L’últim Orde (I)

L’últim orde

 

Timothy Zahn

1

El Destructor Estel·lar imperial Quimera, que lliscava entre la negror de l'espai, va apuntar el seu immens embalum en forma de cap de fletxa cap a la poc lluminosa estrella del sistema escollit, a menys d'un any llum de distància. I es va preparar per a la guerra.

-Tots els sistemes a punt per a la batalla, almirall -va informar l'oficial de comunicacions des de la coberta d'estribord -. La força de xoc comença a prendre posicions.

-Molt bé, tinent –va assentir el gran almirall Thrawn -. Avisi’m quan totes les naus estiguin disposades. Capità Pellaeon?

- Senyor?

En Pellaeon va buscar en el rostre del seu superior els senyals de la tensió que havia de sentir. La mateixa que ell experimentava. Al cap i a la fi, no es tractava d'un altre atac tàctic contra la Rebel·lió, un cop de mà sense importància, o una missió fulminant contra una insignificant base planetària. Després de gairebé un mes de frenètics preparatius, estava a punt de llançar la massiva campanya amb la qual en Thrawn pretenia aconseguir la victòria definitiva de l'Imperi.

Si el gran almirall sentia alguna tensió, no ho demostrava.

-Comenceu el compte enrere -va ordenar a Pellaeon, amb veu tan serena com si encarregués el sopar.

-Sí, senyor -va contestar en Pellaeon, i es va tornar cap al grup de figures hologràfiques, reduïdes a un quart de la seva mida, alçades davant seu al pont de popa del Quimera -. Cavallers, temps de llançament del Bel·licós, tres minuts.

-Rebut, Quimera -va assentir el capità Aban, i el seu perfecte port militar no va aconseguir dissimular del tot la seva ànsia per participar en aquesta guerra contra la Rebel·lió -. Bona caça.

La imatge hologràfica va espurnejar i es va esvair, quan el Bel·licós va alçar els seus escuts deflectors i va tallar les comunicacions de llarga distància. En Pellaeon va desviar la seva atenció cap a la següent imatge.

-Implacable, quatre punt cinc minuts.

-Rebut -va dir el capità Dorja, i va cobrir el seu puny dret amb la mà esquerra, un antic gest de victòria mirshaf, abans de desaparèixer.

En Pellaeon va consultar la seva agenda electrònica.

-Justicier, sis minuts.

-Estem preparats, Quimera -va dir el capità Brandei, amb veu suau. Suau i una mica estranya...

En Pellaeon el va mirar amb les celles arrufades. Les imatges hologràfiques que reduïen les reals a un quart de mida no revelaven massa detalls, però tot i així era fàcil llegir l'expressió d’en Brandei. L'expressió d'un home assedegat de sang.

-Això és una guerra, capità Brandei -va dir en Thrawn, que s'havia acostat en silenci al costat d’en Pellaeon -, no l'oportunitat de dur a terme alguna venjança personal.

-Sé quin és el meu deure, almirall -va replicar en Brandei, tirant. En Thrawn va enarcar lleument les celles negre blavoses.

- De debò, capità? De debò?

A poc a poc, de mala gana, una mica de l’apassionament va desaparèixer de la cara d’en Brandei.

-Sí, senyor -va murmurar -. Em dec a l'Imperi, a vostè, i a les naus i tripulacions que es troben a les meves ordres.

-Molt bé -va aprovar en Thrawn -. Cap als vius, en altres paraules, no cap als morts.

En Brandei seguia furiós, però va assentir.

-Sí, senyor.

-Mai ho oblidi, capità -el va advertir en Thrawn -. Les peripècies de la guerra són capritxoses, i pot estar segur que la Rebel·lió pagarà la destrucció del Peremptori durant l'escaramussa de la flota Katana, però en el context de la nostra estratègia global, no com un acte de venjança particular – Va entornar els seus brillants ulls vermells -. Comès per un capità de la flota a les meves ordres. Confio haver-me expressat amb claredat.

La galta d’en Brandei es va agitar. En Pellaeon mai havia pensat que l'home fos brillant, però sí prou llest per reconèixer una amenaça quan la sentia.

-I tant, almirall.

-Bé –En Thrawn el va mirar un moment més, i després va moure el cap -. Crec que ja li han indicat el seu instant de llançament.

-Sí, senyor. Justicier fora.

En Thrawn va mirar en Pellaeon.

-Continuï, capità -va dir, i es va allunyar.

-Sí, senyor –En Pellaeon va consultar la seva agenda electrònica -. Nèmesi...

Va acabar la llista sense més incidents. Quan l'últim holograma va desaparèixer, també va concloure la inspecció de la seva força de xoc.

-Sembla que l'horari s'està complint a la perfecció -va dir en Thrawn, quan en Pellaeon va tornar al seu lloc de comandament -. El Falcó de la Tempesta informa que els vaixells de càrrega guia van ser llançats puntualment, amb cables de remolc que funcionaven a la perfecció. Acabem d'interceptar una trucada d'emergència general des del sistema d’Ando.

El Bel·licós i la seva força de xoc, puntuals.

- Alguna reacció, senyor? -Va preguntar Pellaeon.

-La base rebel d’Ord Pardron localitzada -va dir en Thrawn -. Seria interessant veure quanta ajuda han rebut.

En Pellaeon va assentir. Els rebels havien vist les suficients tàctiques d’en Thrawn perquè, a hores d'ara, Ando fos un estratagema, i per respondre de la forma adequada. D'altra banda, una força atacant consistent en un Destructor Estel·lar imperial i vuit Cuirassats de la flota Katana no era una cosa que poguessin rebutjar sense més ni més.

En realitat, era igual. Enviarien algunes naus a Ando per combatre el Bel·licós, unes quantes més a Filve, per combatre el Justicier, unes quantes més a Crondre per combatre el Nèmesi, i així successivament. Quan el Cap del Mort ataqués la mateixa base, Ord Pardron s'hauria reduït a una defensa esquelètica i sol·licitaria tots els reforços que la Rebel·lió pogués reunir.

I cap allà es dirigirien aquells reforços. Deixant desguarnit el veritable objectiu de l'Imperi.

En Pellaeon va mirar per la portella de proa l'estrella del sistema d’Ukio que penjava davant, i la seva gola es va tensar quan va reflexionar un cop més sobre l'enorme gosadia del pla. Tenint en compte que els escuts planetaris eren capaços de rebutjar gairebé tot, llevat dels turbolàsers i torpedes de protons més poderosos, la lògica convencional sostenia que l'única forma de conquerir un planeta modern era trametre pels extrems una força de terra lleugera perquè aterrés i destruís els generadors de camp. Entre el foc llançat per la força de terra i el posterior assalt orbital, el planeta sempre patia tremends danys quan per fi era conquerit. L'alternativa, llançar centenars de milers de tropes en una massiva campanya terrestre que podia prolongar-se mesos o anys, no era millor. Capturar un planeta sense grans danys, però amb els generadors de camp intactes, es considerava impossible.

Aquella lògica militar cauria avui. Juntament amb el propi Ukio.

-Interceptada senyal de socors des de Filve, almirall -va informar l'oficial de comunicacions -. Ord Pardron torna a respondre.

-Bé -En Thrawn va consultar el seu crono -. Crec que d'aquí a set minuts podrem posar-nos en moviment -Va estrènyer amb prou feines els llavis -. Serà millor confirmar que el nostre exaltat Mestre Jedi pensa complir la seva part.

En Pellaeon va ocultar una ganyota. Joruus C'baoth, clon dement del Mestre Jedi Joruus C'baoth, mort molt temps enrere, que un mes abans s'havia proclamat veritable hereu de l'Imperi. No li agradava parlar amb l'home més que al Thrawn, però s'havia de presentar voluntari. Si no, només aconseguiria rebre l'ordre.

-Jo aniré, senyor -va dir, i es va aixecar.

-Gràcies, capità -va dir en Thrawn. Com si en Pellaeon hagués tingut una altra alternativa.

Va percebre les crides mentals quant va traspassar la barrera protectora contra la Força creada pels ysalamiri dispersos pel pont, en les seves carcasses alimentàries. El mestre C'baoth estava impacient perquè l'operació comencés. En Pellaeon es va preparar com va poder, va rebutjar les pressions mentals d’en C’baoth perquè s'afanyés i es va encaminar a la sala de comandament d’en Thrawn.

La sala estava brillantment il·luminada, en marcat contrast amb la suau il·luminació que solia preferir el gran almirall.

-Capità Pellaeon -va cridar en C’baoth des del doble anell de pantalles que ocupava el centre de l'estada -. Entri. L'esperava.

-La resta de l'operació ha exigit tota la meva atenció -va replicar amb rigidesa en Pellaeon, intentant amagar el desgrat que li produïa l'home, encara conscient que era una maniobra inútil.

-És clar -va somriure en C'baoth, un somriure que va revelar la seva diversió per la incomoditat d’en Pellaeon millor que mil paraules -. Tant és. Imagino que el gran almirall Thrawn ja estarà preparat, per fi.

-Gairebé. Volem aclarir Ord Pardron el màxim possible abans de moure'ns.

En C’baoth va esbufegar.

-Continua assumint que la Nova República ballarà al so del gran almirall.

-En efecte. El gran almirall ha estudiat minuciosament l'enemic.

-Ha estudiat el seu art -va corregir en C'baoth amb un altre esbufec -. Això serà útil quan a la Nova República només li quedin artistes per lluitar contra nosaltres.

Un senyal des de l'anell de pantalles va salvar en Pellaeon de la necessitat de contestar.

-Ens estem movent -va dir a C'baoth, i va iniciar el compte enrere mental dels setanta i sis segons que trigarien a arribar al sistema d’Ukio des de la seva posició, mentre procurava evitar que les paraules d’en C’baoth s'infiltressin sota la seva pell.

No podia entendre com esbrinava en Thrawn els secrets més íntims d'una raça a partir del seu art, però havia vist la demostració pràctica tan sovint que confiava en la intuïció del gran almirall. En C’baoth no.

Tampoc era que a C'baoth li interessés un debat sincer sobre el tema. Durant el passat mes, des que es va declarar legítim hereu de l'emperador, en C'baoth havia atiat aquesta silenciosa guerra contra la credibilitat d’en Thrawn, implicant que la veritable percepció només sorgia gràcies a la Força. I, per tant, només d'ell.

En Pellaeon no creia en la teoria. L'emperador també havia estat un adepte de la Força i no havia pogut predir la seva mort a Endor. No obstant això, les llavors d'incertesa que en C'baoth intentava sembrar començaven a arrelar, sobretot entre els oficials d’en Thrawn menys experimentats.

Un motiu més perquè l'atac fos un triomf, en opinió d’en Pellaeon. El resultat depenia tant de la comprensió demostrada pel Thrawn respecte de la idiosincràsia cultural ukiana com de les tàctiques militars. Basades en la convicció d’en Thrawn que, a un nivell psicològic bàsic, als ukians els aterria allò impossible.

-No sempre tindrà raó -va interrompre en C'baoth les reflexions d’en Pellaeon.

En Pellaeon es va mossegar amb força la part interna de la galta, la invasió descarada dels seus pensaments li va causar un calfred.

-No sap el que és la privacitat, oi? -Va grunyir.

-Jo sóc l'Imperi, capità Pellaeon -va dir en C’baoth, i els seus ulls van brillar amb un foc fosc i fanàtic -. Els seus pensaments formen part dels serveis que em rendeix.

-Jo només serveixo al gran almirall Thrawn -va replicar Pellaeon, tirant.

En C’baoth va somriure.

-Pot creure-s’ho, si ho desitja, però anem a l'assumpte, a l'autèntic assumpte imperial. Quan la batalla hagi acabat, capità Pellaeon, vull que envieu un missatge a Wayland.

-Per anunciar el seu imminent retorn, sens dubte -va dir en Pellaeon amb acritud.

Des de feia gairebé un mes, en C’baoth insistia que aviat tornaria a la seva antiga llar de Wayland, on prendria el comandament de les instal·lacions de clonació de l'antic magatzem pertanyent a l'emperador, a les entranyes de la muntanya Tantiss. Fins ara, havia estat massa capficat en soscavar la reputació d’en Thrawn per fer alguna cosa més que parlar.

-No es preocupi, capità Pellaeon -va dir en C’baoth, divertit de nou -. Quan arribi el moment, tornaré a Wayland. Per això es posarà en contacte amb Wayland quan la batalla hagi acabat, i ordenar que creïn un clon per a mi. Un clon molt especial.

«El gran almirall Thrawn ho haurà d’autoritzar», van ser les paraules que van acudir a la seva ment.

- De quina classe ho vol? -Van ser les que, inexplicablement, va dir.

En Pellaeon va parpellejar, repassant la seva memòria. Sí, això era el que havia dit.

En C’baoth va tornar a somriure davant la seva silenciosa confusió.

-Només desitjo un criat -va explicar -. Algú que m'esperi quan torni. Format a partir d'un dels records més apreciats per l'emperador... Mostra B-2332-54, crec que era. Insistirà al comandant de la guarnició, per descomptat, en què s'ha de fer en total secret. «No faré res per l'estil.»

-Sí -es va sentir dir en Pellaeon.

El so de la paraula el va trastornar, perquè no havia volgut dir això. Al contrari, quan acabés la batalla informaria d'aquest petit incident al Thrawn.

-També guardarà en secret aquesta petita conversa -va dir amb mandra -. Quant hagi obeït, oblidarà que ha passat.

-És clar -va brandar el cap en Pellaeon, només perquè callés.

Sí, per descomptat que informaria al Thrawn. El gran almirall sabria què fer.

El compte enrere va arribar a zero, i en la principal pantalla mural va aparèixer el planeta Ukio.

-Hauríem de connectar una pantalla tàctica, mestre C'baoth.

En C’baoth va agitar una mà.

-Com vulgui.

En Pellaeon es va acostar al doble anell de pantalles i va tocar la tecla adequada. Al centre de la sala va aparèixer la pantalla tàctica hologràfica. El Quimera es dirigia cap a una òrbita elevada sobre l'equador encarat al sol, els deu Cuirassats de la flota Katana de la seva força de xoc estaven adoptant posicions defensives, tant interiors com exteriors, i el Falcó de la Tempesta va sorgir pel costat nocturn i va constituir la rereguarda. Altres naus, sobretot vaixells de càrrega i altres de tipus comercial, s'infiltraven per les breus bretxes que obria Control de Terra en l'escut d'energia d’Ukio, una petxina blavosa que envoltava el planeta, a uns cinquanta quilòmetres per sobre de la superfície. Dos indicadors lluminosos van passar a vermell: els vaixells de càrrega guia del Falcó de la Tempesta, d'aspecte tan innocent com el de les altres naus que fugien bojament a la recerca de refugi. Els vaixells de càrrega i els quatre companys invisibles que remolcaven.

-Invisibles només per a aquells que no tenen ulls per veure'ls -va murmurar en C'baoth.

-De manera que ara pot veure les naus, eh? -Va grunyir en Pellaeon -. Les seves facultats Jedi augmenten.

Confiava d’irritar una mica en C'baoth, no molt, només una mica, però va ser un esforç inútil.

-Puc veure els homes que es troben dins dels seus preciosos escuts protectors -va dir amb placidesa el Mestre Jedi -. Puc veure els seus pensaments i guiar les seves voluntats. Què més dóna el metall?

En Pellaeon va notar que el seu llavi es torçava.

-Suposo que moltes coses li donen igual -remugà. Va veure de cua d'ull que en C'baoth somreia.

-El que és igual a un Mestre Jedi, tant és a l'univers. Els vaixells de càrrega i els creuers invisibles ja estaven prop de l'escut.

-Deixaran caure els cables d'arrossegament quant penetrin en l'escut -va recordar en Pellaeon a C'baoth -. Està preparat?

El Mestre Jedi es va aixecar en el seu seient i va aclucar els ulls.

-Espero l'ordre del gran almirall -va dir, sardònic.

Durant un segon, en Pellaeon va observar l'expressió serena de l'home, i va experimentar un calfred. Va recordar amb vivesa la primera vegada que en C’baoth havia assajat aquest control a llarga distància. Va recordar el dolor pintat a la cara d’en C’baoth, el seu aspecte concentrat i agònic mentre lluitava per mantenir els contactes mentals.

Tot just havien transcorregut dos mesos. En Thrawn, confiat, havia afirmat que en C’baoth mai representaria una amenaça per a l'Imperi, perquè no tenia la capacitat d'enfocar i concentrar el seu poder Jedi durant molt de temps. D'alguna manera, entre aquell moment i ara, en C’baoth havia aconseguit dominar aquest control necessari.

La qual cosa significava que en C’baoth era una amenaça per a l'Imperi. Una amenaça molt perillosa.

L’intercomunicador va brunzir.

- Capità Pellaeon?

En Pellaeon es va acostar a l'anell de pantalles i va prémer la tecla, intentant oblidar els seus temors sobre en C'baoth. De moment, almenys, la flota necessitava a C'baoth. Per fortuna, potser, en C’baoth també necessitava a la flota.

-Estem preparats, almirall -va dir.

-Atenció -va contestar en Thrawn -. Els cables es deixen anar ara.

-Estan lliures -va dir en C’baoth -. Es troben sota control... Es mouen cap a les posicions prefixades.

-Confirmeu que es troben sota l'escut planetari -va ordenar en Thrawn.

Per primera vegada, un indici d'aquella antiga tensió va creuar la cara d’en C’baoth. Molt poc sorprenent. Com l'escut protector impedia que el Quimera veiés als creuers i, alhora, encegava els sensors dels creuers, l'única forma de saber exactament on eren era que en C’baoth efectués una localització precisa en les ments que estava intervenint.

-Les quatre naus es troben sota l'escut -va anunciar.

-Comproveu-ho bé, Mestre Jedi. Si s'equivoca...

-Jo no m'equivoco, gran almirall Thrawn -el va interrompre amb aspror en C'baoth -. Jo m'ocuparé de la meva part en aquesta batalla, i vostè preocupi’s de la seva.

L’intercomunicador va romandre mut uns moments. En Pellaeon va arronsar-se i va imaginar l'expressió del gran almirall.

-Molt bé, mestre Jedi -va respondre amb calma en Thrawn -. Prepareu-vos a complir la vostra part.

Es va sentir el doble clic d'un canal de comunicacions obrint-se.

-Aquí el Destructor Estel·lar imperial Quimera, cridant al Feu d’Ukio -va dir en Thrawn -. En nom de l'Imperi, declaro que el sistema ukià es troba de nou sota el mandat de la llei imperial i la protecció de les forces imperials. Baixaran els escuts, s'ordenaran a totes les unitats militars que tornin a les seves bases, i es prepararan per a una transferència de comandament ordenada.

No hi va haver resposta.

-Sé que estan rebent aquest missatge -va continuar en Thrawn -. Si no contesten, donaré per fet que pretenen rebutjar l'oferta de l'Imperi. En aquest cas, no em quedarà altra alternativa que obrir les hostilitats.

De nou, silenci.

-Envien una altra transmissió -va sentir que deia l'oficial de comunicacions -. Fa la impressió que és més desesperada que la primera.

-Estic segur que la tercera encara ho serà més -va replicar en Thrawn -. Prepari’s per disparar la seqüència u. Mestre C'baoth?

-Els creuers estan disposats, gran almirall Thrawn -va contestar en C'baoth -. Igual que jo.

-Assegureu-vos -va amenaçar subtilment en Thrawn -. A menys que el càlcul de temps sigui absolutament perfecte, tota aquesta demostració no servirà de res. Bateria de turbolàsers tres: prepareu-vos a disparar seqüència u quan jo digui, tres... dos... un... Foc!

En l'holograma tàctic, una llança doble de foc verd va sorgir de les bateries turbolàser del Quimera en direcció al planeta. Els raigs van colpejar el blau boirós de l'escut planetari, es van escampar lleument quan la seva energia va quedar desenfocada i va rebotar cap a l'espai...

I en el precís moment programat, els dos creuers invisibles que suraven gràcies als seus retropropulsors sota l'escut en aquells dos punts van disparar al seu torn, els seus raigs turbolàser van travessar l'atmosfera i van assolir dues de les principals bases aèries defensives d’Ukio.

Això va ser el que en Pellaeon va veure. Els ukians, ignorants de l'existència dels creuers camuflats, havien vist el Quimera disparar dues devastadores andanades que havien perforat l'escut impenetrable del planeta.

-Tercera transmissió interrompuda a la meitat, senyor -va informar l'oficial de comunicacions, amb un toc d'humor negre -. Crec que els hem sorprès.

-Anem a convèncer-los que no ha estat casualitat -va dir en Thrawn -. Preparat per disparar la seqüència dos, mestre C'baoth?

-Els creuers estan preparats.

-Bateria de turbolàsers dos: preparada per disparar seqüència dos quan jo digui, tres... dos... un... Foc!

De nou, el foc verd va solcar l'espai, i de nou, a l'uníson, els creuers invisibles van realitzar la seva tasca.

-Ben fet -va dir en Thrawn -. Mestre C'baoth, poseu els creuers en posició per a la seqüència tres i quatre.

-Com vostè ordeni, gran almirall Thrawn.

En Pellaeon va arronsar-se inconscientment. L'objectiu de la seqüència quatre eren dos dels trenta generadors de camp superposats ukians. Llançar aquest atac significava que en Thrawn havia renunciat al seu objectiu de capturar Ukio amb les seves defenses planetàries intactes.

-Destructor Estel·lar imperial Quimera, sóc Tol dosLla, del govern ukià -va parlar per l'intercomunicador una veu una mica tremolosa -. Sol·licitem que cessin el bombardeig d’Ukio fins que haguem discutit les condicions de la rendició.

-Les meves condicions són senzilles -va contestar en Thrawn -. Per començar, baixaran el seu escut planetari i permetran que les meves forces aterrin. Se'ls cedirà el control dels generadors de camp i de totes les armes terra-espai. Tots els vehicles de combat de major grandària que els lliscadors seran traslladats a bases militars designades i lliurats al control imperial. Encara que seran responsables davant l'Imperi, per descomptat, els seus sistemes polític i social romandran sota el seu control. Sempre que el seu poble es comporti, naturalment.

- I quan aquests canvis s'hagin produït?

-S'integraran a l'Imperi, amb tots els drets i deures inherents.

- No hi haurà impostos especials per sufragar la guerra? -Va preguntar amb suspicàcia dosLla -. No reclutaran obligatòriament els nostres joves?

En Pellaeon va imaginar el sinistre somriure d’en Thrawn. No, l'Imperi no tornaria a necessitar reclutaments forçosos, amb la col·lecció de cilindres de clonació Spaarti a les mans.

-No a la seva segona pregunta, un no matisat a la primera -va contestar en Thrawn -. Com sens dubte sabrà, la majoria dels planetes imperials estan subjectes a impostos destinats a sostenir la guerra. No obstant això, existeixen excepcions, i és probable que la seva contribució a l'esforç bèl·lic surti directament de la seva ingent producció alimentària i dels centres de processament.

Va seguir una llarga pausa a l'altre extrem de la línia. En Pellaeon va comprendre que dosLla no era idiota. L’ukià sabia molt bé quines eren les intencions d’en Thrawn respecte al seu planeta. Primer, control directe imperial de les defenses terra-espai, després, control directe del sistema de distribució d'aliments, els centres de processament i les extensíssimes regions agrícoles i ramaderes. En poc temps, el planeta es convertiria en un dipòsit de provisions de la maquinària bèl·lica imperial.

L'alternativa era contemplar en silenci la destrucció total i absoluta del seu planeta. I ho sabia.

-Baixarem els escuts planetaris, Quimera, com a gest de bona voluntat -va dir per fi dosLla, en to desafiador però tenyit de resignació -, però abans de lliurar a les forces imperials els generadors i les armes terra-espai, volem rebre certes garanties en relació amb la seguretat del poble ukià i la nostra terra.

-I tant -va replicar en Thrawn, sense la menor empremta de la satisfacció que la majoria dels dirigents imperials s'haguessin permès en aquell moment.

En Pellaeon sabia que aquell petit acte de cortesia havia estat tan ben calculat com la resta de l'atac. Permetre als líders ukians rendir-se amb la seva dignitat intacta retardaria la resistència al domini imperial, fins que fos massa tard.

-Un representant sortirà d'aquí a poc per discutir els detalls amb el seu govern -va continuar en Thrawn -. En l’interval, suposo que no posarà objeccions a què les nostres forces prenguin posicions defensives preliminars.

Un sospir, més intuït que sentit.

-No tenim objeccions, Quimera -va dir de mala gana en dosLla -. Anem a baixar els escuts.

A la pantalla tàctica, el blau boirós que envoltava el planeta es va esvair.

-Mestre C'baoth, que els creuers prenguin posicions en els pols -va ordenar en Thrawn -. No vull que les naus lleugeres xoquin amb ells. General Covell, comenci el transport de tropes a la superfície. Prenguin les posicions defensives habituals al voltant de tots els objectius.

-Rebut, almirall -va dir la veu d’en Covell, amb certa sequedat.

En Pellaeon va notar que un tens somriure corbava els seus llavis. Només feia dues setmanes que els principals comandants de la flota i l'exèrcit s'havien assabentat oficialment del secret que envoltava el projecte de clonació de la muntanya Tantiss, i en Covell era un dels que encara no s'havien fet per complet a la idea.

Potser el fet que tres de les companyies que es disposava a enviar a la superfície estaven compostes per clons tingués quelcom a veure amb el seu escepticisme.

En l'holograma tàctic, les primeres onades de naus lleugeres i caces d'escorta TIE s’havien enlairat del Quimera i el Falcó de la Tempesta, per desplegar-se cap als seus objectius respectius. Els clons de les naus lleugeres es disposaven a executar les ordres imperials, com ja ho havien fet els clons dels creuers invisibles.

En Pellaeon va arrufar el nas quan un estrany i inquietant pensament va creuar la seva ment. Hi hauria en C'baoth guiat per tal precisió els creuers perquè cadascuna de les seves tripulacions de mil homes estava composta per variants de tot just vint ments? O, encara pitjor, el control absolut d’en C’baoth es devia al fet que el propi Mestre Jedi era un clon?

I en qualsevol cas, significava això que el projecte muntanya Tantiss depenia directament d’en C’baoth, qui ho utilitzaria per als seus propis fins? Una altra qüestió que hauria de comentar amb Thrawn.

En Pellaeon va mirar en C'baoth, i va recordar massa tard que, en presència del Mestre Jedi, aquests pensaments no eren propietat privada. No obstant això, en C’baoth no l’estava mirant, a propòsit o pel que fos. Tenia la vista clavada al front, els ulls desorbitats, la pell de la cara tirant. Un lleu somriure s'insinuava en els seus llavis esquerdats.

- Mestre C'baoth?

-Són allà -va xiuxiuejar en C'baoth, amb veu buida i profunda -. Són allà -va repetir, en veu més alta.

En Pellaeon va contemplar l'holograma tàctic amb el nas arrufat.

- Qui està allà? -Va preguntar.

-Estan a Filve -va contestar en C'baoth. Tot d'una, va aixecar la vista i va mirar al Pellaeon, amb ulls brillants i embogits -. Els meus Jedi estan a Filve.

-Mestre C'baoth, confirmi que els seus creuers han pres posicions en els pols -va interrompre la veu d’en Thrawn -. Després, informi sobre la menor resistència...

-Els meus Jedi estan a Filve –el va tallar en C'baoth -. Què m'importen a mi les seves batalletes?

-C'baoth...

En C’baoth va tancar l’intercomunicador amb un gest de la mà.

-Ara, la Leia Organa Solo -va murmurar en veu baixa -, ja ets meva.

El Falcó Mil·lenari es va escorar a estribord quan un caça TIE va disparar contra la nau. Els raigs làser van escombrar la zona bojament, mentre el caça intentava sense èxit imitar la maniobra del vaixell de càrrega. La Leia Organa Solo va serrar les dents i va veure que un dels seus caces X d'escorta transformava al caça imperial en un núvol de pols. El cel va girar al voltant de la coberta del Falcó quan la nau va recuperar el seu curs inicial.

- Compte! -Va udolar C3PO des del seient posterior, quan un altre caça TIE els va atacar d'una banda.

L'advertència va ser innecessària. El Falcó, amb enganyosa desgana, ja estava girant per enfocar cap a l’atacant la seva bateria làser ventral. Audible fins i tot a través de la porta de la cabina, es va sentir un rugit de guerra wookiee, i el caça TIE va seguir la sort del seu company.

-Bon tret, Chewie -va cridar en Han Solo per l'intercomunicador quan el Falcó es va redreçar de nou -. En Wedge?

-Segueixo amb tu, Falcó -va anunciar a l'instant la veu d’en Wedge Antilles -. De moment, ens hem quedat sols, però s'acosta una altra onada de caces TIE.

-Sí -En Han va mirar la Leia -. Tu decideixes, cor. Encara vols aterrar?

C3PO va llançar una exclamació ofegada electrònica.

-Capità Solo, no estarà suggerint...

-Tanca la vàlvula d'estrangulació, lingot d'or -el va interrompre en Han -. Leia?

La Leia va llançar un cop d'ull al Destructor Estel·lar imperial i els vuit Cuirassats que es retallaven contra el planeta assetjat, arremolinats al seu voltant com mynocks al voltant d'un generador elèctric desprotegit. Havia de ser la seva última missió diplomàtica abans de retirar-se per esperar el naixement dels seus bessons, un viatge fugaç per calmar un nerviós govern filvià i demostrar la determinació de la Nova República de protegir els sistemes d'aquest sector.

Quina demostració.

-No hi ha manera d'obrir-nos pas -va contestar, a contracor -. Encara que l'hagués, dubto que els filvians s'arrisquessin a obrir l'escut per deixar-nos passar. Serà millor que fotem el camp.

-Em sembla bé -va grunyir en Han -. Wedge, ens anem. Segueix-nos.

-Rebut, Falcó -va respondre en Wedge -. Dóna'ns uns minuts per calcular el salt.

-No et molestis -En Han va girar en rodó al seient per teclejar a l'ordinador -. Et proporcionarem les xifres des d'aquí.

-Rebut. Esquadró Murri: formació de pantalla.

- Saps una cosa? Començo a cansar-me d'això -va dir en Han a la Leia, tornant-se cap a la princesa -. Vaig creure sentir-te dir que els teus amics noghri anaven a deixar-te en pau.

-Això no té res a veure amb els noghri -La Leia va bellugar el cap, una tensió amb prou feines percebuda rebregava el seu front. Era la seva imaginació, o les naus imperials que envoltaven Filve començaven a trencar la formació? -. És el gran almirall Thrawn, que està jugant amb els seus nous Cuirassats de la Força Fosca.

-Sí -va rondinar en Han, i la Leia es va encongir quan va percebre l'amargor del seu to. Malgrat tots els esforços desplegats per convèncer-lo en cas contrari, en Han encara es considerava culpable que en Thrawn s'hagués apoderat de les naus de la flota Katana, l'anomenada Força Fosca, avançant-se a la Nova República -. No pensava que els aconseguiria reacondicionar tan aviat -va afegir, mentre s'allunyava el Falcó de Filve i tornaven cap a les profunditats de l'espai.

La Leia es va empassar saliva. L'estranya tensió seguia present, com una malvolença llunyana que li premés les vores de la seva ment.

-Potser compti amb suficients cilindres Spaarti per clonar tant enginyers i tècnics com a soldats.

-Una idea divertida -va comentar en Han, i la Leia va notar que el seu estat d'ànim canviava bruscament mentre connectava el comunicador -. Wedge, fes una ullada a Filve i digues si estic veient visions.

La Leia va sentir pel comunicador que en Wedge respirava fondo.

- Com si tota la força imperial estigués trencant la formació per sortir en la nostra persecució?

-Sí, això.

-A mi em sembla molt real -va admetre en Wedge -. Crec que ha arribat el moment de sortir d'aquí.

-Sí -va dir a poc a poc en Han -. Potser.

La Leia va contemplar al seu marit amb el nas arrufat. Hi havia alguna cosa en la seva veu...

- Han?

-Els filvians haurien demanat ajuda abans de rendir el seu escut, no? -Li va preguntar en Han, pensatiu.

-Sí -va respondre la Leia amb cautela.

-I la base més propera de la Nova República és Ord Pardron, oi?

-Veritat.

-Molt bé. Esquadró Murri, canviem de rumb a estribord. Seguiu-nos.

Va lliscar els dits sobre el teclat, i el Falcó va dibuixar un revolt pronunciat a la dreta.

-Compte, Falcó. Tornem cap a aquest grup de caces TIE –li va advertir en Wedge.

-No anirem tan lluny –el va tranquil·litzar en Han -. Ja tinc la trajectòria.

Va llançar la nau cap al nou curs i va observar a la pantalla posterior.

-Bé. Encara ens persegueixen.

Darrere seu, l'ordinador de la nau va emetre un xiulet per anunciar que les coordenades de salt estaven disposades.

-Wedge, tenim les teves coordenades -va dir la Leia, i va estendre la mà cap a la tecla de transmissió de dades.

-Espera, Falcó -la va interrompre en Wedge -. Tenim companyia per estribord.

La Leia va mirar en la direcció assenyalada i la seva gola es va tensar quan va veure a què es referia en Wedge. Els caces TIE s'acostaven a gran velocitat i ja es trobaven prou a prop per interferir les possibles transmissions del Falcó al seu escorta. Enviar-li ara les coordenades de salt al Wedge seria una invitació oberta als imperials perquè un comitè de benvinguda els rebés en el seu objectiu.

-Potser jo pugui ajudar-la, Altesa -es va oferir C3PO-. Com sap, domino més de sis milions de formes de comunicació. Podria transmetre les coordenades al comandant Antilles en idioma comercial boordiste o vaathkree, per exemple...

- I després li enviaries la traducció? -Va preguntar amb sequedat en Han.

-És clar... –L’androide es va interrompre -. Oh, vaja -va exclamar, torbat.

-Sí, bé, no et preocupis -va dir en Han -. Wedge, vas estar a Xyquine fa dos anys, oi?

-Sí. Ah. El «Gir d'en Cracken»?

-Exacte. En dos: un, dos.

La Leia va veure que els caces-X adoptaven una nova i complicada formació d'escorta al voltant del Falcó.

- Què aconseguirem amb això? -Va preguntar.

-Escapar -va respondre en Han, mentre examinava de nou la pantalla posterior -. Tecleja les coordenades, afegeix un dos al segon número de cadascuna, i transmetre-les als caces.

-Entenc.

La Leia va assentir mentre posava fil a l'agulla. Alterar el segon dígit no canviaria l'aparença de la seva trajectòria de fugida prou perquè els imperials mosseguessin l'ham, però n'hi hauria prou per desviar-los de l'objectiu un parell d'anys llum a qualsevol força persecutòria.

-Molt llest. Aquesta petita maniobra que acaben de realitzar no era més que per impressionar?

-Exacte. Aconsegueix convèncer tothom que és l'únic que hi ha. Una cosa així com el que en Pash Cracken va fer en aquell desastre de Xyquine -En Han va examinar la pantalla posterior -. Crec que ja podem passar a l'acció. Anem a veure què passa.

- No anem a saltar a la velocitat de la llum?

La Leia va arrufar les celles quan un antic i dolorós record va ascendir des del fons de la seva ment. Aquella boja fugida de Hoth, amb tota la flota d’en Darth Vader enganxat a les sabates i un hiperpropulsor que estava trencat...

En Han la va mirar de reüll.

-No pateixis, cor. Avui, l’hiperpropulsor està de por.

-Esperem -va murmurar la Leia.

-Mira, mentre ens persegueixin a nosaltres, deixaran de fastiguejar Filve -va prosseguir en Han -. I com més els allunyem, més temps tindrà d'arribar la força de socors procedent d’Ord Pardron.

El brillant centelleig verd d'un tret errat va tallar la imminent resposta de la Leia.

-Crec que ja els hem concedit tot el temps possible -va dir al Han, i va notar al seu interior que els bessons s'esvalotaven -. Podem anar-nos ja, si us plau?

Un segon llamp es va estavellar contra l'escut deflector superior del Falcó.

-Sí, crec que tens raó -va admetre en Han -. Wedge, disposats a deixar la festa?

-Quan vulguis, Falcó. Endavant. Us seguirem quan estigui fora.

-D'acord.

En Han va aferrar les palanques d’hiperpropulsió i va tirar d'elles amb suavitat. A través de la coberta de la cabina, les estrelles es van convertir en esteles, i van estar salvats.

La Leia va respirar fondo i va deixar escapar l'aire a poc a poc. En el seu interior, notava encara l'angoixa dels bessons, i per un moment va concentrar la seva ment en la tasca de tranquil·litzar-los. Sovint havia pensat que era una estranya sensació, tocar ments que es comunicaven mitjançant sensacions i sentiments, en lloc de paraules i imatges. Tan diferents de les ments d’en Han, en Luke i els seus altres amics.

Tan diferents, també, de la ment llunyana que havia orquestrat aquell atac de la força imperial.

A la seva esquena, la porta es va obrir i en Chewbacca va entrar a la cabina.

-Bon tret, Chewie -va saludar en Han al wookiee, mentre aquest dipositava el seu enorme cos al seient de passatger contigu a C3PO-. Has tingut més problemes el braç de control horitzontal?

En Chewbacca va rugir una negativa. Els seus ulls foscos van escodrinyar el rostre de la Leia, i va grunyir una pregunta.

-Em trobo bé –el va tranquil·litzar la Leia, mentre reprimia unes sobtades i inexplicables llàgrimes -. De debò.

Va mirar en Han i va descobrir que l'estava mirant amb el nas arrufat.

-No estaves preocupada, oi? Només era una força de xoc imperial. Res inquietant.

La Leia va moure el cap.

-No, Han hi havia alguna cosa més. Una mena de... -Va tornar a moure el cap -. No ho sé.

-Potser va ser com la seva indisposició a Endor -la va ajudar C3PO-. Recorda, quan es va desplomar mentre en Chewbacca i jo estàvem reparant el...?

En Chewbacca va rugir un advertiment i l'androide va emmudir de sobte, però ja era massa tard.

-No, deixa’l parlar -va dir en Han, cada vegada més suspicaç -. A quina indisposició es refereix?

-No va ser res important, Han -li tranquil·litzar la Leia, mentre intentava agafar-li la mà -. Durant la nostra primera òrbita al voltant d'Endor, vàrem passar pel lloc on va esclatar l'Estrella de la Mort. Durant uns segons, vaig sentir la presència de l'emperador al meu voltant. Això va ser tot.

-Ah, això va ser tot -va dir amb sarcasme EN Han, i va llançar una breu mirada a Chewbacca -. Un emperador mort intenta apoderar-se de tu, i creus que no val la pena esmentar-ho.

-T'estàs comportant com un ximple -va replicar la Leia -. No hi havia res de què preocupar-se. Va acabar de seguida, i no hi va haver efectes posteriors. De debò. En qualsevol cas, el que vaig sentir a Filve va ser molt diferent.

-M'alegra saber-ho -va dir en Han, poc predisposat a tancar el tema -. Algun metge et va examinar quan vas tornar?

-Bé, no hi va haver temps...

-Fantàstic. Et sotmetràs a examen quant tornis.

La Leia va assentir amb un sospir silenciós. Coneixia aquell to, i tampoc podia negar-se.

-Molt bé. Si tinc temps.

-El tindràs -va replicar en Han -, o ja m'encarregaré que en Luke et tanqui al centre mèdic quan torni. Ho dic de debò, cor.

La Leia va estrènyer la seva mà i va percebre una premuda similar en el seu cor a la vegada. En Luke, sol en territori imperial..., però estava bé. Havia d’estar-ho.

-Molt bé –li va prometre al Han -. Em sotmetré a examen.

-Fantàstic -va dir en Han, escodrinyant el seu rostre -. Què vas sentir a Filve?

-No ho sé -Va vacil·lar -. Potser el mateix que en Luke va sentir a la Katana. Ja saps, quan els imperials van enviar a bord aquella partida de clons.

-Sí -va admetre en Han, no massa convençut -, Potser. Aquells Cuirassats estaven massa lluny.

-Suposo que devia haver molts més clons.

-Sí, potser -va repetir en Han -. Bé... Crec que Chewie i jo hauríem de posar-nos amb aquest estabilitzador del flux d'ions, abans que ens abandoni del tot. Podràs ocupar-te del que passi aquí, oi, cor?

-Perfectament –el va tranquil·litzar la Leia, alleujada pel gir que havia emprès la conversa -. Avanceu-vos.

Perquè no s'atrevia a pensar en l'altra possibilitat. Havien corregut rumors que l'emperador era capaç d'utilitzar la Força per controlar directament a les seves tropes. Si el Mestre Jedi al qual en Luke s'havia enfrontat a Jomark posseïa la mateixa capacitat...

Va acariciar el seu estómac i es va concentrar en el parell de diminutes ments que albergava al seu si. No, no volia pensar-hi.

-Suposo que podrà oferir-me alguna classe d'explicació -va dir en Thrawn, en aquell to amenaçadorament tranquil.

En C’baoth, lentament i deliberadament, va alçar la vista del doble cercle de pantalles desplegat a la sala de comandament i va mirar al gran almirall. Al gran almirall i, amb mal dissimulat menyspreu, a l’ysalamir acomodat a la carcassa alimentària disposada sobre les espatlles d’en Thrawn.

- Té vostè una al seu torn, gran almirall? -Va preguntar en C'baoth.

-Va interrompre l'atac de distracció a Filve -va replicar en Thrawn, sense fer cas de la pregunta d’en C’baoth -. A continuació, va procedir a enviar tota una força de xoc en una persecució inútil.

-I vostè, gran almirall, no ha aconseguit apoderar-se dels meus Jedi -va contestar en C'baoth. En Pellaeon va reparar, inquiet, en què la seva veu adquiria major agudesa i volum -. Vostè, els seus esbirros noghri, el seu Imperi... Tots han fracassat.

Els ulls lluents d’en Thrawn es van entornar.

- De debò? I també per culpa nostra va ser incapaç de dominar al Luke Skywalker, quan li vam lliurar en safata a Jomark?

-Vostès no me'l van entregar, gran almirall Thrawn -va insistir en C'baoth -. Jo el vaig convocar mitjançant la Força...

-Va ser la Intel·ligència Imperial l'encarregada d'escampar el rumor que Joruus C'baoth havia tornat i estat vist a Jomark -el va interrompre en Thrawn amb fredor -. Van ser els Transports Imperials qui el van conduir al planeta, els Aprovisionaments Imperials qui li van proporcionar una llar i el van proveir, i l'Enginyeria Imperial la que va construir la pista d'aterratge camuflada a l'illa. L'Imperi va fer el que havia de fer per posar a l’Skywalker a les seves mans. Va ser vostè qui no va poder retenir-lo en els seus dominis.

- No! -Va esclatar en C'baoth -. L’Skywalker va fugir de Jomark perquè la Mara Jade va escapar de vostès i va tornar la seva ment contra mi. I pagarà per això. M’ha sentit? Ho pagarà.

En Thrawn va romandre en silenci durant un llarg moment.

-Vostè va llançar tota la força de xoc destinada a Filve contra el Falcó Mil·lenari -va dir per fi, després d'aconseguir controlar la seva veu -. Va aconseguir capturar la Leia Organa Solo?

-No -va grunyir en C'baoth -, però no perquè es negués a venir a mi. Ho desitja. Igual que l’Skywalker.

En Thrawn va dirigir una breu mirada a Pellaeon.

- Volen lliurar-se a vostè? -Va preguntar. En C’baoth va somriure.

-I tant! -va dir, i la seva veu es va despullar sobtadament de tota la seva còlera, fins a adquirir un to gairebé somiador -. Vol que sigui el mestre dels seus fills -va continuar, i els seus ulls van recórrer la sala de comandament -. Perquè els instrueixi en els coneixements Jedi. Per conformar-los a la meva imatge i semblança. Perquè jo sóc el mestre. L'únic que existeix –Va mirar al Thrawn -. Ha de portar-me-la, gran almirall Thrawn -va dir, en un to a mig camí entre la solemnitat i la súplica -. Hem d’alliberar-la de la trampa que li han tendit aquells que temen els seus poders. En cas contrari, la destruiran.

-I tant -va dir amb suavitat en Thrawn -, però ha de permetre que jo m'ocupi de la tasca. Només necessito una mica de temps.

En C’baoth va arrufar les celles, abismat en els seus pensaments, i la seva mà va lliscar sota la seva barba per acariciar el medalló que penjava de la cadena al voltant del seu coll. En Pellaeon va notar que un calfred recorria la seva espina dorsal. Per més vegades que fos testimoni, mai s'acostumaria a aquelles sobtades capbussades en el relliscós crepuscle de la bogeria clònica. Sabia que havia constituït un problema general en els primers experiments clònics: una inestabilitat mental i emocional permanent, en proporció inversa a la durada del cicle de creixement del duplicat. Pocs documents científics sobre això havien sobreviscut a l'era de les Guerres Clòniques, però en Pellaeon s'havia topat amb un, i insinuava que cap clon que hagi assolit la maduresa en menys d'un any seria prou estable per sobreviure fora d'un entorn absolutament controlat.

Tenint en compte la destrucció que havien sembrat al llarg i ample de la galàxia, en Pellaeon sempre havia donat per fet que els clonadors havien trobat una solució, tan sols parcial, al problema. El que haguessin descobert la causa subjacent de la bogeria ja era una altra qüestió.

Podia donar-se el cas que en Thrawn fos el primer a comprendre el problema.

-Molt bé, gran almirall Thrawn -va dir sobtadament en C'baoth -. Potser tingui l'última oportunitat, però li adverteixo: serà l'última. Després, tota la responsabilitat recaurà a les meves mans -Els seus ulls van lluir sota les espesses celles -. I encara li dic més: si no és capaç de triomfar en una tasca tan nímia, potser el consideraré indigne de dirigir les forces militars del meu Imperi.

Els ulls d’en Thrawn van espurnejar, però es va limitar a inclinar el cap lleument.

-Accepto el seu desafiament, mestre C'baoth.

-Bé –En C'baoth va tornar a acomodar-se en el seu seient amb moviments deliberats i va tancar els ulls -. Ja pot marxar, gran almirall Thrawn. Desitjo meditar i dissenyar un futur per als meus Jedi.

En Thrawn va romandre en silenci uns instants. Els seus lluents ulls vermells es van clavar sense parpellejar en C'baoth. Després, va desviar la vista cap a Pellaeon.

-Acompanyi’m al pont, capità -va dir -. Vull que supervisi els dispositius defensius que desplegarem en el sistema d’Ukio.

-Sí, senyor -va respondre en Pellaeon, content de tenir una excusa per perdre de vista a C'baoth.

Va vacil·lar un moment i va arrufar les celles, mentre mirava a C'baoth. Havia oblidat cridar l'atenció d’en Thrawn sobre alguna cosa? Gairebé estava segur que si. Era alguna cosa relacionada amb C'baoth, i amb els clons, i amb el projecte muntanya Tantiss...

Però la idea no va acudir a la seva ment i, amb un encongiment d'espatlles mental, la va rebutjar. Ja la recuperaria, en el seu degut moment.

Va seguir al seu comandant fins a sortir de la sala.

Següent