La Guerra de l’Eixam (IX)

Anterior

9

Amb una cascada artificial fluint a la cantonada i una escola de daurats xipolleigs vertiginosos a l'estany on queia, l'àrea de conversa de l'oficina exterior d'en Luke estava dissenyada per animar un intercanvi pacífic i relaxat. La il·luminació era suau i càlida, el terra estava enfonsat per separar-la de la resta de l'oficina i els bancs encoixinats estaven disposats en un angle oblic de manera que qualsevol energia negativa que s'elevés d'una discussió no volés directament cap als que conversaven.

Tot això era, malauradament, un malbaratament en la situació actual. Jacen havia triat d'estar dempeus, amb els peus separats i els braços creuats davant d'ell, encarat directament amb Luke i la Mara. Sentint que Jacen sabia exactament perquè li havien cridat, Luke no va perdre temps en arribar a la qüestió.

-Jacen, els teus companys Cavallers Jedi tenen algunes coses molt pertorbadores a dir sobre l'atac contra el dipòsit de subministraments txiss.

Jacen va assentir, amb la seva expressió il·legible.

-Ho imagino.

-Clamen que estava molt clar que els txiss no s'estaven preparant per a un atac sorpresa -li va pressionar -. Creuen que vas començar la guerra innecessàriament.

-Estan equivocats.

-D'acord -va preguntar la Mara quan Jacen no va donar més explicacions-, què saps que ells no saben?

-Només el que vaig veure en la meva visió -va dir en Jacen-. No podia deixar que els txiss ataquessin en els seus propis termes. Havia de forçar la seva mà.

Luke no va poder sentir una mentida en les paraules del seu nebot. De fet, no podia sentir res de res perquè Jacen s'havia tancat a la Força. Estava intentant amagar alguna cosa.

-Jacen, mai m'ha agradat que em menteixin -va dir en Luke, actuant per instint-. I em nego absolutament a tolerar-ho ara. Digues-me la veritat o deixa l'Orde.

Jacen va retrocedir visiblement, llavors va semblar adonar-se que s'havia traït a si mateix i va començar a estudiar al Luke amb una sorpresa de mandíbula fluixa.

-No pensis en això -va ordenar la Mara-. Només fes-ho.

Les espatlles d'en Jacen es van enfonsar i la seva mirada es va tornar cap a l'estany a la base de la cascada.

-No canvia el que havia de fer-se, però vaig haver d'alterar una mica la meva visió per persuadir la Jaina i als altres perquè m'ajudessin.

Luke tenia un mal pressentiment en el seu interior, que era més decepció que fúria.

-Quin detall?

Jacen va dubtar.

-A la meva visió -va dir llavors-, no vaig veure qui va atacar primer. Només vaig veure la guerra expandint-se, fins que hi va haver consumit la galàxia sencera.

-Així que vas pensar en seguir simplement endavant i fer que les coses comencessin? -va preguntar la Mara incrèdula-. En què estaves pensant?

-En què la guerra ja havia començat! -va replicar en Jacen-. La Colònia ens ha estat atacant, als Jedi i a l'Aliança, durant mesos. Tot el que vaig fer va ser despertar a tothom en aquest fet.

Atès el que en Han i ell havien descobert en el seu viatge a Woteba, Luke difícilment podia discutir la qüestió. A més de la flota de naus niu que la Colònia havia estat construint dins de la Nebulosa Utegetu, ara estava clar que els kílliks havien causat molts dels problemes que infestaven l'Aliança Galàctica, en donar recer a pirates, proporcionar un mercat per als lladres de Tibanna i ajudar els contrabandistes de membrosia negra.

Però això era difícilment una excusa per provocar als txiss perquè ataquessin.

-Jacen, el que vas fer va estar malament -va dir en Luke-. I sospito que ho saps o no hauries necessitat enganyar a la teva germana i als altres perquè t'ajudessin.

-Què més se suposa que havia de fer? -digué en Jacen, tornant-se cap al Luke amb la calor en els seus ulls-. Tu estaves atrapat a Woteba, la mare i la Mara estaven retingudes a l'Estrangulament Murgo i els Mestres Durron i Horn tenien a tot l'Orde Jedi bloquejada en un duel de voluntats.

La rèplica feia mal perquè era tan certa... i perquè el fracàs havia estat fallada d'en Luke.

-Ho entenc, però això mai passarà una altra vegada. -Luke va fixar els seus ulls en els del seu nebot i va posar una mica de duracer en la seva veu-. Ni tampoc res com el truc que li vas fer a la teva germana i als altres. Està clar?

Jacen va deixar escapar un sospir d'exasperació, però va assentir.

-La propera vegada, vindré a tu.

-I si Luke no està disponible? -va preguntar la Mara.

-Estic segur que hi haurà designat a algú perquè supervisi l'Orde en la seva absència. -Jacen li va dirigir al Luke un somriure sec-. No sóc l'únic que aprèn dels seus errors.

-Esperem que no. -Luke es va obrir i no va estar content de descobrir que el seu nebot encara estava tancat a la Força-. Ara, què més estàs ocultant?

Jacen no es va sorprendre aquesta vegada. Merament va assentir.

-No té res a veure amb els Jedi -va dir llavors-. I no ho estaria ocultant si no fos molt important.

-Explica per què vols matar a Raynar tan desesperadament? -va pressionar-lo.

Jacen va somriure burletament.

-Això no és un secret -va dir-. Vull matar a Raynar perquè és l'única manera d'aturar la guerra. Lowie i Tesar no ho volen perquè va ser el nostre amic a l'acadèmia.

-No creus que estan sent influenciats per Raynar? -va preguntar la Mara.

Jacen va considerar això durant un moment i després va arronsar les espatlles.

-Si Ryanair hagués sabut el que estem considerant, segur. Però ells no són Units complets, així que és difícil creure que haguessin estat en un contacte prou íntim com perquè ell sabés que els mestres estaven discutint la seva mort.

Luke va assentir. Raynar ja havia demostrat, quan va invocar originalment la Jaina i als altres en ajuda de la Colònia, que podia fer servir la Força per exercir la seva voluntat sobre els no-Units. Però els experiments de la Cilghal havien establert que no era capaç de llegir ments, fins i tot les ments dels Units, a grans distàncies millor del que els Jedi podien comunicar-se a través de la Força. Tot eren sentiments i nocions. Com a molt, Raynar hauria sentit una vaga sensació de perill i incomoditat.

-Bé -va dir en Luke, alleujat que en Jacen no hagués aprofitat una oportunitat tan òbvia de llançar dubtes sobre el judici dels seus rivals. Almenys encara estava intentant ser just i equilibrat en les seves accions-. Així és la manera en què jo també entenc la situació.

-És clar -va afegir en Jacen- ara que Tesar i Lowie li han parlat a Madame Thul sobre el debat, podem assumir que Raynar ha estat informat per via de mitjans més convencionals.

Luke va arrufar les celles.

-Com saps això?

-Això d'en Tesar i Lowie? -La mirada d'en Jacen es va apartar i ell no va poder ocultar la seva frustració amb si mateix-. No em vaig adonar que se suposava que era un secret.

-Nosaltres no li ho hem dit a ningú -va dir en Luke-. I com que vaig enviar als tres a Dagobah a considerar si realment volien...

-També vas enviar la Tahiri? -va panteixar en Jacen-. Però si ella no li va dir res a Madame Thul!

Va ser el torn de la Mara d'arrufar el nas.

-I com sabries tu això?

Jacen va dubtar una fracció de segon i llavors va semblar adonar-se que havia comès un error.

-Tahiri i jo encara parlem -va dir.

-Sobre el que Tesar i Lowie estan fent? -digué la Mara-. Està espiant ella per a tu?

-Parlem -va insistir en Jacen-. De vegades els seus noms surten a la llum.

-No em puc creure això! -Luke va tirar el cap enrere i va negar amb desesperació. Realment les coses s'havien anat tant de les mans que els Jedi de l'Orde s'estaven espiant els uns als altres? -. Potser hauria d'enviar-te a Dagobah perquè t'uneixis a ells.

-Jo no vaig trair la confiança dels Mestres -va replicar tranquil·lament en Jacen-. Però si aquesta és la teva decisió, per descomptat que hi aniré.

-Pensaré en això -va dir obscurament en Luke-. Mentrestant, no més espionatge. Si no podem confiar els uns en els altres, no tenim una oportunitat de col·laborar.

-En realitat, espiar crea confiança. -Jacen estava citant una màxima que Luke havia sentit sovint usar a la Leia com a Cap d'Estat de la Nova República. Ell va haver d'haver sentit el desgrat d'en Luke, perquè va afegir ràpidament-: Però sembla que no parlaré amb la Tahiri d'aquí a poc, en qualsevol cas.

-Gràcies -va dir en Luke.

-De res -va dir en Jacen. Va mirar cap a la sortida-. Si això és tot, realment hauria...

-Bonic intent -va dir la Mara, bloquejant la sortida d'en Jacen-. Jo encara vull saber què estàs amagant.

Jacen ni tan sols va fer una pausa abans de negar amb el cap.

-Ho sento. No puc dir-t'ho.

-Concerneix al que li vas fer a Ben? -La veu de la Mara es va tornar tan tallant com una vibronavalla, perquè ella havia estat fins i tot més alarmada que en Luke quan ell la va informar del que Lowie i Tesar li havien dit-. Bloquejant els seus records?

Jacen no va semblar tan sorprès com hauria d'haver estat.

-Gens ni mica -va dir-. Vaig fer això per protegir-lo.

-De què? -demanà la Mara.

-Estàvem dormint prop d'un poblat ewok quan un gorax va atacar -va explicar-. Abans que poguéssim arribar-hi, havia aniquilat a la meitat del poblat i es dirigia a casa.

Luke va sentir esvair-se la ira de la Mara. Els gorax eren primats colossals, que s'alçaven tan alts com els arbres del bosc de la lluna, i eren ben coneguts per les seves natures brutals.

-Ja veig. Tenies por que el record li traumatitzés.

-No, en realitat no -va dir en Jacen-. Ben sap millor que la majoria dels nens de la seva edat que la galàxia està plena de monstres, així que estic segur que podria haver manejat el que va veure amb una mica de guia adulta.

-Tens més confiança en això que jo -va dir en Luke-. Va sentir ell les seves morts a la Força?

Jacen va assentir.

-I també va sentir el que els captius del gorax estaven sentint.

La mà de la Mara va anar cap a la seva boca.

-Així que això és pel que el vas bloquejar...? -va preguntar en Luke.

-No -va dir en Jacen-. Vaig bloquejar el record d'en Ben per evitar que recordés el que vaig fer jo.

-Què vas fer tu? -va preguntar en Luke.

-Ben va començar a cridar que jo havia de salvar els ewoks i això va atreure l'atenció del gorax -va explicar en Jacen-. Però no podia portar-lo a ell a la lluita amb mi i vaig poder sentir a un altre Gorax al bosc darrere meu...

-Així que no podies deixar-lo sol -va acabar la Mara.

Jacen va assentir.

-Vaig utilitzar la Força per ocultar-nos.

Quan Jacen va romandre en silenci, Luke va impulsar.

-I?

-I Ben va ser molt sensible aquella nit -va continuar en Jacen-. Va sentir el que els va passar als presoners a la cova.

-Això és el que no volies que recordés -va dir la Mara.

-Al matí, ja estava començant a retirar-se de la Força de nou -va dir en Jacen-. Encara és jove. Crec que la culpa és de les coses dolentes que sent en ella.

-Crec que sí -va dir en Luke. Mara i ell havien postulat una teoria similar, poc després de la guerra, quan va començar a fer-se clar que en Ben s'estava retirant de la Força-. I com, exactament, vas bloquejar aquest record?

-És una forma d'il·lusió de la Força -va explicar en Jacen-. Els Adeptes en diuen un esborrat de memòria.

Luke va arrufar les celles.

-Això sona bastant invasiu per als fallanassi -va dir-. I no recordo cap tècnica del Corrent Blanc que pugui afectar permanentment a la ment d'una altra persona.

Jacen va somriure i va separar les seves mans en un gest d'impotència.

-Bé, Akanah va dir que jo només era el segon pitjor estudiant que va tenir mai.

-És bo saber que encara sóc el número u per a ella -va dir en Luke, sense riure de la broma. Es va aturar durant un moment i després va continuar-: Veig perquè vas bloquejar el record. Probablement fins i tot t'estaré agraït, quan hagi tingut temps de pensar-hi.

-Jo estic agraïda ara -va dir la Mara. Luke va poder sentir que ella ja l'havia perdonat  completament-. Espero que puguis ensenyar-me aquesta tècnica.

-No sóc ni de prop el guia que és l'Akanah -va replicar en Jacen-. Però amb certesa puc intentar-ho.

-Primer, vull saber perquè simplement no ens vas dir a la Mara i a mi què havia passat -va dir en Luke-. Comprenc que volies protegir a Ben, però això no té sentit.

-És cert, Jacen -va dir la Mara, forçant-se a posar-se rígida de nou-. No hi ha excusa per guardar-nos secrets a nosaltres.

-Ho sento -va dir en Jacen, amb la vergonya pujant fins a la seva cara-. Hauria d'haver-vos-ho dit, però va ser imprudent de la meva part posar-lo en aquesta posició.

-Així que vas decidir ocultar-nos el que va passar? -digué en Luke.

-No sé per què, però sento que ell necessita que jo li guiï en la Força -va dir en Jacen-. I vaig pensar que si sabíeu què havia passat, no me'l confiaríeu.

-Jacen! -La veu de la Mara era incrèdula, però el seu alleujament inundava la Força-. Com vas poder pensar això?

Jacen va semblar una mica confús.

-No estic segur. Només vaig creure...

-Vas creure malament! -va dir la Mara-. Has estat meravellós per al Ben i no hi ha ningú en qui preferís confiar-lo. Però no més secrets. -Ella va mirar cap Luke-. D'acord?

-Ja veurem. -Ell estava una mica menys inclinat que la seva dona a perdonar-ho tot. No hi havia dubtes de l'efecte que Jacen tenia en Ben, però Luke seguia incòmode per la manera en què el seu nebot continuava tancant les seves emocions a la Força-. Encara ens estàs ocultant alguna cosa. I vull saber què és.

-Sé que ho vols -va dir en Jacen-. Però dir-te'n més seria trair una confidència i no faré això.

-Jacen, si vas a continuar sent un Jedi, has de posar primer l'Orde -va dir en Luke-. Ja no podem tenir lleialtats dividides.

-Això ho entenc i deixaré l'Orde si...

-Ningú vol això -el va interrompre la Mara. Luke va llançar un esclat d'irritació cap a ella a través del seu vincle de la Força, però ella el va ignorar i va continuar-. Només necessitem saber que aquest secret no interferirà amb els teus altres deures com a Jedi.

-No ho farà -va dir en Jacen, amb l'alleujament mostrant-se en la seva cara-. De fet, puc prometre que em fa fins i tot més determinat a ser un bon Jedi. I a mantenir el nostre Orde fort.

Jacen va revelar la seva presència només prou com per confirmar que estava dient la veritat, que fos quina fos la naturalesa d'aquest secret, veia a l'Orde Jedi com el millor mitjà de protegir-lo.

-Crec que haurem de confiar en tu en això. -El to d'en Luke era mesurat-. No ens deixis tirats.

Luke estava a punt d'acomiadar al seu nebot quan una pesadesa culpable va començar a pesar en la Força de la direcció de l'oficina interior. Va anar fins a la porta i va trobar a Ghent estès sota el lloc de treball de la cantonada, fixant alguna cosa a la part interior de la taula d'escriptura. Mara va lliscar per la porta més enllà d'en Luke.

-Ghent!

El pirata informàtic es va asseure, un cop al cap, i la culpabilitat en la Força va canviar a la por. La seva mirada va sortir disparada a través de l'habitació cap a R2-D2, llavors va treure un petit aparell electrònic de la part inferior de la taula i se'l va empassar.

-Has estat plantant aparells d'escolta a l'oficina d'en Luke? -digué la Mara.

Els tatuatges de la cara d'en Ghent es van enfosquir per la vergonya.

-Ho s-s-sento.

Ella va utilitzar la Força per treure el pirata informàtic de sota la taula i llavors va començar a escorcollar-li les butxaques, traient un assortiment realment impressionant d'aparells d'escolta.

-Et va ficar en això el Cap Omàs? -va preguntar la Mara.

Ghent va assentir.

-Va dir que era pel bé de l'Aliança. -Va agafar un dels micros de la mà de la Mara i va començar a jugar nerviosament amb la petita antena d'aram-. I va dir que no podia ajudar-vos més amb R2 a menys que ho fes.

-Ja veig -va dir en Luke reunint-se amb ells.

Va mirar al seu voltant un moment, mirant un quadern de dades fora de lloc en la superfície del seu lloc de treball, una vareta gravadora que s'havia connectat misteriosament, un holocub d'en Ben i la Mara que estava mirant cap al costat equivocat en la prestatgeria.

-Havies acabat?

Ghent va semblar confós.

-N-n-no en realitat.

-Bé, llavors. -Luke li va fer gestos a la Mara i en Jacen cap a la porta-. Crec que serà millor que et deixem amb el teu treball.

-Vas a deixar-li acabar? -va preguntar en Jacen.

-Per descomptat. -Luke va empènyer suaument al seu nebot cap a l'oficina exterior-. No acabaves de dir-me que espiar crea confiança?

Següent