L'aposta d’Ezra (IV)

Anterior

Capítol 4: Una fugida pels pèls

Ezra es va moure ràpidament, balancejant la motojet prop del sostre del túnel per evitar colpejar un ample camió repulsor. Va haver d'accelerar i descendir simultàniament per allunyar-se del gran aleró d'un lliscant terrestre últim model. A pesar que el túnel era prou ample com perquè un pilot de motojet fes una volta completa, els vehicles que s'aproximaven s'acostaven tan ràpid que tot el que Ezra podia fer era concentrar-se en el que estava just davant d'ell.

En un lliscant terrestre descapotable, un alt home anx amb un cap crestat va cridar i es va ajupir quan Ezra va accelerar per sobre del seu vehicle. A través de les lents del seu casc de soldat d'assalt, Ezra aconseguia albirar les persones dins dels seus lliscants terrestres, i la majoria posaven una expressió de pànic, quan els veien a ell i Bossk. Ezra va imaginar que la vista d'un nen de catorze anys, portant un casc de soldat d'assalt mentre que conduïa una motojet amb un trandoshà, probablement li donaria una sorpresa a ell també.

Darrere d’Ezra, Bossk va maleir de nou. Ezra va considerar suggerir que saltessin de la motojet i tractessin d'aterrar en un vehicle dels quals es desplaçaven en la direcció oposada, però quan una sèrie de conductors va fer sonar les botzines i parpellejar les llums, va sospitar que ell i Bossk podrien viure més temps si romanien en l'aire.

Sobre el rugit del tràfic i l'udol dels motors, Ezra va dir:

—Miri el costat positiu, Sr. Bossk. Els soldats exploradors no s'atreviran a seguir-nos aquí.

Unes brillants ràfegues de foc làser vermell van partir per darrere i van passar guspirejant prop d’Ezra i Bossk. Bossk es va inclinar cap endavant, col·locant les mandíbules al costat del casc d’Ezra i va dir:

—Oh, no ho faran, veritat?

Ezra va pressionar l'accelerador. Bossk va girar la cintura, va veure els dos soldats exploradors que els havien perseguit cap al túnel i va disparar la seva arma. Tractant d'evitar el tret, un soldat explorador virà cap a la paret del túnel i va rebotar en ella. El soldat explorador i la seva moto es van estavellar contra el pis del túnel, la qual cosa va provocar que diversos vehicles repulsors que s'acostaven haguessin de desviar-se al voltant d'ell. Tres vehicles van col·lidir i el túnel de sobte es va omplir de soroll d'aerolliscadors activant les seves aletes de fre d'emergència.

El soldat explorador restant va ignorar al seu company caigut i va continuar la persecució d’Ezra i Bossk. Va maniobrar darrere d'ells i va disparar els canons làser. Ezra zigzaguejà erràticament en un desesperat intent d'evitar un cop directe mentre que Bossk responia el foc a l'explorador.

Una sageta làser va esquinçar la part superior de l'espatlla de Bossk. El trandoshà va deixar escapar un grunyit baix però amb prou feines va vacil·lar. Instintivament, va calcular la trajectòria del soldat explorador i va apuntar amb la seva arma a curta distància davant de la moto. Bossk va disparar. Les paletes direccionals de l'explorador van atrapar tota la força de l'explosió, i la seva moto va caure com una pedra. L'explorador es va aferrar als controls mentre la moto colpejava la carretera i patinava entre dos carrils de tràfic que venien cap a ella.

—Et tinc! —va dir Bossk. Després va donar un copet en el lateral del casc d’Ezra i va dir—: Usa la pantalla de dades integrada per trobar dades que ens treguin d'aquí.

Mantenint els ulls al capdavant, Ezra va veure nombres il·luminats i quadrícules de perspectiva aparèixer a través dels sensors òptics del seu casc.

—Hi ha una bifurcació en el túnel, aproximadament a mig quilòmetre de distància —va dir—. Sembla que el camí de l'esquerra ens pot treure del túnel més ràpid.

—Llavors pren-lo.

Ezra va pensar que la veu de Bossk sonava tibant. Segons més tard, amb el tràfic encara fluint en la direcció oposada sota ell, Ezra va girar cap al camí de l'esquerra. La branca del túnel es corbava agudament, i Bossk es va inclinar fortament cap a la seva esquerra per impedir que la moto bolqués. El tram corb va donar pas a un llarg camí recte, i Ezra va veure la boca del túnel a la distància. Va tocar lleugerament l'accelerador i va passar a tota velocitat sobre més vehicles contra direcció mentre es dirigia cap a la boca del túnel.

La motojet va sortir llançada del túnel i va passar sobre un flux de tràfic. Ezra va girar abruptament a la dreta a un carrer vorejat per edificis baixos. Més enllà dels edificis, Ezra va veure les planes herboses i es va adonar que havien aconseguit la vora de la ciutat.

Bossk va assenyalar un ombrívol buit entre dos edificis i va dir:

—Aquest carreró. Fica'ns aquí.

Ezra va maniobrar la motojet cap al carreró. Els propulsors de la moto espetegaren quan es va detenir surant prop de les unitats de ventilació d'un edifici. Bossk va sortir de la moto. Romanent en les ombres, va córrer enrere a l'entrada del carreró i va mirar al seu voltant. Una sirena sonava a la distància. Quan la sirena es va esvair, Bossk va tornar cap a Ezra i va dir:

—Ningú ens ha seguit.

Ezra es va llevar el casc.

—Sr. Bossk, vostè va dir que si em quedava amb vostè, guanyaria més diners. Ja em deu mil per entrar en la Taverna d’Ake.

—No ho faig —va dir Bossk mentre es recolzava contra una unitat de ventilació—. No vas fer el que jo t'havia demanat.

—Què?

—Et vaig dir que entressis i diguessis: «Hi ha algú aquí esperant pel Sr. Bossk?», i després diguessis, «El Sr. Bossk estarà aquí en un moment». Però això no va ser el que vas fer. Et vas posar a parlar ximpleries, oferint vendre entrades per a una gran baralla. Vas posar nerviosos a aquests assassins.

—Nerviosos? Això és ridícul! Una mirada en aquests paios i el meu instint em va dir que eren tots de gallet fàcil. Sabia que si esmentava el seu nom, em matarien.

Bossk va fer un soroll de gargamelleig. Ezra va pensar que el trandoshà s'estava rient.

—Esperi —va dir Ezra—. Vostè va dir que va oblidar el nom del tipus amb el qual havia de reunir-se, i que m'esperaria fora de la taverna. Però es va ficar per la porta de darrere, i coneixia el nom d'aquest tipus Inquiet, també els noms del duros i els niktos. —Ezra es va acostar a Bossk—. Em va utilitzar com a cimbell!

Bossk va gargamellejar una altra vegada, i va ser només llavors que Ezra va notar que l'espatlla de Bossk estava coberta de sang. Ezra es va adonar que Bossk no s'estava rient. Estava panteixant.

—Escolta amb atenció, nan —va dir Bossk—. Un oficial de l'Oficina de Seguretat Imperial, el Tinent Herdringer... vaig parlar amb ell per holocomunicador abans d'aterrar a Lothal. Herdringer em va dir que trobaria a Inquiet en la taverna. Crec que ell també em va tendir un parany per matar-me. No puc tornar a la meva nau perquè els soldats d'assalt m'estaran vigilant, i... estic ferit. Necessito un lloc per recuperar-me. Un lloc segur. Trobaré una forma de tornar a la meva nau més tard. Només... treu-me d'aquí.

—Per què hauria de fer-ho? —va dir Ezra—. Vostè em va usar com a cimbell, i em va estafar per mil crèdits!

Bossk va deixar escapar una xiulada aspra.

—En la meva nau, hi ha una caixa forta. Pots tenir tots els diners en ella... si només m'ajudes...

Bossk va caure de la unitat de ventilació i es va desplomar al terra del carreró.

***

Dins de la seva oficina amb vista a l’espaiport de Lothal, el Tinent Jenkes estava en el procés d'esborrar les dades de la seva computadora quan la seva consola d’holocomunicació va xerrotejar. Es va donar volta per fer front a la consola i va aparèixer l'holograma del soldat d'assalt TK-5331.

—TK-5331 en post de control cinc a Tinent Jenkes.

—Sí? —va dir Jenkes.

—L'Esquadró Cinc reporta a tres morts en la Taverna d’Ake. Els cossos han estat identificats com a assassins, amb recompenses pels seus caps. Un criminal dug va resultar ferit. L'Esquadró Cinc l’ha capturat.

—I què va passar amb el caça-recompenses?

—Va escapar, senyor.

Jenkes va lluitar per mantenir la calma.

—Va escapar?

—Ell i el seu soci van robar una motojet i van escapar per un túnel autopista per a lliscants. Tres exploradors van ser ferits mentre els perseguien.

—El seu soci?

—Un jove, senyor. Creiem que és el mateix noi que va acompanyar al caçador des del port espacial.

—Què hi ha dels remots de l'Esquadró Cinc? Van identificar al noi?

—No, senyor —va dir TK-5331—. Un sol remot va albirar al sospitós, però el sospitós li va disparar. La transmissió final del remot va mostrar que el sospitós portava un casc que va robar als nostres soldats.

—En altres paraules, no té ni idea de qui és el noi, ni on va anar amb el caçador.

—Afirmatiu, senyor —va dir tímidament el soldat d'assalt—. Però no poden arribar molt lluny. Tenim sentinelles apostats al voltant de la nau del caçador, així com en el port espacial. També, un dels nostres exploradors va informar que està segur que el caçador va rebre un cop directe durant la persecució a través del túnel.

—Pot l'explorador confirmar que el caçador està mort?

—No, senyor.

—Llavors notifiqui a totes les tropes que busquin al caçador i al seu jove còmplice —va dir Jenkes—. Han de ser exterminats, per crims contra l'Imperi.

—Sí, senyor.

 Següent