Anterior
13
Els
sons udolants que produïen els caces TIE obrint-se pas a través de l'atmosfera
van fer que en Jacen sentís com un calfred de terror primigeni li recorria la
columna vertebral. Sabia que l'udol no era res més que el resultat dels gasos
que brollaven dels potents motors, però també estava segur que els dissenyadors
de les naus imperials van haver de quedar encantats amb aquell soroll infernal.
Una
cacofonia d'alarmes brollava dels altaveus de la plataforma i ressonava per tot
el complex. Anuncis compostos per grunyits i aspres lladrucs martellejaven
l'aire. Els treballadors wookiees corrien en totes direccions, activant
sistemes de seguretat o evacuant la zona.
Els
bombarders TIE van arribar volant a baixa altura sobre els arbres i van deixar
caure explosius protònics que van incendiar la gruixuda xarxa de branques. Una
fumera grisa i fosca va brollar de les fulles quan van començar a cremar.
-
Hem d'ajudar a defensar el complex d'aquesta amenaça -va dir la Tenel Ka.
La
jove guerrera mirà al seu voltant, buscant alguna arma prou eficaç per poder ser
emprada contra els caces invasors. El seu rostre s'havia tensat en una ganyota
de pètria decisió.
La
Sirra i en Lowie van deixar anar udols plens de ràbia mentre presenciaven la
destrucció de les morades arbòries. El prim androide del recorregut estava fent
girar el seu cap quadrat d'un costat a un altre, com si tingués dificultats per
veure amb claredat malgrat els seus nombrosos sensors òptics.
-
No es deixin dominar pel pànic. No tingueu por -va dir amb la seva veu metàl·lica
-. Deu ser un simulacre. No hi havia cap atac previst per avui.
TM2
va intervenir des de la cintura d’en Lowie.
-
Connecta els teus sensors òptics, estúpid androide del recorregut! -Va exclamar
amb veu despectiva -. No pots veure que estem en una situació de crisi? Hmmmmf!
L'androide
miniaturitzat murmurà un comentari menyspreador sobre el baix nivell d'intel·ligència
dels models de relacions públiques.
L'androide
del recorregut va seguir emetent missatges tranquil·litzadors, encara que
resultava obvi que el seu cervell electrònic era incapaç de pensar amb molta
claredat.
-
Kashyyyk posseeix nombrosos satèl·lits defensius. Cap nau enemiga pot
acostar-se en aquesta instal·lació. Comptem amb sofisticats mecanismes de defensa
que inclouen potents canons de perímetre. Haurien de començar a obrir foc en
qualsevol moment.
-
Canons de perímetre? -Va preguntar la Tenel Ka, i una espurna d'excitació va il·luminar
els seus impassibles ulls grisos -. On són? Potser puguem usar-los contra
aquests enemics.
La
Sirra va rugir i va assenyalar amb el seu llarg braç pelut per indicar que
coneixia el camí.
-
Una idea esplèndida -va dir la Tenel Ka -. Espero que no ens facin trossos
abans de poder posar en pràctica el pla de la mestressa Tenel Ka. Ai mare!
-
Com diria la meva germana, a què estem esperant? -Va exclamar en Jacen.
El
noi, la Tenel Ka i els dos joves wookiees van passar corrent al costat de l’androide
del recorregut i van entrar al complex.
La
Sirra guià als companys per un passadís a l'aire lliure entre l'estrèpit de les
explosions i els trets làser. Van arribar a un conjunt de lianes mogudes
mitjançant politges, una mena d'ascensors de corda vegetal que permetien pujar
fins a un nivell més alt. La Sirra es va agafar a una liana i va ficar el peu
en un cèrcol, i la liana ascendí ràpidament, portant-la cap a les plataformes
més elevades. En Lowie va fer el mateix. En Jacen els va imitar, baixant la
mirada per observar a la Tenel Ka, que va envoltar la liana amb el braç i va
ficar el peu en un cèrcol sense tenir el més mínim problema. Uns segons després
els quatre es van trobar en una plataforma superior del perímetre exterior del
complex.
La
rapidesa de la seva reacció va fer que els companys arribessin als canons
defensius abans que els defensors wookiees. En Jacen va veure diverses bateries
iòniques amb fonts d'energia esfèriques i canons prims com agulles apuntant al
cel..., però els seus ulls de seguida es van posar en un parell de canons làser
quàdruples d'un model bastant antic que eren totalment idèntics als instal·lats
als pous artillers del Falcó Mil·lenari.
-
Ei, podem usar aquests d'aquí! -Va exclamar. Va córrer cap a l’emplaçament més
proper i va donar un cop d'ull als panells indicadors -. Estan activats i
llestos per fer foc.
La
Tenel Ka assentí amb un grunyit i es va instal·lar darrere de l’altre canó.
Els
dos wookiees havien estat parlant a tota velocitat entre ells, i van seguir
fent-ho durant uns moments.
-
Amo Jacen! -Va cridar TM2 -. L'amo Lowbacca i la mestressa Sirrakuk han decidit
utilitzar els ordinadors per esbrinar on s'ha produït la bretxa en els sistemes
defensius de la instal·lació. Potser puguin evitar que més caces imperials
arribin fins aquí. Oh, espero que tinguin èxit.
-
Faran el que puguin -va replicar en Jacen.
El
noi va agafar els controls de punteria del làser quàdruple. Després es va
deixar caure en el voluminós seient instal·lat davant del canó i va sentir com
l'energia bategava en les palanques de tret que tenia entre els dits. Els
controls havien estat dissenyats per als enormes cossos dels wookiees i es
trobaven bastant separats, de manera que en Jacen va ajustar el cercle de
centrat de la mira.
Els
caces imperials seguien udolant per sobre dels seus caps i llançaven nous atacs
contra els districtes residencials wookiees, però estaven deixant relativament
intactes les instal·lacions de fabricació d'ordinadors..., tot i que les havien
sumit en el caos més absolut imaginable.
Una
ràpida mirada cap a l'esquerra li va permetre veure que la Tenel Ka ja estava
en posició. La jove guerrera de Dathomir empunyava la palanca de tret amb la mà
dreta, i ja semblava estar totalment familiaritzada amb els sistemes de control
de l'arma. Uns segons després, els seus ulls van començar a seguir les
trajectòries dels caces que es movien pel cel.
Tres
wookiees van entrar corrent a la plataforma defensiva i van ocupar posicions en
els canons iònics, llançant mirades de curiositat als dos humans mentre ho
feien i semblant un tant confosos davant aquella ajuda inesperada. Però no van
perdre el temps demanant explicacions. En comptes d'això, van començar a
disparar els canons iònics.
Un
dels espurnejants feixos blanc-i-groguencs va encertar a un caça TIE que va
passar a tota velocitat a través de la seva trajectòria. Els sistemes de
control de la nau imperial van quedar desactivats amb un últim espurneig
d'energia, i el caça TIE va començar a girar per l'aire amb el seu motor reduït
al silenci. Incapaç de recuperar el control, el pilot va xocar amb el llunyà
dosser de la selva produint una sorda explosió.
En
Jacen va usar els seus cercles de punteria per centrar la mira en un lent i poc
maniobrable bombarder TIE carregat de gom a gom d'explosius que avançava cap
als grups d'estructures residencials. El bombarder es va anar aproximant,
adquirint més velocitat mentre es preparava per deixar caure els seus letals
explosius.
En
Jacen aferrà els controls de tret i va serrar les dents.
-
Vinga..., vinga... Acosta't més -va murmurar una vegada i una altra fins que la
mira parpellejà quan el bombarder TIE va quedar perfectament centrat en ella.
En
Jacen pressionà dos controls, fent que els quatre canons emetessin encegadores
descàrregues d'energia làser. Els feixos es van centrar en el bombarder un
instant abans que pogués llançar els seus explosius protònics. En comptes de
destruir les llars de centenars de wookiees, el bombarder va esdevenir una
resplendent bola de foc i fum. L'estrèpit de les detonacions es va intensificar
quan les bombes protòniques del bombarder TIE van esclatar sota la sobtada
erupció.
-
Li he donat a un! -Va cantussejar en Jacen.
La
Tenel Ka va disparar repetidament fins que un parell de caces TIE van esclatar
en l'aire.
-
Dos més -va dir.
Uns
quants defensors wookiees van arribar per fi per ocupar-se dels canons restants.
En Jacen va disparar una vegada i una altra, fent girar el seu seient per
seguir el veloç moviment dels blancs. El jove va aconseguir fer miques un altre
caça TIE.
-
Això és igual que les nostres pràctiques de tir a bord del Falcó Mil·lenari -va dir -. Només que aquesta vegada encertar els
blancs significa alguna cosa molt més important que vèncer a la meva germana.
-És
un fet comprovat -va dir la Tenel Ka.
Una
altra ala de caces TIE va baixar del cel, i en Jacen va començar a disparar
frenèticament contra ells. «Hi ha tants objectius imperials -va pensar -, i
tots estan eriçats d'armament letal...» El seu canó làser quàdruple va escopir
feixos d'energia, però tots els trets van fallar quan els caces van executar
una maniobra evasiva en l'aire.
-
Ep, per tots els raigs desintegradors! -Va exclamar en Jacen.
Seguien
apareixent wookiees que baixaven d'un salt de les lianes d'ascensió per anar
corrent a les seves posicions, tot i que a hores d'ara ja hi havia més
defensors que canons. En Lowie i la Sirra van anar corrent cap al Jacen i la
Tenel Ka, parlant a crits en wookieès mentre venien. Els seus grunyits i
esbufecs es confonien entre si, de manera que TM2 va tenir força dificultats
per traduir el que deien.
-
D'un en un, si us plau! -Va exclamar el petit androide -. D'acord, crec haver
entès el significat bàsic del que estan dient. L'amo Lowbacca i la mestressa
Sirrakuk han arribat a la conclusió que s'ha produït una fallada defensiva a la
torre de control de trànsit d'aquesta instal·lació. No saben com ha pogut
passar, però tots els sistemes de comandament centrals han caigut en mans de
l'enemic. Sembla que l'atac està sent guiat des d'allà.
En
Lowie va rugir un suggeriment.
-
Ai mare! -Va exclamar TM2 -. L'amo Lowbacca suggereix que obraríem molt
sàviament anant directament al cor del problema i deixant a aquests artillers wookiees
tan ben ensinistrats perquè continuïn amb el combat aquí. Mentre que estic
d'acord que potser seria menys arriscat entrar al complex, em sento una mica
escèptic sobre la saviesa que pugui tancar el fet d'anar corrent a la recerca
d'un perill major.
-
Bona idea, Lowie -va dir en Jacen, ignorant les advertències de TM2. Va
disparar una vegada més el canó quàdruple, distretament i gairebé sense apuntar,
i es va sorprendre de veure que la seva ràfega destruïa la barra lateral d'un
altre caça TIE, fent que perdés el control i girés bojament pel cel per acabar
estavellant-se entre les copes dels arbres -. Ei, li he donat a un altre -va
murmurar.
Tancat
a la torre de control de trànsit, en Zekk escoltava com els wookiees
enfurismats colpejaven la porta segellada. Un xiuxiueig que semblava anar
acompanyat per un lent degoteig de metall fos es va incorporar al soroll general
de fons quan els wookiees van començar a utilitzar bufadors làser d'alta
intensitat per obrir-se pas a través del metall. Les seves magníficament ben
construïdes defenses estaven treballant en contra d'ells, ja que havien
dissenyat el centre de comandament de Kashyyyk amb la intenció que fos
inexpugnable. Tanmateix, els wookiees van anar fent lents però continus
progressos, fonent un centímetre de metall darrere l'altre.
En
Zekk va usar els monitors de seguretat per observar les criatures peludes del
passadís. Una d'elles va agafar una canonada metàl·lica i va començar a
colpejar la porta amb un desplegament de ràbia bestial..., sense aconseguir res,
per descomptat, a causa del gruix del blindatge, però el wookiee semblava
satisfet merament amb poder descarregar la seva fúria d'aquella manera.
La
Tamith Kai va creuar els braços sobre la cuirassa de pell de rèptil que cobria
el seu pit.
-
El nivell de soroll d'aquí fora és altament molest -va dir, i va tornar la
mirada cap al soldat de les tropes d'assalt que muntava guàrdia al costat de la
porta. Una idea malèvola li va il·luminar els ulls violeta -. Per què no
activem el mecanisme de tancament i permetem que els wookiees entrin de cop?
Podrem ocupar-nos de tots ells abans que s'hagin recuperat de la seva sorpresa.
La
Vonnda Ra va deixar anar una rialleta.
-
Serà un espectacle molt divertit.
El
soldat de les tropes d'assalt va activar els controls de la porta abans que en Zekk
pogués protestar amb indignació i recordar-los que era ell qui estava al comandament
d'aquella missió. El panell es va fer sobtadament a un costat, agafant
totalment desprevinguts els enginyers wookiees que havien estat intentant
accedir a la sala de control. Els wookiees van udolar.
El
soldat de les tropes d'assalt va usar el seu rifle desintegrador per acabar amb
ells, i uns quants segons van bastar perquè no quedés cap dempeus. Fins i tot
estant recobert per l'armadura blanca, el llenguatge corporal del soldat va
mostrar amb tota claredat el plaer que sentia. Després va teclejar la seqüència
per tornar a tancar la gruixuda porta, deixant als wookiees caiguts al passadís.
-
Per fi tenim una mica de pau i silenci -va dir la Tamith Kai.
Els
caces i bombarders TIE prosseguien el seu atac des de les altures, esquivant
les ràfegues de foc làser llançades per les defenses del perímetre de la instal·lació
arbòria. La cúpula reforçada mostrava la batalla que es lliurava al cel.
Diversos contingents de soldats de les tropes d'assalt ja havien desembarcat.
La
Vonnda Ra s'havia instal·lat en un dels terminals d'ordinador i estava
examinant les imatges dels sistemes de seguretat. Un minut després, va deixar
escapar un panteix de sorpresa i triomf.
-
Ah, crec que he donat amb ells -va dir -. Les feristeles estaven disparant els
canons de perímetre, però ara estan en els passadissos. Sembla que van cap... Ei!
Vénen cap aquí. Deliris de grandesa, sens dubte. Això podria resultar molt
convenient per a nosaltres.
-
Qui ve cap aquí? -Va preguntar en Zekk.
La
Vonnda Ra va arquejar les celles.
-
Doncs aquests mocosos Jedi, naturalment. Has oblidat el teu altre objectiu en
aquesta missió?
En
Zekk va pensar en Jacen, la Jaina i els seus amics.
-
No, no ho he oblidat -va dir. Però no volia enfrontar-se amb els bessons allà...,
no davant de la malvada Tamith Kai. Allò hauria d'haver estat la seva batalla
particular, i la conseqüència de les decisions que ell havia pres -. Anirem a
trobar-los. Els tendirem una emboscada. Esbrina quin és la seva situació actual.
-
Serà molt fàcil de fer -va respondre la Vonnda Ra.
En
Zekk va decidir reforçar la seva posició de comandament, i va girar bruscament
sobre els seus talons per començar a donar seques ordres.
-
Tamith Kai, tu romandràs aquí i seguiràs organitzant la missió. El nostre
objectiu principal és obtenir aquests sistemes d'ordinadors per al Segon Imperi.
Tu et quedaràs aquí com a guàrdia -va afegir, dirigint una inclinació de cap al
soldat de les tropes d'assalt -. La Vonnda Ra i jo ens ocuparem dels joves
Cavallers Jedi.
La
Tamith Kai va arrufar les celles veient que li donaven ordres, però en Zekk es
va encarar amb ella entre un voleteig de la seva capa.
-
T'he assignat una missió que es troba més enllà de les teves capacitats, Tamith
Kai?
-
Per descomptat que no -va replicar ella -. I tu? Sabràs complir amb la teva
missió? Assegura't que elimines aquests mocosos.
Quan
el soldat de les tropes d'assalt va haver desbloquejat els segells de la porta
blindada, la Vonnda Ra va seguir en Zekk i els dos van sortir al passadís,
passant per sobre dels cossos immòbils dels enginyers wookiees que jeien a
terra per dirigir-se cap a la confrontació amb els antics amics d’en Zekk.
En
Jacen corria a tota velocitat, avançant colze amb colze amb en Lowie i la Sirra.
Els passadissos interiors estaven plens de fum, restes i soroll. Els panells
lluminosos dels sostres parpellejaven, parpellejant contínuament a causa de les
fluctuacions d'energia produïdes per l'atac.
En
Jacen i la Jaina van empunyar les seves espases de llum i es van preparar per
utilitzar-les. La Tenel Ka va agafar un llarg cilindre metàl·lic, un tros de
canonada mig destruïda que s'havia desprès d'una instal·lació superior, i va
seguir corrent darrere d'ells, protegint la seva rereguarda. La jove guerrera
empunyava la canonada com si fos una llança, com si esperés trobar algun enemic
contra el qual utilitzar-la.
En
Lowie i la Sirra van girar la cantonada del passadís, i en Jacen va creure
reconèixer la ruta que havien seguit per anar a la monolítica torre de control
durant la seva visita amb l'androide del recorregut. Tot d'una en Lowie va
deixar escapar un rugit ple de sorpresa i la Sirra va deixar anar un crit
d'alarma. La Tenel Ka va alçar la seva llarga canonada metàl·lica.
-
Ei, és en Zekk! -Va exclamar en Jacen, aturant-se amb tanta brusquedat que les
soles de les botes van relliscar sobre el sòl.
Immòbil
al centre del passadís, com si els estigués esperant, estava el noi rebel i
solitari de cabells foscos que havia estat amic d’en Jacen i la Jaina durant
tants anys i que els havia guiat en aquelles excursions pels edificis
abandonats i els foscos carrerons de Coruscant. En Zekk havia passat de la
deixadesa i la brutícia a portar una magnífica cuirassa de cuir i una capa amb
folre escarlata..., i empunyava una espasa de llum de fulla carmesina. Tenia un
aspecte realment ominós.
La
Tenel Ka també va veure al Zekk, i va alçar la seva canonada metàl·lica. En
Jacen es va recordar de la primera vegada en què la jove guerrera havia vist en
Zekk, allà a Coruscant: el jove havia saltat sobre ells per atrapar-los per
sorpresa, i la Tenel Ka havia mogut el seu fibrocable a una velocitat
vertiginosa i l’havia atrapat amb el seu llaç abans que aquest pogués apartar-se
d'un salt.
Però
el seu accident havia deixat a la Tenel Ka amb una sola mà, i la guerrera de
Dathomir va preferir no deixar caure la seva llarga vara d'acer per empunyar el
seu fibrocable o la seva espasa de llum.
Durant
un moment la cara d’en Zekk va semblar tornar a ser el de sempre. El jove va
obrir els ulls, i va donar la impressió de titubejar.
-
Jacen -va dir -, jo...
La
Tenel Ka va clavar la mirada en la Germana de la Nit i va parlar en un murmuri
ple d'amenaça.
-
Sé que et dius Vonnda Ra -va dir -. Vaig veure com intentaves enganyar altres
perquè abandonessin el clan de la Muntanya del Càntic a Dathomir. Em vas triar
per ser ensinistrada a l'Acadèmia de l'Ombra quan estàvem al teu campament del
Gran Canó, però en comptes de permetre que et sortissis amb la teva vaig rescatar
als meus amics..., i et vam derrotar completament. Tornarem a derrotar-te.
La
musculosa Germana de la Nit va alçar mans que semblaven urpes.
-
Aquesta vegada no, mocosos Jedi! -Va exclamar -. Gaudiré enormement destruint-vos.
En
Jacen va sentir com el seu poder fosc espeternegava en l'aire, i va alçar la
seva espasa de llum en una postura defensiva. Raigs de foc blavós ballotejaren
al voltant de les puntes dels dits de la Vonnda Ra, cremant a través del seu
cos i xiuxiuejant darrere dels seus ulls.
La
Germana de la Nit va moure els seus canells en un veloç gir per llançar el seu
llampec fosc contra ells..., però en Zekk la va apartar d'una empenta. Els
raigs de força malèfica van passar al costat d'ells com flames impregnades
d'ombres i van ennegrir les planxes del mur.
La
Vonnda Ra fulminà amb la mirada al Zekk, però aquest no es va immutar.
-
Són meus, i jo m'ocuparé d'ells! -Va dir -. Jo sóc qui mana aquí.
Amb
un eixordador estrèpit de botes, un contingent de combatents imperials va
arribar a la cursa pel passadís. En Jacen es va tornar cap a ells, molt alarmat.
Havien arribat reforços..., molts més dels que podia esperar mantenir a ratlla
amb la seva espasa de llum, fins i tot comptant amb l'ajuda d’en Lowie, la Sirra
i la Tenel Ka.
En
Jacen va suposar que alguns soldats de les tropes d'assalt haurien aconseguit
arribar a les plataformes superiors. Pel que sembla el Segon Imperi havia
vingut al complex de fabricació d'ordinadors a la recerca d'alguna cosa molt
concreta. A jutjar per les alarmes i les explosions, els imperials ja s'havien
fet amb el control de la majoria de les plataformes.
En
Zekk romania immòbil esperant el moment d'afrontar els estudiants Jedi, com si
estigués fent apilament de valor i fúria, mentre la Germana de la Nit bullia de
negra ira. Els soldats de les tropes d'assalt van desenfundar les seves armes.
I
de sobte en Jacen va saber amb sobtada certesa que mai podrien sortir vencedors
d'un combat cara a cara lliurat en aquell lloc. La Tenel Ka va fer un pas cap
endavant, brandant la seva canonada metàl·lica.
-
Hem de retrocedir -va dir, llançant-li una ràpida mirada de dalt a baix.
-
Bona idea -va dir en Jacen, mirant cap enrere.
-
Has traït Dathomir, noia! -Va udolar la Vonnda Ra en el mateix instant en què
la Tenel Ka llançava la canonada en contra seu.
El
tub metàl·lic colpejà a la Germana de la Nit, llançant-la a un costat. Els
soldats de les tropes d'assalt van començar a avançar cap a ells mentre en
Lowie i la Sirra es tornaven per arrencar a córrer pel passadís.
-
A per ells! -Va cridar en Zekk, assenyalant els fugitius amb una mà enguantada
de negre.
Els
soldats de les tropes d'assalt es van llançar sorollosament a la càrrega
darrere dels fugitius. La Vonnda Ra va llançar la canonada a un costat. El
metall roent havia quedat abonyegat allà on havia estat super-reescalfat pel
foc que brollava dels dits de la Germana de la Nit.
La
Sirra li va cridar alguna cosa al seu germà mentre els dos joves wookiees
corrien pel passadís, amb Jacen i la Tenel Ka darrere d'ells.
-
Escotilla d'accés? -Va traduir TM2 -. Escapar? Sí, sembla una idea excel·lent.
Escapem, escapem.
La
Sirra es va aturar davant d'un panell del sòl en una intersecció de dos
passadissos. La jove wookiee es va inclinar i va ficar els seus llargs dits en
els cercles de l'escotilla. Després va tirar cap amunt amb tota la força dels
seus poderosos músculs, aixecant la pesada comporta metàl·lica per revelar la
trapa. La Sirra va grunyir i va moure la mà.
En
Lowie va saltar pel forat sense cap vacil·lació i es va agafar a una resistent
liana que penjava sota d'ell.
-
Però això porta als nivells inferiors de la selva! -Ploriqueig la veueta metàl·lica
de l'androide traductor -. No podem baixar aquí, amo Lowbacca. És excessivament
perillós!
En
Lowie es va limitar a grunyir i va prosseguir el seu descens. La Tenel Ka baixà
a continuació, lliscant àgilment per la vora de la trapa i envoltant la liana
amb les seves musculoses cames. La jove guerrera de Dathomir es va agafar a
ella amb la mà i va anar descendint cap a la foscor.
En
Jacen es va tornar just a temps per veure com en Zekk i la Vonnda Ra corrien
cap a ells, flanquejats per diversos soldats de les tropes d'assalt.
-Als
nivells inferiors, eh? -Va murmurar, mirant la Sirrakuk -. Sembla que tindràs
ocasió de completar aquesta aventura tan arriscada que havies planejat abans
del que t'imaginaves.
La
Sirra va respondre amb un grunyit d'assentiment. Després els dos van lliscar
per la vora de la trapa i van baixar a les fosques profunditats plenes de
fulles que s'estenien per sota d'ells.
En
Jacen va seguir baixant, intentant obrir-se pas a través del fullatge, i va
alçar la mirada a través de les frondoses branques per veure les siluetes d’en Zekk
i la Vonnda Ra discutint a la vora del quadrat de llum. En Jacen va poder sentir
les seves cada vegada més febles veus mentre s'endinsava en l'espessor de la
selva.
-
Haurem de seguir-los -va dir en Zekk.
-
Hauries d'haver permès que els destruís quan vaig tenir l'ocasió de fer-ho -va
replicar secament la Germana de la Nit -. Ara ens causaran dificultats.
En
Zekk li va respondre en un to tan brusc com el que havia emprat ella.
-Jo
estic al comandament d'aquesta missió, i farem les coses a la meva manera. -Es
va girar cap als soldats de les tropes d'assalt -. Vinga, comenceu a baixar! -Els
hi va cridar.
En
Zekk, la Vonnda Ra i els soldats de les tropes d'assalt es van internar en el
submón de Kashyyyk per perseguir la seva presa.
