14
En
Brakiss anava i venia pels passadissos de l'Acadèmia de l'Ombra com un general
decidit a assegurar-se que les seves tropes estaven preparades per a un combat
imminent. Avançava amb pas silenciós, i la seva túnica platejada xiuxiuejava al
seu voltant.
El
senyor de l'Acadèmia de l'Ombra tenia un aspecte massa impecable i bonic per
poder ser una ominosa amenaça. Les seves mans continuaven empunyant amb fermesa
les regnes del poder que controlaven als seus nous Jedi Foscos, però la seva
ment es trobava concentrada en la difícil tasca de resoldre els seus propis
dubtes interiors.
En
Brakiss es va permetre que una espurna d'ira -la ira, el cor del poder del
costat fosc- cremés en el seu interior. El seu puny dret es va tensar..., però
de seguida va reprimir l'emoció. En Brakiss es va dir que no havia de perdre el
domini de si mateix, ja que aquest camí només duia a la major debilitat
imaginable. Havia de ser fort.
Hi
havia creat l'estació espacial blindada perquè servís com a centre
d'ensinistrament dels Jedi Foscos, i havia treballat durament i durant molt de
temps. Hi havia fet tot allò per a la glòria del seu Gran Líder, per ajudar a
què el Segon Imperi estengués el seu poder i la galàxia tornés a conèixer
l'ordre i un ferm control paternal. S'havia esforçat tant, havia corregut tants
riscos...
I
de sobte l'Emperador havia rebutjat despectivament la seva presència.
Des
que el transport secret imperial havia arribat a l'Acadèmia de l'Ombra i els
quatre guàrdies de capes carmesines havien portat la càmera d'aïllament segellada
d’en Palpatine a una secció d'accés restringit, en Brakiss no havia vist a
l'Emperador ni havia parlat amb ell, i això malgrat les seves moltes sol·licituds
que se li concedís una audiència. S'havia sentit tan honrat de saber que el
Gran Líder anava a visitar l'Acadèmia de l'Ombra.
Però
l'arribada d’en Palpatine havia sembrat el caos en els seus pensaments i en els
seus plans.
En
Brakiss avançà en silenci pels passadissos corbs. La intensitat de les llums
havia estat disminuïda per al cicle de son, i la majoria d'aspirants a
convertir-se en Jedi Foscos ja havien segellat les portes de les seves
habitacions per la nit. Un torn reduït de soldats de les tropes d'assalt
continuava complint amb els seus deures de patrulla.
En
Qorl havia tingut un èxit considerable a l'hora d'ensinistrar nous reclutes
partint de la banda dels Perduts de Coruscant. L'antic pilot de caces TIE havia
prestat particular atenció al corpulent Norys, qui posseïa un do especial per
dominar les tècniques de repressió imperials..., encara que la insolència que
havia donat mostra en Norys constituïa un nou motiu de preocupació per al
Brakiss. Així i tot, era molt estrany que els futurs soldats de les tropes
d'assalt mostressin tant... entusiasme.
Mentre
caminava pels passadissos sumits en el silenci, en Brakiss desitjà durant un
fugaç moment portar posada una armadura de les tropes d'assalt perquè els seus
passos poguessin produir un imperiós retrunyir metàl·lic. Però per desgràcia
semblant demostració d'ira i ressentiment hauria estat considerada indigna d'un
superior Jedi.
En
Brakiss era un home poderós..., o això havia pensat fins a l'arribada del
seguici de l'Emperador. Els guàrdies vermells semblaven considerar-lo com el
més ínfim dels servents. En Brakiss es va dir que allò era terriblement injust,
perquè passava per alt tots els seus èxits. L'Emperador potser estigués
realment malalt, i hi havia la possibilitat que el Segon Imperi corregués un
perill encara més gran del que es temia en Brakiss. Va decidir que seria
preferible parlar directament amb l'Emperador i veure amb els seus propis ulls
què estava passant.
Havia
tingut paciència. Havia fet tot el que li va demanar. Hi havia acatat fins a
l'últim capritx transmès pels guàrdies imperials mancats de rostre..., però en
Brakiss necessitava respostes.
Va
respirar fondo per recuperar la calma i va concentrar els seus pensaments fins
que arribessin a un gèlid i tallant tall de tranquil·la decisió. Impulsat per
aquella creixent confiança en si mateix, en Brakiss va girar i es va encaminar
cap a les estances meticulosament aïllades en què havien estat allotjats
l'Emperador i els seus seguidors.
Aquesta
vegada en Brakiss no es deixaria aturar per ningú.
La
secció reservada al grup de l'Emperador semblava estar encara més fosca que la
resta de l'Acadèmia de l'Ombra. La llum havia estat polaritzada mitjançant
algun procediment desconegut pel Brakiss, i com a resultat contenia un matís
vermellós que feia que resultés bastant difícil veure amb claredat. La
temperatura ambiental semblava més baixa que a la resta de l'estació.
Dos
guàrdies vermells estaven immòbils a la cruïlla dels passadissos. Les seves
impressionants siluetes es van alçar sobre en Brakiss a mesura que s'anava
aproximant a ells, i els plecs de les seves capes carmesines van brillar sota
la llum vermellosa com si haguessin estat recobertes d'oli. Els guàrdies
empunyaven llances d'energia, armes d'aspecte altament ominós que podien ser
simplement ornamentals..., però en Brakiss no sentia cap desig de sotmetre a
prova aquesta teoria.
-
No es permet el pas a cap intrús -va dir un dels guàrdies vermells.
En
Brakiss es va plantar davant d'ell.
-Crec
que estàs mal informat. Sóc en Brakiss, senyor de l'Acadèmia de l'Ombra.
-Estem
al corrent de la seva identitat. Cap intrús pot anar més enllà d'aquest punt.
-
No sóc un intrús. Aquesta és la meva estació -va dir en Brakiss, donant un
altre pas endavant i intentant que les seves paraules sonessin el més fermes i
decidides possible.
Un
dels guàrdies va inclinar la seva llança d'energia cap a ell.
-
Aquesta estació pertany a l'Emperador, i l'Emperador té el dret a reclamar la
propietat de tot el que consideri té algun valor per al seu Segon Imperi.
En
Brakiss va decidir que seguir el fil d'aquell raonament no li beneficiaria en
res.
-
He de parlar amb l'Emperador -va dir.
-Això
és impossible -va respondre el guàrdia.
-
No hi ha res impossible -va replicar en Brakiss.
-
L'Emperador no veu ningú.
-Doncs
llavors deixeu-me parlar amb ell pel comunicador. Estic segur que quan hàgim
mantingut una breu conversa desitjarà veure’m.
-
L'Emperador no sent cap desig de mantenir «una breu conversa»..., ni amb en
Brakiss, ni amb ningú.
En
Brakiss va recolzar les mans als malucs.
-
I quan va delegar l'Emperador l'autoritat per parlar en el seu nom... -Va
pronunciar les paraules amb veu despectiva -, en els qui només són els seus
guàrdies? Quin dret tens a convertir-te en el seu portaveu? No reconec la teva
autoritat, guàrdia. Com sé que no manteniu presoner a l'Emperador contra la
seva voluntat? Com sé que no està malalt o drogat?
En
Brakiss va creuar els braços sobre el pit.
-
Només accepto ordres de l'Emperador. I ara deixa’m parlar amb ell immediatament,
o faré venir a totes les tropes que tinc a bord d'aquesta estació i us
arrestaré per haver-vos amotinat contra el Segon Imperi.
Els
dos guàrdies vermells van romandre immòbils.
-
Qui ens amenaci comet una gran imprudència -van dir a l'uníson.
En
Brakiss no es va deixar impressionar.
-
I qui m’ignori també -va replicar.
-
Molt bé -va dir un dels guàrdies, i es va tornar cap a un comunicador mural.
En
Brakiss va veure com el guàrdia premia un botó i, tot i que no va sentir cap
paraula procedent del nucli, la veu de l'Emperador va sorgir a l'instant de la
reixeta com un so format per milers de serps.
-
Sóc el teu Emperador, Brakiss. La teva insolència m'irrita.
-
Només vull parlar amb vós, senyor -va dir en Brakiss, fent un gran esforç de
voluntat per evitar que li tremolés la veu -. No us heu dirigit a l'Acadèmia de
l'Ombra ni a mi des de la vostra arribada aquí. Estic preocupat pel vostre
benestar.
-
Oblides quin és el teu lloc al gran pla, Brakiss. No pots fer res per protegir-me
que jo no sigui capaç de fer..., amb deu vegades més poder.
En
Brakiss va sentir com la seva ira s'anava extingint ràpidament, però es va
aferrar al seu orgull durant un últim moment.
-
No he oblidat quin és el lloc que em correspon, senyor -va dir -. Estic al
capdavant de l'Acadèmia de l'Ombra i he de crear un exèrcit de Jedi Foscos per
a vós i per al vostre Segon Imperi. El meu lloc està al costat de vós..., no
rebutjat i ignorat com si fos un buròcrata insignificant.
En
Palpatine va semblar reflexionar durant uns instants abans de replicar secament
per l'altaveu.
-
No oblidis que quan aquesta estació va ser construïda vaig fer que es col·loquessin
explosius repartits per tota la superestructura per poder estar segur de la
teva obediència, Brakiss. Puc destruir l'Acadèmia de l'Ombra quan em plagui. No
em temptis.
-
Mai se m'acudiria fer-ho, senyor -va dir en Brakiss, sentint-se cada vegada més
preocupat -. Però si he de formar part dels vostres plans de conquesta, llavors
se m'ha de consultar. M’ha de permetre que contribueixi amb la meva aportació,
perquè només jo puc proporcionar els valuosos combatents que necessiteu per
derrotar als rebels i als seus arrogants nous Cavallers Jedi.
-
Coneixeràs els meus plans quan jo vulgui que els coneguis! -Va replicar
secament l'Emperador -. Potser necessites que se't recordi que no ets més que
un servent del qual es pot prescindir sense cap dificultat. No demanis tornar-me
a veure. Sortiré de les meves estances quan vulgui fer-ho.
El
comunicador es va desconnectar amb un espetec tan sec com el d'un os trencant-se.
En Brakiss se sentia pitjor que mai. Mai s'havia sentit tan insignificant i tan
confós.
Els
guàrdies vermells imperials no s'havien mogut de les seves posicions i
continuaven empunyant les seves llances de força.
-
I ara s'haurà d'anar -va dir un d'ells.
En
Brakiss va girar sense replicar, i va avançar en silenci pels passadissos
deserts i plens de ressons de l'Acadèmia de l'Ombra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada