Capítol 6: L'agència
de publicació
—No pot aquest trasto anar més ràpid? —va dir Bossk mentre
movia les seves anques sobre els propulsors de la moto de salt.
—Deixi de bellugar-se —va dir Ezra—, o perdrem l'equilibri.
La lona verda destenyida onejava a l'esquena d’en Bossk
mentre la moto de salt els portava a ell i Ezra sobre les planes herboses de
Lothal. Van arribar a una zona muntanyenca, i Ezra es va obrir camí a través i
al voltant dels pujols, acostant-se a la ciutat, i mantenint els ulls ben
oberts a la recerca de patrulles imperials.
Van passar al costat d'un grup d'edificis de granja
atrotinats abans d'aproximar-se a un camí utilitzat principalment per vehicles
repulsors industrials. Ezra va ficar la moto en la carretera i es va lliscar en
el tràfic entre un transport de mineral i un comboi de transports de
subministraments imperials.
—Aquest no és el camí cap al port espacial —va dir Bossk.
—Estic prenent una ruta indirecta —va dir Ezra—. Per aquest
camí, evitarem els posts de control imperial.
Ezra es va mantenir prop de la part posterior d'un transport
i el va seguir fins que va veure una fila de centrals elèctriques a la vora de
la ciutat. Bossk va clavar les urpes en els costats dels propulsors de la moto
quan Ezra va fer un gir brusc cap a una via de servei, la qual cosa els va
portar més enllà de les centrals elèctriques.
—Si estàs tan preocupat pels posts de control, també hauries
d'haver-te posat una disfressa —va dir Bossk.
—Deixi de bellugar-se! —va dir Ezra—. Si us plau! —Es va allunyar
de les centrals elèctriques i va entrar a una altra via de servei que es
corbava al voltant d'un complex de magatzems i dependències modulars en forma
de caixa. Es va desviar cap a un carreró entre dos edificis sense finestres i
va detenir la moto a una parada al costat de dues mampares prop del final del
carreró.
Ezra es va baixar de la moto de salt.
—Deixarem la moto aquí i seguirem a peu la resta del camí
fins al port espacial. No està molt lluny.
Bossk va sortir de la moto i es va ajustar la lona al
voltant del cos per assegurar-se que la seva capa improvisada cobria l'arma de
morter. Ezra va empènyer la moto entre les mampares, ficant-la al mig per
impedir que quedés a la vista. Es va tornar cap a Bossk, que estava
desempolsant els cristalls de les seves ulleres.
—Si vostè està fingint ser cec, no hauria de tenir un bastó?
—va dir Ezra.
—Tinc una cosa millor —va dir Bossk. Va plantar una de les
seves urpes en l'espatlla d’Ezra—. El teu seràs el meu nen guia.
Ezra es va quedar mirant a Bossk amb sorpresa.
—Ha d'estar bromejant.
—Vols tots els diners en la meva caixa forta, o no? Comença
a caminar.
Amb Bossk sostenint-se de la seva espatlla i arrossegant-se
als seus talons, Ezra va començar a caminar pel carreró. Ja estaven tan prop
del port espacial que podia sentir el baluern dels motors dels transports
espacials.
Ezra va portar a Bossk a un pati que era compartit pels
treballadors d'un taller de manteniment de lliscants terrestres i un centre de
manteniment de droides. Fora de la gran porta oberta del garatge, un grup de
mecànics usant bates tacades d'oli estaven asseguts a una taula de metall,
prenent-se un descans per esmorzar. Bossk va ignorar als mecànics i va mantenir
la mirada darrere de les seves antiparres enfocada directament davant seu.
Ezra va mirar als mecànics i va notar que alguns els estaven
mirant a Bossk i a ell. Distret, no va notar un cable elèctric que serpentejava
a través del pis del pati des del centre de manteniment de droides. Va
ensopegar sobre ell, però Bossk ràpidament va canviar el seu agafador per
agafar la motxilla d’Ezra, la qual cosa va impedir que Ezra caigués.
Un mecànic, un home prim de cabell ros, va preguntar:
—Estan bé?
—Estem bé —va dir Ezra mentre passava més enllà del cable—.
Solament hem pres una drecera cap al port espacial.
Bossk va tornar a agafar l'espatlla d’Ezra i li va donar a
Ezra una lleu empenta.
—Mou-te més ràpid, noi! —va dir Bossk en veu alta—. La meva
llançadora surt en cinc minuts.
—Sí, senyor —va dir Ezra. Va començar a caminar més ràpid.
Va fer un altre cop d'ull als mecànics i va veure que havien retornat la seva
atenció als seus menjars.
Quan Ezra i Bossk van passar més enllà de l'abast de l'oïda
dels mecànics, Bossk va dir:
—En cas que t'ho estiguis preguntant, vaig dir que estava
partint en una llançadora per fer que aquests tipus perdessin l'interès en
nosaltres. Per a ells, jo sóc només un turista que es troba en el seu camí fora
d'aquesta roca.
—Naturalment que espero que això fos tot el que van pensar
—va dir Ezra—. Perquè si algun imperial els hi pregunta si van veure a un
trandoshà, podrien...
—La meva disfressa és infal·lible! Així que deixa de
preocupar-te per la gent mirant-nos i només segueix avançant.
Ezra va portar a Bossk per un altre carreró i van emergir en
un carrer de mercat ple de gent a la vora de l'esplanada principal de
l’espaiport. Ezra va notar que Bossk, encara que disfressat de trandoshà cec,
semblava naturalment desanimar al fet d'acostar-se massa a les altres formes de
vida.
Els ulls d’en Bossk es van moure darrere de les ulleres
fosques mentre escodrinyava els edificis al carrer. Els edificis eren
estructures modulars que variaven en altura entre tres i cinc pisos.
—L'agència de publicació està cinc edificis a l'esquerra, el
que té cartells hologràfics sobre l'entrada —va dir Bossk.
—Ja ho veig —va dir Ezra. Els cartells hologràfics mostraven
vistes tridimensionals de criminals buscats. Mentre fingia guiar a Bossk a
través de la multitud, va espiar quatre soldats d'assalt a l'altre costat del
carrer de l'agència de publicació. Els soldats d'assalt estaven en una escala,
dos graons per sobre del nivell del carrer, que conduïa a una subestació
imperial, i que els donava una visió clara de tothom al carrer. Dos soldats
d'assalt estaven un enfront de l'altre i semblaven estar parlant mentre que els
altres dos monitoraven el tràfic per als vianants. Els quatre tenien rifles
blàster.
Bossk va donar una palmada en l'espatlla d’Ezra.
—Jo també veig a la plantilla de galledes blanques.
Distreu-los mentre jo entro a l'oficina de publicació.
—És massa tard per a una distracció —va dir Ezra—. Un dels
soldats ens està mirant directament. Però sé com tractar amb ell. —Ezra va
començar a caminar cap als soldats d'assalt.
Bossk va mantenir la seva estreta en l'espatlla d’Ezra i va
caminar matusser darrere d'ell.
—No facis cap moviment estúpid, nen.
Ezra va portar a Bossk fins a on estaven els soldats
d'assalt i es va detenir al peu de l'escala. Bossk va mantenir el capcot perquè
semblés que estava mirant el clatell d’Ezra. Els dos soldats que parlaven entre
si van continuar la seva conversa mentre que un dels altres dos soldats va
mirar a Ezra.
—Disculpi, senyor —va dir Ezra—. Podria si us plau
indicar-me com arribar a l'agència de publicació més propera?
—Per aquí —va respondre el soldat d'assalt. Va moure els
braços cuirassats per fer que la punta del seu rifle blàster assenyalés
l'edifici creuant el carrer.
—Gràcies, senyor.
Ezra havia començat a conduir a Bossk allunyant-se de
l'escala quan el soldat d'assalt va dir:
—Alto allà.
Ezra es va parar ràpidament, causant que Bossk es topés amb
ell. Ezra es va tornar per mirar enrere al soldat d'assalt i va dir:
—Sí, senyor?
El soldat d'assalt va inclinar el cap perquè la barbeta del
seu casc sobresortís cap a Bossk.
—Per què et sosté així?
Ezra va assentir amb el cap.
—És cec, senyor.
—Oh —va dir el soldat d'assalt. Mirà cap a un altre costat,
girant el casc per vigilar a un grup de vianants que passaven.
Ezra va seguir caminant. Mentre portava a Bossk cap a
l'oficina de publicació, va dir:
—Està bé, ho admeto. Estava equivocat sobre la seva
disfressa. És clar que va enganyar a aquest soldat.
—Això és per que els ximples creuen en el que veuen —va dir
Bossk—. Si veuen a algú que sembla inofensiu, no se senten amenaçats.
Dins de l'agència de publicació, diverses consoles de
computadora estaven alineades al llarg d'una paret. Per sobre de les consoles,
unes pantalles de dades hologràfiques parpellejaven just sota el sostre. Bossk
també va notar una única holocàmera de seguretat muntada en el sostre.
Una consola de computadora estava sent utilitzada per un
ranat d'aspecte llarguerut, un alienígena d'un metre d'altura amb semblança a un
rosegador amb llargs incisius que apuntaven de la seva mandíbula inferior. La
llarga cua del ranat es crispava de darrere a endavant mentre revisava les
dades en el monitor de la consola. Una altra consola estava ocupada per un
nimbanel ample d'espatlles que usava un gran casc espacial. El visor fosc del
casc estava aixecat, revelant els petits ulls negres i la pesada papada del
nimbanel. Tant el ranat com el nimbanel portaven blàsters en pistoleres, i Ezra
va suposar que eren caça-recompenses.
En l'altre extrem de l'habitació hi havia un cubiculum amb
una finestra de transpariacer a prova de blàsters. Darrere de la finestra, un
sakiyan amb un crani bulbós i orelles punxegudes estava assegut en una cadira
davant una consola de control i panell d'instruments. El sakiyan va mirar a
Ezra i Bossk abans de retornar l'atenció a la seva pantalla.
Els ulls d’en Bossk es van moure de darrere a endavant
darrere de les seves ulleres mentre examinava la distribució de l'oficina, però
va mantenir el cap quiet mentre deia:
—Digues-me, nen, pots veure a l'agent de publicacions? Està
disponible?
Ezra es va adonar que Bossk es referia al sakiyan.
—Hi ha un home assegut dins d'un cubiculum, senyor —va dir
Ezra.
—Porta'm a ell.
Ezra va portar a Bossk al voltant del ranat, que va recollir
la cua prop dels seus peus per evitar que el trandoshà la trepitgés, i va
detenir a Bossk davant de la cabina del sakiyan. A l'altre costat de la
finestra, el sakiyan va aixecar la mirada cap a Bossk. Veient que el trandoshà
amb antiparres semblava estar mirant al capdavant del seu jove company, el
sakiyan va tornar la mirada cap a Ezra i va dir:
—Vols alguna cosa?
—Aquest que parla és l'agent? —va dir Bossk.
—Això crec, senyor —va dir Ezra. Mirant al sakiyan, va dir—:
Senyor, vostè és l'agent de publicació, veritat?
El sakiyan va mirar de nou a Bossk i es va aclarir la gola.
—Sí. Ho sóc. En què puc ajudar-lo?
—Aquesta oficina té enllaços al Nucli de Dades de Seguretat
Imperial? —va dir Bossk.
—Sí —va dir el sakiyan—. Però l'accés està limitat al
personal imperial i als caça-recompenses amb llicència.
—Tinc una llicència —va dir Bossk. Tirant enrere la seva
capa sense revelar l'arma de morter, va buscar en una butxaca i va treure una
targeta de plàstic. Va sostenir la targeta davant d'ell. Ezra va prendre la
targeta i la va sostenir prop de la finestra perquè el sakiyan pogués veure-la.
El sakiyan va examinar la targeta, que mostrava una imatge
d'un trandoshà que no portava ulleres i que tenia el musell ple de cicatrius.
El nom de la targeta no era el de Bossk. El sakiyan va mirar a Bossk i va dir:
—Mundokk de Wasskah?
—Aquest sóc jo, sí —va mentir Bossk—. La foto va ser presa
abans que les meves cicatrius sanessin, i abans que perdés la vista. —Va donar
uns copets en l'espatlla d’Ezra i va agregar—: Aquest noi és el meu aprenent,
així com els meus ulls.
—L'accés al Nucli de Dades costa quinze crèdits per hora o
vint-i-cinc crèdits per dia —va dir el sakiyan.
—No prendrà molt temps —va dir Bossk—. Noi, dóna-li quinze
crèdits a l'agent.
Ezra va haver de resistir l'impuls de fulminar a Bossk amb
la mirada per fer-li pagar amb els seus propis diners. Va buscar en una butxaca
de l'armilla i va treure un petit xip de crèdit. El sakiyan va assenyalar una
ranura en la finestra de transpariacer, i Ezra va ficar el xip a través de la
ranura.
—Poden utilitzar la consola cinc —va dir el sakiyan.
Ezra va tornar a portar a Bossk al voltant del ranat i es va
posar davant de la consola cinc.
—Em deu quinze crèdits —va murmurar Ezra inclinant-se prop
de Bossk.
—Més tard —va dir Bossk.
Bossk va moure els peus, acomodant el cos de manera que
bloquegés la consola cinc de la vista de l'agent de publicacions i el ranat.
—Escolta amb atenció, nan. En cas que algú estigui mirant,
mou els dits prop del teclat com si estiguessis buscant dades, però deixa'm fer
el treball a mi. —Bossk va inclinar el cap perquè no semblés mirar directament
al monitor—. En primer lloc, vaig a comprovar el registre imperial del Tinent
Herdringer, el tipus que em va tendir el parany.
Ezra va mirar el monitor de la consola i tamborinejà els
dits per les vores del teclat mentre que Bossk pressionava les tecles.
—La llicència que li va mostrar a l'agent —va dir Ezra—. Qui
és Mundokk de Wasskah?
—Algú que ja no necessita la seva llicència —va dir Bossk
mentre continuava pressionant les tecles.
La imatge d'un oficial imperial de cabell fosc i bigoti
perfectament retallat va oscil·lar en el monitor. Un text va aparèixer en una
finestra al costat de la imatge.
—Bé, maleïda sigui —va dir Bossk en veure la lectura.
—Què passa? —va dir Ezra.
—El Tinent Herdringer no em va tendir el parany després de
tot.
—Com ho sap?
—Perquè va morir fa tres mesos. Va ser atropellat per un
autobús lliscant quan creuava el carrer. Així ho diu en la pantalla.
—Però vostè em va dir que va parlar amb Herdringer per
l’holocomunicador abans d'aterrar a Lothal —va dir Ezra confós.
—I ara t'estic dient que l'oficial amb el qual vaig parlar,
el que em va dir on trobar a Inquiet Takkaro, no era Herdringer.
—Potser hi ha més d'un Tinent Herdringer?
—No en l'Oficina de Seguretat Imperial de Lothal —va dir
Bossk mentre tornava a utilitzar el teclat.
—Què està buscant ara? —va dir Ezra.
—Vull esbrinar qui va substituir a Herdringer en l'Oficina
—va dir Bossk. La imatge de l'oficial bigotut va desaparèixer del monitor i va
ser reemplaçada per un oficial ros. Bossk carrisquejà les dents—. Bé, bo.
Saluda al Tinent Jenkes.
Ezra va mirar la imatge pampalluguejant.
—És l'home que va afirmar ser Herdringer? —va dir.
Bossk va assentir amb el cap.
—Sí. Va arribar a Lothal just abans de la mort de
Herdringer.
—Per què li mentiria?
—Perquè està amagant alguna cosa, òbviament —va dir Bossk.
Mirà la lectura sobre Jenkes i la va recórrer amb la mirada—. Diu aquí que fa
nou anys, abans que Jenkes s'unís al servei imperial, va ser administrador
d'una sorra de gladiadors al planeta Nyriaan.
—Em pregunto si sap sobre la gran baralla d’aquesta nit a
Lothal —va dir Ezra.
Bossk va tornar el cap per mirar directament a Ezra través
de les seves ulleres.
—Quina gran baralla?
—ja li vaig comentar abans. Vaig ser contractat per vendre
entrades per a ella. Els apostadors vénen de tot arreu de la galàxia per veure
als gladiadors.
—Apostadors i gladiadors, eh? —Bossk va murmurar quan va
començar a teclejar una altra vegada. La imatge de Jenkes va desaparèixer del
monitor i va ser reemplaçada per la d'un dug. Ezra va reconèixer que el dug era
el mateix que havia vist en la Taverna d’Ake.
Les dades sobre el dug anomenat Gronson «Inquiet» Takkaro
van fluir per la pantalla. Bossk va analitzar les dades, després va dir:
—Inquiet va ser corredor d'apostes en la sorra de gladiadors
de Nyriaan al mateix temps que Jenkes va estar allà.
—Creu vostè que es coneixien? —va dir Ezra.
Bossk va deixar escapar una llarga xiulada entre les dents.
—Sí, nan. Crec que es coneixien.
***
El Tinent Jenkes estava assegut a l'escriptori del seu
despatx en l'Oficina de Seguretat Imperial, quan una llum centellejà en la seva
consola de computadora. Va pressionar un botó i va dir:
—Què succeeix?
—Tinent Jenkes —va respondre l’androide de protocol RA-7—.
Vostè va dir que desitjava ser notificat si algú buscava els seus registres
personals i militars en el Nucli de Dades de Seguretat Imperial. He rebut
l'alerta que els seus registres s'estan accedint des d'una agència de
publicació en el port espacial.
Jenkes es va mossegar el llavi inferior.
—Tenim una holocàmera de seguretat en l'agència de
publicació?
—Sí, tinent. Ara obtindré una visual. El RA-7 va activar
l’holoprojector en la consola de Jenkes i va aparèixer un holograma de
l'interior de l'agència de publicació. Encara que l'holograma pampalluguejant
no mostrava clarament a cada individu en l'agència, Jenkes va identificar
fàcilment una figura com un trandoshà amb capa portant ulleres.
—És Bossk —va dir Jenkes—. Hi ha algun soldat a les
rodalies?
—Sí, tinent. L'esquadró tres està a l'altre costat del
carrer de l'agència de publicació, en la Subestació Imperial 9K.
—Notifiqui a l'esquadró tres que el caça-recompenses és una
amenaça a la seguretat imperial. I enviï reforços. El caça-recompenses ha de
ser executat en l'acte.
—Sí, tinent —va dir el RA-7.
