IV
- Sconn! Tenim un
problema!
La Kalieva va fer
una ràpida mirada per sobre de la seva espatlla mentre lluitava sense èxit amb
els controls del caminant.
- On és? -Va
murmurar en veu baixa.
L’Sconn va entrar
ensopegant a la coberta de comandament just quan l'AT-AT va trontollar cap
endavant de nou, guanyant velocitat.
- On has estat? -Va
exigir saber la Kalieva.
-Em vaig deixar
portar pel que podríem anomenar una discussió explosiva amb la Variise. Les coses
es van escalfar i al final ella va rebentar. –L’Sconn va caure al seient del
pilot mentre el caminant es sacsejava violentament -. És cosa meva o se suposa
que aquestes coses no s'haurien de moure tan ràpid?
-Això és el que he
estat intentant dir-te... Això està fora de control!
-Defineix fora de
control...
-El que vas fer allà
darrere hi ha d'haver causat danys greus en els motors impulsors d'aquesta
cosa. No puc minorar i no puc maniobrar.
-Bé, això
definitivament pot qualificar-se com fora de control.
Una sobtada explosió
va fer tremolar el caminant. L’Sconn va sacsejar el cap.
- I ara què?
La Kalieva va
comprovar les xarxes de sensors.
-Els altres
caminants estan obrint foc. Afortunadament, amb aquesta velocitat no ens poden
agafar.
-Oh, ximple de mi. I
jo que pensava que estar fora de control era una experiència totalment
negativa.
La princesa li va
llançar una mirada assassina.
-Les coses ja no
poden posar-se pitjor que això.
- No et vaig dir que
mai diguessis això?
- Per què no hauria
de fer-ho?
L’Sconn va mirar per
la finestra i va llançar un sospir de patiment.
-Perquè ara acaben
d'empitjorar. -S'havien desviat del curs de la desfilada i es dirigien a una de
les tribunes repulsores. Els seus ocupants van semblar adonar-se que això no
era part de l'espectacle, i van començar a sortir tan ràpid com van poder.
El lladre va
trastejar amb el comunicador extern.
-Uhh, potser els hi
interessi apartar-se... -Més gent va començar a fugir, però alguns semblaven
atordits.
L’Sconn ho va
intentar de nou, aquesta vegada en un volum més alt.
- Caminant fora de
control! Tothom fora del camí!
Els ciutadans
restants es van retirar de les tribunes repulsores tan ràpid com van poder.
El lladre va exhalar
amb alleujament quan la tribuna repulsora va quedar buida just quan el caminant
es va estavellar contra ella, reduint-la a ferralla. L’Sconn es va deixar caure
al seient del pilot veient les multituds corrent i cridant pels carrers. En
realitat, el caos massiu estava ajudant la seva fugida, retardant la persecució
dels altres caminants.
-Bé, això va estar a
prop...
-Però això està
encara més a prop -va cridar la Kalieva mentre tirava del braç de l’Sconn.
El lladre va alçar
la vista i immediatament va desitjar no haver-ho fet quan va veure un gran
rascaestrelles directament en el seu camí.
- Què has fet? Has
tornat a dir que les coses no podien empitjorar?
-No. Hauria?
- No! -El lladre es
va mossegar el llavi inferior i va considerar les seves opcions -. Quin edifici
és aquest, de totes maneres?
-El Consolat Imperial
Rydonnià.
Somrient, l’Sconn
agafar la Kalieva del braç, aixecant-la del seu seient.
-Està bé, llavors...
Hora d'abandonar el caminant.
***
La Kalieva va mirar
per l'escotilla oberta i va empassar saliva mentre mesurava la distància fins a
terra.
- Com sortirem
d'aquesta cosa?
El lladre estava
ocupat registrant la coberta de tropes.
- Saltant?
La princesa va
aclucar els ulls.
-Vull dir, com
sortim vius d'això...?
L’Sconn va començar
a apartar equips de sobre d'una de les motos lliscadores. Fent una ullada per
sobre l'espatlla, la Kalieva la va veure i va somriure.
-Sortim d'aquí.
L’Sconn va negar amb
el dit.
-No sense aquest
prototip.
El caminant es va
veure sacsejat per una altra ronda de trets làser.
- No tenim temps per
això, Sconn! Estem parlant de les nostres vides. A més a més, no podem treure’l
d'aquí, així que oblida't de l'estúpid prototip i anem-nos-en!
El lladre no es
deixava convèncer tan fàcilment.
-He passat per massa
problemes com per ara deixar que se m'escapi entre els dits... vinga, Sconn,
pensa... -La seva mirada va vagar de la moto a l'esfera de duracer que contenia
el prototip i al trineu repulsor sobre el qual encara estava muntat. L’Sconn va
somriure -. Ja ho tinc.
- Què? Un desig de
morir?
-No ho crec. Mira,
en comptes de perdre tota aquesta energia que sembles tenir fent preguntes
ximples, per què no fas alguna cosa útil i busques alguns ganxos de fixació
magnètica? Estic segur d'haver-los vist per aquí abans...
- Per què els
necessites?
L’Sconn simplement
li va llançar una mirada assassina. Sospirant fortament, ella es va girar i va
començar a buscar.
-Està bé...
***
- Estàs segur
d'això? -Va preguntar la Kalieva mentre s'agafava fort a la cintura de l'Sconn.
-Sí -va respondre en
un aspre murmuri -. Però seria molt més fàcil si em deixessis respirar...
-Ho sento -va dir
ella, afluixant lleugerament la seva adherència.
L’Sconn va assentir
amb el cap, comprovant els controls de la moto lliscadora sobre la qual estaven
muntats. Satisfet, es va tornar per comprovar els garfis de fixació magnètica
que subjectaven el cablejat de duracer entre la part posterior de la moto i el
trineu repulsor que contenia el prototip. Prenent una respiració profunda, el
lladre va mirar per l'escotilla de la rampa d'assalt oberta i va llançar la moto
cap endavant.
La moto, i el trineu
repulsor adjunt, van saltar udolant de l'escotilla oberta del caminant només
segons abans que el cap de la gran màquina copegés al costat del rascaestrelles
com un antic ariet. El cos aviat la va seguir, traslladant cap endavant el seu
enorme pes, travessant l'edifici.
L'AT-AT caigut va
fer una gran sacsejada, i després va explotar ràpidament. Gairebé tots els
panells de la façana de transplastoide de l'edifici per sota del pis trenta van
esclatar a l'uníson, fent-se miques com vidre fi i caient com una pluja als
carrers de sota.
Les multituds
seguien abandonant les tribunes repulsores i corrent pels carrers, cridant de
terror. La gent va córrer a amagar-se o simplement es va tirar a terra i es va
cobrir el cap mentre les runes plovien des de dalt.
***
En Caerbellak va
veure l'explosió distant i a poc a poc va baixar el seu blàster del cap del
rei. El Moff va fer un gest a Celomar, que s'ha avançat per informar.
-Hem avisat a un
esquadró de caces TIE, senyor. Arribaran en qualsevol moment.
-Digues-los que
esperin...
- Senyor?
- Dic que els hi
diguis que no ataquin!
-Però...
- Estàs qüestionant
les meves ordres, Celomar?
L'ajudant va fer un
pas enrere.
-Per descomptat que
no...
-Llavors informaràs
a les nostres forces que només han de fer veure que tracten de detenir-los. Al
final, però, han de deixar-los escapar.
El rei es va quedar
mirant al Moff.
-Està vostè boig.
-No -va respondre en
Caerbellak amb un somriure -. Només sóc creatiu.
***
-No puc creure que
ho aconseguíssim -va dir la Kalieva mentre contemplava la bellesa natural dels
densos boscos dels afores.
-No m'agrada dir
"t'ho vaig dir", però t'ho vaig dir... –L’Sconn va somriure mentre
baixava de la moto, que encara estava fumejant pels forats de blàster adquirits
després de la seva trobada amb les forces imperials. El lladre va mirar
alegrement mentre la tripulació de la nau de transport carregava l'esfera de
duracer a les entranyes del vaixell de càrrega Ghtroc fortament modificat que
portava el nom Tro Corellià.
La princesa va
sacsejar el cap.
-Gairebé va ser
massa fàcil...
- Fàcil? Estàs boja?
Després de tot el que he passat en aquest fastigós planeta, tinc sort de seguir
viu. I tu també...
-Suposo...
El capità del Tro, un corellià prim anomenat Davrin,
va indicar a l’Sconn que estaven preparats per a l'enlairament.
-Anem-nos-en,
llavors... No perdem temps!
-Els meus diners, el
meu temps, així que pren-t'ho amb calma -va dir l’Sconn i es va tornar cap a la
Kalieva.
-És clar,
"pren-t'ho amb calma", diu. Bé, no serà ell qui hagi d’esquivar
aquests Destructors Estel·lars que orbiten sobre nosaltres... –En Davrin va
continuar murmurant per a si mateix mentre pujava la rampa de la seva nau.
L’Sconn va moure el
cap.
-Necessito nous
amics...
-Ja n’has fet un -va
respondre la Kalieva.
El lladre va
somriure, fregant-se tímidament el clatell.
-Llavors, llista per
marxar?
La princesa es va
aturar.
-No puc...
- Què vols dir?
-Vull dir que no
puc. Sempre vaig voler aventures, Sconn... i això és el que m'has fet provar.
El problema és que no me n'havia adonat de tot el perill que ve amb elles.
Després del que acabo de passar, l'avorrida seguretat de Rydonni ja no sembla
tan dolenta. A més, el meu pare encara pot estar en perill. I hi ha tantes
coses per fer aquí...
- Saps una cosa,
princesa? Crec que has madurat una mica amb aquesta aventura. I també crec que
un dia, arrancaràs aquest lloc de les urpes del Moff.
Ella va somriure.
- Tal com vaig fer
amb tu?
L’Sconn va aixecar
les mans.
-Ei, espera un
moment. Crec que has entès una mica al revés això de qui va salvar a qui...
-Diguem que va ser
un empat. I serà millor que us poseu en marxa, abans que en Caerbellak truqui a
tota una flota per perseguir-vos.
-Cuida't,
princesa...
-Tu també, misteriós
lladre... i no oblidis la teva promesa. Vull que tornis a veure’m una altra
vegada.
Els dos es van
abraçar amb força, i quan van començar a separar-se, la Kalieva es va inclinar
per fer-li un petó. Després d'un moment, ella es va apartar de l'abraçada,
llegint en els seus ulls.
-Hi ha algú més, no
és així?
-Sí -va respondre
l’Sconn, pensant en la Shandria L'hnnar -, més o menys. Encara que no estic
segur de si els dos ho sabem encara.
-Bé, és una dona
afortunada, sigui qui sigui. Sens dubte ets únic en la teva espècie...
-Ho sé -va somriure,
pujant la rampa del vaixell de càrrega.
En Davrin estava
esperant impacient a l'entrada, amb els braços creuats. Quan el lladre es va
acostar, es va inclinar sobre ell per parlar-li en veu baixa.
-Sap que no és
precisament una idea brillant fer esperar a un hutt. Especialment quan tot el
seu cos de llimac està bavejant per alguna cosa.
-No et preocupis.
–L’Sconn va donar uns copets a l'esquena del capità mentre caminaven junts a
l'interior. El lladre va donar un últim cop d'ull a la Kalieva a través de la
rampa que es tancava darrere seu, i després va tornar la seva atenció al
prototip que estava sent assegurat a la badia de càrrega del Tro -. Draskha serà un hutt molt feliç
quan vegi el que li porto.
***
-El vaixell Ghtroc ha escapat a la nostra persecució
i ha realitzat amb èxit el salt a l'hiperespai...
En Caerbellak va
esperar que la veu filtrada acabés en un esclat d'estàtica, i després es va
emportar el comunicador als llavis.
-Entesos. Excel·lent
treball.
El Moff va guardar
el comunicador i va somriure a les estrelles.
-Això està
funcionant millor del que mai hagués previst. La fortuna m'ha estat realment
benigna, però en realitat hauria d'haver pensat en això per mi mateix.
-No acabo d'entendre
la seva lògica, Caerbellak. -La veu femenina va venir de darrere d'ell, però el
Moff no es va tornar per mirar-la -. Per què l’està deixant escapar amb el
prototip?
-Perquè, estimada,
un cop que obrin aquesta esfera, el seu contingut es mourà a través de la Nova
República, passarà a mans d'algunes de les seves cèl·lules, i gairebé amb tota
seguretat acabarà en alguna classe de laboratori de proves d'armes. I com la
ubicació de cada segment d'aquesta cadena de clandestinitat em serà retransmesa
directament, tallaré cada baula personalment.
-Ets un ésser
veritablement retorçat, Caerbellak...
El Moff es va posar
vermell, es va acostar al cadàver del rei K'ntarr, i va estendre el braç a la
dona que es trobava darrere d'ell.
-El rei ha mort...
La princesa Kalieva
li va agafar la mà i va deixar que l’estrenyés entre els seus braços.
-Llarga vida a la
nova reina.
I el seu riure va
ressonar al cel nocturn...
FI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada