dimarts, 10 de juliol del 2018

Una xarxa embullada (XX)

Anterior


CAPÍTOL 20

Keets i Curran estaven asseguts en el terra un al costat de l'altre, a la sala de detenció.
—Per què està trigant tant Sauro? —va preguntar Keets.
—No sé —va dir Curran—. Però com més estiguem aquí, millor. Una vegada que entrem en un centre de detenció imperial, estem perduts.
—Vols dir que no estem perduts ara?
La porta es va obrir amb un xiuxiueig. Zackery estava allà, amb una mirada reticent a la cara.
—Les regulacions del Senat diuen que haig de portar-vos menjar.
Keets es va animar.
—Les coses milloren.
Un droide cuiner va entrar rodant.
—Les coses en el Senat es fan d'acord a les regles, jove —li va advertir a Zackery.
—No em diguis jove! —li va cridar Zackery.
—Ho sento, vell! —trinà el droide.
Zackery esbufegà i va sortir, però va deixar la porta entreoberta. Va romandre dempeus, la seva mà al seu blàster, i va observar.
Keets va mirar al droide detingudament. Malgrat la nova pintura, va reconèixer al vell droide WA-7. Era el mateix droide que havia treballat en el Restaurant d’en Dexter. Ella li havia servit sliders i la substància que Dex deia beguda almenys unes cent vegades.
Sí, les coses definitivament estaven millorant.
Ella va col·locar una safata en el terra al seu costat. Una gerra gran de líquid, dues tasses, i dues empanades vegetals. Ella va treure els objectes de la safata i llavors la va recollir.
—Gaudiu-ho! —va dir.
Va començar a sortir. Keets va agafar les tasses.
—No tinc set —va dir Curran.
—Oh, això t'agradarà. —Tan aviat com WA-7 va estar entre ells i Zackery, Keets va treure el petit blàster de la gerra.
El temps de reacció d’en Curran va ser excel·lent per haver estat una vegada un pedant ajudant senatorial. Es va posar dempeus ràpidament i va carregar mentre Keets avançava amb el blàster. Alhora, WA-7 va llançar la pesada safata de metall al coll d’en Zackery. Li va copejar amb força, i ell va trontollar cap enrere. Keets li va donar la volta al blàster i va usar la culata per copejar-li en el cap. Zackery es va desplomar.
Keets es va tornar cap als tres droides de seguretat i els va convertir en metall fumejant.
Keets i Curran van passar per sobre del cos inert d’en Zackery, van treure el cap al passadís. El Senat estava tornant a la vida una altra vegada mentre senadors, ajudants, i androides tornaven al treball. Absorts en els seus assumptes, ningú els hi va dedicar una segona mirada. Juntament amb WA-7, van entrar en el corrent de treballadors.
—Suggereixo una sortida ràpida —va dir WA-7—. Jo puc trobar la meva pròpia escapatòria. Saludeu a Dex de la meva part!
Es va allunyar rodant. Keets i Curran coneixien l'edifici del Senat tan bé com les cases en les quals havien crescut. En breus moments, havien trobat la sortida més propera.
Estaven lliures.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada