CAPÍTOL
20
Keets
i Curran estaven asseguts en el terra un al costat de l'altre, a la sala de
detenció.
—Per
què està trigant tant Sauro? —va preguntar Keets.
—No
sé —va dir Curran—. Però com més estiguem aquí, millor. Una vegada que entrem
en un centre de detenció imperial, estem perduts.
—Vols
dir que no estem perduts ara?
La
porta es va obrir amb un xiuxiueig. Zackery estava allà, amb una mirada reticent
a la cara.
—Les
regulacions del Senat diuen que haig de portar-vos menjar.
Keets
es va animar.
—Les
coses milloren.
Un
droide cuiner va entrar rodant.
—Les
coses en el Senat es fan d'acord a les regles, jove —li va advertir a Zackery.
—No
em diguis jove! —li va cridar Zackery.
—Ho
sento, vell! —trinà el droide.
Zackery
esbufegà i va sortir, però va deixar la porta entreoberta. Va romandre dempeus,
la seva mà al seu blàster, i va observar.
Keets
va mirar al droide detingudament. Malgrat la nova pintura, va reconèixer al
vell droide WA-7. Era el mateix droide que havia treballat en el Restaurant d’en
Dexter. Ella li havia servit sliders i la substància que Dex deia beguda
almenys unes cent vegades.
Sí, les coses definitivament estaven
millorant.
Ella
va col·locar una safata en el terra al seu costat. Una gerra gran de líquid,
dues tasses, i dues empanades vegetals. Ella va treure els objectes de la
safata i llavors la va recollir.
—Gaudiu-ho!
—va dir.
Va
començar a sortir. Keets va agafar les tasses.
—No
tinc set —va dir Curran.
—Oh,
això t'agradarà. —Tan aviat com WA-7 va estar entre ells i Zackery, Keets va
treure el petit blàster de la gerra.
El
temps de reacció d’en Curran va ser excel·lent per haver estat una vegada un
pedant ajudant senatorial. Es va posar dempeus ràpidament i va carregar mentre
Keets avançava amb el blàster. Alhora, WA-7 va llançar la pesada safata de
metall al coll d’en Zackery. Li va copejar amb força, i ell va trontollar cap
enrere. Keets li va donar la volta al blàster i va usar la culata per
copejar-li en el cap. Zackery es va desplomar.
Keets
es va tornar cap als tres droides de seguretat i els va convertir en metall
fumejant.
Keets
i Curran van passar per sobre del cos inert d’en Zackery, van treure el cap al
passadís. El Senat estava tornant a la vida una altra vegada mentre senadors,
ajudants, i androides tornaven al treball. Absorts en els seus assumptes, ningú
els hi va dedicar una segona mirada. Juntament amb WA-7, van entrar en el
corrent de treballadors.
—Suggereixo
una sortida ràpida —va dir WA-7—. Jo puc trobar la meva pròpia escapatòria.
Saludeu a Dex de la meva part!
Es va
allunyar rodant. Keets i Curran coneixien l'edifici del Senat tan bé com les
cases en les quals havien crescut. En breus moments, havien trobat la sortida
més propera.
Estaven
lliures.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada