dimarts, 10 de juliol del 2018

Una xarxa embullada (XXI)

Anterior


CAPÍTOL 21

Solace va portar el creuer estel·lar de l’Astri directament al compartiment de càrrega.
Tots van sortir i van anar cap a la cabina.
—Fins a aquí tot bé —va murmurar Oryon—. Res de guàrdies imperials precipitant-se sobre la nau.
—Contacta amb el cap d'atracada i aconsegueix permís per desenganxar —va dir la Solace—. Aquesta serà l'autèntica prova. Jo començaré les comprovacions d'enlairament.
Tots ells van romandre en la cabina, massa ansiosos com per trobar seient. Astri va mantenir a Lune al seu costat.
—Sol·licito permís per desenganxar —va dir Oryon en la unitat de comunicació.
—Comprovant dades —va contestar el cap d'atracada. Els minuts van passar lentament.
Van intercanviar mirades preocupades.
—Està trigant massa —va dir la Solace.

***

— Per descomptat que van canviar els nombres de registre! —li va cridar Sauro a l'oficial imperial assegut en la consola que monitorava tot el tràfic imperial—. Busca una nau que coincideixi amb la seva descripció.
L'oficial va teclejar més dades. Va enviar un altre mapa espacial hològraf a l'aire.
—Ara dóna’m les dades de cada espaiport proper a la seva última posició coneguda —va dir Sauro, passejant darrere d'ell.
—Senador, hi ha una nau en la plataforma d'aterratge de Samària.
Sauro va deixar de passejar-se. Samària! Per descomptat. El segrest no havia estat aleatori en absolut. Havien anat directament al planeta on estava Ferus Olin. Com podia no haver vist això? Havia estat tan cec.
—Aquesta és. Passa'm amb el cap d'atracada, ara.
—L’espaiport encara està en mans dels samarians, senyor, no nostres...
—Només passa-me’l!
Un moment després, un cap d'atracada òbviament nerviós estava al comunicador.
—Sí, hi ha una nau imperial. És una nau diplomàtica. Se li ha donat permís per enlairar.
—Detingui aquesta nau! Ara! —va cridar Sauro.
—Però senyor, és una nau imperial —va dir el cap d'atracada pacientment—. Deu haver-me entès malament. Totes les naus imperials tenen permís per a...
—Escolti'm —Sauro es va inclinar cap al comunicador—. Revoqui l'ordre i detingui aquesta nau o jo personalment li escortaré fins a una presó imperial per a la resta de la seva vida.
—Ah, senyor, ho sento. Però em temo que el permís ja ha estat concedit. La nau acaba d'abandonar l'espai aeri samarià, senyor.
Sauro va copejar amb la seva mà en la consola, trencant dos sensors.
El seu assistent va tirar del seu colze.
—Senyor —va murmurar—. A l'Emperador li agradaria veure’l... Ara.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada