4
Chas-Crack! L'enorme ballesta a
Punta Vigilància va disparar de nou, i el seu espetec mecànic va ressonar a
través del port fins a l'estació de senyals a Desafiament.
-Sí!
Sí! -va cridar en Jogan des de la torre de l'estació, fent salts en el lloc. La
seva excitació sacsejava la balconada nord més que les pròpies explosions-.
Acabeu amb ells!
La Quarra
es va recolzar a la barana, hipnotitzada per l'escena que es veia al nord-oest.
Una terbolesa rància a la part alta del cel era l'únic indici de l'existència
prèvia de la primera aeronau. La segona havia deixat una biliosa columna de
fum, caient en espiral perseguint al seu infeliç passatge.
Sith.
Sith! La Quarra es va maleir per no percebre el seu mal aproximant-se. El seu
treball, la seva civilització sencera, es basava en romandre alerta, i havia
permès que altres preocupacions desviessin la seva ment. Era culpa seva! Però,
de tota manera, qui sabia què calia buscar? Ningú dels que vivien a Alanciar
havia estat tocat pel mal Sith. No fins a uns minuts abans, quan va obrir la
seva ment per enviar el missatge d'advertència a la part continental. Va poder
sentir en aquell moment: circells de foscor retorçant-se, arribant a la nit,
molt confiat de la inferioritat de la Quarra... i del triomf definitiu dels
Sith.
-Triomf.
-Gairebé havia pogut escoltar la paraula, pronunciada per una boca alienígena.
Dues
de les aeronaus havien caigut després d'això, però qui sabia quantes més tenien
els Sith? Qui sabia si més no que les tenien? No s'esmentaven aeronaus en les
Cròniques de Keshtah, el tom que explicava tot el que es coneixia sobre el
costat fosc del món. Si els Sith tenien aeronaus, per què no les havien
utilitzat abans? Eren noves? Era això una prova?
Si ho
era, les forces de l'Alanciar els estaven superant. Sobre les aigües, una altra
arma va disparar, llançant un xiulant núvol a la nit.
-Això és!
Això és! -va exclamar en Jogan-. Emporteu-vos això de tornada a casa vostra!
La Quarra
es va aixecar de sobte.
-Casa!
-Va sortir disparada de tornada a l'interior del campanar.
Immediatament
va xocar contra alguna cosa dolorosament sòlida. Havien apagat les poques llums
del campanar, d'acord amb les ordres generals, però havia oblidat on era la
taula de treball d'en Jogan. Ara la taula estava sobre d'ella... o ella estava
sobre la taula. La Quarra va rodar, tractant d'alliberar la seva cama. Els
llapis d'en Jogan van caure dels seus suports, repicant a terra al costat
d'ella. Ella va jurar, però la seva veu es va perdre en el so d'un altre tret
des de la costa oposada.
A
l'exterior, en Jogan victorejava.
-Voleu-los
pels aires, maleïda sigui!
La Quarra
pensava aquestes dues últimes mateixes paraules. Va estrènyer les dents i va
xutar la taula per lliurar-se d'ella. Tornant-se, va passar per sobre dels
objectes caiguts i avançà oscil·lant cap a l'escala.
-Quarra,
has de veure això!
Traient
el cap a l'interior, en Jogan la va veure desaparèixer en el forat negre de
l'escala.
-Quarra?
***
La góndola
es va estremir en la foscor.
-Doneu-vos
pressa, estúpids!
Tots
els ocupants de la Candra estaven ara
en moviment, llançant provisions per la borda en un intent desesperat de posar
una mica d'altura entre la nau i les ballestes de terra. L'Edell va veure que
la fortificació que dominava el port estava força eriçada d'armes... però que
tenien un abast limitat. Per evitar un destí mortal, un Sith bé podria passar
una mica de gana.
Però
la Tribu havia de saber el que aguaitava allà.
-Taymor!
Envia l'alarma!
Mirant
cap enrere, l'Edell va veure la telèpata agenollant-se. No hi havia manera de
concentrar-se aquí, no amb la Candra
sacsejant-se tan violentament pels esforços dels uvaks embogits. La dona es va
recolzar en l'estructura de la góndola amb una mà... i va cridar quan uns
guèisers blancs van semblar brollar de sota dels seus peus, fent trossos a la
dona i al sòl d'hejarbo.
L'Edell
va observar amb ulls desorbitats com la Taymor queia. Amb la Candra donant batzegades de nou, va
saltar a través del nou forat obert a terra per aterrar al costat del que
quedava de la clarivident. Va comprovar que no hi havia manera de salvar-la: el
seu cos havia estat esquinçat per dotzenes de pedres brillants. Es va quedar
bocabadat en reconèixer els projectils.
Diamants!
Un
uvak passà cridant, remuntant cap amunt en el cel de la nit darrere de la Candra. L'Edell va creure que una de les
seves pròpies gemegants criatures havia aconseguit alliberar-se... fins que l'uvak
va semblar donar mitja volta en l'aire i es va tornar en la seva persecució. No
hi havia dubte: era la font dels trets fatals. I ara que s'aproximava, l'Edell
podia veure a través de la foscor a un genet keshiri, sostenint un tub llarg a
l'espatlla.
-Vigileu!
Mentre
l'Edell se submergia de nou en l'obertura, un espetec mecànic va sonar per
darrere. Un núvol de pedres brillants es va arquejar cap amunt; algunes llavors
van perforar la part posterior de la góndola, altres van seguir ascendint,
brunzint, fins a perdre's de vista. A sota, els uvak de la pròpia Candra, que mai havien deixat de cridar,
van quedar abruptament en silenci.
El
capità va veure com l'atacant s'avançava per unir-se a altres dos, similarment
armats. Els ulls de l'Edell es van obrir com a plats. Els keshiri tenien una
força aèria!
***
La Quarra
va baixar les escales saltant-se esglaons abans de saltar finalment per sobre
de la barana cap a la foscor. Aterrant amb seguretat al terra de la torre, almenys
la Força li havia estat d'ajuda en això, i es va precipitar cap a la cuina,
sense recordar tan sols què estava buscant.
En Jogan
va baixar ràpidament per les escales.
-Quarra!
-Me
n'he d'anar -va dir mentre es precipitava atabaladament d'habitació en
habitació-. On és la meva bossa? Necessito la meva bossa!
En Jogan
la mirava, perplex, des de la seva posició a l'escala mentre ella es movia
frenèticament. Va assenyalar cap a terra, davant de les portes dels dormitoris.
Buscant
a les palpentes la borsa en la foscor, la Quarra es va aixecar. La tela es va
esquinçar en quedar la corda de la motxilla atrapada sota el seu peu, i ella va
caure a terra de nou amb un soroll sord. La roba va caure escampant-se de la
borsa trencada.
Un
altre clam des de l'exterior. En Jogan va alçar la mirada cap a les altures,
dubtant entre veure la destrucció dels antics invasors i a una dona alterada
lluitant en la foscor per recuperar la seva roba. No va trigar molt de temps a
decidir-se. Va saltar de l'escala, la va trobar ajupida a quatre potes, ficant
inútilment objectes en una bossa que ja no ho era. Es va agenollar darrere
d'ella.
-Quarra,
no has d'anar-te enlloc! Hem enviat els nostres missatges. Estem fora de perill
aquí.
-Estàs
tu fora de perill aquí -va dir ella, buscant a les palpentes l'última de les
seves peces interiors esgarriades. Mirant a l'esquerra, la va trobar... a la mà
del desconcertat oficial de senyals-. Jo no estic fora de perill aquí... perquè
jo no hi sóc aquí!
En Jogan
li va dirigir una mirada sense entendre.
-Què vols
dir?
Li va
arrencar la peça de la mà.
-El meu
marit creu que ara mateix estic de gira per la Vessant Nord!
-Jo no
surto molt. És així com anomenen ara al que estàvem fent?
Ella
li va tornar una mirada que deixava ben en clar que no li havia fet gràcia. A
l'exterior, un altre espetec de fusta més indicava més tribulacions per als
Sith invasors.
En Jogan
la va observar doblegar el que quedava de la borsa.
-Però has
dit que en Brue no està en l'exèrcit -va dir-. No crec que ho esbrini.
Subjectant
les seves pertinences entre el braç i el tors, la Quarra es va girar i va
agafar les mans d'en Jogan. Va parlar amb urgència.
-Jogan,
conèixer-te és una de les millors coses que m'han passat mai. Ets una persona
molt optimista i confiada -va dir. Li va voltejar les seves mans i les va
aferrar amb més força-. Però això d'aquí fora és el més gran que mai hagi
passat, i tu i jo estàvem al balcó veient-lo! Jo he estat qui va enviar el
senyal de pensament! -Va deixar caure les mans i es va aixecar-. Aviat hi haurà
aquí un munt de gent -va dir, gesticulant salvatgement-. I tothom a Kesh sabrà
qui era aquí quan van arribar els Sith. No puc estar aquí!
-Això és
història...
-Calla!
En Jogan
es va posar dempeus.
-Quarra,
si l'estat et va enviar, ja saben que ets aquí...
-D'això
es tracta. No em van enviar. -Va passar al costat d'ell com una exhalació camí
de la porta. Il·luminada des del darrere per la poca llum de l'exterior, es va
tornar per mirar-lo de forma planyívola-. Jo mateixa vaig escriure la carta de
trànsit. Vaig prendre prestat el segell del supervisor de viatges per compulsar-lo!
-Pots fer
això?
-En realitat,
no! Però ajuda que ell tingui setanta-set anys, i bons contactes perquè li
enviïn a treballar a, no sé... una fàbrica de vidre?
-No hi
va haver una ordre de relleu per a Belmer?
Belmer! La seva ment donava voltes. No, ella
no li havia dit el seu nom a Belmer, el cridaire de pensaments. Ell també
estaria ara mateix tornant cap allà, llevat que les forces en el Coll de Garrow
l'haguessin retingut. Va pensar de nou en el capità i els seus artillers.
Recordaria ell el seu nom? Ells, també, apareixerien caminant pel sender en
qualsevol moment. Com se suposava que anava a aconseguir esquivar-los per
anar-se'n?
-Haig
d'anar-me'n!
Va
córrer cap a la porta.
***
-Danys
de la campana en augment!
L'advertència
de la Peppin no era una sorpresa per a l'Edell. L'hidrogen sortia xiuxiuejant per
les punxades a la bossa de gas. Això no
és bo, va pensar, encara que almenys els atacants que rondaven al voltant -hi
havia tres ara- no tenien les javelines amb punta de foc que havien matat als
seus companys. Però la Candra estava
descendint de nou, i aviat estaria de tornada dins de l'abast dels ballesters.
No hi havia una altra opció. Havien de desinflar el globus... abans que una
altra persona ho fes.
L'Edell
es va obrir pas cap endavant. Hi havia un cap penjant allà en algun lloc,
rematant en la foscor, que buidaria el globus de gas de forma ordenada... si
els hi donava temps. A l'exterior, els genets d'uvak es preparaven per donar una
altra passada.
-Guerrers
de babord i estribord! Preparats per desviar el foc -va cridar-. Res de sabres
de llum; Feu servir la Força!
No era
el moment per descobrir si encendre un sabre de llum desencadenaria una
explosió.
Dos
uvak van convergir des de tots dos costats, i els seus genets van desencadenar
una pluja de grànuls brillants en la nit. Però just quan els guerrers Sith
gesticulaven per bloquejar la ruixada, el tercer genet d'uvak va fer la seva
aparició... llançant-se de cap cap a la góndola.
La
secció davantera es va esqueixar sota el pes de l'atac suïcida, destrossant la
imatge tallada de la Candra Kitai juntament amb la resta de la proa. Dos
membres de la tripulació van morir a l'acte per l'impacte. L'Edell es va agafar
a un tram de barana al mig del vaixell just quan els cables davanters es van
trencar. El que quedava de la góndola va bolcar cap avall, subjectant-se només
pels suports posteriors al globus que anava desinflant-se cada vegada més. Un
altre guerrer i un ambaixador keshiri que no estava ben subjectat van
desaparèixer en la foscor.
El que
quedava de la Candra es va precipitar
cap avall, i el globus sacsejava violentament als seus ostatges que sobrevivien
per sota. L'Edell va veure rostres girant per sobre d'ell, tots ells aferrant-se
desesperadament a les restes. Sota ells, el fosc port es feia cada vegada més
ample, com si fos una boca que volgués devorar-los. Des de més enllà, va
escoltar els reveladors xiulets començant de nou, cada vegada més aguts per
segons. Va cridar perquè la seva tripulació es deixés caure des de la nau... i,
finalment, va saltar ell mateix, renunciant al seu somni davant d'una erupció
de llum i calor.
***
Mentre
l'onatge s'estavellava contra la península al sud, el caos va continuar fent
estralls al nord. Cada llançador de les Sis Urpes disparava violentament cap al
cel, a la recerca de l'última aeronau. En Jogan estava dret a la porta oberta,
sostenint la seva ballesta de repetició amb les dues mans. Una construcció forta
de fusta ossificada i bandes elàstiques d'alta tensió, era el subministrament
estàndard per al front.
Però
mentre la guerra tan esperada estava tenint lloc a l'altre costat del port, cap
al nord, la Quarra caminava buscant pel monticle en totes les altres
direccions. La seva bossa trencada estava posada a terra, sense vigilància.
-Quarra,
què passa? -va preguntar en Jogan, acostant-se.
-El meu
muntok -va dir, agitant un tros de cordó de cuir-. Aquesta maleïda cosa ha
mossegat la seva corretja i ha sortit corrent!
En Jogan
es va agenollar i va mirar les petjades a la sorra de color porpra.
-Les explosions
l'hauran espantat. Pots cridar-lo?
-Ho faria
si sabés el seu nom. El vaig llogar al corral de Tandil!
-No te'n
recordes del seu nom?
-Només
anava a tenir-lo per un temps. Arribes a conèixer als muntoks de lloguer?
En Jogan
la va mirar amb desconcert.
-I el
teu treball és mantenir Uhrar organitzada?
-Ho sento,
és la meva primera aventura!
La Quarra
es va tornar per discutir més a fons la qüestió... només per sentir una
agitació en la Força. Sentint l'ombra caient sobre Jogan abans de veure-la, es
va acostar per empènyer-lo telequinèticament.
Massa tard! Una massa orgànica
es va estavellar contra el vessant de sorra, sacsejant-se en xocar contra la
superfície. Llançada a terra per l'impacte, la Quarra va ensopegar... i va
mirar fixament als verds ulls inerts d'una bèstia gegant.
-Un
uvak! -va cridar, intentant posar-se dreta. Va avançar a les palpentes en
foscor, temptejant el seu camí al voltant de la criatura-. Jogan! Estàs bé?
Al nord-oest,
per sobre de la seva espatlla, l'últim globus restant va explotar sorollosament
sobre el port. La Quarra no li va prestar atenció, temptejant al voltant del
mastodòntic cadàver fins que va trobar a Jogan, amb el seu cos atrapat sota de
la pesada cua de la criatura.
Amb la
cara violeta il·luminada per la detonació, en Jogan mirava cap amunt amb ulls
ennuvolats, i sang gotejant dels seus llavis.
-Crec que
he trobat el teu animal -va dir, entre tos i tos-. Però pensava... que havies
dit que vas llogar un muntok... no un uvak...
