dijous, 31 de desembre del 2015

El Jedi més Fosc (XV)

Anterior



15

Al principi la Jaina estava massa atordida per moure’s, i es va limitar a quedar penjant de la vora de les portes de l'hangar a la plataforma construïda a gran altura per sobre de la resta de copes arbòries. Va baixar la mirada, contemplant amb involuntària fascinació el lloc pel qual la Garowyn s'havia precipitat entre les branques. Repassant l'escena en la seva ment, encara incapaç de creure en el que acabava de presenciar, va veure la Germana de la Nit caient..., caient...
Quan la Jaina per fi va aconseguir apartar la mirada d'allà, en Chewbacca ja estava muntat a sobre de la moto aèria i tornava veloçment cap a ella. El wookiee va deixar anar un rugit urgent i va assenyalar les explosions i espurnes de les canonades làser en el distant complex de fabricació d'ordinadors. Els caces TIE voleiaven al cel, atacant les zones residencials amb encegadors feixos d'energia.
En Chewbacca va moure un llarg braç pelut i va assenyalar el seient posterior de la moto aèria. La Jaina va empassar saliva. No pretendria que els dos muntessin en aquell trasto, oi? El diminut vehicle ja esbufegava i xiulava sota el considerable pes del wookiee.
D'altra banda, aquell matí els dos havien anat a l'hangar de reparacions caminant i no disposaven de cap altre vehicle que pogués portar-los fins la fàbrica assetjada..., i havien d'ajudar. No hi havia temps per trucar a un bantha. La Jaina va esperar que el seu germà i els seus amics estiguessin bé.
En Chewbacca va deixar la moto aèria precàriament suspesa davant l'hangar de reparacions i va cridar a la jove amb un gest de la mà perquè pugés a ella. La Jaina va oblidar les seves reserves i es va instal·lar darrere del wookiee. Va trobar poc lloc per seure, i les seves cames encara estaven cobertes per la capa relliscosa del lubricant vessat, per la qual cosa va estirar al màxim els braços, intentant envoltar amb ells l'ample pit d’en Chewie, i va enfonsar els dits al seu espès pelatge per no relliscar de la muntura.
El pes afegit de la Jaina va fer que la moto aèria baixés una mica. En Chewbacca va donar més potència al motor, i van partir. Encara que el seu avanç era més ràpid del que havia esperat la Jaina, el vehicle va continuar perdent alçada fins que gairebé es van trobar fregant les frondoses copes dels arbres. El motor va començar a tossir. La Jaina va poder sentir com les punteres de les seves botes fregaven les branques més altes i les fulles. El vent que bufava a la seva cabellera l’agitava salvatgement, escampant els flocs en totes direccions.
La Jaina va pujar el peu per evitar una branca que sobresortia del dosser arbori i va estar a punt de fer bolcar el petit vehicle aeri. Però en Chewbacca va percebre el sobtat canvi produït en l'equilibri de la moto, i va aconseguir compensar desplaçant el seu pes cap a la direcció oposada. La Jaina es va aferrar al seu pelatge i va tornar a alçar-se amb un sospir de gratitud.
- No podem anar més de pressa? -Va cridar, pegant els llavis a l'orella coberta de pèls del wookiee.
El cor li bategava a tota velocitat, i la freda brisa del seu frenètic vol li evaporava la suor de la por. El wookiee va respondre amb un rugit, deixant clar que comprenia el perill a què podien estar-se enfrontant els seus amics.
Quan van arribar al complex de fabricació d'ordinadors, la Jaina amb prou feines va poder donar crèdit als seus ulls. Fumeres blanc-i-grisenques brollaven de mitja dotzena de finestres i claraboies de la fàbrica. Branques d'arbres wroshyr ennegrides i estellades jeien per tot arreu com les joguines trencades d'un gegant malcriat. Els caces imperials encara volaven en formació pels cels, però s'estaven empetitint a la llunyania i es preparaven per tornar a l'òrbita de la qual havien arribat.
- Ja ha acabat l'atac? -Va preguntar la Jaina amb incredulitat.
El rugit d’en Chewbacca va ser com un ressò de la seva sorpresa.
El wookiee va tenir força dificultats per controlar la moto aèria durant el descens, i tant ell com la Jaina van acabar sortint acomiadats dels seus seients quan el vehicle es va posar a terra. Sense molestar-se a fer una ullada als cops soferts, els dos es van incorporar a corre-cuita i van córrer cap a l'entrada més propera, cridant ben alt al Jacen, al Lowie, la Tenel Ka i la Sirra.
A l'interior de la fàbrica regnava el caos més absolut. Els wookiees corrien frenèticament d'un costat a un altre udolant ordres, apagant petits incendis, aixecant la maquinària bolcada i ajudant a amics ferits o atrapats. L'olor de la fusta cremada i el pèl socarrimat va ferir les fosses nasals de la Jaina com una sobtada ganivetada. Una pàl·lida fumera química li va omplir els ulls de llàgrimes, però la majoria dels incendis ja havien estat continguts, i una brisa fresca entrava per les finestres obertes per dissipar el fum.
En Chewbacca va llançar un rugit de reconeixement i va arrencar a córrer cap a la seva germana Kallabow, la mare d’en Lowie i la Sirra. La wookiee estava inclinada sobre un altre treballador ferit i s'ocupava de les seves ferides. Les hàbils mans de la Kallabow havien rasurat el pelatge al voltant d'un tall que sagnava, i l'havien cobert amb un embenat coagulant.
La mare d’en Lowie va alçar el cap, amb els seus ulls plens de perplexitat obrint-se i tancant-se ràpidament entre els arrissats flocs de pelatge daurat vermellós, i ella i en Chewbacca es van embrancar en un veloç intercanvi de lladrucs. La Jaina només va comprendre algunes parts de la conversa, però va saber prou per saber que el devastador atac havia acabat. Els imperials havien atacat amb la velocitat del llamp, causant enormes danys en les instal·lacions..., però pel que sembla el seu objectiu principal havia estat saquejar els magatzems d'equip i robar components d'ordinador i sistemes de codificació.
La Jaina es va recordar de la incursió contra el creuer d'aprovisionament de la Nova República Inflexible duta a terme pel Qorl, quan l'antic pilot de caces TIE es va apoderar de tot un carregament de nuclis hiperimpulsors i bateries turbolàser. No hi havia dubte que el Segon Imperi estava planejant lliurar una guerra a gran escala..., i molt aviat.
La Jaina es va inclinar al costat de la Kallabow.
- Ha vist en Lowie i la Sirra? I al meu germà Jacen, o potser a la Tenel Ka...
La mare d’en Lowie va respondre amb tot un seguit de lladrucs, grunyits i gemecs plens de preocupació. Després va estendre els braços per indicar el pandemònium amb què estaven envoltats, i després va posar una mà sobre l'espatlla de la Jaina i li va demanar que trobés als seus fills. Un altre wookiee gemegava de dolor passadís avall. La Kallabow, encara una mica atordida, va parpellejar cansadament i va passar al costat de la Jaina per ajudar a aixecar-se a aquella víctima de l'atac.
-Hem de trobar-los -va dir la Jaina, i en Chewbacca va assentir vigorosament.
En Chewie es va endinsar pels nivells interiors de la fàbrica, ajudant allà on podia i bordant frases incomprensibles per a la Jaina. La jove, que mai havia estat el tipus de persona que es conforma amb retorçar les mans davant d'una emergència, va ajudar a embenar ferides lleus i apagar petits incendis. De tant en tant feia servir la Força per ajudar a musculosos wookiees que tractaven d'apartar les restes d'equips destrossats. Però cada vegada que preguntava pel seu germà i els seus amics, només rebia respostes plenes d'ignorància i confusió.
La cacofonia que l'envoltava es va anar incrementant a cada moment que passava, reforçant-se amb una incomprensible barreja de crits, udols i grunyits wookiees. La jove va desitjar que TM2 hagués estat allà per poder traduir tots aquells matisos. Va notar que el cap li començava a donar voltes de pur atordiment, i va sentir un gran alleujament quan va veure que en Chewbacca estava cridant-la amb un gest de la mà perquè l'ajudés a atendre una enginyera ferida.
- Què has esbrinat? -Va preguntar, mossegant-se el llavi inferior.
L’enginyera ferida va parlar amb un fil de veu, produint un curiós so que estava a mig camí entre el panteix i el ronc. La Jaina, que seguia sense poder entendre res, es va tornar cap al Chewbacca per demanar-li que li fes d'intèrpret. La ironia de la situació potser podria haver-li semblat divertida si les circumstàncies no haguessin estat tan serioses.
En Chewbacca li va explicar prou lentament perquè la Jaina pogués entendre el que havia passat. L’enginyera havia vist els dos joves wookiees i dos visitants humans corrent pel passadís darrere d'ella. Poc després, també havia vist a alguns atacants imperials en el mateix passadís: hi havia soldats de les tropes d'assalt i humans que portaven capes fosques.
- Hi ha alguna sortida en aquesta direcció? -Va preguntar la Jaina, sentint una sobtada esperança -. Poden haver escapat?
L’enginyera va moure el cap. No hi havia cap sortida, només trapes de manteniment que donaven a la selva impenetrable i plena de perills que s'estenia per sota d'ells.
Trapes...
En Chewie va acabar d'embenar les ferides de l’enginyera, li va donar les gràcies i va anar a corre-cuita pel passadís que els hi havia assenyalat. La Jaina va frenar la seva carrera de sobte, detenint-se just davant d'un gran forat obert a terra per un feix desintegrador: el tret havia arrencat de les seves frontisses l'escotilla d'accés. En Chewbacca va haver de tirar d'ella per fer-la retrocedir i evitar que la jove es precipités al buit. El wookiee va grunyir i va ensumar les vores cremades del metall.
La Jaina va assentir.
- Si, això sembla obra dels soldats de les tropes d'assalt. Devien pensar que les trapes devien de ser més amples i van fer un treballet de remodelació. -Va deixar escapar lentament l'aire que havia estat contenint en els seus pulmons i va intentar calmar-se -. En Lowie ens va explicar com de perillosos que són aquests nivells inferiors de la selva. Però suposo que això no els va detenir.
En Chewie va obrir un compartiment d'emergència de la paret. El wookiee va treure d'ell dues motxilles plenes de subministraments, i llançar una a la Jaina. Després va assenyalar el forat del terra i va emetre un grunyit a penes audible.
- Tens raó, és clar -va dir la Jaina -. A què estem esperant? -La jove va clavar la mirada en la foscor inferior, que era tan negra com la tinta -. És la teva jungla -va afegir després-. Suposo que serà millor que vagis davant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada