de pau, sense conèixer mai la por d'enfrontar-se l'aniquilació completa.

Cada vegada que els seus pensaments es tornaven cap a la seva dona i el seu fill, intentava obrir-se a ells a través de la Força, oferint-los consol i fortalesa des de l'altre costat de la galàxia. No sabia si ells fins i tot ho sentien, però li agradava imaginar que si.

Encara que no podien sentir-lo, només pensar-hi li donava fortalesa. En Revan estava lluitant pel futur de la seva dona i el seu fill i aquesta era una baralla que no pretenia perdre.

Següent