INTERLUDI
Llegint el diari d’en Ben Kenobi, en
Luke Skywalker va trobar una altra entrada que esmentava les Guerres Clòniques.
També esmentava a l’Ànakin Skywalker i en Darth Vader. En Ben havia escrit
l'entrada després d'una breu referència sobre les Guerres Clòniques.
Fa dos dies, en un dels meus passejos, em vaig trobar amb una retorçada i
marcida planteta del desert, que havia crescut a l'ombra d'una formació de roca
polsosa. Ahir vaig passar pel mateix lloc on estava la planta i em vaig adonar
que havien florit petits pètals de color blanc, esquitxats de gris fosc. Aquest
matí, em va sorprendre trobar que tota la planta havia desaparegut. Tot i que
sabia que alguna criatura probablement se l'havia menjat, vaig sentir una
sensació de pèrdua que em va sorprendre. I vaig pensar amb l’Asajj Ventress.
Ja he escrit les instruccions de com construir un sabre de llum. Ara, em
trobo obligat a escriure alguna cosa dels enemics que els usen.
Pel que recordo de la targeta de dades històriques, els Sith han brandat
sables de llum durant almenys quatre mil anys. Es creia que s'havien extingit
fins fa només setze anys, quan el meu Mestre i jo ens vam batre en duel amb un
Zabrak Iridonià que utilitzava un sabre de llum de doble fulla. Aquest Sith va
matar al meu Mestre i després jo el vaig matar en defensa pròpia.
Deu anys després, el meu aprenent l’Ànakin Skywalker i jo ens vam batre en
duel amb el Comte Dooku en la Batalla de Geonosis. El líder del moviment
separatista, Dooku, era un antic mestre Jedi que - ens vam adonar massa tard -
s'havia convertit al Costat Fosc. Això va ser molt desafortunat, no només
perquè en Dooku havia estat un venerat Jedi, sinó també perquè era un mestre de
l'espasa. En Dooku va escapar de la Batalla de Geonosis, però no abans que ell
m’informés que un Lord Sith estava manipulant al Senat Galàctic. Tres
devastadors anys més tard, després que l’Ànakin derrotés a Dooku en òrbita
sobre Coruscant, em vaig donar compte que estava dient la veritat. El Lord Sith
era el Canceller Suprem Palpatine.
Poc després de la Batalla de Geonosis, l’Ànakin i jo vam tenir la nostra
primera trobada amb l’Asajj Ventress. Ella era una humanoide, sense pèl amb la
pell pàl·lida, que utilitzava dos sabres de llum a la vegada. Aquests sables de
llum també es podien unir pels agafadors per crear una arma de doble tall.
Abans que ella ataqués, em va dir que ella havia sortit de la misèria i el
sofriment, només per trobar els Jedi que alguna vegada havia adorat, no eren
més que “febles, ximples i equivocats”. A més em va dir que estava d'acord amb
el Comte Dooku, que la galàxia tenia la necessitat d'una purga Jedi.
L’Asajj Ventress va escapar aquell dia, però no abans que ella matés a un
Jedi i mutilat al seu aprenent. Era obvi, per la seva tècnica, que havia rebut
entrenament d’en Dooku. En el transcurs de les Guerres Clòniques, l’Ànakin i jo
ens vàrem enfrontar la Ventress en altres mons. Però malgrat totes les seves
inclinacions i fúria assassina, jo sempre sentia que hi havia quelcom en ella
que la diferenciava dels Senyors Sith: una por interior. Sobretot, es tractava
d'una por a estar sola. I jo sentia que hi havia alguna cosa bona en ella, una
part que no havia estat corrompuda per en Dooku. Quan els Senyors Sith van ser
inqüestionablement la personificació del mal, la Ventress va ser simplement una
esclava del Costat Fosc.
Ella no va ser l'única. El General Grievous, un altre dels deixebles d’en
Dooku en el combat amb sabres de llum, estava al comandament dels exèrcits
droide de la Confederació. En Grievous era un cyborg que havia matat un gran
nombre de Jedi i pres els seus sabres de llum com a trofeus. Era capaç de
manejar quatre sabres de llum a la vegada. En definitiva: era un tipus
desagradable. Jo el vaig derrotar a Utapau.
I llavors va començar la purga. Aviat em donaria compte de què jo era un
dels pocs Jedi que van sobreviure, i que en Palpatine havia pres un nou
aprenent: el meu ex alumne, Darth Vader. I a causa d’en Darth Vader, l’Ànakin
se n'havia anat també.
Eventualment, vaig saber alguns detalls de la història de la Ventress. Ella
va néixer a Rattaka, un món de la Vora Exterior, tan remot que no se sabia de
la seva existència a la República. Era encara una nena quan els seus pares van
ser assassinats per un dels molts senyors locals de la guerra. Després que un
Jedi anomenat Ky Nàrec va quedar encallat a Rattaka, va trobar a una Ventress
òrfena i es va adonar que era sensible a la Força. En Nàrec va entrenar la
Ventress com la seva aprenent, i pel que sembla, la va entrenar relativament
bé, junts van derrotar a molts criminals. Tràgicament, un grup de senyors de la
guerra van matar al Nàrec, i en lloc d'honrar els camins dels Jedi, la Ventress
va buscar venjança. I un cop més, estava sola. No és
estrany que ella desenvolupés un odi suprem de l'Orde Jedi que “va abandonar”
al seu Mestre.
En retrospectiva, en Vader i la Ventress tenien algunes característiques
similars. Tots dos sabien de la pèrdua d'éssers estimats, i tenien raons per
desconfiar de la República i de l'Orde Jedi. Però quan finalment em vaig
enfrontar amb Vader, em vaig adonar que ell era pura maldat. Perquè a diferència
de la Ventress, Vader no era una víctima de circumstàncies desafortunades. Sí,
ell va tenir les seves lluites i els seus defectes, però no era un ésser feble
que temia l'abandonament. Era un home poderós que havia tingut oportunitats de
millorar-se a si mateix, però, només anhelava més poder, i va triar el seu
propi camí traint als Jedi i esdevenir un Sith. Ell va ser el meu major fracàs.
El meu duel amb Vader va ser horrible en el seu salvatgisme. Al final,
estava més decidit a matar-me que a defensar-se a si mateix, i estava cec de
fúria quan el vaig abatre. El vaig deixar mutilat i cremant-se a la vora d'un
riu de lava. Haver-li clavat un cop mortal en aquestes condicions podria haver
estat el més misericordiós, però no tenia misericòrdia per en Vader.
Perquè jo sóc un Jedi, no un assassí a sang freda, l'únic que podia fer era
deixar en Vader a la seva sort. Si l’hagués matat llavors, crec que hauria fet
un pas en el mateix camí fosc que ell havia trobat tan impossible de resistir.
No obstant això, donant-lo per mort, em temo que vaig fallar una altra vegada,
ja que molt aviat em vaig assabentar que Vader havia sobreviscut, de manera
semblant a la del mort General Grievous, sent més màquina ara, una malèvola
construcció de pistons i engranatges, plastoide i cables, les seves restes
mortals eren alimentades per l’Indret Fosc. La galàxia mai coneixerà la pau
fins que en Darth Vader i l'Emperador respirin el seu últim alè.
És difícil per a mi veure el que m’espera en el futur. Afortunadament, tinc
la meva missió i segueixen en curs els meus estudis de la Força que m'ajuden a
ser conscient d'aquesta, així com els rigors
diaris de la supervivència a Tatooine. He d'estar preparat, per al que el demà
pugui portar.
De moment en Luke va arribar a la
final de l'entrada, es va adonar que havia estat contenint la respiració durant
més d'un minut. Exhalant lentament, va tornar al principi, revisant el text per
veure si s’havia perdut alguna cosa. Mai havia sentit parlar de l’Asajj
Ventress, el Comte Dooku, un Zabrak Iridonià, o qualsevol de les batalles que
en Ben havia esmentat. Però aquestes revelacions a penes registrades, en Luke
se sentia frustrat de què en Ben no hagués escrit més sobre l’Ànakin i en Vader.
Va tornar a llegir en veu alta les
dues línies que havien cridat especialment l'atenció:
- ... Palpatine havia pres un nou aprenent... el meu ex alumne, Darth Vader
i per Darth Vader, l’Ànakin també se n'havia anat...
Les paraules sonaven buides en la
seva boca. Encara que en Ben no havia escrit en tantes paraules que en Darth
Vader havia matat a l’Ànakin, que va ser el que en Ben li havia dit que havia
succeït. Es va preguntar com de curosament en Ben havia triat les seves
paraules quan ell havia escrit que l’Ànakin s'havia anat.
I després va llegir una altra vegada
sobre com en Ben - o més aviat l’Obi-Wan - havia deixat morir en Vader.
En Luke no es feia il·lusions que en
Darth Vader fos un assassí. En Vader també havia torturat tant la Princesa Leia
com al Han Solo en diferents ocasions. A la ciutat dels Núvols, en Vader havia
mutilat al Luke abans de convidar-lo a unir-se a l’Indret Fosc i que l'ajudés a
enderrocar a l'Emperador. Però malgrat totes les coses horribles que en Vader
havia fet, i tot i que en Ben no va tenir pietat d’en Vader, en Luke es va
sorprendre que sentia alguna cosa més que terror o ira en el pensament pel
blindat Senyor Fosc dels Sith.
Sento pena per ell.
A mesura que el fantasmal dolor
mastegava el seu canell dret, en Luke es va preguntar què havia passat
exactament feia tants anys en un món sense identificar, al llarg de les ribes
d'un riu de lava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada