9
Amb
una cascada artificial fluint a la cantonada i una escola de daurats xipolleigs
vertiginosos a l'estany on queia, l'àrea de conversa de l'oficina exterior d'en
Luke estava dissenyada per animar un intercanvi pacífic i relaxat. La
il·luminació era suau i càlida, el terra estava enfonsat per separar-la de la
resta de l'oficina i els bancs encoixinats estaven disposats en un angle oblic
de manera que qualsevol energia negativa que s'elevés d'una discussió no volés
directament cap als que conversaven.
Tot això
era, malauradament, un malbaratament en la situació actual. Jacen havia triat
d'estar dempeus, amb els peus separats i els braços creuats davant d'ell,
encarat directament amb Luke i la Mara. Sentint que Jacen sabia exactament
perquè li havien cridat, Luke no va perdre temps en arribar a la qüestió.
-Jacen,
els teus companys Cavallers Jedi tenen algunes coses molt pertorbadores a dir
sobre l'atac contra el dipòsit de subministraments txiss.
Jacen
va assentir, amb la seva expressió il·legible.
-Ho imagino.
-Clamen
que estava molt clar que els txiss no s'estaven preparant per a un atac
sorpresa -li va pressionar -. Creuen que vas començar la guerra
innecessàriament.
-Estan
equivocats.
-D'acord
-va preguntar la Mara quan Jacen no va donar més explicacions-, què saps que
ells no saben?
-Només
el que vaig veure en la meva visió -va dir en Jacen-. No podia deixar que els txiss
ataquessin en els seus propis termes. Havia de forçar la seva mà.
Luke
no va poder sentir una mentida en les paraules del seu nebot. De fet, no podia
sentir res de res perquè Jacen s'havia tancat a la Força. Estava intentant
amagar alguna cosa.
-Jacen,
mai m'ha agradat que em menteixin -va dir en Luke, actuant per instint-. I em
nego absolutament a tolerar-ho ara. Digues-me la veritat o deixa l'Orde.
Jacen
va retrocedir visiblement, llavors va semblar adonar-se que s'havia traït a si
mateix i va començar a estudiar al Luke amb una sorpresa de mandíbula fluixa.
-No pensis
en això -va ordenar la Mara-. Només fes-ho.
Les
espatlles d'en Jacen es van enfonsar i la seva mirada es va tornar cap a
l'estany a la base de la cascada.
-No canvia
el que havia de fer-se, però vaig haver d'alterar una mica la meva visió per
persuadir la Jaina i als altres perquè m'ajudessin.
Luke
tenia un mal pressentiment en el seu interior, que era més decepció que fúria.
-Quin
detall?
Jacen
va dubtar.
-A la
meva visió -va dir llavors-, no vaig veure qui va atacar primer. Només vaig
veure la guerra expandint-se, fins que hi va haver consumit la galàxia sencera.
-Així que
vas pensar en seguir simplement endavant i fer que les coses comencessin? -va preguntar
la Mara incrèdula-. En què estaves pensant?
-En què
la guerra ja havia començat! -va replicar en Jacen-. La Colònia ens ha estat
atacant, als Jedi i a l'Aliança, durant mesos. Tot el que vaig fer va ser
despertar a tothom en aquest fet.
Atès
el que en Han i ell havien descobert en el seu viatge a Woteba, Luke
difícilment podia discutir la qüestió. A més de la flota de naus niu que la
Colònia havia estat construint dins de la Nebulosa Utegetu, ara estava clar que
els kílliks havien causat molts dels problemes que infestaven l'Aliança
Galàctica, en donar recer a pirates, proporcionar un mercat per als lladres de
Tibanna i ajudar els contrabandistes de membrosia negra.
Però
això era difícilment una excusa per provocar als txiss perquè ataquessin.
-Jacen,
el que vas fer va estar malament -va dir en Luke-. I sospito que ho saps o no
hauries necessitat enganyar a la teva germana i als altres perquè t'ajudessin.
-Què més
se suposa que havia de fer? -digué en Jacen, tornant-se cap al Luke amb la
calor en els seus ulls-. Tu estaves atrapat a Woteba, la mare i la Mara estaven
retingudes a l'Estrangulament Murgo i els Mestres Durron i Horn tenien a tot l'Orde
Jedi bloquejada en un duel de voluntats.
La
rèplica feia mal perquè era tan certa... i perquè el fracàs havia estat fallada
d'en Luke.
-Ho entenc,
però això mai passarà una altra vegada. -Luke va fixar els seus ulls en els del
seu nebot i va posar una mica de duracer en la seva veu-. Ni tampoc res com el
truc que li vas fer a la teva germana i als altres. Està clar?
Jacen
va deixar escapar un sospir d'exasperació, però va assentir.
-La propera
vegada, vindré a tu.
-I si
Luke no està disponible? -va preguntar la Mara.
-Estic
segur que hi haurà designat a algú perquè supervisi l'Orde en la seva absència.
-Jacen li va dirigir al Luke un somriure sec-. No sóc l'únic que aprèn dels
seus errors.
-Esperem
que no. -Luke es va obrir i no va estar content de descobrir que el seu nebot encara
estava tancat a la Força-. Ara, què més estàs ocultant?
Jacen
no es va sorprendre aquesta vegada. Merament va assentir.
-No té
res a veure amb els Jedi -va dir llavors-. I no ho estaria ocultant si no fos
molt important.
-Explica
per què vols matar a Raynar tan desesperadament? -va pressionar-lo.
Jacen
va somriure burletament.
-Això no
és un secret -va dir-. Vull matar a Raynar perquè és l'única manera d'aturar la
guerra. Lowie i Tesar no ho volen perquè va ser el nostre amic a l'acadèmia.
-No creus
que estan sent influenciats per Raynar? -va preguntar la Mara.
Jacen
va considerar això durant un moment i després va arronsar les espatlles.
-Si
Ryanair hagués sabut el que estem considerant, segur. Però ells no són Units
complets, així que és difícil creure que haguessin estat en un contacte prou
íntim com perquè ell sabés que els mestres estaven discutint la seva mort.
Luke
va assentir. Raynar ja havia demostrat, quan va invocar originalment la Jaina i
als altres en ajuda de la Colònia, que podia fer servir la Força per exercir la
seva voluntat sobre els no-Units. Però els experiments de la Cilghal havien
establert que no era capaç de llegir ments, fins i tot les ments dels Units, a
grans distàncies millor del que els Jedi podien comunicar-se a través de la
Força. Tot eren sentiments i nocions. Com a molt, Raynar hauria sentit una vaga
sensació de perill i incomoditat.
-Bé
-va dir en Luke, alleujat que en Jacen no hagués aprofitat una oportunitat tan
òbvia de llançar dubtes sobre el judici dels seus rivals. Almenys encara estava
intentant ser just i equilibrat en les seves accions-. Així és la manera en què
jo també entenc la situació.
-És clar
-va afegir en Jacen- ara que Tesar i Lowie li han parlat a Madame Thul sobre el
debat, podem assumir que Raynar ha estat informat per via de mitjans més
convencionals.
Luke
va arrufar les celles.
-Com saps
això?
-Això d'en
Tesar i Lowie? -La mirada d'en Jacen es va apartar i ell no va poder ocultar la
seva frustració amb si mateix-. No em vaig adonar que se suposava que era un
secret.
-Nosaltres
no li ho hem dit a ningú -va dir en Luke-. I com que vaig enviar als tres a
Dagobah a considerar si realment volien...
-També
vas enviar la Tahiri? -va panteixar en Jacen-. Però si ella no li va dir res a
Madame Thul!
Va ser
el torn de la Mara d'arrufar el nas.
-I com
sabries tu això?
Jacen
va dubtar una fracció de segon i llavors va semblar adonar-se que havia comès
un error.
-Tahiri
i jo encara parlem -va dir.
-Sobre
el que Tesar i Lowie estan fent? -digué la Mara-. Està espiant ella per a tu?
-Parlem
-va insistir en Jacen-. De vegades els seus noms surten a la llum.
-No em
puc creure això! -Luke va tirar el cap enrere i va negar amb desesperació.
Realment les coses s'havien anat tant de les mans que els Jedi de l'Orde
s'estaven espiant els uns als altres? -. Potser hauria d'enviar-te a Dagobah
perquè t'uneixis a ells.
-Jo no
vaig trair la confiança dels Mestres -va replicar tranquil·lament en Jacen-.
Però si aquesta és la teva decisió, per descomptat que hi aniré.
-Pensaré
en això -va dir obscurament en Luke-. Mentrestant, no més espionatge. Si no
podem confiar els uns en els altres, no tenim una oportunitat de col·laborar.
-En realitat,
espiar crea confiança. -Jacen estava citant una màxima que Luke havia sentit
sovint usar a la Leia com a Cap d'Estat de la Nova República. Ell va haver
d'haver sentit el desgrat d'en Luke, perquè va afegir ràpidament-: Però sembla
que no parlaré amb la Tahiri d'aquí a poc, en qualsevol cas.
-Gràcies
-va dir en Luke.
-De res
-va dir en Jacen. Va mirar cap a la sortida-. Si això és tot, realment hauria...
-Bonic
intent -va dir la Mara, bloquejant la sortida d'en Jacen-. Jo encara vull saber
què estàs amagant.
Jacen
ni tan sols va fer una pausa abans de negar amb el cap.
-Ho sento.
No puc dir-t'ho.
-Concerneix
al que li vas fer a Ben? -La veu de la Mara es va tornar tan tallant com una
vibronavalla, perquè ella havia estat fins i tot més alarmada que en Luke quan
ell la va informar del que Lowie i Tesar li havien dit-. Bloquejant els seus
records?
Jacen
no va semblar tan sorprès com hauria d'haver estat.
-Gens
ni mica -va dir-. Vaig fer això per protegir-lo.
-De què?
-demanà la Mara.
-Estàvem
dormint prop d'un poblat ewok quan un gorax va atacar -va explicar-. Abans que
poguéssim arribar-hi, havia aniquilat a la meitat del poblat i es dirigia a
casa.
Luke
va sentir esvair-se la ira de la Mara. Els gorax eren primats colossals, que
s'alçaven tan alts com els arbres del bosc de la lluna, i eren ben coneguts per
les seves natures brutals.
-Ja veig.
Tenies por que el record li traumatitzés.
-No, en
realitat no -va dir en Jacen-. Ben sap millor que la majoria dels nens de la
seva edat que la galàxia està plena de monstres, així que estic segur que
podria haver manejat el que va veure amb una mica de guia adulta.
-Tens més
confiança en això que jo -va dir en Luke-. Va sentir ell les seves morts a la
Força?
Jacen
va assentir.
-I també
va sentir el que els captius del gorax estaven sentint.
La mà de
la Mara va anar cap a la seva boca.
-Així que
això és pel que el vas bloquejar...? -va preguntar en Luke.
-No
-va dir en Jacen-. Vaig bloquejar el record d'en Ben per evitar que recordés el
que vaig fer jo.
-Què vas
fer tu? -va preguntar en Luke.
-Ben va
començar a cridar que jo havia de salvar els ewoks i això va atreure l'atenció
del gorax -va explicar en Jacen-. Però no podia portar-lo a ell a la lluita amb
mi i vaig poder sentir a un altre Gorax al bosc darrere meu...
-Així que
no podies deixar-lo sol -va acabar la Mara.
Jacen
va assentir.
-Vaig
utilitzar la Força per ocultar-nos.
Quan
Jacen va romandre en silenci, Luke va impulsar.
-I?
-I Ben
va ser molt sensible aquella nit -va continuar en Jacen-. Va sentir el que els
va passar als presoners a la cova.
-Això és
el que no volies que recordés -va dir la Mara.
-Al matí,
ja estava començant a retirar-se de la Força de nou -va dir en Jacen-. Encara
és jove. Crec que la culpa és de les coses dolentes que sent en ella.
-Crec que
sí -va dir en Luke. Mara i ell havien postulat una teoria similar, poc després
de la guerra, quan va començar a fer-se clar que en Ben s'estava retirant de la
Força-. I com, exactament, vas bloquejar aquest record?
-És una
forma d'il·lusió de la Força -va explicar en Jacen-. Els Adeptes en diuen un
esborrat de memòria.
Luke
va arrufar les celles.
-Això sona
bastant invasiu per als fallanassi -va dir-. I no recordo cap tècnica del
Corrent Blanc que pugui afectar permanentment a la ment d'una altra persona.
Jacen
va somriure i va separar les seves mans en un gest d'impotència.
-Bé,
Akanah va dir que jo només era el segon pitjor estudiant que va tenir mai.
-És bo
saber que encara sóc el número u per a ella -va dir en Luke, sense riure de la
broma. Es va aturar durant un moment i després va continuar-: Veig perquè vas
bloquejar el record. Probablement fins i tot t'estaré agraït, quan hagi tingut
temps de pensar-hi.
-Jo estic
agraïda ara -va dir la Mara. Luke va poder sentir que ella ja l'havia
perdonat completament-. Espero que
puguis ensenyar-me aquesta tècnica.
-No sóc
ni de prop el guia que és l'Akanah -va replicar en Jacen-. Però amb certesa puc
intentar-ho.
-Primer,
vull saber perquè simplement no ens vas dir a la Mara i a mi què havia passat
-va dir en Luke-. Comprenc que volies protegir a Ben, però això no té sentit.
-És cert,
Jacen -va dir la Mara, forçant-se a posar-se rígida de nou-. No hi ha excusa
per guardar-nos secrets a nosaltres.
-Ho sento
-va dir en Jacen, amb la vergonya pujant fins a la seva cara-. Hauria d'haver-vos-ho
dit, però va ser imprudent de la meva part posar-lo en aquesta posició.
-Així que
vas decidir ocultar-nos el que va passar? -digué en Luke.
-No sé
per què, però sento que ell necessita que jo li guiï en la Força -va dir en
Jacen-. I vaig pensar que si sabíeu què havia passat, no me'l confiaríeu.
-Jacen!
-La veu de la Mara era incrèdula, però el seu alleujament inundava la Força-.
Com vas poder pensar això?
Jacen
va semblar una mica confús.
-No estic
segur. Només vaig creure...
-Vas
creure malament! -va dir la Mara-. Has estat meravellós per al Ben i no hi ha
ningú en qui preferís confiar-lo. Però no més secrets. -Ella va mirar cap
Luke-. D'acord?
-Ja veurem.
-Ell estava una mica menys inclinat que la seva dona a perdonar-ho tot. No hi
havia dubtes de l'efecte que Jacen tenia en Ben, però Luke seguia incòmode per
la manera en què el seu nebot continuava tancant les seves emocions a la
Força-. Encara ens estàs ocultant alguna cosa. I vull saber què és.
-Sé que
ho vols -va dir en Jacen-. Però dir-te'n més seria trair una confidència i no
faré això.
-Jacen,
si vas a continuar sent un Jedi, has de posar primer l'Orde -va dir en Luke-.
Ja no podem tenir lleialtats dividides.
-Això ho
entenc i deixaré l'Orde si...
-Ningú
vol això -el va interrompre la Mara. Luke va llançar un esclat d'irritació cap
a ella a través del seu vincle de la Força, però ella el va ignorar i va
continuar-. Només necessitem saber que aquest secret no interferirà amb els
teus altres deures com a Jedi.
-No ho
farà -va dir en Jacen, amb l'alleujament mostrant-se en la seva cara-. De fet,
puc prometre que em fa fins i tot més determinat a ser un bon Jedi. I a
mantenir el nostre Orde fort.
Jacen
va revelar la seva presència només prou com per confirmar que estava dient la
veritat, que fos quina fos la naturalesa d'aquest secret, veia a l'Orde Jedi
com el millor mitjà de protegir-lo.
-Crec que
haurem de confiar en tu en això. -El to d'en Luke era mesurat-. No ens deixis
tirats.
Luke
estava a punt d'acomiadar al seu nebot quan una pesadesa culpable va començar a
pesar en la Força de la direcció de l'oficina interior. Va anar fins a la porta
i va trobar a Ghent estès sota el lloc de treball de la cantonada, fixant
alguna cosa a la part interior de la taula d'escriptura. Mara va lliscar per la
porta més enllà d'en Luke.
-Ghent!
El
pirata informàtic es va asseure, un cop al cap, i la culpabilitat en la Força
va canviar a la por. La seva mirada va sortir disparada a través de l'habitació
cap a R2-D2, llavors va treure un petit aparell electrònic de la part inferior
de la taula i se'l va empassar.
-Has estat
plantant aparells d'escolta a l'oficina d'en Luke? -digué la Mara.
Els
tatuatges de la cara d'en Ghent es van enfosquir per la vergonya.
-Ho s-s-sento.
Ella
va utilitzar la Força per treure el pirata informàtic de sota la taula i
llavors va començar a escorcollar-li les butxaques, traient un assortiment
realment impressionant d'aparells d'escolta.
-Et va
ficar en això el Cap Omàs? -va preguntar la Mara.
Ghent
va assentir.
-Va dir
que era pel bé de l'Aliança. -Va agafar un dels micros de la mà de la Mara i va
començar a jugar nerviosament amb la petita antena d'aram-. I va dir que no
podia ajudar-vos més amb R2 a menys que ho fes.
-Ja veig
-va dir en Luke reunint-se amb ells.
Va
mirar al seu voltant un moment, mirant un quadern de dades fora de lloc en la
superfície del seu lloc de treball, una vareta gravadora que s'havia connectat
misteriosament, un holocub d'en Ben i la Mara que estava mirant cap al costat
equivocat en la prestatgeria.
-Havies
acabat?
Ghent
va semblar confós.
-N-n-no
en realitat.
-Bé, llavors.
-Luke li va fer gestos a la Mara i en Jacen cap a la porta-. Crec que serà
millor que et deixem amb el teu treball.
-Vas a
deixar-li acabar? -va preguntar en Jacen.
-Per
descomptat. -Luke va empènyer suaument al seu nebot cap a l'oficina exterior-.
No acabaves de dir-me que espiar crea confiança?
